24
de març
del
2017
Actualitzat
a les
22:10h
Es podria dir que Unió va començar a morir la nit del 27 de setembre del 2015, quan va quedar fora del Parlament tot i haver aconseguit més de 100.000 vots. També es podria determinar que el certificat de defunció -política, però també legal- el va rubricar Josep A. Duran i Lleida a les eleccions espanyoles que es van celebrar el 20 de desembre del mateix any, quan els democristians tampoc van ser capaços d'entrar al Congrés dels Diputats. Però el cert és que Unió va obrir el final del seu camí el 14 de juny de fa dos anys, quan es va partir per la meitat en una consulta interna que va derivar en el trencament de CiU i en el naixement de Demòcrates de Catalunya.
Les relacions dins la federació mai van ser senzilles, però el procés sobiranista les va acabar de dinamitar. Artur Mas i Duran van pactar, la tardor del 2012, anar junts fins a la consulta del 2014, i a partir d'allà tot va fer baixada. Els democristians -o, més ben dit, l'oficialisme afí al líder plenipotenciari del partit- no tenia intenció d'abraçar l'independentisme, i això va fer que la contestació interna -covada des de feia anys, tot i que mai ningú a excepció de Josep Maria Vila d'Abadal havia plantat cara en un congrés- s'anés organitzant. Va arribar la consulta enrevessada sobre què fer a les plebiscitàries i tot va saltar pels aires: el compte enrere s'havia activat.
Durant anys, els veritables números de la gestió econòmica eren pràcticament desconeguts per la majoria dels integrants de la direcció. "No coneixíem al detall les finances, ni molt menys el deute tan elevat", ressalta un exmembre de la cúpula. Un passiu de 22 milions d'euros els ha acabat condemnant en un temps rècord, tenint en compte que fa només tres anys tenien la vicepresidència del Govern, conselleries clau com la d'Interior i la presidència de la Diputació de Girona. Tant els que han fet el salt a Demòcrates com els que s'han donat de baixa del partit en els últims mesos sostenen que els sap "greu" com ha acabat tot, però que ja és tard per lamentar-se. "Avui és un dia trist", tuitejava avui Roger Montañola, exdiputat de la formació.
L'adéu definitiu d'Unió coincideix amb la publicació del llibre Un pa com unes hòsties, que aplega totes les cartes que Duran va enviar durant anys cada divendres a la militància. Eren unes missives que ell mateix escrivia a mà i que després es mecanografiaven per enviar-se a través del correu electrònic. Eren uns documents que, a banda d'analitzar l'actualitat política, servien per enviar missatges sibil·lins a Convergència -hi va haver etapes en què llegir la carta de Duran era un dels esports preferits de la cúpula nacionalista- o per retreure notícies publicades als mitjans.
Silencis eloqüents
L'ex-cap de files d'Unió va anunciar el seu adéu el gener del 2016, després del fracàs electoral. No ha donat explicacions públicament per la liquidació processal de la formació, i sempre ha estat Ramon Espadaler -fidel fins al final en el seu paper de secretari general- qui ha donat la cara davant la militància. Duran ha fet esporàdiques intervencions públiques, l'última d'elles aquesta setmana a 8tv, on sempre hi ha tingut la porta oberta: va aprofitar per dir que no hi hauria referèndum i que "tots els partits" ja estaven treballant per unes noves eleccions al Parlament.
Allunyada de Convergència i ja sense els sobiranistes dins, Unió es va anar residualitzant a mida que se sotmetia al veredicte de les urnes. Espadaler lamenta aquest divendres que el matís ha desaparegut al servei del "blanc o negre". El llegat democristià, segons alguns dels antics militants, voldrà perviure en una formació de nova creació. Un dels fets que van marcar definitivament el declivi va ser, precisament, que membres de la cúpula afí a Duran promoguessin Construïm, un espai pensat per agafar el relleu democristià. No va prosperar, com tampoc ho va fer una Unió que, en solitari i debilitada, ha acabat dissolent-se als jutjats.
Les relacions dins la federació mai van ser senzilles, però el procés sobiranista les va acabar de dinamitar. Artur Mas i Duran van pactar, la tardor del 2012, anar junts fins a la consulta del 2014, i a partir d'allà tot va fer baixada. Els democristians -o, més ben dit, l'oficialisme afí al líder plenipotenciari del partit- no tenia intenció d'abraçar l'independentisme, i això va fer que la contestació interna -covada des de feia anys, tot i que mai ningú a excepció de Josep Maria Vila d'Abadal havia plantat cara en un congrés- s'anés organitzant. Va arribar la consulta enrevessada sobre què fer a les plebiscitàries i tot va saltar pels aires: el compte enrere s'havia activat.
El comitè de govern d'Unió, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
Durant anys, els veritables números de la gestió econòmica eren pràcticament desconeguts per la majoria dels integrants de la direcció. "No coneixíem al detall les finances, ni molt menys el deute tan elevat", ressalta un exmembre de la cúpula. Un passiu de 22 milions d'euros els ha acabat condemnant en un temps rècord, tenint en compte que fa només tres anys tenien la vicepresidència del Govern, conselleries clau com la d'Interior i la presidència de la Diputació de Girona. Tant els que han fet el salt a Demòcrates com els que s'han donat de baixa del partit en els últims mesos sostenen que els sap "greu" com ha acabat tot, però que ja és tard per lamentar-se. "Avui és un dia trist", tuitejava avui Roger Montañola, exdiputat de la formació.
L'adéu definitiu d'Unió coincideix amb la publicació del llibre Un pa com unes hòsties, que aplega totes les cartes que Duran va enviar durant anys cada divendres a la militància. Eren unes missives que ell mateix escrivia a mà i que després es mecanografiaven per enviar-se a través del correu electrònic. Eren uns documents que, a banda d'analitzar l'actualitat política, servien per enviar missatges sibil·lins a Convergència -hi va haver etapes en què llegir la carta de Duran era un dels esports preferits de la cúpula nacionalista- o per retreure notícies publicades als mitjans.
Silencis eloqüents
L'ex-cap de files d'Unió va anunciar el seu adéu el gener del 2016, després del fracàs electoral. No ha donat explicacions públicament per la liquidació processal de la formació, i sempre ha estat Ramon Espadaler -fidel fins al final en el seu paper de secretari general- qui ha donat la cara davant la militància. Duran ha fet esporàdiques intervencions públiques, l'última d'elles aquesta setmana a 8tv, on sempre hi ha tingut la porta oberta: va aprofitar per dir que no hi hauria referèndum i que "tots els partits" ja estaven treballant per unes noves eleccions al Parlament.
Allunyada de Convergència i ja sense els sobiranistes dins, Unió es va anar residualitzant a mida que se sotmetia al veredicte de les urnes. Espadaler lamenta aquest divendres que el matís ha desaparegut al servei del "blanc o negre". El llegat democristià, segons alguns dels antics militants, voldrà perviure en una formació de nova creació. Un dels fets que van marcar definitivament el declivi va ser, precisament, que membres de la cúpula afí a Duran promoguessin Construïm, un espai pensat per agafar el relleu democristià. No va prosperar, com tampoc ho va fer una Unió que, en solitari i debilitada, ha acabat dissolent-se als jutjats.