procés català

Puigdemont s'encomana al «coratge» de Tarradellas i diu que la Catalunya actual està alliberada de la por

El president de la Generalitat diu que es tracta d'una figura "que hem d'agafar sencera, no hi ha un Tarradellas per a cada circumstància"

Josep Maria Bricall recorda que les institucions catalanes es van instaurar abans que les constitucions espanyoles tant el 1931 com el 1977

Els quatre ex-presidents, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas han assistit a l'acte

Commemoració del 40è aniversari del retorn del president Josep Tarradellas

I Tarradellas, què en diria del procés?

| 20/03/2017 a les 20:39h
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, Generalitat, procés català, Josep Tarradellas, memòria històrica, Jaume Sobrequés
Carles Puigdemont en l'acte de celebració del retorn de Tarradellas | Eva Domínguez
Josep Tarradellas ha estat recordat aquest vespre al Palau de la Generalitat, en l'acte institucional de commemoració dels 40 anys del retorn del president. Carles Puigdemont ha dit que "al president Tarradellas l'hem d'agafar sencer". "No hi ha un Tarradellas per a cada circumstància", ha remarcat, en al·lusió als intents de sectors diversos de fer-se seu la figura de l'ex-president. Ha destacat alguns dels trets de la seva personalitat i manera de fer política: "La persistència en la recerca de solucions, el coratge davant les adversitats i alhora una gran flexibilitat a l'hora d'abordar les negociacions" Puigdemont ha afirmat que "si a l'altra part hi ha les mateixes condicions, pot produir-se una operació d'Estat".  

Puigdemont, que s'ha adreçat als assistents anomenant-los "ciutadans i ciutadanes", ha apuntat que amb el pas del temps la figura de Tarradellas ha agafat més grandària, com a exponent d'alta política, en part gràcies al treball desplegat per l'Arxiu Tarradellas. La Catalunya d'ara és diferent de la de la transició, ha dit, i "ja estem alliberats de les pors de les generacions precedents".

Montserrat Catalan, que va ser secretària de Tarradellas i ara és la comissària dels actes de commemoració, ha intervingut inicialment i ha fet extensiu l'homenatge a tots els exiliats catalans. També ha posat en valor l'Arxiu Tarradellas, dipositat a Poblet, que segurament és un fons d'història contemporània encara poc conegut: dos milions de documents, 33.000 fotografies, 11.000 llibres de la seva biblioteca, documentació fonamental sobre temes les col·lectivitzacions, la indústria de guerra, l'exili...

L'historiador Jaume Sobrequés ha fet la valoració històrica del personatge, el retorn del qual, ha repetit, va ser un triomf i l'únic element de ruptura de la transició, l'únic fil que comunicava amb la legitimitat republicana.

Les institucions catalanes, anteriors a les constitucions espanyoles

L'ex-conseller de Governació Josep Maria Bricall n'ha perfilat la figura política. Ha subratllat l'estil de Tarradellas, obsedit a "fer les coses d'una certa manera", que volia dir fer-les bé, molt millor que els espanyols "perquè ells fa segles que manen. Nosaltres no podem badar". Bricall ha explicat el seu "ciutadans de Catalunya" com a fruit de la seva mentalitat liberal, que ara el rector emèrit de la UB veu en retirada a molts llocs. Bricall ha recordat que tant la Generalitat del 1931 com la del 1977 van ser realitats anteriors a les constitucions espanyoles de la República i la transició.

Josep Tarradellas i Macià, el fill, ha fet la glossa humana del seu pare, de qui ha dit que sempre l'havia impactat el seu convenciment que tornaria a Catalunya i que ho faria com a president. La tossudesa del personatge ha aparegut com una de les característiques valorades per tots els qui han intervingut.

Tots els tarradellismes presents

Avui a Palau hi eren tots els "tarradellismes". Al Saló de Sant Jordi hi era Ramon Espasa, l'ex-conseller de Sanitat d'aquell Govern d'unitat que Tarradellas va presidir i que no s'ha repetit mai més. Espasa era aleshores dirigent del PSUC. L'historiador Joan Esculies, un dels principals experts en l'obra de Tarradellas seia al costat de l'advocat Jorge Trias Sagnier, que va ser dirigent de la Lliga de Catalunya durant la transició, i després diputat del Partit Popular. Tarradellistes de les hores més difícils, com Josep Fornas, ex-diputat d'ERC, profund coneixedor del vell polític i dels seus aspectes més èpics (la voluntat de pdoer, la fermesa patriòtica) a prop de Miquel Iceta, qui, com molts dirigents del PSC, han llançat sovint aspectes de la figura de l'ex-president (el pactisme amb l'Estat) contra el procés.

En un costat del Saló, seia el vicepresident Oriol Junqueras, líder del mateix partit, ERC, del qual Tarradellas va ser-ne secretari general a l'exili. A l'altre costat, s'hi veien els representants de les tres branques de les forces armades espanyoles, asseguts a prop de la diputada del PP Esperança Garcia.    
 

En l'acte s'han pogut veure tots els ex-presidents, entre ells Jordi Pujol. Foto: Eva Domínguez


En l'acte han estat presents tots els ex-presidents de la Generalitat: Pasqual Maragall, José Montilla, que ha entrat al Saló de Sant Jordi amb Francesc Homs, Artur Mas i Jordi Pujol amb Marta Ferrusola. Pujol ha avançat coixejant. La relació entre Tarradellas i Pujol va ser sempre dolenta, una enemistat covada ja des de l'exili i en què la rivalitat política anava de la mà de la poca empatia personal entre tots dos.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Veient
Anònim, 20/03/2017 a les 20:59
+12
-76
Veient de nou un titular de puigdmont, mha vingut al cap el seguent:

Si tots els esforços que dediquen a parlar del proces, si tots els actes en que parlen del proces, si totes les fotos i performances del proces, si totes aquestes energies, Ho dediquessin a treballar en el día a día en la millora del país... Faria anys que no estariem en crisis.

Acabada la legislatura de puigdmont, L'unic que Li recordo son declaracions i queixes sobre el proces, res mes.
Enserio, proveu de recordar altres coses, no nhi ha. Quin Llastima i malgasta ment denergies i diners.
Un trepa
Tarradellas, 20/03/2017 a les 21:46
+29
-20
Pel que sé en Tarradellas fou un personatge moooolt tèrbol. Deixem-lo descansar en pau, no potinegme el Procés.
Per a mi, l'únic coratge que va tenir
Anònim, 21/03/2017 a les 00:27
+46
-19
El senyor Marquès de Tarradellas va ser acceptar el títol borbònic. Que ja és prou coratge! Ara ERC hauria de tenir el coratge d'expulsar-lo del partit, que ja ho havia d'haver fet fa temps.
Al 20:59
Anònim, 21/03/2017 a les 01:15
Interessant
+54
-2
De que serveix treballar per la gent si totes les lleis que es fan en aquest sentit acaben suspeses pel TC? El motiu pel que es vol la indepe és perquè es pugui treballar sense excuses, ser responsables totals de tot.
@Veient
Anònim, 21/03/2017 a les 07:50
+7
-26
La massa inculta només vol pa i circ. Com que a TV3 no hi han programes del cor, han trobat en la política catalana el circ perfecte. Un exemple de partit que treballa per la gent sense que les iniciatives quedin suspeses: el PNV. Clar, que per això fan falta polítics a l'alçada i no pastissers i ballarins de lambada.
@ 01:15
Anònim, 21/03/2017 a les 09:16
+6
-0
No siguis inocent, home. El que tu dius ell ja ho sap, però fa veure que no ho sap.

Tots els arguments unionistes consisteixen en aixó, en fingir que no saben el que en realitat saben perfectament.
fermesa patriòtica?
simonet, 21/03/2017 a les 10:38
+3
-15
De quina fermesa patriòtica parla, senyor Pep Martí?

Tarradellas va menysprear els partits catalans que havien guanyat les eleccions de 1977. És a dir, va menysprear la pàtria, perquè aquests partits eren els representants de la voluntat del poble català. Aquests partits eren la pàtria catalana.

Tarradellas va prescindir de la voluntat del poble català i va negociar directament amb els reformistes franquistes el seu retorn a Catalunya. Va ser un instrument de l'estratègia reformista de Suárez, Joan Carles de Borbó, Sentís i companyia.

Si hagués posat per davant de tot el patriotisme, hauria fet com Jesús María de Leizaola, el president basc a l'exili. Leizaola es va mantenir al marge del procés de recuperació de l'autonomia del País Basc, i no va voler tornar a la seva pàtria fins no es va haver aprovat l'estatut d'autonomia. Això sí que és fermesa patriòtica. I un cop va haver tornat, va reconèixer la legitimitat del Consell General Basc, l’òrgan pre-autonòmic que presidia Carlos Garaicoetxea.

Tarradellas, en canvi, va tornar abans que es formés cap govern preautonòmic, va voler ser ell el president de la Generalitat provisional i no va nomenar un conseller en cap que li podia haver fet ombra.

Tarradellas volia tornar com a president de la Generalitat, al preu que fos. Si als anys seixanta, posem per cas, el franquisme hagués volgut dividir el catalanisme i hagués proposat a Tarradellas tornar a Catalunya per presidir una Generalitat descafeïnada, Tarradellas segurament hauria dit que sí. Va dir que sí al Borbó nomenat per Franco i al president Suárez, excap del Movimiento. Per què no hauria pogut dir que sí també a Franco? Tarradellas el que volia per sobre de tot era tornar a ser president de la Generalitat. Li importava més la Generalitat que la democràcia, com va demostrar el 1977 quan va menystenir els representants que el poble català havia escollit a les urnes.

A Catalunya alguns donen molta importància a la vinculació simbòlica, encarnada per Tarradellas, entre la Generalitat republicana i la Generalitat actual. Aquesta vinculació es va presentar com una victòria sobre el franquisme, però en realitat no va tenir cap transcendència en la negociació de l’autonomia amb el govern central. Al País Basc, on no es va posar l'èmfasi en la connexió amb el govern basc a l'exili i on el protagonisme el van tenir els partits bascos, i no el president a l’exili, els guanys en matèria d'autogovern van ser més grans que a Catalunya.

Si a Tarradellas li hagués interessat de veritat l'autonomia de Catalunya, el que hauria d'haver fet és seguir la via basca: apartar-se del govern o limitar-se a exercir un paper simbòlic, i permetre que es formés un govern fort, amb un conseller en cap socialista o del PSUC. Això sí que hauria estat fermesa patriòtica.
El MHP Josep Tarradellas
Anònim, 21/03/2017 a les 15:42
+7
-0
La historia i el poble de Catalunya faran justícia al MHP Tarradellas perquè representà el nexe d’unió i la continuïtat de la Institució Republicana amb la Generalitat recuperada després de la maltempsada franquista.

Sense el seu coratge, fermesa i tenacitat per salvar la Institució tot i els perills que va haver de superar per preservar-ne la dignitat durant el llarg exili segurament avui no podríem parlar de la Generalitat tal com l’entenem avui.

Només si es tenen en compte aquests factors s'entén la calorosa i multitudinària rebuda del 23 d'octubre de l'any 1977 en el seu retorn definitiu a Catalunya procedent de l'exili.

Els MHP Pujol, Maragall, Montilla, Mas i Puigdemont en són els seu hereus.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un dels ferits de l'atac de Londres a l'entorn del Parlament britànic | Europa Press
01/01/1970
El presumpte agressor ha estat abatut després d'atropellar diverses persones i apunyalar un agent policial, que ha mort al lloc dels fets | Les altres dues víctimes mortals són vianants que eren al pont de Westminster | Es continua desconeixent l'autoria de l'atac
En primer pla, exemplars de la Col·lecció Bernat Metge | ACN
01/01/1970
El grup SOM vol rellançar la col·lecció de clàssics amb la propera celebració del centenari | En aquests propers 5 anys està prevista la publicació de 20 nous volums
Membres dels Mossos d'Esquadra, en un escorcoll a Roda de Ter | Adrià Costa
Carles Fiter
01/01/1970
Els sospitosos haurien aconseguit adoctrinar dues dones de Manlleu i de Roda de Ter | Els Mossos han fet escorcolls a tres domicilis del municipi
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa | Visit Andorra
01/01/1970
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa
Albano Dante Fachin, al Parlament de Catalunya | Adrià Costa
Sara González | 14 comentaris
01/01/1970
Amb una participació del 7,5% a la consulta interna i Ada Colau tancant la porta a la coalició, Podem Catalunya ha renunciat a quedar-se fora del nou partit | Les bases triaran entre tres noms per a la nova formació i Fachin no serà a la llista de "consens" de Xavier Domènech | El procés de confluència acabarà totalment l'any 2019, després de les municipals
Un dels darrers gags del «Polònia» | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«Després hi ha el Crackòvia i el Polònia, dos miracles que continuen vius i enèrgics. Poden cometre errors, han travessat etapes francament fluixes, la inspiració no sempre els acompanya, però no es resignen a agenollar-se davant el poder»
Existeix un antivirus que pugui protegir dels espies? | Arxiu
Mercè Molist | 2 comentaris
01/01/1970
La filtració de documents secrets de la CIA mostra comentaris dels espies respecte quins antivirus els fan la guitza a l'hora d'infectar les seves víctimes | Comodo, AVG, Kaspersky, BitDefender, Avira, F-Secure: qui ens defensa millor?
Un fotograma de «Niña sombra», de la directora xilena María Teresa Larraín
Berta Diumaró
01/01/1970
El Documental del Mes projecta al llarg del març la pel·lícula on la directora xilena María Teresa Larraín explica el procés de la seva ceguesa progressiva