22 de març: el Constitucional es posa a punt

Mentre proliferen els manifestos de juristes sobre el procés, el TC es divideix per triar cúpula i la facció del PP situa la catalana Roca de vicepresidenta. Avui també són protagonistes els "comuns", els pressupostos de Junqueras, el Saló de l'Ensenyament, ETA, l'ambaixador britànic i Ferrer Salat

22 de març del 2017
Actualitzat a les 6:48h

El ple del Tribunal Constitucional es reuneix avui a Madrid, després d'ajornar-ho per buscar consensos, per triar president i vicepresident. Un cop es van renovar, després que s'ho repartissin el PP i el PSOE, les quatre butaques que proveeix el Senat a l'alt tribunal, Francisco Pérez de los Cobos deixa la presidència. Qui va ser militant del PP fins 2011, quan ja era magistrat del TC, marxa sense abandonar el discurs dur però admetent el seu fracàs per frenar el procés malgrat les unanimitats en contra a l'alt tribunal i les eines penals que els ha donat el govern central. Ahir tot apuntava que el substitut serà el conservador Juan José González Rivas, que va estar en contra de les bodes gais o les concentracions del 15-M, i la nova vicepresidenta la catalana Encarna Roca. La catedràtica de la UB va arribar al TC gràcies a un pacte PSOE-CiU però no era el nom que ara volia el bloc afí als socialistes. Els magistrats propers al PP, però, l'han promoguda després de renunciar al seu perfil més dur per a la presidència (Andrés Ollero). Tot plegat ha derivat en divisió: s'esperen vuit vots a favor del tàndem i quatre abstencions. Una de les darreres sentències en que va ser ponent Roca va tombar la prohibició dels toros a Catalunya. El paper dels catalans al TC no ha estat mai còmode. L'alt tribunal seguirà sent inflexible amb el procés. 

També en l'àmbit de les togues, avui es farà públic el manifest del Col·lectiu Praga. Més de 400 juristes signen un text a favor del referèndum vinculant que el Govern preveu celebrar al setembre. Pep Martí el va avançar ahir a la nit en primícia. L'ambient està remogut. També ahir es va donar a conèixer, amb la presència de Miquel Iceta i Enric Millo, un manifest en contra del procés d'un altre col·lectiu de juristes, Llibertats. I encara més: demà a l'Ateneu es presenta una altra plataforma de juristes sobiranistes, el Col·lectiu Maspons i Anglasell. De tot i força.

 Primers pressupostos de Junqueras. El Parlament donarà llum verda avui als pressupostos del 2017, els primers del líder d'ERC com a conseller d'Economia, després que l'oposició els critiqués ahir i la CUP fes valer els seus dos vots a favor i vuit abstencions per exigir data i pregunta al referèndum. Tot i això, el ple inclourà algunes esmenes que no s'hauran acabat de transaccionar fins al darrer moment, la més rellevant de les quals la creació d'un impost als vehicles contaminants. Us en dona alguns detallsRoger Tugas, com ara que el tribut no serà efectiu fins el 2018 o que els camions en quedaran exempts.

El fil a l'agulla dels "comuns". Els "comuns" van salvar ahir el seu principal match ball per la confluència que promou Ada Colau amb Podem, ICV, EUiA, Barcelona en Comú i Equo. La formació morada va acceptar finalment els termes de la confluència i deixar en mal lloc per aquesta causa el seu líder a Catalunya, Albano Dante Fachin, molt debilitat després de la simbòlica participació dels inscrits a la formació sobre si calia o no confluir. Pablo Iglesias s'ha implicat a favor de la suma. És un primer pas. Caldrà veure ara si la confluència és de militants o de sigles, què passa amb el deute d'ICV amb els bancs i quin paper té cadascú. Sara González ha fet una guia per no perdre's. Francesc-Marc Álvaro, que torna després d'uns dies de baixa, opina sobre l'atenció que els presten els sobiranistes.

Més graus que mai. Avui s'obre un dels salons més importants de la Fira, el Saló de l'Ensenyament. Ho fa en un moment en què, a casa nostra, l'oferta de graus universitaris és més alta que mai. Els estudiants tindran cinc dies per triar i remenar i després decidir quina és la millor opció acadèmica per encarrilar el seu futur. La polèmica intueixo que, de nou, tindrà a veure amb l'estand de l'exèrcit espanyol que, per reivindicar-se, ha triplicat el seu espai. Jordi de Planell us presenta el certamen.


Vist i llegit

La Paeria, l'Ajuntament de Lleida, va donar ahir per mort el projecte per instal·lar un parc temàtic dels Barrufets a les Basses d'Alpicat que havien liderat el PSC, amb l'alcalde Àngel Ros al capdavant, i CiU. Empar Moliner en fa avui un divertit article a l'Ara. "Ens quedem sense aquest poblat blaveropatriarcal on hi ha un governant (distingit amb gorra vermella, molt semblant a la barretina) que no se sotmet a eleccions", escriu.


 El passadís

Ahir, el Cercle d'Economia va rebre l'ambaixador del Regne Unit a Madrid, Simon Manley, convidat a parlar sobre les relacions entre el seu país i la UE. El Cercle és una entitat europeista i el diplomàtic es va trobar amb un auditori "hostil" amb majoria de contraris al Brexit i va haver-se de justificar. Va dir una i altra vegada que no sortien d'Europa, sinó de la UE. L'acte va estar moderat pel notari Juan José López Burniol. Un dels presents li va preguntar pel procés, Catalunya i Escòcia, que demana un nou referèndum. Algú esperava una defensa explícita de la unió dels estats o algun gest envers el govern espanyol. El diplomàtic va quedar silenciós, pensatiu i va respondre: "El Regne Unit té una constitució i Espanya una altra". Res més. Riallada general i diplomàcia de principi a final.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2006 l'organització armada ETA anunciava un alto el foc permanent després dels contactes mantinguts entre dirigents de l'esquerra abertzale i una delegació socialista amb Jesús Egiguren al capdavant. L'anomenat Procés de Loiola va fracassar per la negativa del govern espanyol a fer concessions polítiques i la desconfiança d'ETA, que després d'aquella darrera treva va reprendre els atemptats fins l'alto el foc definitiu de 2011 que l'ha dut a entrar en vies de dissolució. Divendres passat va comunicar que es desarmarà.


 L'aniversari

Un 22 de març de l'any 1931 naixia a Barcelona l'empresari i economista Carlos Ferrer Salat, que va morir de forma sobtada a la mateixa ciutat el 1998 després de patir un atac de cor. Ferrer va ser president del Comitè Olímpic Espanyol i va tenir un paper actiu en la consecució i organització dels Jocs del 92. En l'associacionisme empresarial va ser president de Foment de Treball i de la CEOE. Els premis que entrega cada any la patronal catalana duen el seu nom. Políticament va estar implicar en la UCD a Catalunya durant la transició. Per atansar-vos a la seva figura, podeu veure l'entrevista que, al programa Personatges de TVE a Catalunya, li va fer la gran Montserrat Roig.  

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi