30 de març: termòmetre independentista

El primer Baròmetre del CEO permetrà mesurar el suport al procés després de l'aprovació del pressupost i amb la determinació de Puigdemont i Junqueras de no recular. Avui també parlarem de les urgències del nou partit de Colau, la Penya, Quico Sabaté i els escortes dels polítics bascos

30 de març del 2017
Actualitzat a les 7:11h

Pressupostos aprovats, negativa de l'Estat a dialogar sobre el referèndum i via directa cap al referèndum. En aquest context (però sense tenir en compte l'impacte que hagi pogut tenir la promesa d'inversió en infraestructures de Mariano Rajoy el dimarts) es va fer el treball de camp de la primera onada de 2017 del Baròmetre del CEO, que l'ens demoscòpic del Govern presenta avui a les onze del matí.

L'enquesta exposarà resultats de les eleccions al Parlament i al Congrés (en aquest cas, amb ERC i el PDECat per separat) i també d'un possible referèndum d'independència. Podeu repescar l'empat tècnic del darrer (de novembre de l'any passat) i les seves cinc claus rellegint les informacions que va preparar aleshores Roger Tugas, que avui ens tornarà a analitzar el sondeig de forma quirúrgica.

Esquerra alternativa contra el rellotge. El nou partit que projecten Ada Colau i Xavier Domènech està a punt d'embarrancar. El sector oficialista de Podem, que lidera Albano Dante Fachin, s'ho ha repensat i, contra el criteri de Pablo Iglesias i dels "errejonistes" de la formació a Catalunya, ha optat per desmarcar-se de la confluència amb Barcelona en Comú, ICV i EUiA, que hauria de cristal·litzar el 8 d'abril. Sara González explica amb detall en aquesta crònica la bronca d'ahir (que pot fracturar Podem) i les tensions dels darrers dies, que han dut l'arrauxat Dante Fachin, diputat al Parlament, a aixecar-se de la taula i trencar els fràgils acords. Caldran grans dosis de generositat i imaginació per entendre's i encaixar totes les peces. I potser també estaria bé començar a parlar d'idees i propostes.


Vist i llegit

El periodista Rick Noack, expert en relacions internacionals i redactor del diari nord-americà The Washington Post, signava ahir una interessant anàlisi sobre els moviments independentistes català i escocès. Contra el relat que ha volgut construir la premsa més espanyolista, que ha titllat el procés català d'"excloent" i bàsicament "nacionalista", Noack subratlla el perfil europeista del sobiranisme i assenyala que, de fet, si els catalans volen trencar amb Espanya és també "per jugar un rol més actiu en el pla internacional". El periodista fins i tot assegura que els independentistes d’Escòcia i Catalunya són "un símbol de fortalesa europea, no de discordança".


 El passadís

El govern espanyol es nega a revisar la seva política penitenciària malgrat la fi d'ETA i la voluntat efectiva de desarmar-se, però l'Euskadi d'avui poc té a veure amb la de quan encara hi havia violència política. Aquest divendres serà el darrer dia en què els polítics constitucionalistes que encara la duien (ja només eren una trentena) portaran escorta policial o privada costejada per l'Estat. A partir de l'1 d'abril se'n prescindirà. Només en duran els líders polítics i altres alts càrrecs, siguin o no constitucionalistes i al marge de si estaven o no amenaçats. Normalitat i adéu a la imatge de càrrecs electes de poble anant a comprar el pa amb escorta.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1930 es va fundar la Penya Spirit of Badalona, després coneguda com a Club Joventut de Badalona, la Penya. El popular equip de bàsquet sempre ha militat a l'elit d'aquest esport a Espanya i el 1994 va ser el primer club català que va guanyar l'Eurolliga. També està en possessió de quatre lligues espanyoles, onze de catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB, entre altres. Darrerament, l'entitat, que presideix Jordi Villacampa, una de les seves llegendes, ha tingut molts problemes econòmics, fet que l'ha obligat a apostar més encara del que tradicionalment ha fet per la pedrera. Aquest vídeo recorda el triomf a l'Eurolliga. Els Jofresa, el "Matraco" Margall o Ricky Rubio són només alguns dels seus mites.


 L'aniversari

Un 30 de març de l'any 1915 naixia a l'Hospitalet de Llobregat, Francesc Sabaté, conegut com Quico Sabaté, un dels guerrillers antifranquistes (maquis) més coneguts. Sabaté va lluitar a la Guerra Civil en una columna anarquista al front d'Aragó i es va enfrontar també amb els comunistes. Perduda la guerra i després de passar per un camp de concentració, va crear una columna de maquis que va fer diverses incursions armades des de França. A principis de 1960, va entrar a Catalunya acompanyat d'alguns dels seus homes per alliberar uns companys. Després d'una fugida agònica i ferit pels trets de la Guàrdia Civil, el van rematar a Sant Celoni, on està enterrat. La pel·lícula I arribà el dia de la venjança, protagonitzada per l'estrella de Hollywood Gregory Peck, està inspirada en la seva figura. Aquí en podeu veure el tràiler.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi