21
de març
del
2017
Actualitzat
a les
12:37h
Cinc candidats i una ambició: l'Elisi. Els cinc principals aspirants a la presidència de la República francesa van protagonitzar ahir un debat que no canviarà excessivament les expectatives. Marine Le Pen, la candidata del Front Nacional, l'independent Emmanuel Macron, el conservador François Fillon i els dos noms situats clarament a l'esquerra, el candidat del Partit Socialista Benoît Hamon i Jean-Luc Mélenchon, aspirant de l'esquerra radical però provinent del PSF, van intercanviar propostes i atacs en un debat llarg, prop de tres hores, a la televisió francesa.
Hi ha onze candidats registrats per concórrer a les presidencials, però només van ser presents els cinc que en les enquestes apareixen amb més del 10% dels vots. Al llarg de tot el debat, mentre Hamon i Mélenchon es competien per l'esquerra i Le Pen i Fillon lluïen conservadorisme, Macron subratllava la posició centrista que sembla que li està donant resultats.
Macron, que apareix com a favorit per ser qui passi a la segona volta contra Le Pen, era qui tenia més a perdre i va adoptar un perfil suau en el debat, jugant a no equivocar-se. Pero es va haver de defensar dels atacs que li van ploure des de la dreta i l'esquerra. El socialista Hamon va preguntar-li pel finançament de la campanya, sobre qui hi havia al darrera, i l'ex-ministre d'Economia va reaccionar dient que no volia investigar la identitat dels qui el recolzen, explicant la gran quantitat de petits donants que li donen suport.
"No sóc la marioneta de ningú"
Pero el moment més àlgid va arribar quan Marine Le Pen va dir que la campanya estava mostrant qui defensava els interessos de França i qui els interessos de grups privats. Quan Macron va defensar un compromís ferm de França en la construcció europea, d'acord amb Berlín, Le Pen va etzibar que "jo no vull ser vicecancellera d'Angela Merkel". Macron va haver de dir que "no sóc la marioneta de ningú". Le Pen continua sent la favorita de la primera volta, malgrat que la patacada del seu aliat Geert Wilders a Holanda ha estat un avís seriós pel Front Nacional.
El debat es a estructurar en tres grans blocs, societat, economia i política internacional. Des de l'inici, cada candidat va fer el seu aper. Al tractar-se de l'educació, Le Pen va defensar que no s'ensenyessin les llengües en origen i Fillon que s'introduís l'uniforme a les aules, mentre Mélenchon reclamava més mestres. En el bloc de política econòmica, Hamon va insistir en la seva proposta d'una renda bàsica universal en la qual poca gent creu i que no li ha permès donar un salt en la campanya. Le Pen va advocar altre cop per abandonar l'euro, una cosa que seria catastròfica per l'economia i portaria una inflació descontrolada, segons va assegurar Fillon. El candidat conservador estava alleugerit perquè el tema de la corrupció va aparèixer de manera secundària en el debat. Potser perquè Fillon ja no fa molta por.
En política internacional, Fillon va subratllar la voluntat d'independència de França respecte als EUA i una certa aproximació a Rússia, un element que és tradicional de la política exterior de París. Van ser els candidats més a l'esquerra, Hamon i Mélenchon, els més crítics amb un acostament a Moscou. Va quedar molt clar que Macron és també el candidat més nítidament europeista.
Molts debats
Aquest ha estat el primer debat. N'hi haurà més, com mai en una campanya francesa. Potser això respon a la influència de la campanya nord-americana. Tradicionalment, es feia només un debat televisat en vigílies de la segona volta entre els dos aspirants finals. Aquest cop, hi haurà dos debats més, el 4 i el 20 d'abril, abans de la primera volta, que és el 23 d'abril, i un quart abans de la segona i definitiva del 7 de maig.
Hi ha onze candidats registrats per concórrer a les presidencials, però només van ser presents els cinc que en les enquestes apareixen amb més del 10% dels vots. Al llarg de tot el debat, mentre Hamon i Mélenchon es competien per l'esquerra i Le Pen i Fillon lluïen conservadorisme, Macron subratllava la posició centrista que sembla que li està donant resultats.
Macron, que apareix com a favorit per ser qui passi a la segona volta contra Le Pen, era qui tenia més a perdre i va adoptar un perfil suau en el debat, jugant a no equivocar-se. Pero es va haver de defensar dels atacs que li van ploure des de la dreta i l'esquerra. El socialista Hamon va preguntar-li pel finançament de la campanya, sobre qui hi havia al darrera, i l'ex-ministre d'Economia va reaccionar dient que no volia investigar la identitat dels qui el recolzen, explicant la gran quantitat de petits donants que li donen suport.
"No sóc la marioneta de ningú"
Pero el moment més àlgid va arribar quan Marine Le Pen va dir que la campanya estava mostrant qui defensava els interessos de França i qui els interessos de grups privats. Quan Macron va defensar un compromís ferm de França en la construcció europea, d'acord amb Berlín, Le Pen va etzibar que "jo no vull ser vicecancellera d'Angela Merkel". Macron va haver de dir que "no sóc la marioneta de ningú". Le Pen continua sent la favorita de la primera volta, malgrat que la patacada del seu aliat Geert Wilders a Holanda ha estat un avís seriós pel Front Nacional.
El debat es a estructurar en tres grans blocs, societat, economia i política internacional. Des de l'inici, cada candidat va fer el seu aper. Al tractar-se de l'educació, Le Pen va defensar que no s'ensenyessin les llengües en origen i Fillon que s'introduís l'uniforme a les aules, mentre Mélenchon reclamava més mestres. En el bloc de política econòmica, Hamon va insistir en la seva proposta d'una renda bàsica universal en la qual poca gent creu i que no li ha permès donar un salt en la campanya. Le Pen va advocar altre cop per abandonar l'euro, una cosa que seria catastròfica per l'economia i portaria una inflació descontrolada, segons va assegurar Fillon. El candidat conservador estava alleugerit perquè el tema de la corrupció va aparèixer de manera secundària en el debat. Potser perquè Fillon ja no fa molta por.
En política internacional, Fillon va subratllar la voluntat d'independència de França respecte als EUA i una certa aproximació a Rússia, un element que és tradicional de la política exterior de París. Van ser els candidats més a l'esquerra, Hamon i Mélenchon, els més crítics amb un acostament a Moscou. Va quedar molt clar que Macron és també el candidat més nítidament europeista.
Molts debats
Aquest ha estat el primer debat. N'hi haurà més, com mai en una campanya francesa. Potser això respon a la influència de la campanya nord-americana. Tradicionalment, es feia només un debat televisat en vigílies de la segona volta entre els dos aspirants finals. Aquest cop, hi haurà dos debats més, el 4 i el 20 d'abril, abans de la primera volta, que és el 23 d'abril, i un quart abans de la segona i definitiva del 7 de maig.