procés català

Puigdemont s'encomana al «coratge» de Tarradellas i diu que la Catalunya actual està alliberada de la por

El president de la Generalitat diu que es tracta d'una figura "que hem d'agafar sencera, no hi ha un Tarradellas per a cada circumstància"

Josep Maria Bricall recorda que les institucions catalanes es van instaurar abans que les constitucions espanyoles tant el 1931 com el 1977

Els quatre ex-presidents, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas han assistit a l'acte

Commemoració del 40è aniversari del retorn del president Josep Tarradellas

I Tarradellas, què en diria del procés?

| 20/03/2017 a les 20:39h
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, Generalitat, procés català, Josep Tarradellas, memòria històrica, Jaume Sobrequés
Carles Puigdemont en l'acte de celebració del retorn de Tarradellas | Eva Domínguez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Tarradellas ha estat recordat aquest vespre al Palau de la Generalitat, en l'acte institucional de commemoració dels 40 anys del retorn del president. Carles Puigdemont ha dit que "al president Tarradellas l'hem d'agafar sencer". "No hi ha un Tarradellas per a cada circumstància", ha remarcat, en al·lusió als intents de sectors diversos de fer-se seu la figura de l'ex-president. Ha destacat alguns dels trets de la seva personalitat i manera de fer política: "La persistència en la recerca de solucions, el coratge davant les adversitats i alhora una gran flexibilitat a l'hora d'abordar les negociacions" Puigdemont ha afirmat que "si a l'altra part hi ha les mateixes condicions, pot produir-se una operació d'Estat".  

Puigdemont, que s'ha adreçat als assistents anomenant-los "ciutadans i ciutadanes", ha apuntat que amb el pas del temps la figura de Tarradellas ha agafat més grandària, com a exponent d'alta política, en part gràcies al treball desplegat per l'Arxiu Tarradellas. La Catalunya d'ara és diferent de la de la transició, ha dit, i "ja estem alliberats de les pors de les generacions precedents".

Montserrat Catalan, que va ser secretària de Tarradellas i ara és la comissària dels actes de commemoració, ha intervingut inicialment i ha fet extensiu l'homenatge a tots els exiliats catalans. També ha posat en valor l'Arxiu Tarradellas, dipositat a Poblet, que segurament és un fons d'història contemporània encara poc conegut: dos milions de documents, 33.000 fotografies, 11.000 llibres de la seva biblioteca, documentació fonamental sobre temes les col·lectivitzacions, la indústria de guerra, l'exili...

L'historiador Jaume Sobrequés ha fet la valoració històrica del personatge, el retorn del qual, ha repetit, va ser un triomf i l'únic element de ruptura de la transició, l'únic fil que comunicava amb la legitimitat republicana.

Les institucions catalanes, anteriors a les constitucions espanyoles

L'ex-conseller de Governació Josep Maria Bricall n'ha perfilat la figura política. Ha subratllat l'estil de Tarradellas, obsedit a "fer les coses d'una certa manera", que volia dir fer-les bé, molt millor que els espanyols "perquè ells fa segles que manen. Nosaltres no podem badar". Bricall ha explicat el seu "ciutadans de Catalunya" com a fruit de la seva mentalitat liberal, que ara el rector emèrit de la UB veu en retirada a molts llocs. Bricall ha recordat que tant la Generalitat del 1931 com la del 1977 van ser realitats anteriors a les constitucions espanyoles de la República i la transició.

Josep Tarradellas i Macià, el fill, ha fet la glossa humana del seu pare, de qui ha dit que sempre l'havia impactat el seu convenciment que tornaria a Catalunya i que ho faria com a president. La tossudesa del personatge ha aparegut com una de les característiques valorades per tots els qui han intervingut.

Tots els tarradellismes presents

Avui a Palau hi eren tots els "tarradellismes". Al Saló de Sant Jordi hi era Ramon Espasa, l'ex-conseller de Sanitat d'aquell Govern d'unitat que Tarradellas va presidir i que no s'ha repetit mai més. Espasa era aleshores dirigent del PSUC. L'historiador Joan Esculies, un dels principals experts en l'obra de Tarradellas seia al costat de l'advocat Jorge Trias Sagnier, que va ser dirigent de la Lliga de Catalunya durant la transició, i després diputat del Partit Popular. Tarradellistes de les hores més difícils, com Josep Fornas, ex-diputat d'ERC, profund coneixedor del vell polític i dels seus aspectes més èpics (la voluntat de pdoer, la fermesa patriòtica) a prop de Miquel Iceta, qui, com molts dirigents del PSC, han llançat sovint aspectes de la figura de l'ex-president (el pactisme amb l'Estat) contra el procés.

En un costat del Saló, seia el vicepresident Oriol Junqueras, líder del mateix partit, ERC, del qual Tarradellas va ser-ne secretari general a l'exili. A l'altre costat, s'hi veien els representants de les tres branques de les forces armades espanyoles, asseguts a prop de la diputada del PP Esperança Garcia.    
 

En l'acte s'han pogut veure tots els ex-presidents, entre ells Jordi Pujol. Foto: Eva Domínguez


En l'acte han estat presents tots els ex-presidents de la Generalitat: Pasqual Maragall, José Montilla, que ha entrat al Saló de Sant Jordi amb Francesc Homs, Artur Mas i Jordi Pujol amb Marta Ferrusola. Pujol ha avançat coixejant. La relació entre Tarradellas i Pujol va ser sempre dolenta, una enemistat covada ja des de l'exili i en què la rivalitat política anava de la mà de la poca empatia personal entre tots dos.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Veient
Anònim, 20/03/2017 a les 20:59
+12
-83
Veient de nou un titular de puigdmont, mha vingut al cap el seguent:

Si tots els esforços que dediquen a parlar del proces, si tots els actes en que parlen del proces, si totes les fotos i performances del proces, si totes aquestes energies, Ho dediquessin a treballar en el día a día en la millora del país... Faria anys que no estariem en crisis.

Acabada la legislatura de puigdmont, L'unic que Li recordo son declaracions i queixes sobre el proces, res mes.
Enserio, proveu de recordar altres coses, no nhi ha. Quin Llastima i malgasta ment denergies i diners.
Un trepa
Tarradellas, 20/03/2017 a les 21:46
+29
-31
Pel que sé en Tarradellas fou un personatge moooolt tèrbol. Deixem-lo descansar en pau, no potinegme el Procés.
Per a mi, l'únic coratge que va tenir
Anònim, 21/03/2017 a les 00:27
+46
-29
El senyor Marquès de Tarradellas va ser acceptar el títol borbònic. Que ja és prou coratge! Ara ERC hauria de tenir el coratge d'expulsar-lo del partit, que ja ho havia d'haver fet fa temps.
Al 20:59
Anònim, 21/03/2017 a les 01:15
Interessant
+54
-2
De que serveix treballar per la gent si totes les lleis que es fan en aquest sentit acaben suspeses pel TC? El motiu pel que es vol la indepe és perquè es pugui treballar sense excuses, ser responsables totals de tot.
@Veient
Anònim, 21/03/2017 a les 07:50
+7
-28
La massa inculta només vol pa i circ. Com que a TV3 no hi han programes del cor, han trobat en la política catalana el circ perfecte. Un exemple de partit que treballa per la gent sense que les iniciatives quedin suspeses: el PNV. Clar, que per això fan falta polítics a l'alçada i no pastissers i ballarins de lambada.
@ 01:15
Anònim, 21/03/2017 a les 09:16
+6
-0
No siguis inocent, home. El que tu dius ell ja ho sap, però fa veure que no ho sap.

Tots els arguments unionistes consisteixen en aixó, en fingir que no saben el que en realitat saben perfectament.
fermesa patriòtica?
simonet, 21/03/2017 a les 10:38
+4
-25
De quina fermesa patriòtica parla, senyor Pep Martí?

Tarradellas va menysprear els partits catalans que havien guanyat les eleccions de 1977. És a dir, va menysprear la pàtria, perquè aquests partits eren els representants de la voluntat del poble català. Aquests partits eren la pàtria catalana.

Tarradellas va prescindir de la voluntat del poble català i va negociar directament amb els reformistes franquistes el seu retorn a Catalunya. Va ser un instrument de l'estratègia reformista de Suárez, Joan Carles de Borbó, Sentís i companyia.

Si hagués posat per davant de tot el patriotisme, hauria fet com Jesús María de Leizaola, el president basc a l'exili. Leizaola es va mantenir al marge del procés de recuperació de l'autonomia del País Basc, i no va voler tornar a la seva pàtria fins no es va haver aprovat l'estatut d'autonomia. Això sí que és fermesa patriòtica. I un cop va haver tornat, va reconèixer la legitimitat del Consell General Basc, l’òrgan pre-autonòmic que presidia Carlos Garaicoetxea.

Tarradellas, en canvi, va tornar abans que es formés cap govern preautonòmic, va voler ser ell el president de la Generalitat provisional i no va nomenar un conseller en cap que li podia haver fet ombra.

Tarradellas volia tornar com a president de la Generalitat, al preu que fos. Si als anys seixanta, posem per cas, el franquisme hagués volgut dividir el catalanisme i hagués proposat a Tarradellas tornar a Catalunya per presidir una Generalitat descafeïnada, Tarradellas segurament hauria dit que sí. Va dir que sí al Borbó nomenat per Franco i al president Suárez, excap del Movimiento. Per què no hauria pogut dir que sí també a Franco? Tarradellas el que volia per sobre de tot era tornar a ser president de la Generalitat. Li importava més la Generalitat que la democràcia, com va demostrar el 1977 quan va menystenir els representants que el poble català havia escollit a les urnes.

A Catalunya alguns donen molta importància a la vinculació simbòlica, encarnada per Tarradellas, entre la Generalitat republicana i la Generalitat actual. Aquesta vinculació es va presentar com una victòria sobre el franquisme, però en realitat no va tenir cap transcendència en la negociació de l’autonomia amb el govern central. Al País Basc, on no es va posar l'èmfasi en la connexió amb el govern basc a l'exili i on el protagonisme el van tenir els partits bascos, i no el president a l’exili, els guanys en matèria d'autogovern van ser més grans que a Catalunya.

Si a Tarradellas li hagués interessat de veritat l'autonomia de Catalunya, el que hauria d'haver fet és seguir la via basca: apartar-se del govern o limitar-se a exercir un paper simbòlic, i permetre que es formés un govern fort, amb un conseller en cap socialista o del PSUC. Això sí que hauria estat fermesa patriòtica.
El MHP Josep Tarradellas
Anònim, 21/03/2017 a les 15:42
+17
-0
La historia i el poble de Catalunya faran justícia al MHP Tarradellas perquè representà el nexe d’unió i la continuïtat de la Institució Republicana amb la Generalitat recuperada després de la maltempsada franquista.

Sense el seu coratge, fermesa i tenacitat per salvar la Institució tot i els perills que va haver de superar per preservar-ne la dignitat durant el llarg exili segurament avui no podríem parlar de la Generalitat tal com l’entenem avui.

Només si es tenen en compte aquests factors s'entén la calorosa i multitudinària rebuda del 23 d'octubre de l'any 1977 en el seu retorn definitiu a Catalunya procedent de l'exili.

Els MHP Pujol, Maragall, Montilla, Mas i Puigdemont en són els seu hereus.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Àngel Colom | Adrià Costa
Pep Martí
01/01/1970
L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat" | "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 07:35 PORTADES «El Govern del PP planeja dirigir les conselleries des de Madrid», a la portada de «La Vanguardia». Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:27 ENTREVISTA Àngel Colom: «S'han dit moltes coses de la CUP, però està actuant amb una enorme responsabilitat»; per Pep Martí. L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat". "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma.
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
Entrades anteriors »
Ferran Casas
01/01/1970
Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat