Literatura

Màrius Serra, un narrador lúdic que explora els límits del temps

El popular escriptor presenta "D'on trec el temps", un precís mostrari de l'univers que el mateix autor ha creat i conreat al llarg de dècades d'escriptura

"Administro el temps igual que els diners", afirma des de l'aparador de la Metal·listeria Bolívar de Barcelona

| 20/03/2017 a les 15:43h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, temps, literatura, Màrius Serra, literatura catalana
Màrius Serra presentant «D'on trec el temps» a Barcelona | Jordi Jon Pardo
"No sóc un filòsof, ni tinc ànima d'assagista. Sóc narrador", així ho afirma Màrius Serra des de l'aparador de la Metal·listeria Bolívar, l'espai on aquest dilluns ha decidit "mostrar-se, amb total transparència" per mirar de resoldre la gran pregunta que es fa tothom qui el coneix: d'on treu el temps per fer tot el que fa? El seu darrer llibre és una resposta voraç a un esperó existencial, convertit en un exercici que demostra el talent de Serra com allò que és, "un narrador", sempre amatent al joc, sempre amb el lector al punt de mira, sempre sentint plaer en el fet d'escriure i de mostrar mons de creativitat esclatant.

I sempre defugint etiquetes i reduccionismes. "Està molt bé que la literatura catalana es posi a l'aparador", explica, somrient, mentre resol l'enigma del lloc escollit per a realitzat aquesta performance orgànica, i ben viva, de presentació D'on trec el temps (Empúries, 2017), el llibre que publica just un any després de l'esplèndida Res no és perfecte a Hawaii. "Així mostrem la literatura en si i, de pas, la relacionem amb la gent, en un comerç centenari de Barcelona", rebla. L'obra consta de 24 capítols, dividits en tres parts que tenen la voluntat "d'interpel·lar el lector i de desactivar la por del mateix lector a la pàgina en blanc".
 
La primera part es pot llegir en menys d'un minut, de manera que en vint minuts ja podem tenir una lectura global. Els textos de cada segona part i els textos literaris que completen la tercera van precedits d'un TEL (Temps Estimat de Lectura) calculat en funció a una velocitat lectora mitjana, cosa que permet que el lector sàpiga el temps que invertirà en la lectura del llibre, construint-se, alhora, un itinerari. "El llibre té diverses velocitats de lectura i moltes fórmules d'abordatge", així com també té moltes vocacions: i trobarem set contes, poemes i versificacions de creació pròpia, textos d'altres autors, i diversos vincles amb obres i lectures.
 
Administrar el temps "igual que els diners"

D'on trec el temps és una barreja de textos de creació, d'assaig i de literatura ergòdica que ens permet construir com una mena de Tria la teva aventura on el temps –i el lector– sempre té la darrera paraula. L'obra és, en aquest sentit, un precís mostrari de l'univers que el mateix Màrius Serra ha creat i conreat al llarg de dècades d'escriptura, d'ofici, d'articles, de xerrades, presentacions i de múltiples aparicions als mitjans.

"Administro el temps igual que els diners, i no invento res si dic que el temps és or", diu. Un bé preuat que esdevé tresor en mans d'un escriptor que té el do de sumar i d'irradiar optimisme, mai de restar o d'aixecar murs. "La vida és temps", tal com afirma en el pòrtic del llibre, de la mateixa manera que es reafirma a Incerta glòria, ara que la conjuntura l'ha posat al centre de l'actualitat: "Venim de l'absència i anem al macabre", diu en Soleràs en un dels passatges l'obra de Joan Sales.

Llibre singular, D'on trec el temps és un exemplar interactiu que beu d'aquells autors que també serpentejaven entre gèneres, com Julio Cortázar ("he tingut molt en compte obres com Último round o Vuelta al día en 80 mundos") o com el Georges Perec d'Espècies d'espais. Una literatura que es mostra a través de la reflexió, feta des de l'ara i l'aquí i que mostra, una vegada més, com n'és de lúdica la mirada d'un autor tocat per la vareta de la lucidesa.
 

Màrius Serra presentant «D'on trec el temps» a Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sinestèsia
Anastàsia (Fonollosa), 21/03/2017 a les 14:31
+0
-0
És la paraula més adient per aques creador irreverent.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El conseller de Salut, Antoni Comín, durant la inauguració de l'UCE 2017 | J.M. Montaner (UCE)
Sergi Santiago
01/01/1970
El conseller de Salut ha advertit que "quedar-se al marge" del referèndum de l'1-O és "fer-li la feina als que volen limitar la democràcia"
El president de CDA, Carles Barrera, i el secretari general del partit, Luis Carlos Medina. | ACN
01/01/1970
El soci aranès del PDECat es defineix com un partit "plural, transversal i moderat" i subratlla que Espanya, Catalunya i l'Aran viuen "una situació política inestable"
01/01/1970
La coalició abertzale ja es va manifestar dissabte a Sant Sebastià amb el lema "Tot un poble en moviment. Amb Catalunya. Amb la democràcia"
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista