(Anàlisi política de Miquel Macià, per a Nació Digital).- Ajornar la sentència com sigui, com es pugui. Fins que hi hagi la certesa que serà prou ambigua com per no provocar conseqüències demolidores a Catalunya. Aquest és el full de ruta del PSOE per al conflicte més greu que afecta les relacions Catalunya-Espanya en els darrers anys.

És en aquesta línia que s'inscriu la pressió de partits com ICV i PSC damunt del PP per tal que aquest retiri el recurs. Mentrestant, el PSOE ha anunciat una reunió amb els populars per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional.

Aquesta operació comportaria la fi de l'hegemonia conservadora radical i aplanaria el camí a una sentència que, sense escandalitzar les "forces vives" catalanes, fos prou interpretativa com per deixar l'Estatut en paper mullat i assegurar la subordinació política i econòmica de Catalunya a Espanya durant una altra etapa històrica.

És difícil que el PP ho accepti perquè si ho fa haurà malbaratat un dels millors instruments de desgast que té damunt de Zapatero. I desmoralitzaria la seva militància, que porta tres anys esperant que el recurs del TC serveixi per impedir que Espanya "es trenqui."

Els polítics catalans no faran res

D'ençà la publicació de l'editorial conjunt dels diaris catalans, moltes són les veus que s'adrecen a la classe política catalana exigint reaccions. En alguna direcció, però que reaccioni. Les crides d'Artur Mas a una reunió conjunta xoquen amb la muralla del president Montilla, que no està disposat a convocar res fins després de la publicació de la sentència.

I després de la publicació, la classe política catalana no farà res. La sentència, o se l'acata o no se l'acata. I no hi ha més: submissió o rebel·lió. Es podrà fer la comèdia de convocar manifestacions o recollides de signatures, però el nus de la qüestió rau en el que farà -o no farà- el Parlament de Catalunya.

Tot apunta que en cas d'una sentència contrària -i qui si sap si llunyana- la via catalana consistirà en negociar traspassos de competències per l'article 150 i intentar sostenir el que eren les prerrogatives de l'Estatut a través de pactes puntuals i equilibris administratius: tant Saura com Montilla ho van confessar fa setmanes.

I esperar que el temps curi les ferides. Com tantes altres vegades.