PDECAT

Exèrcit propi i presència a l'OTAN: així imagina el PDECat la defensa de l'estat català

La coordinadora general del partit, Marta Pascal, assegura que el model de forces armades ha de ser "pioner" i "tecnificat"

Reclama aparcar "apriorismes" a l'hora d'abordar el debat sobre la qüestió

Pascal situa «en els propers dies» la reorganització de l'executiva del PDECat

, Barcelona | 20/03/2017 a les 20:16h
Arxivat a: Política, PDECat, defensa, exèrcit, independència, estat català
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, aquest dilluns en un acte de partit
"Creiem que aquest país ha de tenir un exèrcit" i "hem de ser a l'OTAN". Aquest és el posicionament inequívoc que ha fet la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, sobre quina ha de ser la política de defensa en una Catalunya independent. Pascal ha fet aquestes consideracions en una nova sessió del cicle StartCat, una sèrie de debats sectorials que la formació està duent a terme per muscular-se ideològicament camí de la conferència que se celebrarà el proper 13 de maig.

"Hem de formar part de totes les entitats que siguin part de la solució", ha destacat Pascal en una intervenció que ha arribat després que tres experts en defensa hagin apostat sense embuts per la creació d'un exèrcit català. "La política de defensa, o la fas o te la fan", ha resumit Toni Florido, membre del sector liberal del partit i expert en la matèria.

Més Mossos

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha assegurat aquest dilluns que els Mossos estan "preparats" per assumir les plenes competències en matèria de seguretat en cas que Catalunya es converteixi en un estat independent. "Però ens falten efectius", ha matisat Jané, que ha apuntat que en aquests moments hi ha vora 17.000 policies catalans i que en caldrien 18.300 per tenir el ple control de la situació. En aquest sentit, el conseller ha anunciat que després de l'aprovació dels pressupostos -es debaten definitivament demà- es convocaran 500 noves places més.

L'acte ha comptat amb la presència d'Albert Batlle, director dels Mossos, que ha estat fortament qüestionat dins de Junts pel Sí -inclosos sectors del PDECat- per haver suggerit que la policia catalana procediria a la detenció de càrrecs sobiranistes rellevants -com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell- en cas que així ho ordenés la justícia. Jané ha destacat que en el llarg termini es pensa en una "fusió" entre els Mossos i les 214 policies locals existents a Catalunya, sense que això afectés l'autonomia dels cossos municipals. "Són molts els ajuntaments i els alcaldes que ens demanen més col·laboració", ha destacat, al mateix temps que ressaltava que en tot moment la seguretat privada sempre estaria sota les ordres de la Generalitat "i mai a l'inrevés".

Jané, que ha recordat que avui fa 37 anys de la victòria del "president Pujol" a les primeres eleccions autonòmiques, ha determinat que la situació d'alerta terrorista és del nivell quatre. Això vol dir que és "molt probable" que hi hagi un atemptat, i per això el 40% del temps del patrullatge dels Mossos a Barcelona es destina a la prevenció antiterrorista. "No ens ho hem de prendre a la lleugera", ha destacat el conseller d'Interior. Jané ha volgut deixar clar als membres del seu Govern que invertir en seguretat és també invertir en polítiques de benestar.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ido
Anònim, 20/03/2017 a les 20:48
+12
-23
Ido anant a els términis de 18 mesos o de referéndum el septembre,..... Tenen 5 mesos Per comprar les fragates... I els avions...

Mare meva... Aixo son engatussades, Nose con els periodistes no es posen a riure quan díu aquestes bajanades
Guardia Civil
Anònim, 20/03/2017 a les 22:08
+11
-25
De momento los únicos que van a tomar el control en Catalunya son los Mossos, junto con Policia Nacional y la benemérita.
Una duda
Anònim, 20/03/2017 a les 22:09
+13
-24
¿Y en la OTAN, ya se han enterado?
Un país normal
Miquel Soler, 20/03/2017 a les 22:29
+26
-5
Si volem viure en un país normal ens hem de comportar com un país normal. La defensa és una de les funcions que ha d'assumir un estat independent i es realitza amb un exèrcit propi. Qui digui una altra cosa és que no té n.p.i. de què és un estat independent.
Lògicament
Anònim, 21/03/2017 a les 09:19
+10
-0
Un pais independent de les dimensions de Catalunya ha de tenir exèrcit.
Política de defensa, un debat necessari
Defensa.Cat, 21/03/2017 a les 15:46
+5
-0
És un acte i un posicionament de normalitat política. Si volem ser un estat cal assumir totes les responsabilitats i la política de defensa és essencial per garantir-ne la sobirania. Cal defugir l'esquema mental d'autonomia oprimida i planificar el nou estat i el seu encaix i reconeixement internacional.

L'SNP a Escòcia va fer públic els detalls de la política de defensa d'una Escòcia independent abans del referèndum i ara l'estan modificant (el context geostratègic ha canviat) de cara al següent. Els països que sovint es prenem com a referents tenen forces armades: Irlanda, Holanda, Suècia... i també Suïssa! Ser neutral no vol dir estar indefens, ben al contrari.

Tampoc cal pressuposar que disposar de forces armades implica ser un partit polític o societat militarista, a tall d'exemple recentment el govern suec (coalició de socialdemòcrates i verds) ha aprovat un augment de l'11% en el pressupost de defensa i reinstaurar el servei militar obligatori.

Caldrà que la ciutadania estigui informada per poder decidir encertadament durant el procés constituent, per això demanem més cobertura i rigor als mitjans de comunicació, així com més pedagogia i voluntat de debatre per part dels partits polítics i entitats interessades en l'àmbit de la seguretat i la defensa.

Nosaltres hi posem el nostre granet de sorra a


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista