Cinc motius per no creure en Rajoy

Mariano Rajoy ha llançat aquest dimarts, des del Palau de Congressos de Barcelona, acompanyat per Soraya Sáenz de Santamaría i Enric Millo, i davant l'atenta mirada d'una bona representació de l'establishment empresarial i mediàtic català, la seva oferta per mirar de contrarestar el procés sobiranista. Una aposta per seguir creixent "en un futur compartit", "recuperar la concòrdia" i "refer ponts".

L'oferta, que es quantifica en 6.630 milions a invertir en els propers anys -uns 4.200 aquesta legislatura-, es concreta en Rodalies, corredor mediterrani, ports, carreteres i l'aeroport. Algunes obres ja s'estan executant, altres estan molt verdes i la majoria d'ells són incompliments que s'arrosseguen des d'abans de la crisi econòmica. Ens en podem refiar de Mariano Rajoy i les seves promeses? N'hi ha prou per passar pàgina d'un procés que ha tret milions de persones al carrer, té un inequívoc suport electoral i ja ha costat inhabilitacions a líders polítics catalans? La resposta és no, i aquí van les cinc raons que ho sostenen:

1. Corredor mediterrani. Aquesta és una infraestructura bàsica, tant en transport de viatgers com de mercaderies partint des d'Algesires, punt de connexió amb l'Àfrica, i arribant a França. Els governs espanyols no han tingut, fins ara, cap interès en dur-la a terme malgrat que els ho ha demanat la Comissió Europea i el Parlament Europeu en repetides ocasions. Fins i tot han apostat pel corredor central, que passaria per Madrid i Aragó. S'hi ha invertit poc i, davant la pressió política i empresarial a Catalunya i el País Valencià, el govern de Rajoy ha optat per presentar inversions com el tren entre Alacant i Albacete o aquest mateix dilluns l'alta velocitat entre Castelló i Madrid com a corredor mediterrani. Les dades són tossudes: fa un any el diputat del PSOE Miguel Ángel Heredia va preguntar al govern espanyol quant havia invertit entre 2011 i 2015 en corredors. Menys d'un terç va anar a parar al del Mediterrani.

2. Rodalies. A finals de 2007 part de la societat civil i els partits sobiranistes, convocats per la Plataforma pel Dret a Decidir, van esclatar contra el mal estat dels trens de Rodalies a Barcelona, una situació a la que tampoc eren aliens els trens regionals. Una gran manifestació va recórrer Barcelona i el govern de Zapatero es va veure obligat a reaccionar davant els SOS que li llençava l'executiu tripartit davant unes infraestructures envellides i degradades. El 2008 va anunciar una inversió de 4.000 milions d'euros fins al 2015, que es va complementar amb el traspàs del servei, que no de la infraestructura. Dels 4.000 milions promesos el 2013, en part pels efectes de la crisi però sobre tot per la deixadesa del govern espanyol, només s'havia executat el 10%. A mitjans de 2013 el conseller Santi Vila negocia amb la seva homòloga, la ministra de Foment Ana Pastor, unes "actuacions urgents" i tanca uns acords que titlla d'"històrics". Per al període entre 2014 i 2016 se seleccionen les actuacions més prioritàries de l'anterior pla que no s'havien fet i es compromet una inversió de 306 milions, que es considera més realista. Només s'ha executat el 8,5%. De fet, segons les dades de liquidació del primer semestre de 2016, que va publicar NacióDigital, del pressupostat per a l'any passat només s'havia executat el 9%. De les promeses al fets va un abisme i els usuaris n'estan tips i cuits.
 
3. Altres infraestructures. Un dels grans objectius de l'Estatut de 2006 era millorar el sistema de finançament, acostant-lo al concert basc i navarrès. En la negociació entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas els articles que ho feien possible van "caure" del text, a l'igual que el reconeixement de Catalunya com a nació. Per contra, es va incloure una disposició addicional al text, la tercera, que volia compensar el dèficit històric català en infraestructures. Es comprometia a invertir durant set anys l'equivalent en infraestructures al pes de Catalunya en el PIB espanyol, que és aproximadament el 19%. Si mirem les dades d'execució pressupostària (el que s'ha gastat realment) cap any s'ha complert aquesta previsió. Entre 2007 i 2010 la xifra d'execució es va moure entre el 16% i el 18%, però amb l'arribada del PP al govern es va enfonsar i no va parar de baixar. La liquidació de 2015 situava per sota del 10% la inversió en infraestructures a Catalunya. De fet, el govern del PP en alguns anys no ho va ni pressupostar aferrant-se a l'argument del TC de que, si bé la disposició no es podia considerar inconstitucional, aquesta només podia ser orientativa ja que un Estatut no podia condicionar l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat. La Generalitat va arribar a reclamar judicialment a l'Audiència Nacional les quantitats no ateses sense èxit.

4. Suport empresarial i medicaments. Mariano Rajoy ha demanat suport als empresaris catalans per frenar el procés. Els ha ofert que Catalunya "no s'aturi" i que segueixi en el camí de creixement que, segons ell, impulsa el seu govern. A més de la inversió en infraestructures els ha promès que lluitarà per portar a Barcelona l'Agència Europea del Medicament, que haurà d'abandonar Londres després del Brexit. El sector farmacèutic és potent a Catalunya i la capital és una seu ideal. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat mouen fils per aconseguir atreure-la, però sense la implicació del govern espanyol és inviable. El passat setembre, al tram final del seu mandat com a ministre d'Exteriors José Manuel García Margallo, va admetre que la que ha promès donar aquest dimarts Rajoy a Barcelona era una batalla pràcticament perduda i que era millor centrar-se en aconseguir l'Autoritat Bancària Europea, que s'instal·laria a Madrid, on el sector financer té més pes i que ja ho està lluitant.

5. Sense política. El president espanyol pretenia que el seu acte sobre infraestructures al Palau de Congressos, acompanyada d'una entrevista a La Vanguardia, ajudés a desactivar el procés. Ha evitat, però, el conflicte polític, que rau en la sobirania i el dret (o no) dels catalans a decidir quina relació volen tenir amb Espanya. Res el mou del compliment estricte de les lleis espanyoles, que neguen a Catalunya la condició de nació, i tampoc ha dibuixat cap tipus de concessió en temes com la identitat, el blindatge competencial en assumptes com l'ensenyament o la llengua. Una posició que dilluns a la nit, en la seva primera aparició després de fer el pas per liderar el PSOE, fins i tot va criticar Susana Díaz avisant que calia alguna cosa més que trens. El govern espanyol no vol que es projecti cap ombra de "privilegi" per Catalunya -el socialista valencià Ximo Puig ha sortit d'immediat a reclamar "equitat i justícia" perquè la inversió a Catalunya "no sigui a costa dels valencians"- i, per tant, només està disposat a prometre inversió en infraestructures per a que la locomotora catalana segueixi estirant del carro espanyol.