L'actualitat política europea passa pel Regne Unit. Ahir el Parlament de Holyrood, a Edimburg, va votar per majoria absoluta demanar la celebració d'un nou referèndum d'independència. Ho van fer 69 diputats (63 del SNP, que lidera la primera ministra Nicola Sturgeon, i 6 dels verds) dels 129. Quan el setembre de 2014 van votar, un dels arguments del no era que seguir units a Anglaterra els permetia seguir a la UE. Precisament avui el govern estatal invoca l'article 50 del tractat de la Unió, que preveu la sortida d'un país membre.
Comença formalment el Brexit, que va tenir un fort rebuig a Escòcia en el referèndum de juny de 2016. La primera ministra Theresa May no nega el dret als escocesos a decidir però no vol que el tornin a exercir. El canvi en les condicions, però, ho hauria de permetre. El politòleg Marc Sanjaume analitza el moment polític en aquell país a La dutxa escocesa i Pep Martí explica els deu interrogants que ara roseguen Europa centrant-se en la sortida del Regne Unit de la UE.
Infraestructures i empresaris: Les promeses de Mariano Rajoy d'inversions en infraestructures seguiran avui monopolitzant bona part de la nostra agenda domèstica. Les crides als empresaris per mobilitzar-se contra el procés amb l'argument dels compromisos adquirits sembla que, per ara, inquieten poc al Govern, que no accepta cap sortida que no passi per votar en referèndum, tal com explica Oriol March en aquesta informació. En tot cas, el discurs de Rajoy grinyola. Ho explico en aquesta anàlisi de les cinc raons que hi havia per no creure'l.
Enèsima compareixença per la corrupció: El judici del cas Palau, que aquests dies escolta els testimonis, i la instrucció del sumari del 3%, dos casos de corrupció que impliquen a CDC, fan la guitza a Artur Mas, i per extensió al PDECat. A l'expresident no se'l pot acusar, però, de no donar la cara en seu parlamentària. Aquest matí tornarà a enfrontar-se als grups de l'oposició a l'espera que la justícia resolgui si hi ha hagut o no finançament irregular.
Vist i llegit
Xavier García Albiol va mentir ahir a TVE. En un intent de treure rèdit polític a la manifestació d'Arran davant la seu del partit, el líder del PP va declarar a la televisió pública espanyola (que, per cert, dirigeix Eladio Jareño, que en els darrers anys havia treballat a la formació com a cap de premsa i de gabinet) que TV3 i Catalunya Ràdio eren els únics mitjans avisats per la CUP per cobrir els suposats "actes violents". Ahir, a Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, assistida pel coordinador del seu programa, Albert Mercadé, el va posar a lloc i va aclarir que ells, com tots (també NacióDigital) havien rebut la convocatòria d'Arran per una roda de premsa que va acabar desplaçant-se davant la seu dels conservadors. Podeu escoltar aquí les explicacions de Terribas i Mercadé.
El passadís
El líder d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va fent forat al món econòmic. El proper dilluns al vespre la Fundació Bancària la Caixa, la primera entitat d'estalvi del país i que es caracteritza per calcular molt bé tots els seus moviments que puguin tenir lectures polítiques, ha organitzat al CosmoCaixa un acte públic consistent en una conversa entre el número dos del Govern i el cuiner Ferran Adrià, segurament el més reconegut a nivell mundial. L'acte estarà moderat pel conductor d'El món a RAC1, Jordi Basté, i el presentarà el director general de la Fundació, Jaume Giró. La conversa du per títol "Ferran Adrià: de Catalunya, al món" i s'insereix en l'àmbit d'una exposició organitzada pel cuiner.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2004 es duia a terme la cinquena i més important de les ampliacions de l'OTAN, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'ens supranacional de defensa que lideren els Estats Units i que en l'actualitat formen 28 estats, entre ells Espanya. L'ampliació era important perquè s'hi sumaven països que havien estat al bloc de l'Est. En concret, Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania. El 1999 ja s'hi havien sumat Hongria, Polònia i la República Txeca i el 2009 ho farien els darrers, Croàcia i Albània. La majoria d'aquests països formava part del Pacte de Varsòvia, que es va dissoldre el 1991 després de la desaparició de l'URSS. Aquí un recull de desfilades d'exèrcits rojos. Us cansareu de veure tancs, coets i membres de la nomenklatura.
L'aniversari
Un 29 de març de l'any 1943 va nàixer al comtat de Surrey, a la vora de Londres, John Major, que va ser primer ministre conservador del Regne Unit entre 1990 i 1997. Va succeir la carismàtica Margaret Thatcher, també tory, i va matisar el seu euroescepticisme, apareixent com una rara avis en la política britànica que el va enfrontar a dirigents del seu partit. Va obrir converses amb el Sinn Féin per la pacificació d'Irlanda del Nord. Va ser derrotat a les urnes pel laborista Tony Blair. Major no ha canviat de posició i va carregar contra els partidaris del Brexit i critica sovint Theresa May. Aquí lamentava l'error històric de la sortida del seu país de la UE, que, com dèiem, avui comença formalment.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi