Vota

Resultat:

22 vots

| Actualitzat el 27/11/2009 a les 21:56h

Com tot apuntava, desapareixeran 395 oficines i s'acomiadaran 1.300 empleats, gairebé tots pel sistema de prejubilacions | Llegir l'històric de la fusió a partir del Gran Tema | Llegir el recull de premsa entre els mitjans digitals

Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, a la reunió de la Mesa de Negociació, han signat l'Acord Marc de Pacte Laboral amb els representants dels treballadors. La firma és un "punt clau" en la fusió i posa de manifest la "voluntat del nou projecte d'implicar tots els agents" mitjançant acords, dins l’estratègia definida per les entitats, segons informen aquestes. Pel que fa a la resta dels aspectes relatius a la fusió, s'estan desenvolupant "de manera àgil" i seguint els calendaris previstos. També, s'ha establert una Comissió de Seguiment paritària, formada per la direcció de la nova entitat i la representació sindical, per fer el seguiment dels aspectes laborals del Pla d'Integració.

Segons un comunicat conjunt de les tres caixes, aquest Acord Marc permet iniciar una nova entitat amb "una sòlida i optimitzada" xarxa comercial, així com uns "eficients" serveis centrals, que són "les bases de la competitivitat, viabilitat i solvència de la nova caixa". La reunió s'ha allargat durant tot el dijous.

També, s'ha tancat l'ajust d'un màxim de 395 oficines mitjançant un pla d'integració, establint dos anys de termini perquè un grup addicional d'oficines, actualment en pèrdues, puguin posar-se en beneficis.

Adhesió "voluntària" a les prejubilacions
D'altra banda, els empleats de les tres entitats seran els qui decideixin "voluntàriament" la seva adhesió a les propostes de prejubilacions i baixes incentivades, sent al voltant de 1.300 els empleats que s'estima que puguin acollir-se a aquestes mesures. Les prejubilacions es faran a partir dels 56 anys complerts el 2010.

Per a aquells empleats que es vegin afectats per l'ajust d'oficines, l'entitat oferirà un nou lloc de treball. I en el cas de no acceptar l'oferta vacant, podran acollir-se a "un ventall d'opcions" de baixes incentivades que es contemplen per a les diferents situacions personals.

Per als treballadors que el seu nou lloc de treball requereixi mobilitat geogràfica, s'han pactat compensacions econòmiques segons els quilòmetres de desplaçament. I pel que fa a l'homologació salarial dels empleats de les tres entitats, es farà de manera progressiva, al llarg de tres anys des de gener de 2010, en paral·lel a l'evolució del Pla d'Integració.

La nova entitat resultant de la fusió comptarà amb una xarxa de 1.250 oficines, amb més de 82.000 milions d'actius consolidats i més de 7.600 empleats, el que la converteix en la quarta entitat del país per volum de negoci.
 

Del.icio.us Twitter Facebook

Jubilacions

Sempre és bo debatre sobre les pensions. Fa 25 anys que escolto el debat. He escoltat coses com fer cotitzar les màquines i els robots. Ara bé, ningú discutia si prejubilar als 52 anys, amb el truc del subsidi per majors d'aquesta edat, en feines que la seva duresa no ho justificava, per exemple els bancs. A més, ningú es preocupa de l'abús de la incapacitat temporal, veritable cau de frau. Parlem-ne, i fem-ho bé.

El «peatge» que proposa Telefónica

El president de la companyia, César Alierta, va parlar de la possibilitat que les operadores cobréssin als cercadors per utilitzar les seves xarxes com a «canal de negoci».

"Al començament, jeia el Senyor en el no-res. I, en veure que el no-res no era gens útil, es posà a crear. Creà el camp econòmic real i les nacions. Les nacions,emperò, eren informes i buides.
Digué,doncs, el Senyor:"Sigues, Adam Smith!" I es féu la riquesa de les nacions. I veié el senyor que la riquesa era útil."

m.Teci Fares. La Bíblia de l'economista.

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)