21 de març: els darrers pressupostos autonòmics?

Diverses vegades en aquest procés s'ha dit que serien els darrers en l'actual marc. Ara tothom és més prudent, però els comptes de JxSí i la CUP tenen eines per fer el referèndum vinculant. Avui també són protagonistes la gestió de l'aigua, la lluita contra el racisme, Pujol i Tarradellas, i Twitter

21 de març del 2017

El Parlament de Catalunya comença aquesta tarda el debat que demà aprovarà definitivament els pressupostos de l'any 2017. Ho farà dimecres amb els vots de Junts pel Sí i la CUP després d'haver passat el 2016 amb els comptes prorrogats del 2015. Roger Tugas explica en aquesta informació com ho ha gestionat el vicepresident Oriol Junqueras i d'on surten i com es reparteixen els 2.630 milions de més respecte als comptes de 2015 que, malgrat la pròrroga, han pogut gastar els departaments.

Aquells números, que van pactar CiU i ERC el 2015, es va dir que eren els últims comptes autonòmics, igual que va passar a l'hora de jutjar els de 2014. Aquests sí que ho haurien de ser atès el calendari polític, però per si de cas ara tothom és més prudent. Al debat d'avui l'oposició carregarà contra els comptes per la partida del referèndum i les estructures d'estat i prepararà el terreny perquè PP, PSOE i C's els recorrin al Tribunal Constitucional. Oriol Marchho detalla.

Remunicipalitzacions: ideologia o alguna cosa més? A l'Hospital de Sant Pau, l'Ajuntament de Barcelona debat avui sobre la possibilitat de remunicipalitzar la gestió de l'aigua, que des de fa anys i panys és en mans d'Agbar malgrat que l'equip de govern en discuteix la legitimitat per la falta de contracte de concessió. Difícilment en això Ada Colau trobarà la complicitat del PSC, més si tenim en compte que Jordi Ballart, l'alcalde socialista de Terrassa, no ha trobat gaire suport en la direcció nacional del partit en el seu intent de recuperar la gestió del servei, ara en mans de Mina -participada per Agbar-. Més que fer un debat ideològic, caldria avaluar sense apriorismes el bon o mal servei i les condicions en les quals s'ha d'oferir. Diumenge us vam explicar en aquest reportatge la batalla de Terrassa i aquí podeu aprofundir en les remunicipalitzacions, el gran tema d'aquesta legislatura als ajuntaments metropolitans.


Vist i llegit

Jordi Sevilla era l'home de Pedro Sánchez pels assumptes econòmics quan aquest últim era el secretari general del PSOE. L'ex-ministre de Zapatero, de tarannà centre-esquerrà (en el seu dia va proposar un tipus únic de l'IRPF), va ser un dels ordidors del pacte amb Ciutadans i una de les figures que més va impossibilitar l'acostament a Podem. Ara Sánchez renega de tot allò i prova de recuperar la secretaria general com si fos el Jeremy Corbyn espanyol. Ahir, a El Mundo, Carlos Segoviaentrevistava Sevilla, que ha tret llibre i marcava distàncies amb Sánchez. Diu que la política ja és el passat per a ell.


 El passadís

"Que vindrà en Pujol?" Era la pregunta que es feien molts assistents ahir a l'acte institucional del 40 aniversari del retorn del president Tarradellas. "Sí, sí, ha vingut. L'he vist entrant amb la Marta", deia un polític veterà. I, en efecte, moments abans d'iniciar l'acte, van fer entrada tots els ex-presidents. Primer Pasqual Maragall, que ha reduït molt la seva agenda; després José Montilla, acompanyat de Francesc Homs; i posteriorment Artur Mas i Jordi Pujol amb Helena Rakosnik i Marta Ferrusola. Pujol va avançar coix (ahir es va deixar el bastó) cap a les primeres fileres. Mas va marxar ràpid i Pujol no va tenir gaire feina a l'hora de saludar gent. La relació entre Tarradellas i Pujol va ser sempre dolenta, pròpia de grans rivals polítics que no empatitzaven gens. 


 L'efemèride

Avui és el Dia Internacional contra la Discriminació Racial. Diverses ONG, com Sos Racisme, presentaran informes sobre la proliferació de la xenofòbia. Hi ha denúncies i casos molt evidents, però també altres més subtils. Precisament ahir vaig poder participar, en nom del Grup de Periodistes Ramon Barnils, en la presentació de l'Observatori de l'Odi, que hem impulsat amb l'Ajuntament de Barcelona i que explica com vuit mitjans de comunicació ultradretans fomenten actituds xenòfobes i discriminatòries per condició de raça, sexe o religió. En un país on sovint els conceptes de musulmà i refugiat s'associen al de terrorista és necessari crear una contra-narrativa que combati el relat que alimenta la discriminació.


 L'aniversari

Ahir us deia, arran dels deu anys del Bicing, que hi ha coses que, a poc a poc i sense fer soroll, passen a formar part de la nostra vida i la transformen. I avui en fa onze Twitter, la xarxa de microblogs que va nàixer en una petita start-up de San Francisco, als Estats Units. "Just setting up my twttr [només muntant el meu twttr]", va escriure Jack Dorsey, propietari de la companyia, en la primera piulada d'una xarxa que ràpidament va modificar el per afegir-hi les vocals. Sense ella no sabríem que diuen cada dia Donald Trump, Carles Puigdemont o ens perdríem algunes batusses o perfils humorístics memorables. És també una font d'informació malgrat que el seu ús s'ha estancat i com a xarxa no és la més eficaç per atreure visitants als mitjans digitals. Funciona més Facebook, en aquest sentit. El periodista Albert Sáez va escriure El periodisme després de Twitter i en parlava en aquest reportatge de TV3. Per cert: el podeu seguir a @albertsaezc

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi