Denuncien el govern de la Paeria per incomplir la llei de memòria històrica

La plataforma "Lleida lliure de Franquisme" presenta un recurs contenciós contra la inacció d'alcaldia pel que fa a la retirada de nou noms de carrers com ara Alcalde Recasens o Lluís Besa

| 20/03/2017 a les 22:47h
Especial: Territorials
Arxivat a: Política, Lluís Besa, Alcalde Recasens, carrers, franquisme, Memòria Històrica, Lleida, denúncia
La plataforma ha presentat un recurs contra la Paeria | ACN
La plataforma "Lleida Lliure de Franquisme" i part dels col·lectius polítics i memorialistes que la conformen han presentat aquest dilluns un recurs al jutjat contenciós 1 de Lleida "per l'incompliment permanent" de la llei de la memòria històrica per part del govern de l'Ajuntament de Lleida sobre el nomenclàtor dels carrers.

El recurs, signat per tretze entitats, s'ha presentat contra la desestimació per silenci de la reclamació, de data 19 de desembre de 2016, davant Alcaldia de l'Ajuntament de Lleida per la retirada del nom de nou carrers "que homenatgen personatges que incompleixen la Llei de memòria històrica". A través d'aquest escrit requereixen que s'acordi per decret d'alcaldia la substitució dels noms de l'avinguda Alcalde Areny, carrer Alcalde Montanya, carrer Alcalde Sangenís, carrer Sangenís Bertran, carrer Lluís Besa, avinguda Alcalde Recasens, carrer Germans Recasens, carrer Carmelo Fenech i carrer J. Manuel Nadal Gaya "per no reunir els requisits exigits a la Llei".
 
La plataforma i la resta d'entitats signats, reclamen al jutjat que atengui el requeriment d'aquest escrit i dicti un Decret d'Alcaldia pel qual, en base als dos dictàmens tècnics d'experts incorporats per la Comissió de Carrers del 2 de desembre de 2016, acordi substituir els nou noms de carrers. També demana que s'ordeni a la Comissió de Carrers que aporti nou noms en substitució dels eliminats per incomplir la Llei de memòria històrica.

La portaveu de la Comissió de la Dignitat, Rosa Peñafiel, néta del sindicalista Antonio Cantano, s'ha mostrat convençuda que "és la recta final d'aquesta lluita que guanyarem". Peñafiel ha assegurat que aquesta és una lluita necessària. "La ciutat necessita d'altres qüestions també necessàries però dignificar la història és la base del nostre futur, d'una societat que ha de créixer amb valors i justícia", ha dit.

La portaveu de la Comissió ha explicat que el seu avi va estar represaliat durant la dictadura, un fet que va marcar molt la seva família i que per tant, la lluita contra el franquisme "li dec a ell i a molts com ell". En aquest sentit, ha recordat al govern municipal que "un compromís polític porta al compliment de les lleis i eliminar el franquisme dels carrers és una d'important", alhora que afegia que "sembla surrealista que encara estiguem lluitant per això".

De la seva banda, l'advocat Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, ha explicat que el recurs s'ha presentat contra l'Ajuntament "perquè la llei especifica que els símbols els retirarà l'administració competent, i el nom dels carrers és competència municipal". Cruanyes ha apuntat que aquest és el primer recurs en aquest sentit a Catalunya.

L'advocada Ester Sancho, per la seva banda, ha explicat que el comitè d'experts de la Paeria va dictaminar que nou carrers tenien vinculació amb el feixisme i que s'havia d'aplicar la llei de memòria històrica però que alcaldia no ha atès el requeriment que se li va fer el 19 de desembre de 2016. És per això, ha afegit que, en haver passat tres mesos i a causa d'aquest silenci administratiu, s'ha presentat el recurs en via judicial.

Sancho ha explicat que aquests carrers afecten una sèrie de famílies que, gràcies al franquisme, han tingut poder i això, considera, "entronca amb un compromís que l'alcalde Ros no vol trencar". L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, "es nega a retirar els noms franquistes dels carrers perquè no vol fer passar la memòria històrica per davant del poder" d'aquestes famílies, afegeix Sancho.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista