Eleccions alemanyes 2017

Martin Schulz intentarà retornar l'SPD al centre de la política europea

Els socialdemòcrates han de convèncer l'electorat que són una opció útil després de governar amb Angela Merkel

Amb l'obertura de fronteres als refugiats, la cancellera ha esdevingut la líder de l'Europa d'acollida

Els socialdemòcrates alemanys escullen Martin Schulz com a rival de Merkel a les eleccions

| 20/03/2017 a les 12:24h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Internacional, eleccions alemanyes 2017, populisme, Martin Schulz, socialdemocràcia, SPD, esquerra europea, Alemanya
Martin Schulz amb la seva princpal rival, Angela Merkel | Europa Press
Els socialdemòcrates alemanys han aconseguit guanyar la primera etapa d’una cursa que se’ls pot fer llarga fins al 24 de setembre, quan la República Federal elegirà un nou Bundestag. El canvi de lideratge, l’elecció de Martin Schulz com a nou president del partit i candidat, ha estat exitós. En una organització acostumada a les ganivetades internes, que el pas de Sigmar Gabriel a Martin Schulz s’hagi fet de manera harmoniosa i amb la pràctica unanimitat interna, ja és molt.

La candidatura de Martin Schulz està ben pensada. És un candidat nou, que no està cremat pels anys de gestió de l’SPD com a soci menor d’Angela Merkel. Schulz és carismàtic, pot fer un discurs més d’oposició que el que podien intentar la resta de dirigents, la majoria dels quals ha participat en el govern federal de la gran coalició.

La socialdemocràcia europea, un desori

L’SPD engega la campanya amb moral i un rostre que sembla sincer quan somriu. Ja és molt. Però miri allà on miri, el camp de la socialdemocràcia europea és poc engrescador. Entre l’ofensiva del populisme de dretes i el “mal menor” conservador, caldrà fer un gran esforç per convèncer l’electorat que hi ha espai per una via a l’esquerra que sigui creïble sense ser demagògica. A Holanda, que acaba de celebrar eleccions, l’èxit dels liberals de dreta de Mark Rutte i l’aturada en sec de les aspiracions de la dreta xenòfoba de Geert Wilders han deixat en segon terme la patacada espectacular dels laboristes del PvdA, socis de coalició de Rutte, reduïts a força minoiritària.

Si es mira a França, encara és pitjor. L'homòleg de l’SPD, el Partit Socialista Francès, no sembla en condicions de passar a la segona volta, està fragmentat i després de les presidencials pot entrar en un procés de crisi definitiva. A Itàlia, ja fa anys que l’antic PSI va desaparèixer i el camp progressista es refugia en les sigles del Partit Democràtic, on per a ironia de la història, predominen els dirigents de procedència democristiana. Això, però, no evita que ara travessi una forta crisi interna. Els problemes del socialisme espanyol són evidents i al Regne Unit, el laborisme liderat per Jeremy Corbyn, tot i que molt més potent electoralment que els esmentats, no viu per ensurts i, enmig del Brexit, no troba el camí d’una oposició eficaç.   

Sotmesos a Merkel

Schulz es presenta com a alternativa a la cancellera i al seu partit, la Unió Cristiana Democràtica (CDU). Però farà campanya acompanyat pels dirigents que han governat amb la líder alemanya, començant pel mateix Gabriel, avui ministre d'Exteriors. El president federal és Franz-Walter Steinmeier, un altre socialdemòcrata que dirigia la diplomàcia alemanya fins al febrer, i que va ser elegit com a cap de l'Estat a l'Assemblea Federal amb els vots de la CDU com a candidat de la gran coalició.

Martin Schulz sap que ha d'avençar enmig d'esbarzers. Per aparèixer com a alternativa, ha de desmarcar-se d'algunes de les polítiques dutes a terme per l'SPD en el passat, com l'Agenda 2010, un paquet de retallades socials implementat pel darrer canceller socialdemòcrata, Gerhard Schröder.  Ja ha començat a fer-ho, tot i que amb prudència, parlant d'errors comesos. Un intent de rebutjar l'obra feta pels seus podria ser contraproduent.

Pressionats entre la CDU i l'esquerra

Ja fa anys que el Partit Social Demòcrata no és l'única opció progressista amb possibilitats. Els Verds continuen sent una alternativa en aquest espai, tot i que després d'haver governat en molts estats federats i haver-ho fet també en l'executiu federal, han perdut bona part del seu esperit rupturista. Molts electors els veuen com una força liberal però amb més consciència social i ambiental que el minoritari Partit Liberal (FDP), de posicions bastant conservadors econòmicament.

Die Linke, L'Esquerra, és l'altra força que pressiona els socialdemòcrates per la franja radical. Hereu en part de l'antic partit comunista de la República Democràtica Alemanya, ha aconseguit preservar un espai electoral rellevant, sobretot en alguns estats de l'est. La capacitat que tingui Schulz per arrabassar-li un segment del vot més popular i de protesta serà determinant.

Les limitacions de la "realpolitik"

La majoria d'analistes estan convençuts de la migradesa de possibilitats que Schulz esdevingui canceller. Ho podria ser potser en una suma hipotètica amb Die Linke i els Verds, que podria fer majoria al Bundestag. Però és difícil d'imaginar que un partit com el socialdemòcrata pogués consensuar un programa de govern a Berlín amb l'esquerra radical, encara una força "maleïda".

L'ex-president del Parlament Europeu ha de treballar dur perquè Merkel, amb la seva política d'acollida de refugiats, li ha tret part del "vot del cor". En aquests moments, la cancellera ha esdevingut el baluard de certa Europa social enfront els vents que bufen de l'Atlàntic. Merkel és vista com el vot útil pels qui defensen el projecte europeu i l'objectiu a abatre per la dreta xenòfoba, que es presenta amb les sigles Alternativa per Alemanya (AfV). Schulz haurà de saber respondre amb arguments convincents a la gran pregunta que la socialdemocràcia afronta en aquesta campanya, i que fins ara han respost malament els altres socialdemòcrates europeus: per què votar l’SPD?  

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Macià Alavedra, arribant a l'Audiència Nacional | ACN
01/01/1970
L'exconseller d'Economia de Jordi Pujol reconeix tots els fets que li imputa el ministeri públic i la fiscal anuncia que demanarà una pena que no suposi el seu ingrés a presó | Està acusat de tràfic d'influències, blanqueig i d'haver-se apropiat de forma il·lícita de 3,2 milions d'euros
Gerardo Pisarello en la presentació de la cooperativa dels manters | Ajuntament de Barcelona
Jordi Bes
01/01/1970
L'Ajuntament tutela la cooperativa Diomcoop, amb la qual els manters deixaran l'activitat il·legal i podran aconseguir papers | Les primeres parades en els mercats s'estrenaran aquest estiu
01/01/1970
El Departament de Governació busca contractar la impressió del material electoral d'uns eventuals comicis, però sense detallar-ne el contingut | La data de l'elaboració dels plecs de la licitació és el 7 de febrer, el dia que C's i PSC van anunciar un recurs als pressupostos, però fins dimecres no s'ha iniciat el procés
El procés de preinscripció és un dels tràmits que han de superar els pares que volen inscriure els fills en una escola o institut per primera vegada | Adrià Costa
Jordi de Planell | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dijous s'obre el termini per presentar les sol·licituds, que es tancarà el 4 d'abril | Ensenyament ha introduït alguns canvis al procés, que incorpora noves mesures de control i modificacions en les llistes d'espera
Agustí Montal i Costa, en una foto d'arxiu | FCB
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
El president que va fitxar Johan Cruyff va dirigir el club en els anys finals del franquisme | Va representar la burgesia catalanista al capdavant del club que seria derrotada per Núñez el 1978
El nou president del Constitucional, González Rivas, a l'esquerra | Europa Press
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
La magistrada catalana és premiada amb la vicepresidència després d'alinear-se amb el bloc més proper al PP | Un tribunal dividit afrontarà l'etapa decisiva del procés sobiranista
Albano Dante Fachin, al Parlament de Catalunya | Adrià Costa
Sara González | 16 comentaris
01/01/1970
Amb una participació del 7,5% a la consulta interna i Ada Colau tancant la porta a la coalició, Podem Catalunya ha renunciat a quedar-se fora del nou partit | Les bases triaran entre tres noms per a la nova formació i Fachin no serà a la llista de "consens" de Xavier Domènech | El procés de confluència acabarà totalment l'any 2019, després de les municipals