Irlanda del Nord: perfil

​Martin McGuinness, de les humiliacions de Derry a la pau negociada

Dirigent de l'IRA en la seva joventut, va esdevenir un dels principals arquitectes dels Acords de Divendres Sant que van posar fi a la guerra a Irlanda del Nord

​Mor als 66 anys Martin McGuinnes, històric dirigent del Sinn Féin irlandès

| 21/03/2017 a les 09:58h
Especial: Els perfils de NacióDigital
Arxivat a: Internacional, Sinn Féin, Martin McGuinnes, Irlanda del Nord, perfil
Martin McGuinness encaixant la mà amb Isabel II | Europa Press
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha poques imatges que puguin superar aquell instant de l’any 2007 en què Martin McGuinness i Ian Paisley es van haver de seure junts, es van donar la mà i, en un moment determinat, van fer-se alguna broma i van somriure. Les forces més representatives de les dues comunitats enfrontades als comtats de l’Ulster, els nacionalistes del Sinn Féin i els unionistes del DUP, el Partit Democràtic de l’Ulster, encaixaven unes mans que havien estat tacades de sang per un conflicte sorgit de l’ocupació britànica i que arrossegava dècades de violència. Els dificilíssims Acords de Divendres Sant del 1998  havien posat les bases per una entesa històrica.

Els acords establien que Irlanda del Nord seria governada per un executiu de coalició i que la primera força ocuparia el càrrec de primer ministre i la segona el de vice-primer ministre. Això va fer possible el que uns pocs anys abans hagués semblat increïble: veure en un mateix govern Paisley i McGuiness, el reverend anglicà, fonamentalista i unionista radical, més que proper a les organitzacions paramilitars pro-britàniques, i l’antic dirigent de l’IRA, braç armat del Sinn Féin que havia aposta per la política per intentar resoldre un conflicte sense solució.          

Un noi de Bogside

Nascut a la ciutat de Derry el 1950, en una familia de set germans, la vida de McGuinness exemplifica bé el clima que es vivia a Irlanda del Nord fins als acords de pau que ell va fer possible. La ciutat, amb una clara majoria catòlica irlandesa, vivia sotmesa al domini de la minoria protestant unionista, i el jove Martin era testimoni de les humiliacions dels ocupants. El mateix nom de la ciutat ja era un camp de batalla. Els unionistes l’anomenen Londonderry. Els irlandesos, Derry. Martin va créixer al barri de Bogside, un dels més característics de la vida en la comunitat catòlica en aquells anys. Nacionalisme irlandès, fe catòlica i classe humil solen donar-se la mà a l’Ulster. McGuinness va comprovar el pa que s’hi donava quan va buscar la seva primera feina, com a mecànic. “Com et dius?, a quina escola has anat?”. I després: “Fot el camp!”.

Com molts joves nacionalistes, encerclats per un entorn de greus dificultats econòmiques, acostar-se a l’IRA era un camí de resposta i alhora de recerca de la dignitat de la seva comunitat. Amb poc més de vint anys, ja era un jove quadre de l’IRA, l’Exèrcit Republicà Irlandès, en guerra oberta contra els paramilitars i les forces d’ocupació britànica. El 1969, va ser testimoni d’una forta repressió al seu barri de Bogside. El 1972, es va produir el Diumenge de Sang, quan tretze civils de la comunitat irlandesa foren assassinats per tropes britàniques per manifestar-se pacíficament reclamant drets civils i l’alliberament de persones empresonades acusades de pertànyer a l’IRA. Va ser a Derry, un 30 de gener que va quedar en la memòria de la comunitat catòlica per sempre.

McGuinness ja era un dels principals comandants de l’IRA, però ja en aquell temps va mostrar condicions polítiques. Junt amb el seu cap, Gerry Adams, va anar a Londres a negociar en secret amb el govern un pla de pacificació. Governava aleshores el conservador Edward Heath. Allò no va prosperar, però McGuinness va causar una bona impressió en els interlocutors de Londres.P

No va ser fins als anys vuitanta que les negociacions es van obrir pas enmig dels atemptats i les bombes. McGuinness sempre va dir que havia estat membre de la direcció de l’IRA però que l’havia abandonat el 1974. D’altres el van acusar de continuar molts anys després com a cap de l’organització armada. En tot cas, el vincle entre el Sinn Féin que dirigia junt amb Adams i l’IRA era estret. Ell sempre va manifestar que la seva pertinença a l'IRA era un orgull.

Interlocutor de Tony Blair

Amb Tony Blair a Downing Street, es va accelerar el procés de negociacions entre totes les parts en conflicte. El paper de McGuinness va ser decisiu per portar a bon port les converses, culminades en els Acords de Divendres Sant de 1998. McGuinness va ser ministre d’Educació en el govern que es va formar, liderat pels unionistes. Després vindria la seva encaixada amb Paisley –el 2012 també va protagonitzar una imatge històrica en donar-se la mà amb la reina Elisabet II-. Desaparegut el reverend de l’escena política, McGuinness va continuar sent vice-primer ministre amb diversos dirigents unionistes, com Peter Robinson i finalment amb Arlene Foster. El seu tarannà tossut i alhora pacient –diuen que après en la seva gran afició, que era la pesca amb mosca- van donar fruits. Curiosament va ser amb Foster, més jove i amb qui no havia tingut un enfrontament en el passat, amb qui les relacions van ser més difícils.

El gener passat, McGuinness va dimitir després d’acusar la primera ministra nord-irlandesa de corrupció en un assumpte de subvencions a un pla d’energies renovables. La ruptura va suposar l’avançament de les eleccions, amb un bon resulta pel Sinn Féin (a només un escó dels unionistes). Ara l’Ulster està políticament bloquejat. La penúltima batalla de McGuinness, el combat contra el Brexit, va acabar en derrota. La decisió dels britànics el preocupava i el feia témer un agreujament de la situació a Irlanda del Nord. Però la seva sortida del govern per denunciar un afer de corrupció era també un senyal dels canvis produïts en la societat nord-irlandesa.  

Qui havia dedicat la seva joventut a la lluita armada i la seva maduresa a fer la pau, deixava l’escena per una batussa entorn un programa d’energies renovables. McGuinness mor enmig d'un bloqueig polític a Irlanda del Nord, però aquesta crisi no deixa de ser també, en una terra tan ferida per la violència, un triomf de la política.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Merci
Irlandesa, 21/03/2017 a les 15:31
+6
-2
Merci pel reportatge equilibrat i transparent. Tan de bó la premsa Britànica i Irlandesa pugui fer el mateix. Tan de bó el Martin McGuinness sigui recordat per la seva lluïta durant tota la seva vida pels drets de la seva gent i la seva estimada terra. Com a jove durant els 70s i 80s no hauria imaginat mai que una pau, per molt fràgil que fos, seria possible. Va saber perdonar i negociar. La foto recent d'ell i la Reina d'Anglaterra val molt més de 1000 paraules. Ar dheis Dé ga raibh a anam dílis.
Precisions aclaridores
Anònim, 21/03/2017 a les 16:20
+9
-2
Allò que se'n diu "catòlics, nacionalistes i republicans" i a l'oposat "anglicans i unionistes" és obviar la realitat històrica i sociològica del Nord d'Irlanda. Els Unionistes no es consideren irlandesos sinó britànics. I els Republicans es consideren Irlandesos. Un pagès unionista té la bandera britànica penjada i un pagès republicà té la irlandesa. Per què ? Doncs simplement perquè els unionistes són descendents de Colons Anglesos i Escocesos !!!!! Sí, gent ! És una Colonització i no té res a veure amb la Religió i sí amb la Comunitat Nacional a què pertany cadascú.
McGuinness coneixia perfectament la qüestió catalana.
Anònim, 21/03/2017 a les 20:54
+2
-1
Des del 1971 que n'estava informat gràcies als nacionalistes catalans que visitaven la seu del Sinn Féin.

Reposa en pau a la casa del Pare.
Paisley no era anglicà, sinó presbiterià.
Anònim, 22/03/2017 a les 01:09
+0
-0
-

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències del referèndum de l'1 d'octubre
 17:36 Demanen un "relleu urgent" dels agents de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya per aturar el procés independentista. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil es mostra convençuda que de voluntaris "no en faltaran".
 17:28 Carme Forcadell, al «Frankfurter Allgemeine»: «Europa no pot mirar més cap a una altra banda». La presidenta del Parlament denuncia al diari alemany que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són "presos polítics".
 17:28 El Parlament Europeu descarta fer un debat sobre l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El vicepresident del PPE, Esteban González Pons, ha afirmat que l’Eurocambra no pot “censurar” l’acció de la justícia quan s’actua “d’acord” amb la llei.
 17:19 Vladimir Putin: «Europa hauria d'haver pensat molt abans en el problema de Catalunya».
 17:04 De L'estaca a La flama: 155 cançons de lluita per aplicar aquests dies. Una llista d'Enderrock amb temes que criden "a la revolta, a la unitat, a la resistència i, sobretot, a la pau per davant de tot".
 16:19 Urkullu demana al govern espanyol que no apliqui l'article 155 perquè no s'ha declarat la independència. El lehendakari reclama a Puigdemont i a Rajoy que dialoguin "sense condicions ni humiliacions".
 16:12 El Suprem manté la intervenció de Montoro als comptes de la Generalitat. El tribunal rebutja el recurs del Govern i recorda que els diners del FLA no es poden destinar a "finançar una activitat inconstitucional" com el referèndum.
 16:09 L'ex-primer ministre d'Itàlia i líder del partit Forza Italia (FI), Silvio Berlusconi, ha assegurat que ell no hauria enviat la Guàrdia Civil per impedir l'1-O. "És una crisi molt difícil que, crec, pot resoldre's amb el diàleg. Jo no hauria enviat la Guàrdia Civil als catalans per obstaculitzar el vot en el referèndum", ha declarat quan ha arribat a Brussel·les per participar en una reunió del Partit Popular Europeu (PPE) prèvia al Consell Europeu.
 16:00 CRÒNICA El Govern es prepara per resistir un 155 amb una intervenció selectiva; per Joan Serra Carné i Oriol March. L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos. "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs.
 15:59 El TSJC cancel·la la citació de Turull en el cas de la mesa del Parlament. El conseller de Presidència i portaveu del Govern havia de declarar en qualitat de testimoni el proper 24 d'octubre.
 15:58 La Festa dels Súpers modifica la jornada de dissabte «per prevenció i seguretat». La mesura afectarà la programació de l'espectacle central, que es farà a les dotze del migdia en comptes de les quatre de la tarda.
 15:57 La cancellera alemanya, Angela Merkel, espera que es trobi una solució per a Catalunya "dins de la constitució espanyola".
 15:41 Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva es querellen per les càrregues de l'1-O.
 15:29 El Senat haurà de posposar el ple de l'article 155 fins a finals d'octubre. La decisió del consell de ministres de reunir-se aquest dissabte per iniciar la intervenció de l'autonomia de Catalunya obligarà a la càmara a endarrerir-lo fins al dia 30 o 31.
 15:21 La Diputació de Girona demana la llibertat immediata de Sànchez i Cuixart, informa Xavier Borràs.
 15:20 El primer ministre de Luxemburg creu que «Europa no pot ignorar la realitat» de Catalunya. Xavier Bettel espera que Rajoy parli del tema a la cimera dels líders europeus a Brussel·les.
 15:21 L'ex president del govern espanyol José María Aznar adverteix que la reforma constitucional "no ha de ser el pagament a terminis al secessionisme català". En un acte a València, també ha alertat que està en joc el pacte del 1978 davant una posició a Catalunya on "el nacionalisme ho ha donat tot per trencat".
 14:39 El Banc Sabadell estudia traslladar a Madrid la presidència i la secretaria general. El consell d'administració de l'entitat ja va aprovar el canvi de domicili social a Alacant arran dels efectes de l'1-O.
 14:32 ERC afirma que, quan es concreti dissabte el 155, es decidirà quan i com fer efectiva la independència.
 14:30 JxSí i la CUP no prendran cap decisió definitiva sobre la declaració d'independència fins que l'Estat no concreti el 155. Els dos grups parlamentaris s'han reunit al llarg del matí per discutir com fer efectiu el resultat del referèndum de l'1-O.
 14:05 Carreguen contra Prodis Terrassa per defensar Sànchez i Cuixart: «Vergonyós que utilitzin discapacitats». La Fundació va sumar-se a l'aturada d'aquest dimarts al matí per reclamar la llibertat dels presidents de l'ANC i Òmnium.
 14:04 Un centenar llarg de persones es concentren sota la pluja a Manresa contra l'aplicació de l'article 155. Part dels manifestants s'han dirigit fins les dependències de la policia espanyola i hi han fet una cassolada.
 14:00 Els ministeris de Foment i Interior mantenen efectius de la Guàrdia Civil en aeroports, ports i altres infraestructures "crítiques".
 14:00 El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, diu que l'AVE Madrid-Barcelona creix en viatgers per la fugida d'empreses a la capital espanyola.
 13:54 L'alcalde de Dosrius veu una «coincidència remarcable» entre la seva denúncia i la citació de la Guàrdia Civil. Marc Bosch es mostra "estupefacte" davant la investigació per desobediència i subratlla que l'1-O va mantenir una "resistència pacífica".
 13:52 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha reunit amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons fonts del partit, el socialista ha trobat en Juncker "el suport" de les institucions europees a la legalitat, però no han abordat l'aplicació de l'article 155.
 13:48 El conflicte amb Catalunya espera Rajoy al Consell Europeu. El president espanyol assisteix a la cimera de la UE i avui tindrà una trobada amb Emmanuel Macron, el més favorable a Madrid.
 13:33 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de França, Emmanuel Macron, tindran aquesta nit una reunió bilateral al marge de la cimera europea que se celebra a Brussel·les, durant la qual podran abordar la crisi política a Catalunya.
 13:23 Joves de Societat Civil Catalana es reuneixen amb Ciutadans al Parlament. 
 

Membres de SCC amb C's al Parlament.  Foto: Sara González.

 13:16 El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, descarta un «corralito» a Catalunya. De Guindos veu "raonable" que els bancs traslladessin les seus socials i diu que els que ho han fet tenen "entrades netes" de dipòsits.
 12:55 El PNB avança que votaran en contra del 155 si el govern espanyol el porta al Senat. El portaveu al Congrés, Aitor Esteban, entén que Puigdemont respon que no hi va haver independència i reclama diàleg.
 12:44 Josep Fèlix Ballesteros considera que aplicar el 155 és «el següent pas del fracàs del diàleg i la política». L'alcalde de Tarragona expressa que no s'hauria d'haver arribat a prendre aquesta mesura perquè no agrada a ningú. Informa Jonathan Oca.
 12:44 Els socialistes eslovens creuen «fermament» que Eslovènia reconeixerà la independència de Catalunya. El secretari general Dejan Levanič diu que “els vertaders socialdemòcrates fan costat als catalans”.
 12:36 El líder del PSC, Miquel Iceta, afirma que Carles Puigdemont ha reconegut en la seva carta al govern espanyol que no va fer una declaració unilateral d'independència (DUI) en el Parlament el 10 d'octubre, però lamenta la seva "amenaça" de proclamar-la. En la seva opinió, aquesta actitud "fa inevitable que el govern espanyol apliqui l'article 155 de la Constitució".
 12:35 Així s'aplica l'article 155. La mesura necessita pocs dies perquè el Senat -on el PP té majoria absoluta- doni llum verda a un ampli ventall de poders per intervenir la Generalitat.
 12:32 Fachin recorda que el seu programa recull el procés constituent i que aquest pot ser el seu "punt de trobada" amb els independentistes.
 12:29 Fachin: "No som partidaris de la declaració d'independència, però estenem la mà per buscar la manera d'evidenciar un front democràtic”.
 12:27 El líder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, lamenta la "incomprensió lectora" del govern espanyol i l'insta a acceptar el diàleg que ofereix Puigdemont.
 12:27 La prima de risc puja i la borsa baixa després de l'anunci de l'aplicació del 155. La diferència del bo espanyol a 10 anys amb el seu equivalent alemany ja supera els 120 punts.
 12:22 «Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels drets i les llibertats»: gran manifestació dissabte a les 17.00 al passeig de Gràcia.
 12:21 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, considera que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució fa "quasi impossible" el diàleg. "Si el que es vol es que la societat catalana s'humiliï i es rendeixi això no és acceptable, continuar amb la línia del càstig no és el que toca", ha manifestat.
 12:06 PSOE i Ciutadans tanquen files amb Rajoy per aplicar el 155, per Pep Martí. Els socialistes es posen al costat del govern espanyol perquè es tracta d'una "qüestió d'Estat". El líder de Ciutadans exigeix a la Moncloa que garanteixi unes "eleccions lliures" a Catalunya.
 12:02 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil irromp a la Comissaria Regional de Mossos a Lleida per buscar documents sobre l'1-O, informa Àlvar Llobet. Una comitiva judicial s'ha personat a la caserna aquest dijous al matí.
 12:05 El líder de Podem, Pablo Iglesias, considera que recórrer a l'article 155 és "posar més llenya al foc". En la seva opinió, "l'aplicació de l'article 155 després que no hi hagi hagut declaració d'independència conduirà a una situació d'involució democràtica".
 11:56 Diverses personalitats de Mèxic reclamen la llibertat de Cuixart i Sànchez. El manifest de la Fundació per a la Democràcia defensa el dret a decidir del poble català.
 11:56 El suport del PSOE a l'aplicació del 155 posa en escac Jordi Ballart. L’alcalde de Terrassa ha estat la veu pública més contundent i va assegurar que plegaria per "ètica" si els socialistes avalaven la intervenció de l'autonomia catalana. Informa Sergi Ambudio.
 11:55 Avui a les 22h, Crida per la Democràcia donarà indicacions via WhatsApp per a la primera «acció directa pacífica» per reclamar l'alliberament de Cuixart i Sànchez.
 11:51 Tardà recorda que al Parlament hi ha una majoria «legal i legítima» per declarar la independència. En Comú Podem titlla d'«irresponsabilitat brutal» que el gov6ern espanyol activi el 155.
 11:47 El portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, ha demanat Carles Puigdemont i a Mariano Rajoy que deixin de "jugar al gat i al gos". "Prou de jugar a 'com pitjor, millor'", ha ressaltat amb una piulada. Coscubiela té així un to diferent del que ha mantingut el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, el qual ha criticat només al govern espanyol.
   
 11:37 El CDR Terrassa torna a mobilitzar l'independentisme per una nova manifestació aquesta tarda. El Comitè convoca la ciutadania aquest dijous, a les 20h, davant l'Ajuntament de Terrassa.
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont, en un acte amb els Mossos d'Esquadra | Govern
01/01/1970
L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos | "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs
01/01/1970
L'home visitava la capital toscana amb la seva dona, que ha vist l'accident i ha patit un atac d'angoixa
Carles Puigdemont i Jordi Turull, durant el consell nacional del PDECat | ACN
01/01/1970
El president garanteix al PDECAT que "posarà el play" i s'avança cap a un ple extraordinari en un termini de pocs dies | Membres del Govern consideren l'opció "menys dolenta" que hi hagi noves eleccions però ERC, Demòcrates i la CUP la rebutgen | Els partits preparen els quadres per la "fase resolutiva" si s'intervé l'autogovern
Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable" | Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%"
Sara González | 19 comentaris
01/01/1970
Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy | L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta
Kiko Tur, aquest dilluns a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El grup de la Marina Alta s'acomiada dels escenaris i del públic català amb el concert del proper divendres a la sala Razzmatazz de Barcelona | "Els feixistes estan envalentits perquè ha vist les actuacions de la Guàrdia Civil", afirma Tur en aquesta entrevista a NacióDigital