Vota

Resultat:

31 vots

Quico Sallés | Actualitzat el 01/12/2009 a les 18:03h

Del.icio.us Twitter Facebook

millor cap a casa nena

La tía aquesta millor cap a casa, es una trepa, allà a on estigui la liarà i als que la creguin els enmerdará en benefici propi. .

Ni l'Anglada la va voler a Plataforma x Catalunya, la va calar en un sopar de 7 horas.

Va Nebrera ves capa a casa o a treballar de la teva feina.

Gracies

al decepcionat

Segur que tu ets un votant del PP i t'ha emprenyat que la Nebera deixés el partit, oi?. Però aixó no impideix que segueixis votant al PP, oi?.

cap a casa


No soc votant del PP, però ara m'ho penso si votaré PP, perque al menys no hi ha la Nebrera, una ex-militant que la va col.locar en Piqué a dit, que mai ha fet res de bo politicament, que només porta mal rotllo allà a on va, si no mana ja tenim problemes.
Está de promoció del SEU llibre que posa a parir a tos els del seu ex partit PP, una persona quan marxa calla.
Una dona que vol ser diputada sigui com sigui, que aniría des de la CUP a PxC (aquí els hi va proposar anar de núm 1 o 2 a les llistes de PxC al Parlament)i l'Anglada li va dir que no la volía als primers llocs, ella ja va abandonar.
Com que li han girat l'esquena, ara es presentarà sola i presenta la proposta al Majestic, (qui paga aixó)??
D'entrada algú està al darrera amb un talonari o es finançarà sola.
Espero que et donis per contestat, tu deus estar content amb la Nebrera, dons apa a votar-la i a creure-la, jejejeje

Jubilacions

Sempre és bo debatre sobre les pensions. Fa 25 anys que escolto el debat. He escoltat coses com fer cotitzar les màquines i els robots. Ara bé, ningú discutia si prejubilar als 52 anys, amb el truc del subsidi per majors d'aquesta edat, en feines que la seva duresa no ho justificava, per exemple els bancs. A més, ningú es preocupa de l'abús de la incapacitat temporal, veritable cau de frau. Parlem-ne, i fem-ho bé.

El «peatge» que proposa Telefónica

El president de la companyia, César Alierta, va parlar de la possibilitat que les operadores cobréssin als cercadors per utilitzar les seves xarxes com a «canal de negoci».

"Al començament, jeia el Senyor en el no-res. I, en veure que el no-res no era gens útil, es posà a crear. Creà el camp econòmic real i les nacions. Les nacions,emperò, eren informes i buides.
Digué,doncs, el Senyor:"Sigues, Adam Smith!" I es féu la riquesa de les nacions. I veié el senyor que la riquesa era útil."

m.Teci Fares. La Bíblia de l'economista.

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)