22
de març
del
2017
Actualitzat
el
23
de març
a les
12:45h
Finalment s'ha desvetllat la incògnita sobre el nou tàndem que dirigirà el Tribunal Constitucional (TC). Juan José González Rivas serà el nou president de l'òrgan i la catalana Encarna Roca serà la vicepresidenta, per vuit vots a favor i quatre abstencions. Enrere queden mesos de conciliàbuls i especulacions, amb canvis de criteri constants. Ja fa dies que semblava tenir tots els números per esdevenir el successor de Francisco Pérez de los Cobos.
En la nova cúpula hi ha jugat un paper decisiu la voluntat del govern de Mariano Rajoy de garantir una aliança entre els blocs conservador i progressista del tribunal per fer possible que les decisions del TC sobre el procés sobiranista s'imposessin per unanimitat o amb una amplíssima majoria. Aquesta ha estat l'estratègia del president sortint, Francisco Pérez de los Cobos, un conservador que havia militat en el PP però que ha fet els possibles per assolir unanimitats al preu d'allargar els debats i evitar esquerdes. Els conservadors, però, són els grans triomfadors de la renovació del TC.
Enemic d'Educació per a la Ciutadania
Juan José González Rivas (Àvila, 1951) és un jutge mot conservador i pertany a l'Associació Professional de la Magistratura (APM). Del seu pensament hi ha mostres en diverses sentències emeses per ell. Procedent del contenciós-adminstratiu del Suprem, es va donar a conèixer per una sentència polèmica quan va denegar a una magistrada una llicència de dues setmanes després d'inscriure's en el registre de parelles de fet. Aleshores va argumentar-ho dient que no és el mateix un registre de parelles de fet que un matrimoni.
Quan era al Suprem també va posicionar-se a favor que els mestres poguessin al·legar objecció de consciència per no impartir l'assignatura Educació per a la Ciutadania. El Tribunal Suprem va dictaminar que la matèria educativa no lesionava el dret dels pares a rebre formació moral o religiosa. Però González Rivas va criticar l'assignatura com una invasió per part de l'Estat en la privacitat de els famílies.
Va ser membre de la Junta Electoral Central i va manifestar-se contrari a les concentracions que el moviment del 15-M va convocar en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de juny del 2011. González Rivas també va ser un dels jutges que va rebutjar la petició de Baltasar Garzón per inhabilitar el president del TC, Pérez de los Cobos, per la seva antiga militància en el PP. El TC havia decidit la inadmissió d'un recurs d'empara presentat per Garzón contra la seva inhabilitació com a jutge.
Sense compensació
El que semblava més probable fa unes setmanes era que hi hauria un acord entre conservadors i progressistes per repetir l'escenari de l'any 2013, quan el president (Francisco Pérez de los Cobos), conservador, i la vicepresidenta Adela Asúa, progressista, vvan ser elegits per unanimitat. En aquest cas, tot apuntava a "compensar" la minoria progressista i que el nou vicepresident del TC fos Fernando Valdés Dal-Ré (Valladolid, 1945). Catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social, és l'ànima "sindicalista" de la institució. Ha estat inspector de treball i va ser un dels redactors del programa de treball i pensions amb què José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions del 2004. El seu vincle amb el PSOE és estret. Es va posicionar en contra de la reforma laboral aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy, un aspecte que li ha acabat costant car.
Com tota batalla política important, al costat dels guanyadors, el pols deixa derrotats rellevants. Ho és, sens dubte, l'esmentat Valdés. Però encara més el magistrat Andrés Ollero, l'home que aspirava al cim del TC però a qui ha deixat al marge la seva excessiva identificació amb el Partit Popular, pel qual va ser diputat durant disset anys i també un perfil considerat massa bel·ligerant ideològicament.
La catalana lleial
Encarna Roca aconsegueix finalment el seu objectiu: esdevenir la vicepresidenta del TC. Alguns dels magistrats progressistes del TC han estat crítics dels seus canvis de posició des que va ingressar en el tribunal el 2012. Mentre que Fernando Valdés ha estat un batallador de les posicions més avençades en el si del tribunal en aquests anys, Roca, tot i haver arribat al TC amb el suport del PSOE i de CiU, s'ha alineat sovint amb els seus companys més conservadors. Ara, davant del repte sobiranista, la majoria ha cregut que una vicepresidenta catalana, però plenament alineada amb l'ortodòxia constitucionalista, és una bona opció.
La magistrada Encarna Roca va arribar al TC amb imatge de jurista progressista. Es tracta d'una civilista reconeguda, especialista en dret de família, honoris causa per la Universitat de Girona. Una distinció aquesta que va estar a punt de perdre després d'haver-se afegit a la sentència de suspensió de la consulta del 9-N. Va ser vicerectora de la Universitat de Barcelona i fou candidata al rectorat en les eleccions del 1986, quan va perdre.
Roca va pertànyer a l’associació Catalunya Segle XI, auspiciada per Pasqual Maragall l’any 1993 i que va ser el bressol de Ciutadans pel Canvi. Hi ha molt de recorregut entre la Roca de procedència maragalliana i la magistrada que l’octubre del 2016 va ser ponent de la sentència que va anul·lar la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Segons Roca, el Parlament català té atribucions per regular els toros però no pas per anul·lar-los perquè això vulnera les competències de l’Estat, tot recordant una llei feta pel PP que declara la tauromàquia patrimoni cultural immaterial. Aquesta sentencia va topar amb tres vots discrepants, un d’ells el de l’altre català, Xiol Ríos.
Magistrats enfrontats
El resultat de l'elecció de nou president i vicepresidenta deixa el TC dividit en el moment més decisiu del procés sobiranista. No és la situació preferible des de la lògica de l'Estat. De fet, l'estratègia del ja ex-president Pérez de los Cobos va ser esforçar-se al màxim per assolir sentències unànimes davant del procés. Ara el TC surt de l'elecció més dividit i enfrontat internament que abans. S'ha imposat la lògica de la majoria conservadora més que propera al PP. També s'ha evidenciat que els dos magistrats catalans, Roca i Juan Antonio Xiol Ríos, no estan en la mateixa línia. Xiol continua lleial al bloc progressista.
En la nova cúpula hi ha jugat un paper decisiu la voluntat del govern de Mariano Rajoy de garantir una aliança entre els blocs conservador i progressista del tribunal per fer possible que les decisions del TC sobre el procés sobiranista s'imposessin per unanimitat o amb una amplíssima majoria. Aquesta ha estat l'estratègia del president sortint, Francisco Pérez de los Cobos, un conservador que havia militat en el PP però que ha fet els possibles per assolir unanimitats al preu d'allargar els debats i evitar esquerdes. Els conservadors, però, són els grans triomfadors de la renovació del TC.
Enemic d'Educació per a la Ciutadania
Juan José González Rivas (Àvila, 1951) és un jutge mot conservador i pertany a l'Associació Professional de la Magistratura (APM). Del seu pensament hi ha mostres en diverses sentències emeses per ell. Procedent del contenciós-adminstratiu del Suprem, es va donar a conèixer per una sentència polèmica quan va denegar a una magistrada una llicència de dues setmanes després d'inscriure's en el registre de parelles de fet. Aleshores va argumentar-ho dient que no és el mateix un registre de parelles de fet que un matrimoni.
Quan era al Suprem també va posicionar-se a favor que els mestres poguessin al·legar objecció de consciència per no impartir l'assignatura Educació per a la Ciutadania. El Tribunal Suprem va dictaminar que la matèria educativa no lesionava el dret dels pares a rebre formació moral o religiosa. Però González Rivas va criticar l'assignatura com una invasió per part de l'Estat en la privacitat de els famílies.
Va ser membre de la Junta Electoral Central i va manifestar-se contrari a les concentracions que el moviment del 15-M va convocar en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de juny del 2011. González Rivas també va ser un dels jutges que va rebutjar la petició de Baltasar Garzón per inhabilitar el president del TC, Pérez de los Cobos, per la seva antiga militància en el PP. El TC havia decidit la inadmissió d'un recurs d'empara presentat per Garzón contra la seva inhabilitació com a jutge.
Sense compensació
El que semblava més probable fa unes setmanes era que hi hauria un acord entre conservadors i progressistes per repetir l'escenari de l'any 2013, quan el president (Francisco Pérez de los Cobos), conservador, i la vicepresidenta Adela Asúa, progressista, vvan ser elegits per unanimitat. En aquest cas, tot apuntava a "compensar" la minoria progressista i que el nou vicepresident del TC fos Fernando Valdés Dal-Ré (Valladolid, 1945). Catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social, és l'ànima "sindicalista" de la institució. Ha estat inspector de treball i va ser un dels redactors del programa de treball i pensions amb què José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions del 2004. El seu vincle amb el PSOE és estret. Es va posicionar en contra de la reforma laboral aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy, un aspecte que li ha acabat costant car.
Com tota batalla política important, al costat dels guanyadors, el pols deixa derrotats rellevants. Ho és, sens dubte, l'esmentat Valdés. Però encara més el magistrat Andrés Ollero, l'home que aspirava al cim del TC però a qui ha deixat al marge la seva excessiva identificació amb el Partit Popular, pel qual va ser diputat durant disset anys i també un perfil considerat massa bel·ligerant ideològicament.
La catalana lleial
Encarna Roca aconsegueix finalment el seu objectiu: esdevenir la vicepresidenta del TC. Alguns dels magistrats progressistes del TC han estat crítics dels seus canvis de posició des que va ingressar en el tribunal el 2012. Mentre que Fernando Valdés ha estat un batallador de les posicions més avençades en el si del tribunal en aquests anys, Roca, tot i haver arribat al TC amb el suport del PSOE i de CiU, s'ha alineat sovint amb els seus companys més conservadors. Ara, davant del repte sobiranista, la majoria ha cregut que una vicepresidenta catalana, però plenament alineada amb l'ortodòxia constitucionalista, és una bona opció.
La magistrada Encarna Roca va arribar al TC amb imatge de jurista progressista. Es tracta d'una civilista reconeguda, especialista en dret de família, honoris causa per la Universitat de Girona. Una distinció aquesta que va estar a punt de perdre després d'haver-se afegit a la sentència de suspensió de la consulta del 9-N. Va ser vicerectora de la Universitat de Barcelona i fou candidata al rectorat en les eleccions del 1986, quan va perdre.
Roca va pertànyer a l’associació Catalunya Segle XI, auspiciada per Pasqual Maragall l’any 1993 i que va ser el bressol de Ciutadans pel Canvi. Hi ha molt de recorregut entre la Roca de procedència maragalliana i la magistrada que l’octubre del 2016 va ser ponent de la sentència que va anul·lar la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Segons Roca, el Parlament català té atribucions per regular els toros però no pas per anul·lar-los perquè això vulnera les competències de l’Estat, tot recordant una llei feta pel PP que declara la tauromàquia patrimoni cultural immaterial. Aquesta sentencia va topar amb tres vots discrepants, un d’ells el de l’altre català, Xiol Ríos.
Magistrats enfrontats
El resultat de l'elecció de nou president i vicepresidenta deixa el TC dividit en el moment més decisiu del procés sobiranista. No és la situació preferible des de la lògica de l'Estat. De fet, l'estratègia del ja ex-president Pérez de los Cobos va ser esforçar-se al màxim per assolir sentències unànimes davant del procés. Ara el TC surt de l'elecció més dividit i enfrontat internament que abans. S'ha imposat la lògica de la majoria conservadora més que propera al PP. També s'ha evidenciat que els dos magistrats catalans, Roca i Juan Antonio Xiol Ríos, no estan en la mateixa línia. Xiol continua lleial al bloc progressista.