entrevista

Patrícia Gabancho: «Quan la societat es torna materialista, el populisme creix»

L'escriptora i col·laboradora de NacióDigital publica "Amalia i els esperits", un assaig narratiu amb tocs detectivescos i humor

"Si la societat del 1900 hagués avançat normalment, haguéssim arribat a unes quotes altes de llibertat", afirma l'autora en aquesta entrevista

| 25/03/2017 a les 18:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, entrevista, Barcelona, entrevista cultura, Patrícia Gabancho, espiritisme, burgesia, maçoneria
Patrícia Gabancho | Adrià Costa
Els inicis del segle XX a Catalunya van ser un dels períodes més rics pel que fa a agitació i inquietuds de la història del país. Entre clams, moviments polítics i noves ambicions, la societat catalana de l'època va assolir altes quotes de lliure-pensament i de voluntat d'anar més enllà, mentre els ciutadans es preparaven per viure la revolució. Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) posa el focus en aquella època a través d'Amalia i els esperits (Arpa, 2017) d'un personatge desconegut per al gran públic, però fascinant, Amalia Domingo Soler. Feminista, anti-clerical, de ment lúcida i adalil de l'espiritisme. La seva vida és el fil conductor d'aquest assaig narratiu que no deixa de sorprendre.
 
- Amalia Domingo Soler arriba a ser una de les personalitats més rellevants de l'esclat popular que té l'espiritisme a tombants del segle XX.
 
- És una senyora d'origen humil, amb molts problemes familiars, que es queda òrfena i que se'n va a viure a Madrid. Allà, a través d'un metge homeòpata, descobreix l'espiritisme. Al mateix temps descobreix que també té un talent extraordinari per transmetre la doctrina i acaba esdevenint una molt bona difusora. Gràcies a això, un metge català, anomenat Lluis Llach, la va a buscar a Madrid i li diu que vingui a Barcelona a fer propaganda i a fer una revista sobre el tema, que acabarà dirigint ella.
 
- La relació d'Amalia amb la família del metge Llach és pràcticament un caos psicoanalític.
 
- El cas és que fa la revista, La luz del porvenir, tal com ell li encomana. S'instal·len a Gràcia i ella s'incorpora al moviment lliure-pensador, anticlerical i feminista. És una lluitadora, de vida molt tancada: es queda pràcticament reclosa a casa. Llavors, conjuntament amb la Teresa Claramunt funden una associació feminista. I també escriu unes memòries on només parla d'espiritisme, la seva gran fixació.
 
- Què té de fascinant l'espiritisme que el fa tan popular entre intel·lectuals i obrers?
 
- Els obrers tenien dos objectius: un, la lluita de classes; i l'altre; crear un mon nou, amb paràmetres conceptuals totalment nous. Tots els moviments renovadors que corrien per Europa –naturisme, esperanto, vegetarianisme, etc.– tenen punts en comú, i els agafen. Podríem dir que volen una nova relació amb la parella, amb el poder i amb la natura.
 
- Però també amb l'espiritualitat.
 
- L'espiritisme acaba sent la religió dels anarquistes. Ara bé, això té un auge brutal i es posa de moda entre la burgesia, per pur esnobisme. Fins que tot això acaba sepultat a conseqüència d'un doble fenomen molt interessant: d'una banda, el franquisme que arrasa amb tot; i després, pel marxisme, que considera que això és una bestiesa dels obrers. Acaba sent una memòria obnubilada no només pel franquisme, sinó també pel marxisme més acadèmic, aquell que, dels obrers, només reivindica la lluita de classes.

Patrícia Gabancho Foto: Adrià Costa


- Era un moviment amb tanta bona prèdica que, fins i tot, la dona de Lluís Companys va ser mèdium. El vincle espiritisme-maçoneria és evident.
 
- La maçoneria és l'equivalent a l'espiritisme en els burgesos. I segueix viu, perquè cada època contesta el tema d'una manera diferent. És un tema etern! Al llibre em refereixo a El retorno de los brujos, un llibre dels 60 que va estar molt de moda. I ara tenim els new age, que es preocupen de resoldre aquestes mateixes preguntes que es feien gent com l'Amalia. El més interessant del moment del llibre és que aleshores hi ha un debat entre la ciència i l'esperit, perquè s'estan plantejant les mateixes respostes al mateix temps que els dos àmbits fan les preguntes.
 
- Precisament, l'Amalia és una dona revolucionària que expressa perfectament la controvèrsia entre ciència, religió i espiritisme del moment. En aquest ordre de coses, per què els espiritistes carreguen tan durament contra la religió?
 
- Ells creuen que la religió és una estafa. Creuen en Jesús com a profeta revolucionari i pensen que la religió és un element d'opressió que domestica a la dona, als fills, etc.
 
- És un debat que encara estem tenint. Sembla que ens hem mogut pas gaire...
 
- Aquest debat sempre hi és. La ciència i l'acadèmia es queden el poder de donar les respostes i tot el que és dissidència va a parar als marges i queda ridiculitzat. I ja saps que els marges sempre s'omplen de friquis. Però no perdem de vista que la pregunta que fan és bona!
 
- Per què no avancem en la matèria, especialment pel que fa a les reivindicacions feministes?
 
- Espanya és un cas molt especial. Sempre posa el comptador a zero. Si aquella societat del 1900 hagués avançat normalment, haguéssim arribat a unes quotes altes de llibertat. Però arriba el franquisme... i tornem al segle XIX. El gran problema del franquisme és que frena les mentalitats. A principis del segle XX, l'ebullició i les noves idees van suposar una gran revolució, perquè cada estrat de la societat tenia un projecte i el volia fer. El projecte de la burgesia era fer de Barcelona una gran ciutat que pogués parlar de tu a tu amb les grans ciutats europees. Al mateix temps, el catalanisme està fent el Memorial de greuges, el tancament de Caixes, etc. I el projecte dels obrers és la fraternitat.
 
- Alguna cosa va malament si mirem l'espectre de vot actual. Els obrers d'ara voten, en bona part, el PP i Marine Le Pen. Com pot ser?
 
- La societat s'ha tornat molt materialista. I quan això passa, el populisme creix. Hi ha molt poca ideologia. La gent vol que li arreglin "el seu tema". El més singular és que la història d'Amalia reuneix tot això que expliquem, tota una època, unes inquietuds i unes maneres de fer.

Patrícia Gabancho Foto: Adrià Costa

 
- Com arriba a aquest personatge?
 
- Primer, perquè m'interessa molt el tema. Els esoterismes m'encanten, tot i que no hi crec. L'alquímia medieval em fascina. Vaig fer una investigació dels esoterismes i dissidències i quan vaig arribar al segle XIX, em va sortir l'Amalia. Vaig veure que ella i la seva època valien molt la pena.
 
- El fil de la investigació és fascinant, i ens porta d'una cosa a l'altra.
 
- Aquell món és molt magmàtic, tot fa blup-blup, en moviment i connectat. Jo volia posar-ho tot: biblioteques, arxius, com s'investiga, com una cosa porta d'un lloc a l'altre. La gent normal no sap investigar i jo volia explicar els itineraris intel·lectuals que s'han de fer per arribar a saber les coses. Per exemple, com persegueixo la figura de Lluís Llach.
 
- Estira el fil per saber qui és, però la investigació no té un final òptim...
 
- Sabem que és un metge, però no apareix enlloc. No apareix ni al padró! És un personatge anònim que no deixa rastre enlloc.
 
- Tot plegat molt misteriós.
 

-Em vaig quedar amb un pam de nas, la veritat. Però sí que sabem que va ser un personatge real. Fins i tot, en la dèria per saber alguna cosa, vaig escriure al Lluís Llach cantautor i diputat per si em podia ajudar, però ell tampoc no en sabia res. He trucat a totes les portes que he pogut.
 
- Per què decideix escriure un assaig a mig camí de la novel·la de detectius?
 
- És un gènere que no m'he inventat pas jo! Volia fer un assaig narratiu, i fer-lo divertit. La manera de donar-li acció era el que jo podia posar-li de collita pròpia. I per què? Perquè volia que la gent m'acompanyés en la investigació. Mentrestant, vaig construint el personatge d'Amalia fins que arriba el moment de desconstruir-lo. La segona part de les memòries són un caos total, però prefereixo que ho descobreixi el lector.
 

Patrícia Gabancho Foto: Adrià Costa

 
- El llibre ha quedat impregnat d'ironia i d'humor.
 
- Sempre poso humor. Jo soc molt irònica, em surt sol, i penso que cal descarregar de transcendència un assaig. No hi ha cosa pitjor que un assaig avorrit. Però, ben mirat, més que humor, el que hi ha és un llenguatge no solemne. Odio totalment el llenguatge acadèmic.
 
- Diu que l'obra és més que una biografia. Què volia que fos?
 
- És l'època, es l'esoterisme, és una biografia d'un moment històric. La biografia de l'Amalia, de fet, no dona per molt. És molt sonsa, no té ni un amant, era una "solterona" acomplexada a qui els homes consideraven lletja. La psicòloga que em va assessorar diu que si una dona la veuen lletja és per què ella vol mostrar-se lletja. I l'Amalia és molt seca, molt dura. Té una vida de relació molt complicada. També tenia un problema de vista, no hi veia. I tenia una mare que li parlava de coses d'ultratomba, que havia vingut al món a patir, a plorar... No hi ajudava gaire, la veritat.
 
- Diu que biografia una època. És el moment del primer catalanisme i de la revolució industrial, de l'exposició universal del 88, etc.

 
- És el moment de l'èxode del camp a la ciutat, dels obrers. Una època de misèria i companyia, que deien. És l'època de Darwin, de Marx, just quan comença la classe mitjana. La fundació del món modern. Si això no fos Espanya, el conflicte entre oligarquia i proletariat s'hagués acabat com a tot arreu. Però, aquí, tot això acaba desembocant en la Guerra Civil.
 
- La guerra clausura aquest moment d'ebullició tan brillant.

 
- D'aquí ve l'obsessió de Franco amb la maçoneria, perquè és liberal, de classe mitjana i anti-clerical. Perquè va per la fraternitat universal i la justícia. La maçoneria, però, és més oculta que l'espiritisme: té nom de militància, i has de fer una iniciació, hi ha un ritual i uns símbols. L'espiritisme, en canvi, és més popular i democràtic. Pensa que els espiritistes anaven a la contra de l'exhibició de la riquesa.
 
- Al llibre s'expliquen les instruccions per fer un "cercle".
 
- Si fa no fa, funcionen igual que els famosos "cercles" de Podem, sempre n'hi ha un que mana i diu el que s'ha de fer [riu]. Amalia, de fet, participava en un cercle de Gràcia. De l'espiritisme m'interessa la inquietud. És un mon fascinant, per com es belluguen, i per la relació amb la societat que està canviant.
 

Patrícia Gabancho Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Fotos
UnadeMálaga, 25/03/2017 a les 22:08
+2
-2
Me gusta la primera foto de la puerta. Es chula. Sale usted muy favorecida.
EL POPULISME PUJA CREIX CUAN ALS PARTITS POLITICS DE TOTA LA VIDA ....ES TORNEN LLADRES I CORRUPTES PERDEN ELS VALORS HUMANS I POLITICS LA CULPA ES DELS POLITICS NO DE LA SOCIETAT PATRICIA ..
Josep Pages i Canaleta .FALTEN MARQUESINAS ALA ESTACIÓ DE TREN DE CARDEDEU, 26/03/2017 a les 19:53
+2
-2
Una de Malaga , ami me agraden totes les Fotografias queda be en totes ,es una gran Dona ,,aixo si lo que diu el titular de la noticia.. NO Estic de acord amb el , Patricia Gabacho con Leo Messi es nascuda a Argentina.. fa anys viu a CATALUNYA ..A diferenia dealtres ella siva apendra de seguida a Parlar en Català cosa no fa Leo Messi ....Quan la Societat es Torna Materialista,,EL Populisme Creix Puja .....AIXO ES CON CULPAR A TOTS DEL DESASTRE .. Menys als culpables de veritat ..PUJA EL POPULISME Cuan Falla Fracasan els PARTITS POLITICS DEMOCRATIS I TRADICIONALS Olvidenper què estanenPolitca i es tornen LLADRES I CORRUPTES Falsos i hipocritas Cuan els PARTITS POLITICS D´ESQUERRES Ajudan als de DRETES Fan PRESIDENT ALS DE DRETES ....Cuan un FUTUR PRESIDENT LA AJUDA EL SEU PITJOR ENEMIC RUSIA = PUTIN Con va pasar als ESTATS UNITS ....TAMPOC LA CANDIDATA DEMOCRATICA I D´Esquerres ERA LA MILLOR CANDIDATA PER EMFRENTARSE Plantar Cara ,A TRUMP ....
Collons amb les marquesines, 19:53
Anònim, 26/03/2017 a les 21:42
+3
-2
de l'estació de tren de Cardedeu!
Demaneu que les arreglin o talleu la via!!
Que al final no hi haurà xoc de trens, ja ho sabeu?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista al TSJC | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Centenars de persones es concentren per demanar que siguin alliberats els detinguts per l'1-O i exigir el dret a vot
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 12:24 La mobilització permanent s'instal·la a les portes del TSJC. Centenars de persones es concentren per demanar que siguin alliberats els detinguts per l'1-O i exigir el dret a vot.
 12:22 De Guindos s'obre ara a negociar el pacte fiscal que va negar a Mas. En una entrevista al Financial Times, el ministre espanyol explica que en aquell moment no va ser possible per la delicada situació de l'economia.
 12:19 

Xavier Domènech, entre els concentrats. Foto: Jordi Bes. 

 

Nombrosos representants polítics, a les portes del TSJC. Hi ha la consellera de Governació, Meritxell Borràs, Xavier Domènech (Catalunya en Comú), Albano Dante Fachin (Podem), l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias l'ex presidenta del Parlament Núria de Gispert i els líders municipals de Barcelona d'ERC Alfred Bosch i la CUP María José Lecha.
 12:12 

Concentració al TSJC per reclamar l'alliberament dels detinguts. Foto: Josep Maria Montaner


VÍDEOS Comença la concentració «permanent» al TSJC: l'objectiu és mantenir-la fins a l'alliberament de tots els detinguts.
 12:02 Concentració a Tarragona en suport a l'alcalde d'Amposta: crits de "volem votar", "no tenim por" i alçant arròs.
 11:56 Àngel Ros (PSC) demana renunciar al referèndum i insta l'Estat a donar una resposta política.
 11:54 

Concentració independentista al TSJC. Foto: Josep Maria Montaner


Comença la concentració «permanent» al TSJC. Les entitats sobiranistes han fet una crida a mantenir-la fins que s'alliberin tots els detinguts.
 11:47 Albiol diu que "no acceptarem que s'unsulti el nostre país acusant-lo de ser un estat repressors". Això és "una ofensa pels 44 milions d'espanyols".
 11:40 El Grup Barnils crida periodistes, professionals de la comunicació i ciutadans a concentrar-se avui, a les vuit del vespre, per la llibertat de premsa. L'acte comptarà amb els periodistes Mònica Terribas i Jordi Évole, que seran els encarregats de llegir el manifest que ja suma prop de 4.000 adhesions.
 11:31 Desenes de persones comencen a arribar davant del TSJC. Comencen els primers crits d'"independència", "democràcia", "votarem" i "fora les forces d'ocupació".
 11:17 Els moviments socials de les universitats catalanes criden a fer una aturada general indefinida.
 11:02 Arc de Triomf es comença a omplir de manifestants. Desenes de persones es concentren a les portes del Palau de Justícia una hora abans de la mobilització convocada per les entitats. 
 10:51 VÍDEO Buenafuente «perd el somriure» davant la situació política a Catalunya.
 10:45 Lluís Salvadó continua detingut. Familiars denuncien la falta d'informació sobre el seu estat.
 10:43 La macrooperació de la Guàrdia Civil impedeix la recaptació de taxes a l'Agència Tributària. Els empresaris de màquines recreatives no poden liquidar els seus impostos trimestrals telemàticament.
 10:41  Albert Rivera creu que l'atac que ha rebut el comerç dels seus pares té responsables "amb nom i cognom": Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
 10:40 AMPLIACIÓ Els estibadors es neguen a proveir el vaixell on s'allotja la policia espanyola.
 10:30 

Cartells al comerç dels pares d'Albert Rivera. Foto: C's


El comerç dels pares d'Albert Rivera a Granollers ha estat objecte de pintades. També hi han penjat cartells. "Els colpistes ja no només es conformen amb assetjar els diputats, la Guàrdia Civil, els regidors o els funcionaris, sinó que també als seus fills i familiars. No ens callaran, els demòcrates i l'Estat de dret som més forts", ha assegurat Rivera.
 10:30 Els alcaldes de Tremp, Sort i Rialp comencen a declarar davant la Fiscalia, informa Jordi Ubach.
 10:27 CCOO posa en marxa un servei d’assessorament a treballadors per protegir-los de cara a l'1-O.
 09:51 L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, s'acull al dret de no declarar. Ha estat menys de vint minuts a la Fiscalia.
 09:45 Carles Pellicer a les portes de l'Audiència Provincial: "Diré el que he dir a la fiscalia, que és res zero".
 09:27 VÍDEO Carles Pellicer, alcalde de Reus, rep el suport de la gent en l'arribada a l'Audiència per declarar per l'1-O.
 09:31 ÚLTIMA HORA Els estibadors es neguen a proveir el vaixell on s'allotja la policia espanyola.
 09:26 La UdG convoca una mobilització per denunciar les accions contra el Govern.
 09:21 ​Les protestes a Catalunya, a la portada del "Financial Times". Alguns diaris de França, Portugal o el Regne Unit també publiquen notícies sobre Catalunya a les seves portades de paper.
 09:14 Una setantena de persones, concentrats a l'arribada de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a l'Audiència Provincial per declarar per donar suport val referèndum, informa Jonathan Oca.
 09:10 VÍDEO "No esteu sols!", el clam de Barcelona en un emotiu resum de l'ANC. Les imatges publicades per l'entitat al seu Facebook es fan virals en poques hores
 09:02 L'escriptor italià Roberto Saviano urgeix l'Estat a alliberar els detinguts. L'autor de "Gomorra", que està amenaçat de mort per la màfia, considera "inacceptables" les detencions d'aquest dimecres a Catalunya.
 08:59 Jordi Turull: "No estem preocupats per possibles detencions al Govern, però sí pels ciutadans que pateixen escorcolls". El portaveu del Govern ha explicat a Catalunya Ràdio que l'executiu està "pendent" de garantir assistència jurídica als detinguts, vuit dels quals continuen encara retinguts.
 08:32 Els líders de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, han cridat a "la mobilització permanent" des d'aquest dijous a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-ho. Pujats a un cotxe de la Guàrdia Civil davant la conselleria d'Economia, han demanat poc abans de la mitjanit que la mobilització comenci dijous a les 12 davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a l'Arc de Triomf de Barcelona, i han recomanat anar-hi amb "tendes de campanya".
 08:30 Puigdemont denuncia que Catalunya viu "un estat d'excepció de facto" en una entrevista a France 24. El president remarca que el govern espanyol ha fet els escorcolls i detencions sense un decret.
 08:09 PORTADES La premsa espanyola celebra el macrooperatiu policial contra l'1-O. El referèndum continua ocupant les portades dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 07:46 Un jutjat de Martorell considera que la detenció de tres dels 16 alts càrrecs arrestats per la Guàrdia Civil s'ajustava a la legalitat. A Barcelona, tres detinguts també van sol·licitar que es revisés la detenció amb el procediment d'habeas corpus i el jutge encara ha de resoldre.
 07:44 Tots els tentacles de l'Estat, contra el referèndum, per Pep Martí. Els noms propis clau dels engranatges del poder espanyol: de l'Advocacia de l'Estat als serveis d'intel·ligència passant pel poder judicial i les forces de seguretat, abocats a reprimir la voluntat de votar.
 07:35 Ja no queden agents de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia, després d'una nit molt llarga.
 07:30 FOTOS d'Adrià Costa. Així han quedat els cotxes de la Guàrdia Civil a la seu d'Economia. Els vehicles de la benemèrita estan inutilitzables.
 07:27 Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: "La ràdio pública, a l'alçada. Gran dia de ràdio i espectaculars consums digitals. Bona feina dels professionals de Catalunya Ràdio".
 07:07 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 21 de setembre: al carrer fins a l'1-O. No podem descartar vagues generals ni jornades de gran tensió. El Govern i la base sobiranista intenten salvar el referèndum i, si no el poden fer, s'obren escenaris de gestió més complexa. També són notícia el paper galdós dels Mossos, el dinar de Junqueras, l'Estatut de Núria i l'oportú Francesc Macià.
 07:00 La Guàrdia Civil surt d'Economia amb l'ajuda dels Mossos després de 20 hores a la conselleria. Agents dels antiavalots de la policia catalana acompanyen fins al darrer moment la Guàrdia Civil a les dependències de la Generalitat a la Rambla de Catalunya.
 06:32 
 06:31 Les entitats sobiranistes convoquen una concentració a l'Arc de Triomf de Barcelona, avui a les 12 del migdia.
 06:31 "Hem pres el carrer perquè som lliures: no suspendran la democràcia ni la llibertat a Catalunya! Demà a les 12 h tothom a l'Arc de Triomf", diu Jordi Cuixart, president d'Òmnium.
 06:02 Situació tranquil·la, a hores d'ara, a la conselleria d'Economia. Hi ha encara una vintena de manifestants i queden una quinzena d'agents de la Guàrdia Civil a dins l'edifici, que continuen l'escorcoll. Els primers agents de la benemèrita han sortit amb el suport dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra i s'ha produït petits incidents, tot i que sense massa transcendència. 
Els agents de la Guàrdia Civil no poden utilitzar els seus vehicles, ja que han quedat totalment inutilitzats a causa de les destrosses que hi han fet els manifestants. 
 05:58 Així han quedat els cotxes de la Guàrdia Civil i el carrer a la seu de la conselleria d'Economia. Foto d'aquest matí.
 

Estat del carrer i dels cotxes de la Guàrdia Civil, a l'exterior de la seu d'Economia Foto: Adrià Costa

El carrer a l'exterior de la conselleria d'Economia Foto: Adrià Costa

 02:12 Segueixen sortint treballadors de la seu d'Economia. Fonts del departament assenyalen que la Guàrdia Civil encara és a la conselleria.
 01:58 Una ambulància dels serveis mèdics s'han endut una persona ferida durant la càrrega dels Mossos. Ha pogut entrar al vehicle pel seu propi peu. 
 01:56 Manifestants situats davant de la seu d'Economia denuncien càrregues policials dels Mossos d'Esquadra.
 01:56 Mentre la Brimo segueix al carrer, els serveis de neteja passen per Gran Via.
 01:39 "Els Mossos d'Esquadra a qui representen?", es pregunten els manifestants.
 

Manifestants davant dels antiavalots Foto: Adrià Costa

Entrades anteriors »
Pep Martí
01/01/1970
El president del Partit Popular català ha demanat unes noves eleccions "autonòmiques"
Un mural per la independència a la carretera C-17 a Tona | Adrià Costa
Oriol March | 9 comentaris
01/01/1970
Les confiscacions de l'institut armat, que reben la resposta pacífica de la ciutadania a Terrassa, impacten en el material de les meses i el cens | L'executiu manté el rumb cap a l'1-O i garanteix "al 100%" que es podrà votar amb normalitat
Núria de Gispert, expresidenta del Parlament | Adrià Costa
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
L'expresidenta del Parlament i dirigent de Demòcrates assegura que "aquesta és una revolució feta també per gent d'ordre" | Afirma que "al president Puigdemont no el podran detenir perquè als cinc minuts tindrien milers de persones al carrer"
L'acte d'aquest dilluns d'Esquerres per la Independència | Esquerres per la Independència
Roger Tugas | 9 comentaris
01/01/1970
Esquerres per la Independència deixa petit el Casinet d'Hostafrancs en un acte pel "sí" en què reuneix dirigents d'ERC, CUP, Podem, EUiA, Procés Constituent, ANC i Súmate
La policia local de Mataró va identificar els autors d'un mural | ACN
Isaac Meler | 25 comentaris
01/01/1970
L'Associació Catalana de Municipis recorda que un conveni del 2015 limitava les funcions dels cossos municipals com a policia judicial | El president de Drets, Sergi Blázquez, veu "excés de zel" en la confiscació de material del referèndum i identificació de ciutadans