Què s'ha fet (i què no) en 18 mesos: el balanç del camí recorregut des del 27-S

"Hem guanyat, hemos ganado, we have won, nous avons gagné". Així s'exclamava Artur Mas, aleshores candidat a la presidència de la Generalitat, la nit electoral del 27-S des de l'escenari que Junts pel Sí va muntar a les portes del Born Centre Cultural. La coalició formada per Convergència, ERC i independents es va endur la victòria a els eleccions plebiscitàries amb 62 vots, lluny de la majoria absoluta que anhelava, i passava a dependre de la CUP -deu escons- per dur a terme el full de ruta cap a la independència. Aquest full de ruta tenia un termini màxim de durada de divuit mesos que, comptant des del dia dels comicis, es compleixen aquest dilluns.

Al mateix temps, però, els responsables governamentals insisteixen que el temps comença a comptar des del 10 de gener, que és el moment en què Carles Puigdemont va ser escollit president de la Generalitat al Parlament. La història dels mesos compresos entre el 27-S i principis de gener és sobradament coneguda: Junts pel Sí i la CUP van pugnar fins al final per la investidura de Mas, que finalment va decidir fer un "pas al costat". Els divuit mesos, precisament, són un termini que va posar ell mateix, emmirallant-se en Escòcia, just després de la celebració del 9-N.

Què s'ha fet des de les plebiscitàries? Quins àmbits del full de ruta s'han concretat i quins queden pendents? El principal canvi que hi ha hagut, en tot cas, és la inclusió del referèndum en el camí del procés. Junts pel Sí apostava per una declaració d'independència "a partir de la desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol vigent" i només parlava d'una consulta vinculant, destinada a validar la futura constitució. Els passos cap al referèndum, per tant, estan inclosos als compliments.

Aspectes que s'han complert

La legislatura ha estat fortament condicionada pel xoc amb l'Estat i les tensions entre Junts pel Sí i la CUP, que no han impedit que es registressin avenços. La vessant exterior del procés, sumada als aspectes socials, també formen part dels compliments des que va arrencar el compte enrere marcat per les forces independentistes.
 

Compliments

- Declaració rupturista: el 9 de novembre del 2015, quan feia un any de la jornada de participació que va aplegar 2,3 milions de persones davant les urnes, Junts pel Sí i la CUP van aprovar al Parlament el text que proclamava solemnement l'inici del camí cap a la independència. La declaració contenia un annex social que, en principi, posava les bases d'un pla de xoc que s'havia d'incloure en els primers pressupostos de la legislatura. El disseny del text, que va arribar en ple pols entre les dues formacions per la investidura d'Artur Mas, va generar fortes discrepàncies dins del Govern en funcions, que en aquell moment estava exclusivament en mans de CDC. Un dels punts clau del text era que les decisions del Tribunal Constitucional no interferirien en les lleis aprovades al Parlament.  - Pacte Nacional pel Referèndum: la inclusió de la consulta vinculant en el full de ruta es va concretar en el debat de política general. Una resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP estipulava que abans que acabés l'any calia constituir el Pacte Nacional pel Referèndum, finalment creat el 23 de desembre del 2016. Aquesta iniciativa, de moment, està centrada en la via pactada amb l'Estat i té previst fer actes dins i fora de Catalunya per ampliar la base social a favor del dret a decidir. El dia a dia del Pacte, que s'ha de tornar a reunir abans de Setmana Santa, està en mans d'una comissió executiva liderada per Joan Ignasi Elena. - Internacionalització del procés: una de les principals novetats del disseny governamental que van fer Carles Puigdemont i Oriol Junqueras és la creació d'una conselleria d'Exteriors encapçalada per Raül Romeva, candidat de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S. Romeva ha intensificat la seva agenda internacional camí del final de la legislatura, i aquesta setmana, per exemple, acompanya Puigdemont als Estats Units. Els plans de la Generalitat passen per una obertura gradual de més delegacions a l'exterior amb la vista posada en la diplomàcia del futur estat català. L'acte més rellevant de la legislatura en clau internacional ha estat la visita dels tres responsables governamentals a Brussel·les, on van instar Europa a pressionar l'Estat per fer el referèndum.  - Llei de protecció social: a finals de maig del 2016, Junts pel Sí i la CUP van registrar al Parlament la llei de protecció social, que hauria de ser l'embrió de la futura seguretat social catalana. La normativa va superar les esmenes a la totalitat al Parlament i, per tant, segueix endavant. Es tracta d'una de les tres lleis de desconnexió que han de marcar el pas de la legalitat espanyola a la catalana. - Pobresa energètica: un dels punts que apareixia en el programa electoral de Junts pel Sí és que calia treballar per revertir els efectes de les decisions del TC sobre les normes que sortissin del Parlament. En el cas de la pobresa energètica i dels desnonaments, un dels objectius de la legislatura es tracta de bastir consensos a Catalunya per esquivar les suspensions que arriben de Madrid. En el moment en què el Constitucional va tombar la llei antidesnonaments catalana, el Govern es va activar per fer-ne una de nova que ha rebut el suport unànime -inclosos PP i Ciutadans- al Parlament. La Moncloa ja treballa per deixar-la sense efecte.

Aspectes que no s'han complert

Encara queden aspectes nuclears del full de ruta que s'han de concretar i que són de vital importància per a l'èxit del procés. Alguns, com la hisenda catalana, s'aniran solucionant en els propers mesos, coincidint amb la convocatòria del referèndum.
 

Incompliments

- Llei de transitorietat jurídica: s'ha registrat al Parlament, però el seu contingut és un secret pràcticament d'Estat i no s'aprovarà immediatament. De fet, la idea és situar-la molt a prop de la convocatòria del referèndum, al qual donarà aixopluc legal. La norma ha estat fortament criticada per l'oposició, que critica durament "l'opacitat" dels independentistes, però al mateix temps alguns d'aquests partits -especialment PP i Ciutadans- avalen que la Fiscalia intervingui quan hi ha debats sobre el procés al ple del Parlament. La llei cabdal de la desconnexió també tindrà una part social que blindarà el cobrament de les pensions a Catalunya. - Hisenda catalana: és una pota essencial de la independència i, divuit mesos després de les plebiscitàries, encara no funciona a ple rendiment en totes les possibilitats que ofereix el marc autonòmic Hi ha hagut avenços com ara atribuir-se les gestions recaptatòries que fins ara feien de forma delegada els registradors de la propietat i la hisenda espanyola. Al setembre estarà desplegada del tot, amb nou sistema informàtic inclòs. Segons els plans de l'equip de Junqueras la vista està posada en les negociacions que hi ha d'haver amb l'Estat en cas que la independència s'imposi al referèndum, quan caldrà garantir que l'ATC gestioni tots els impostos. Els responsables governamentals insisteixen que caldrà reduir a la mínima expressió el període de convivència entre les dues agències tributàries. - Procés constituent: la fase "social i popular" del procés constituent ha estat una de les grans damnificades per l'aposta pel referèndum que va fer Puigdemont en el debat de la qüestió de confiança. En els mesos previs a l'estiu passat, a la direcció de Junts pel Sí hi va haver debat sobre què fer amb el full de ruta, i hi havia dirigents com Lluís Llach que apostaven per convertir l'Onze de Setembre del 2016 en un clam pel procés constituent. Dins dels pressupostos aprovats la setmana passada al Parlament hi ha partides destinades a aquest concepte, el disseny del qual està en mans de Romeva en tant que responsable de Participació dins del Govern. - Negociació amb l'Estat: no s'ha encetat, fonamentalment, perquè la Moncloa no vol negociar res amb Catalunya que tingui a veure amb el procés. Malgrat això, el Govern insistirà en la via pactada fins que Mariano Rajoy, un cop més, tanqui la porta a qualsevol aspiració sobre el referèndum. Hi ha pendent una cita de Puigdemont amb el president espanyol -l'última va ser l'11 de gener, en privat- que serveixi per certificar la manca d'entesa entre institucions però permeti algun avenç en els altres 45 assumptes bilaterals pendents de resoldre. - Govern de concentració: el programa de Junts pel Sí feia servir exactament aquesta definició per referir-se a l'executiu que havia de sortir de les urnes, i també parlava de l'estabilitat parlamentària que havia de gaudir. Totes les forces implicades en el procés no són al Govern -la CUP en va quedar fora- i l'estabilitat ha estat en joc en múltiples ocasions. Els primers pressupostos de Junqueras, per exemple, no van superar el primer tràmit parlamentari, i la investidura va estar a punt d'acabar amb la legislatura.