60 anys de la UE: set mirades d'europeistes catalans

Aquest dissabte, una Marxa per Europa recorrerà Roma convocada per un seguit d'entitats europeistes mentre els caps d'estat i de govern de la Unió Europea celebrin a la capital italiana els 60 anys de la UE. Aquesta setmana, però, Londres enviava el seu particular "obsequi d'aniversari" a l'anunciar la data d'inici del procés del Brexit, que serà el 29 de març.

Coincidint amb un any d'aniversaris (els 60 de la creació de la Comunitat Econòmica Europea, però també els 30 anys dels programes Erasmus i els 15 de l'euro), la UE es debat sobre el seu futur mentre la pressió de l'American First de Donald Trump i l'ascens populista en diversos estats genera dubtes sobre el futur del projecte comunitari. Què en diuen de l'actual hora d'Europa els europeistes catalans? Set catalans europeistes, d'ideologies diferents, destaquen la gravetat del moment que viu Europa i criden a la mobilització per parar els peus a la xenofòbia i el populisme.  

Esther Gabarró: "Europa ha de ser sobretot una unió de persones, no només de productes i capitals"

Politòloga i una de les impulsores del bloc sexyeurope2014.eu, Esther Gabarró creu que "Europa viu un moment d'inflexió. Quan passi el temps, sabrem que hem travessat la pitjor de les crisis, la dels refugiats, davant la qual no hem estat capaços de mostrar els millors valors de la UE. Europa ha de ser sobretot una unió de persones, no només de productes i capitals".

Gabarró es reconeix inquieta pel cicle electoral d'aquest any, però s'intueix que pot haver sorpreses: "Vivim un pols amb els corrents de dreta populista. Fins fa ben poc semblava que havíem de resignar-nos a un ascens xenòfob i uns governs conservadors. Veurem, però veig positivament l'aparició de Martin Schulz a Alemanya. Crec que Merkel està una mica sobrevalorada. Ha obert la porta als refugiats, sí, per necessitats de l'economia alemanya. Els qui ara arriben són com els espanyols dels seixanta. França serà també molt important".  
Kolja Bienert "El Brexit és una mala notícia que pot acabar sent positiva"

Comunicòleg alemany que porta quinze anys a Catalunya, Kolja Bienert, membre de la plataforma Horitzó Europa,  creu que "la UE ha d'avançar cap a la unió bancària, la unió fiscal i la unió política. Hem de fer que Europa sigui vista com imprescindible". Com els altres europeistes, Bienert es queixa que "quan les coses van malament al continent, es dona la culpa a la Unió, quan les grans decisions les prenen els estats, com ha passat amb la crisi dels refugiats".

Sobre la marxa del Regne Unit, opina que "el Brexit és una mala notícia, però que pot acabar sent positiva perquè reforçarà un nucli que aposti per reforçar el projecte". Per això és favorable a una Europa a dues velocitats: "És millor que un nucli d'estats vagi al davant que fer esforços continus per un consens de 27 socis".

Xavier Ferrer: "Europa només serà si és capaç d'aglutinar totes les identitats"

President del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer serà a Roma aquest dissabte, donant suport a la Marxa per Europa amb una delegació de l'entitat. Però reconeix que és crític amb el lideratge de la UE, "que ha de reconnectar amb els ciutadans, una cosa que no s'aconsegueix amb campanyes de màrqueting". Per aquest federalista europeu, "Europa només serà si és capaç d'aglutinar totes les identitats, i aquí hi té molt a dir Catalunya". Ferrer creu que la UE ha d'encarar-se al repte que suposa el Brexit, a les amenaces que representa l'Administració Trump i al populisme, "una suma d'obstacles que només podran superar-se si les institucions europees avancen de la mà dels ciutadans".  

Josep Soler: "Hem de derrotar el populisme, però sense fer-hi concessions"

Director de l'Institut d'Estudis Financers, europeista des de fa dècades, Josep Soler diu que "Europa viu una cruïlla complicada però que no existeix una alternativa millor per fer funcionar aquesta part del món". Soler afirma que el Brexit ha empetitit Europa, "però percebo una sensació en sectors de l'opinió anglesa que comencen a adonar-se que la sortida no sortirà de franc al Regne Unit". Soler assegura que "hem de derrotar el populisme, però sense fer-hi concessions". El director de l'IEF creu que els resultats a Holanda han estat positius perquè la dreta xenòfoba ha estat aturada, "però a un cost elevat perquè Wilders ha marcat l'agenda, el que trobo erroni".

Sobre la possibilitat d'una Europa a dues velocitats, Soler creu que "és una possibilitat. No és un problema, el que sí que s'ha d'exigir és que els països compleixin els compromisos que han signat". Soler considera que cal preservar el model econòmic europeu, "aquesta barreja de competitivitat i drets socials. Però cal pensar que només mantenint la competitivitat preservarem el creixement econòmic que fa possible el benestar, que crec que és el que ens acosta més a la felicitat".         

Judit Vallès: "Cal una reforma dels tractats i anar a una federació d'estats"

Sociòloga de formació i ex-presidenta de la Joventut Europea Federalista  de Catalunya, secció de l'associació paneuropea JEF Europe, Judit Vallès assegura que "el projecte de construcció europea ha defallit en els últims anys, però ha estat precisament per manca d'ambició dels estats membres. El problema és que tenim una estructura que està a mig construir i a mig camí entre una organització internacional (intergovernamental) i una mena d'Estats Units d'Europa. Això fa que es prioritzin i contraposin els interessos propis de cada país, en comptes d'abordar units els problemes comuns". Segons Judit Vallès, "estem donant solucions nacionals a problemes comuns i això ens porta a solucions ineficients. Per tant, el que falla no és la UE, sinó que són els estats que la composen".

Judit Vallès reclama coratge al lideratge continental: "Els liders europeus haurien de ser valents i aprofundir en la via de la unitat per assolir a curt termini la unió no només econòmica, que està més a prop, sinó també política. Cal una reforma dels tractats per arribar a una federació d'estats europeus on el Parlament tingui la iniciativa legislativa i la Comissió Europea sigui un veritable govern europeu que no estigui tan condicionat pel Consell Europeu. Una Europa unida i més democràtica serà més forta i capaç de donar respostes als reptes, i això hauria de fer que la ciutadania se sentís més propera al projecte europeu".
Josep Maria Lloveras: "Els populistes estan mobilitzats per desmuntar la UE, nosaltres també ens hem de mobilitzar"

Ex-alt funcionari de la Unió Europea, Josep Maria Lloveras ha estat ambaixador de la UE a Sèrbia, Montenegro i la República Centreafricana i va formar part de l'equip de negociadors amb Atenes. "Aquest és el moment més delicat que viu la UE en què s'acumulen un seguit de crisis, la del deute, el Brexit, els refugiats, l'efecte Trump...", assegura aquest diplomàtic europeu. "Però tinc l'esperança que la UE ho sap i que s'està donant una presa de consciència de la qual el llibre blanc presentat per Jean-Claude Juncker, amb les diverses opcions que té el projecte europeu, n'és un indici".  

Lloveras recorda que Jean Monnet, un dels pares de la CEE, deia que Europa es farà a base de crisis i afirma que "cal una mobilització popular per Europa. De la mateixa manera que els populistes no tenen vergonya per dir el que pretenen, que és desmuntar la Unió, els europeistes hem de ser clars i mobilitzar-nos". Lloveras assenyala que "la UE és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels estats, que s'apunten els èxits de la construcció europea i quan hi ha problemes, els atribueixen a la UE".

Pablo Faura: "La E ha de deixar d'estar sotmesa als dictats dels estats"

"Fa deu o quinze anys, la pregunta era si el projecte de la UE avançava o no. Ara és si la UE es manté", afirma Pablo Faura, president de la Unió Europea de Federalistes (UEF) a l'estat espanyol. Malgrat això, Faura creu que no s'ha de perdre la perspectiva històrica: "Molt pitjor era la situació a Europa el 1941, quan Altiero Spinelli era presoner de Mussolini i va llançar el Manifest de Ventotene, un al·legat en favor de la unió europea".

Pablo Faura està convençut que no hi ha alternativa al projecte europeu i que el Brexit és reversible: "No ara, però sí a llarg termini. La lògica de la integració s'acabarà imposant. El que cal és superar la dinàmica intergovernamental i que la UE deixi d'estar sotmesa als dictats dels estats".