20
de març
del
2017
Actualitzat
el
21
de març
a les
19:06h
Josep Tarradellas ha estat recordat aquest vespre al Palau de la Generalitat, en l'acte institucional de commemoració dels 40 anys del retorn del president. Carles Puigdemont ha dit que "al president Tarradellas l'hem d'agafar sencer". "No hi ha un Tarradellas per a cada circumstància", ha remarcat, en al·lusió als intents de sectors diversos de fer-se seu la figura de l'ex-president. Ha destacat alguns dels trets de la seva personalitat i manera de fer política: "La persistència en la recerca de solucions, el coratge davant les adversitats i alhora una gran flexibilitat a l'hora d'abordar les negociacions" Puigdemont ha afirmat que "si a l'altra part hi ha les mateixes condicions, pot produir-se una operació d'Estat".
Puigdemont, que s'ha adreçat als assistents anomenant-los "ciutadans i ciutadanes", ha apuntat que amb el pas del temps la figura de Tarradellas ha agafat més grandària, com a exponent d'alta política, en part gràcies al treball desplegat per l'Arxiu Tarradellas. La Catalunya d'ara és diferent de la de la transició, ha dit, i "ja estem alliberats de les pors de les generacions precedents".
Montserrat Catalan, que va ser secretària de Tarradellas i ara és la comissària dels actes de commemoració, ha intervingut inicialment i ha fet extensiu l'homenatge a tots els exiliats catalans. També ha posat en valor l'Arxiu Tarradellas, dipositat a Poblet, que segurament és un fons d'història contemporània encara poc conegut: dos milions de documents, 33.000 fotografies, 11.000 llibres de la seva biblioteca, documentació fonamental sobre temes les col·lectivitzacions, la indústria de guerra, l'exili...
L'historiador Jaume Sobrequés ha fet la valoració històrica del personatge, el retorn del qual, ha repetit, va ser un triomf i l'únic element de ruptura de la transició, l'únic fil que comunicava amb la legitimitat republicana.
Les institucions catalanes, anteriors a les constitucions espanyoles
L'ex-conseller de Governació Josep Maria Bricall n'ha perfilat la figura política. Ha subratllat l'estil de Tarradellas, obsedit a "fer les coses d'una certa manera", que volia dir fer-les bé, molt millor que els espanyols "perquè ells fa segles que manen. Nosaltres no podem badar". Bricall ha explicat el seu "ciutadans de Catalunya" com a fruit de la seva mentalitat liberal, que ara el rector emèrit de la UB veu en retirada a molts llocs. Bricall ha recordat que tant la Generalitat del 1931 com la del 1977 van ser realitats anteriors a les constitucions espanyoles de la República i la transició.
Josep Tarradellas i Macià, el fill, ha fet la glossa humana del seu pare, de qui ha dit que sempre l'havia impactat el seu convenciment que tornaria a Catalunya i que ho faria com a president. La tossudesa del personatge ha aparegut com una de les característiques valorades per tots els qui han intervingut.
Tots els tarradellismes presents
Avui a Palau hi eren tots els "tarradellismes". Al Saló de Sant Jordi hi era Ramon Espasa, l'ex-conseller de Sanitat d'aquell Govern d'unitat que Tarradellas va presidir i que no s'ha repetit mai més. Espasa era aleshores dirigent del PSUC. L'historiador Joan Esculies, un dels principals experts en l'obra de Tarradellas seia al costat de l'advocat Jorge Trias Sagnier, que va ser dirigent de la Lliga de Catalunya durant la transició, i després diputat del Partit Popular. Tarradellistes de les hores més difícils, com Josep Fornas, ex-diputat d'ERC, profund coneixedor del vell polític i dels seus aspectes més èpics (la voluntat de pdoer, la fermesa patriòtica) a prop de Miquel Iceta, qui, com molts dirigents del PSC, han llançat sovint aspectes de la figura de l'ex-president (el pactisme amb l'Estat) contra el procés.
En un costat del Saló, seia el vicepresident Oriol Junqueras, líder del mateix partit, ERC, del qual Tarradellas va ser-ne secretari general a l'exili. A l'altre costat, s'hi veien els representants de les tres branques de les forces armades espanyoles, asseguts a prop de la diputada del PP Esperança Garcia.
En l'acte han estat presents tots els ex-presidents de la Generalitat: Pasqual Maragall, José Montilla, que ha entrat al Saló de Sant Jordi amb Francesc Homs, Artur Mas i Jordi Pujol amb Marta Ferrusola. Pujol ha avançat coixejant. La relació entre Tarradellas i Pujol va ser sempre dolenta, una enemistat covada ja des de l'exili i en què la rivalitat política anava de la mà de la poca empatia personal entre tots dos.
Puigdemont, que s'ha adreçat als assistents anomenant-los "ciutadans i ciutadanes", ha apuntat que amb el pas del temps la figura de Tarradellas ha agafat més grandària, com a exponent d'alta política, en part gràcies al treball desplegat per l'Arxiu Tarradellas. La Catalunya d'ara és diferent de la de la transició, ha dit, i "ja estem alliberats de les pors de les generacions precedents".
Montserrat Catalan, que va ser secretària de Tarradellas i ara és la comissària dels actes de commemoració, ha intervingut inicialment i ha fet extensiu l'homenatge a tots els exiliats catalans. També ha posat en valor l'Arxiu Tarradellas, dipositat a Poblet, que segurament és un fons d'història contemporània encara poc conegut: dos milions de documents, 33.000 fotografies, 11.000 llibres de la seva biblioteca, documentació fonamental sobre temes les col·lectivitzacions, la indústria de guerra, l'exili...
L'historiador Jaume Sobrequés ha fet la valoració històrica del personatge, el retorn del qual, ha repetit, va ser un triomf i l'únic element de ruptura de la transició, l'únic fil que comunicava amb la legitimitat republicana.
Les institucions catalanes, anteriors a les constitucions espanyoles
L'ex-conseller de Governació Josep Maria Bricall n'ha perfilat la figura política. Ha subratllat l'estil de Tarradellas, obsedit a "fer les coses d'una certa manera", que volia dir fer-les bé, molt millor que els espanyols "perquè ells fa segles que manen. Nosaltres no podem badar". Bricall ha explicat el seu "ciutadans de Catalunya" com a fruit de la seva mentalitat liberal, que ara el rector emèrit de la UB veu en retirada a molts llocs. Bricall ha recordat que tant la Generalitat del 1931 com la del 1977 van ser realitats anteriors a les constitucions espanyoles de la República i la transició.
Josep Tarradellas i Macià, el fill, ha fet la glossa humana del seu pare, de qui ha dit que sempre l'havia impactat el seu convenciment que tornaria a Catalunya i que ho faria com a president. La tossudesa del personatge ha aparegut com una de les característiques valorades per tots els qui han intervingut.
Tots els tarradellismes presents
Avui a Palau hi eren tots els "tarradellismes". Al Saló de Sant Jordi hi era Ramon Espasa, l'ex-conseller de Sanitat d'aquell Govern d'unitat que Tarradellas va presidir i que no s'ha repetit mai més. Espasa era aleshores dirigent del PSUC. L'historiador Joan Esculies, un dels principals experts en l'obra de Tarradellas seia al costat de l'advocat Jorge Trias Sagnier, que va ser dirigent de la Lliga de Catalunya durant la transició, i després diputat del Partit Popular. Tarradellistes de les hores més difícils, com Josep Fornas, ex-diputat d'ERC, profund coneixedor del vell polític i dels seus aspectes més èpics (la voluntat de pdoer, la fermesa patriòtica) a prop de Miquel Iceta, qui, com molts dirigents del PSC, han llançat sovint aspectes de la figura de l'ex-president (el pactisme amb l'Estat) contra el procés.
En un costat del Saló, seia el vicepresident Oriol Junqueras, líder del mateix partit, ERC, del qual Tarradellas va ser-ne secretari general a l'exili. A l'altre costat, s'hi veien els representants de les tres branques de les forces armades espanyoles, asseguts a prop de la diputada del PP Esperança Garcia.
En l'acte s'han pogut veure tots els ex-presidents, entre ells Jordi Pujol. Foto: Eva Domínguez
En l'acte han estat presents tots els ex-presidents de la Generalitat: Pasqual Maragall, José Montilla, que ha entrat al Saló de Sant Jordi amb Francesc Homs, Artur Mas i Jordi Pujol amb Marta Ferrusola. Pujol ha avançat coixejant. La relació entre Tarradellas i Pujol va ser sempre dolenta, una enemistat covada ja des de l'exili i en què la rivalitat política anava de la mà de la poca empatia personal entre tots dos.