24
de març
del
2017
Actualitzat
el
25
de març
a les
11:13h
Aquest dissabte comença el 14è congrés del Partit Popular català. "Serà un congrés plàcid", ha assegurat Ramon Riera, president del comitè organitzador i actual vicesecretari general territorial. Només una candidatura en joc, la del fins ara coordinador general, Xavier García Albiol.
Riera ha dit que "posem fi a una etapa d'interinitat que ha durat massa, gairebé dos anys". Hi ha ganes al PP català que acabi aquest temps de transitorietat. L'etapa d'Alicia Sánchez-Camacho toca a la seva fi. Prop de 1.100 compromissaris reunits a l'hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat ratificaran la candidatura de García Albiol i el comitè executiu que ell proposi, i aprovaran les dues ponències debatudes, la d'acció política, coordinada per José Luis Ayllón, i la d'organització interna, a càrrec de Santi Rodríguez.
En paraules de Ramon Riera, "el congrés ha de renovar lideratges i estructures, i rellançar el projecte del PP català". El responsable de l'organització del congrés ha destacat que, tot i la poca emoció pel resultat de l'elecció del president, hi ha hagut molta participació dels militants tant en l'elecció prèvia del candidat i els compromissaris, com en les esmenes, unes 170, que encara s'estan transaccionant. Un total de 3.487 militants van participar en el procés congressual, un 70%.
Dissabte al matí es debatran i aprovaran les ponències i per la tarda es votarà la nova direcció, que només manté la incògnita de qui serà el secretari general que substituirà Jordi Cornet. El plat fort del congrés serà el diumenge, amb la clausura a càrrec de Mariano Rajoy.
Aquells congressos tumultuosos
Sánchez-Camacho va ser elegida presidenta del PP català el juliol del 2008. Com en tots els canvis de líder del partit, la decisió l'ha pres la direcció de Génova. Però no sempre de manera tranquil·la. En aquella ocasió, la política gironina va enfrontar-se a Montserrat Nebrera, que havia estat un fitxatge de Josep Piqué i volia representar una aposta més catalanista. Nebrera va ser derrotada però va obtenir més del 40% dels vots dels compromissaris. L'any 2012, ja sense oposició, Sánchez-Camacho va ser reelegida.
Des d'inicis dels anys noranta, el PP va viure agitat per la lluita entre faccions, que es va polaritzar entre els sectors que acabdillaven Aleix Vidal-Quadras, per una banda, partidari d'un combat ideològic agressiu contra el catalanisme, i la família fernandista arrenglerada amb els germans Jorge i Alberto Fernández Díaz, forts en l'aparell del partit. Després va venir l'etapa liderada per Josep Piqué, que volia encarnar un PP menys bel·ligerant amb el nacionalisme, però que mai va acabar de controlar l'organització. Piqué va caure quan va perdre el suport de Génova, l'any 2008. Era el torn de Sánchez-Camacho.