28
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:01h
Després de Motius (2014) i Alegria (2015), El Diluvi torna a l'actualitat amb Ànima (2017), un disc que suposa un pas endavant en la proposta musical del grup, sense oblidar el compromís que el caracteritza. "Al nou àlbum hi hem posat més cançons de festa, però a la vegada també és més elaborat", expliquen en aquesta conversa amb NacióDigital. La nova proposta no perd en cap cas l'essència que els caracteritza, sinó que ha comportat un so més rodó, més festiu i enèrgic. "Hem volgut entrar en mons com els les sonoritats celtes o balcàniques", subratllen.
El Diluvi, de fet, va començar com comencen molts grups, amb l'única voluntat de fer concerts per divertir-se. Però aviat van començar a tenir seguidors que en volien més i que els demanaven noves dosis d'una música inconformista i amb coses a dir, tant pel que fa al fons com a la forma. A diferència dels anteriors discs, el nou àlbum ha viscut un procés molt més reposat: l'han pogut enregistrar al llarg de tot un mes i han comptat amb una producció més exhaustiva. "És un pas endavant, perquè volem que les noves cançons arribin encara a més gent".
La proposta segueix amb una divisa ben clara, la de tastar diferents receptes que acaben definint un so propi. "En tots els discos que hem fet intentem buscar ritmes moderns i portar-los al nostre terreny. Fem música folk que sona actual, tot i que més aviat és música actual que sona folk". Una música popular que s'empelta de moltes influències, com es pot veure al nou repertori. "Amor infinit és música balcànica, però també és un ska. I Som amor és un ska totalment clàssic, però sense secció de vents. Crec que és el primer ska de la història amb bandúrria, violí i acordió!", exclamen, satisfets. "Potser en d'altres discs aprofundim més en aquest so d'ska, estem molt contents de com ha quedat".
La lluita del punk i l'arrel del folk
"En essència, podríem dir que som els punkis del folk", afirmen, conscients que la música és una actitud i un missatge. "Un dels temes de les nostres cançons és la lluita, que ens entronca directament amb la part més punk. I ho tenim clar: no només amb el punk es pot fer música protesta, com ja vam intentar demostrar amb el primer disc". Com a grup, sempre mostren aquesta vessant de lluita, amb clams i reivindicacions com les relacions interpersonals –πr²–, l'avortament –Ànima blanca–, l'alegria –No hi ha ningú (Que balle com tu)– o el feminisme –Tendresa insubmisa–.
Per això el disc és una "ànima", perquè cada cançó té una essència i "era el terme que ho unificava tot, amb unes lletres molt personals". El Diluvi, la proposta d'un combat alegre que connecta l'arrel amb la modernitat. "Estem satisfets si podem fer pensar a algú. Sempre és bo", conclouen. Aquest cap de setmana, la seva proposta arriba en concert a Reus (divendres 31 de març, a la sala Submarino) i a Blanes (dissabte 1 d'abril).
El Diluvi, de fet, va començar com comencen molts grups, amb l'única voluntat de fer concerts per divertir-se. Però aviat van començar a tenir seguidors que en volien més i que els demanaven noves dosis d'una música inconformista i amb coses a dir, tant pel que fa al fons com a la forma. A diferència dels anteriors discs, el nou àlbum ha viscut un procés molt més reposat: l'han pogut enregistrar al llarg de tot un mes i han comptat amb una producció més exhaustiva. "És un pas endavant, perquè volem que les noves cançons arribin encara a més gent".
La proposta segueix amb una divisa ben clara, la de tastar diferents receptes que acaben definint un so propi. "En tots els discos que hem fet intentem buscar ritmes moderns i portar-los al nostre terreny. Fem música folk que sona actual, tot i que més aviat és música actual que sona folk". Una música popular que s'empelta de moltes influències, com es pot veure al nou repertori. "Amor infinit és música balcànica, però també és un ska. I Som amor és un ska totalment clàssic, però sense secció de vents. Crec que és el primer ska de la història amb bandúrria, violí i acordió!", exclamen, satisfets. "Potser en d'altres discs aprofundim més en aquest so d'ska, estem molt contents de com ha quedat".
La lluita del punk i l'arrel del folk
"En essència, podríem dir que som els punkis del folk", afirmen, conscients que la música és una actitud i un missatge. "Un dels temes de les nostres cançons és la lluita, que ens entronca directament amb la part més punk. I ho tenim clar: no només amb el punk es pot fer música protesta, com ja vam intentar demostrar amb el primer disc". Com a grup, sempre mostren aquesta vessant de lluita, amb clams i reivindicacions com les relacions interpersonals –πr²–, l'avortament –Ànima blanca–, l'alegria –No hi ha ningú (Que balle com tu)– o el feminisme –Tendresa insubmisa–.
Per això el disc és una "ànima", perquè cada cançó té una essència i "era el terme que ho unificava tot, amb unes lletres molt personals". El Diluvi, la proposta d'un combat alegre que connecta l'arrel amb la modernitat. "Estem satisfets si podem fer pensar a algú. Sempre és bo", conclouen. Aquest cap de setmana, la seva proposta arriba en concert a Reus (divendres 31 de març, a la sala Submarino) i a Blanes (dissabte 1 d'abril).
El Diluvi a l'entrevista per NacióDigital Foto: Jordi Jon Pardo