24
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:18h
Donald Trump, reunit amb els líders republicans del Senat Foto: @whitehouse
Dues batalles polítiques al Congrés definiran la força política de Donald Trump en l'inici de la seva presidència: el futur de la reforma sanitària que ha de substituir l'Obamacare, i el procés de designació de Neil Gorsuch com a magistrat del Tribunal Suprem. Es tracta de dues qüestions que, a diferència de moltes de les controvèrsies que acompanyen Trump, deixaran empremta a llarg termini.
La llei republicana que vol anul·lar el projecte d'Obama afectarà milions de persones. L'Oficina de Pressupost del Congrés, un organisme molt acreditat i apartidista, ja ha anunciat que més de vint milions de persones podrien perdre la seva cobertura sanitària d'aquí al 2024. L'administració Trump i la cúpula republicana al Congrés, amb Paul Ryan, el president de la Cambra de Representants, van consensuar una nova llei sanitària, que és regressiva respecte a la d'Obama, però que ha ensopegat amb una minoria ultraconservadora, que la considera insuficient.
Trump i Ryan volen acabar amb l'Obamacare però sense facilitar que els demòcrates puguin fixar el relat de "vint milions de nord-americans perdran la seva cobertura". Per això el projecte de Ryan, fet seu per Trump, mantenia l'obligatorietat d'algunes prestacions mínimes, com les dels serveis d'urgències i maternitat. Els ultres exigeixen que també se suprimeixin.
Una revolta inesperada
Els congressistes del House Freedom Caucus, un grup de l'ala més radical dels republicans, va reunir-se a la Casa Blanca amb Trump per mirar d'arribar a una entesa. Trump ja va amenaçar fa uns dies els congressistes que s'oposen a aprovar la llei ("aniré a per vosaltres!"), però de moment no hi ha entesa.
El House Freedom Caucus és un grup de dreta llibertària, extremista en contra del que suposi tot intervencionisme dels poders públics. Tot i ser un grup minoritari, poden arribar a una trentena de vots en una votació en què el gruix dels demòcrates s'ha fet fort en defensa de l'Obamacare.
Enfront la trentena del Freedom Caucus hi ha uns cinquanta republicans moderats aplegats en l'anomenat Tuesday Group. La majoria d'ells són congressistes de districtes en què va guanyar Hillary Clinton. No volen unir el seu vot a una llei que desmantellarà una de les conquestes socials dels anys d'Obama. Si ho fan, temen perdre les eleccions legislatives del 2018.
Trump i Ryan han fet concessions als ultres, com atorgar més competències als estats a l'hora de gestionar la llei en detriment del govern federal, una mesura que sempre agrada els ultraconservadors. Per satisfer els republicans més moderats s'ha assegurat que es donaran ajudes a les persones grans -un dels col·lectius més fràgils- perquè puguin adquirir una assegurança.
En cas que la Cambra aprovés, potser aquest divendres, la nova llei encara quedaria la batalla decisiva, la del Senat, on els republicans disposen d'una majoria més estreta. Hi haurà emoció fins al final.
El front judicial
La composició del Suprem, dividit ara en dues meitats de quatre jutges conservadors i quatre de liberals, es veurà alterada per l'arribada d'un nou magistrat. Les sentències del tribunal sobre drets civils, accés a les armes o avortament, ajuden a definir la societat nord-americana. Fa quatre dies que Neil Gorsuch, proposat pel president Donald Trump per ocupar la vacant que hi ha al Tribunal Suprem, afronta les audiències del Senat en què se'l sotmet a tot tipus de qüestions per analitzar el seu perfil.
Al Senat (52 republicans i 48 demòcrates), els demòcrates poden bloquejar la votació durant mesos a no ser que la majoria republicana assoleixi 60 vots per imposar Gorsuch. Hi ha una opció, anomenada nuclear, que permet forçar la votació amb 51 vots, però sol erosionar molt qui hi recorre. A aquestes alçades, Gorsuch ha mostrat a les clares el seu conservadorisme i els demòcrates tenen clar que la seva elecció decantaria molt a la dreta el Suprem. Tot i que en aquestes audiències, els candidats a magistrats del Suprem solen refugiar-se en l'ambigüitat, sembla que Gorsuch podria ser un jutge antiavortista acèrrim, cosa que alarma els grups en defensa dels drets de la dona.
Aquests dies, Donald Trump està començant a tastar la complexitat del sistema polític nord-americà. El seu estil de tot o res ("o aproveu la nova llei sanitària o mantinc l'Obamacare") no sembla el millor per enfrontar-se a uns legisladors que se la saben llarga. Acabin com acabin aquestes partides d'escacs al Capitoli, Trump ja s'adona que Washington DC és per ell un terreny més inhòspit que el dels seus negocis.