21
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:20h
Quan la CUP -i els grups de l'oposició- van decidir tombar el projecte de pressupostos de 2016, l'impulsor del projecte de llei, Oriol Junqueras, ja avisar que la situació de pròrroga limitava molt el marge de maniobra del Govern per implementar unes polítiques noves amb un comptes ideats per l'anterior executiu -els quals quedaran jubilats aquest dimecres, amb l'aprovació dels del 2017-. Malgrat tot, la llei sí que permet alguna drecera al conseller d'Economia per modificar les partides aprovades, per fer front a situacions sobrevingudes o transferir recursos d'un cantó a un altre. I Junqueras n'ha fet ús, fins al punt que el pressupost definitiu dels departaments s'ha vist incrementat en 2.633,2 milions respecte la pròrroga que va heretar inicialment del seu predecessor, Andreu Mas-Colell, segons consta en els informes d'execució financera del seu departament.
Així mateix, pel que fa al conjunt del sector públic de la Generalitat, l'augment de despesa ha estat inferior, de 2.365,7 milions. Com s'ho ha fet el vicepresident català, per aplicar aquests increments, sense poder aprovar un pressupost propi? En realitat, aquestes pràctiques no són irregulars, ni molt menys puntuals. La normativa cedeix potestats al Govern per no gastar tota la despesa aprovada al Parlament, el qual fixa un topall per departaments i programes, però el que acostuma a passar és el contrari, ja que el conseller del ram pot afegir nova despesa a determinades partides amb certa discrecionalitat, en cas que els ingressos siguin superiors als previstos, s'aconsegueixi rebre més crèdit -a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA), per exemple- o s'incorporin romanents de crèdit no gastats en exercicis anteriors.
La desviació del 2015 va ser superior
Com hem dit, el topall de despesa aprovat acostuma a ser superat amb escreix quan se n'observa l'execució final. De fet, tot i que el 2015 Mas-Colell va gaudir d'un pressupost aprovat a principis d'any, la despesa final va ser 3.769,4 milions superior a la fixada, en el conjunt del sector públic. El 2014, el desviament va ser de 2.146,7 milions. Els 2.365,7 milions de Junqueras del 2016, per tant, entren dins els marges de la normalitat. I en bona mesura, s'expliquen per la incorporació de nova despesa per fer front a obligacions reconegudes en anteriors exercicis -i que ja van computar en el dèficit d'aquests- però no abonades llavors. En concret, l'any passat es van pagar 940,4 milions de factures d'anys previs, fet que explica prop del 40% de la desviació.
De fet, la despesa final efectuada el 2016 va ser inferior en 1.453,4 milions a la del 2015. I això que va gastar 175,8 milions més en personal, arran de l'increment salarial de l'1% o de mesures com l'augment de contractacions de professors o les substitucions de personal sanitari. En canvi, les despeses d'anteriors exercicis que es van satisfer el 2015 va ser especialment elevada, gràcies a recursos del FLA extraordinaris que van arribar a finals d'any, mentre que el cost del deute va caure el 2016 arran del tipus extraordinari del 0% fixat pels préstecs de l'Estat o de la reducció general del cost dels interessos. No es tracta, per tant, que Junqueras efectués noves retallades.
La despesa meritada creix en 449 milions
Per contra, la despesa no financera meritada el 2016 -és a dir, restant l'efecte de les obligacions precedents- va créixer en 449 milions. 174,9 milions precisament es deuen a l'augment de la partida de personal, mentre que 190,5 milions responen a transferències per finançar la L9 (81,7 milions), per al Servei d'Ocupació de Catalunya (48,2 milions), per una major despesa sanitària (30,6 milions) o per finançar l'augment salarial en l'escola concertada (33,8 milions) i les universitats (18,9 milions),
A banda dels increments de despesa, però, Junqueras també ha pogut traspassar recursos d'uns departaments a uns altres, ja fos per fer efectiva la redistribució de les competències (fruit del canvi de Govern) o per una prioritatzació diferent de les partides. Malgrat tot, totes les conselleries van acabar gaudint d'un pressupost superior a l'inicialment fixat per la pròrroga. I dels 2.633,2 milions de més de què van disposar, 793,5 milions van ser traspassats de la partida del deute -menys costós, pels interessos més barats- i 193,5 milions del fons de contingència. La resta va arribar d'augments de crèdit, els quals van destinats sobretot a Salut (1.136,7 milions de més), Agricultura (369,7 milions) i Ensenyament (328,9 milions).
Partides que creixen o es redueixen
Quant a polítiques concretes, la partida de les ajudes a la dependència s'ha reduït i ha permès crear romanents de tresoreria al departament d'Afers Socials per valor de 27,7 milions d'euros, ja que s'ha notat l'impacte diferit d'un decret estatal del 2012 que enduria els barems per valorar els graus i reduïa les prestacions. En canvi, el departaments d'Afers Exteriors ha incrementat en 600.000 euros la partida per a cooperació al desenvolupament que preveia la pròrroga i en 500.000 euros la de les delegacions a l'exterior, Governació ha requerit 25,6 milions per traspassar als ens locals, Salut ha necessitat 13,8 milions per adquirir noves vacunes, o Interior ha destinat 9 milions de més per a millorar l'operativitat dels Mossos d’Esquadra per l'alarma antiterrorista.
De la mateixa manera, el departament d'Ensenyament ha transferit 114,5 milions en concerts educatius més del previst en la pròrroga (tot i que només s'expliquen 33,8 milions per a l'increment retributiu). Per contra, Junqueras també tenia l'opció de no gastar tota una partida i estalviar uns recursos per generar romanents per a exercicis posteriors. És el que ha fet amb les transferències de l'Agència Tributària de Catalunya, on ha guardat 8,14 milions per gastar aquest 2017, un any essencial per transformar aquest ens en una veritable estructura d'estat. Aquesta quantitat, per tant, se sumarà a l'increment pressupostari notable ja previst en els nous comptes (formalment, creix de 35,9 milions a 93,3 milions, tot i que, en realitat, part de l'augment es deu a un canvi en la comptabilitat).
Així mateix, pel que fa al conjunt del sector públic de la Generalitat, l'augment de despesa ha estat inferior, de 2.365,7 milions. Com s'ho ha fet el vicepresident català, per aplicar aquests increments, sense poder aprovar un pressupost propi? En realitat, aquestes pràctiques no són irregulars, ni molt menys puntuals. La normativa cedeix potestats al Govern per no gastar tota la despesa aprovada al Parlament, el qual fixa un topall per departaments i programes, però el que acostuma a passar és el contrari, ja que el conseller del ram pot afegir nova despesa a determinades partides amb certa discrecionalitat, en cas que els ingressos siguin superiors als previstos, s'aconsegueixi rebre més crèdit -a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA), per exemple- o s'incorporin romanents de crèdit no gastats en exercicis anteriors.
La desviació del 2015 va ser superior
Com hem dit, el topall de despesa aprovat acostuma a ser superat amb escreix quan se n'observa l'execució final. De fet, tot i que el 2015 Mas-Colell va gaudir d'un pressupost aprovat a principis d'any, la despesa final va ser 3.769,4 milions superior a la fixada, en el conjunt del sector públic. El 2014, el desviament va ser de 2.146,7 milions. Els 2.365,7 milions de Junqueras del 2016, per tant, entren dins els marges de la normalitat. I en bona mesura, s'expliquen per la incorporació de nova despesa per fer front a obligacions reconegudes en anteriors exercicis -i que ja van computar en el dèficit d'aquests- però no abonades llavors. En concret, l'any passat es van pagar 940,4 milions de factures d'anys previs, fet que explica prop del 40% de la desviació.
De fet, la despesa final efectuada el 2016 va ser inferior en 1.453,4 milions a la del 2015. I això que va gastar 175,8 milions més en personal, arran de l'increment salarial de l'1% o de mesures com l'augment de contractacions de professors o les substitucions de personal sanitari. En canvi, les despeses d'anteriors exercicis que es van satisfer el 2015 va ser especialment elevada, gràcies a recursos del FLA extraordinaris que van arribar a finals d'any, mentre que el cost del deute va caure el 2016 arran del tipus extraordinari del 0% fixat pels préstecs de l'Estat o de la reducció general del cost dels interessos. No es tracta, per tant, que Junqueras efectués noves retallades.
La despesa meritada creix en 449 milions
Per contra, la despesa no financera meritada el 2016 -és a dir, restant l'efecte de les obligacions precedents- va créixer en 449 milions. 174,9 milions precisament es deuen a l'augment de la partida de personal, mentre que 190,5 milions responen a transferències per finançar la L9 (81,7 milions), per al Servei d'Ocupació de Catalunya (48,2 milions), per una major despesa sanitària (30,6 milions) o per finançar l'augment salarial en l'escola concertada (33,8 milions) i les universitats (18,9 milions),
A banda dels increments de despesa, però, Junqueras també ha pogut traspassar recursos d'uns departaments a uns altres, ja fos per fer efectiva la redistribució de les competències (fruit del canvi de Govern) o per una prioritatzació diferent de les partides. Malgrat tot, totes les conselleries van acabar gaudint d'un pressupost superior a l'inicialment fixat per la pròrroga. I dels 2.633,2 milions de més de què van disposar, 793,5 milions van ser traspassats de la partida del deute -menys costós, pels interessos més barats- i 193,5 milions del fons de contingència. La resta va arribar d'augments de crèdit, els quals van destinats sobretot a Salut (1.136,7 milions de més), Agricultura (369,7 milions) i Ensenyament (328,9 milions).
Partides que creixen o es redueixen
Quant a polítiques concretes, la partida de les ajudes a la dependència s'ha reduït i ha permès crear romanents de tresoreria al departament d'Afers Socials per valor de 27,7 milions d'euros, ja que s'ha notat l'impacte diferit d'un decret estatal del 2012 que enduria els barems per valorar els graus i reduïa les prestacions. En canvi, el departaments d'Afers Exteriors ha incrementat en 600.000 euros la partida per a cooperació al desenvolupament que preveia la pròrroga i en 500.000 euros la de les delegacions a l'exterior, Governació ha requerit 25,6 milions per traspassar als ens locals, Salut ha necessitat 13,8 milions per adquirir noves vacunes, o Interior ha destinat 9 milions de més per a millorar l'operativitat dels Mossos d’Esquadra per l'alarma antiterrorista.
De la mateixa manera, el departament d'Ensenyament ha transferit 114,5 milions en concerts educatius més del previst en la pròrroga (tot i que només s'expliquen 33,8 milions per a l'increment retributiu). Per contra, Junqueras també tenia l'opció de no gastar tota una partida i estalviar uns recursos per generar romanents per a exercicis posteriors. És el que ha fet amb les transferències de l'Agència Tributària de Catalunya, on ha guardat 8,14 milions per gastar aquest 2017, un any essencial per transformar aquest ens en una veritable estructura d'estat. Aquesta quantitat, per tant, se sumarà a l'increment pressupostari notable ja previst en els nous comptes (formalment, creix de 35,9 milions a 93,3 milions, tot i que, en realitat, part de l'augment es deu a un canvi en la comptabilitat).