Vota

Resultat:

34 vots

| Actualitzat el 27/11/2009 a les 19:46h

L'associació Inshuti de Manresa ha negat qualsevol tipus d'implicació amb un grup armat ruandès refugiat al Congo després que, aquest dimecres, les Nacions Unides hagin denunciat que diverses ONG estrangeres, entre les quals Inshuti i la Fundació S'Olivar de Mallorca, estarien desviant diners procedents de subvencions públiques per finançar els rebels hutus. L'entitat ha recordat que se'ls acusa perquè van donar suport a la querella presentada a l'Audiència Nacional que ha servit per processar 40 militars ruandesos. Inshuti ha denunciat que el govern de Ruanda vol utilitzar les Nacions Unides per "desprestigiar" les ONG que "han plantat cara a la seva impunitat davant de nombrosos crims".

Els membres d'Inshuti acompanyats del regidor de Solidaritat de l'Ajuntament de Manresa, Xavier Rubio, han comparegut aquest dijous al migdia davant dels mitjans per negar les acusacions que se'ls fan en l'informe encarregat pel Consell de Seguretat de l'ONU.

L'informe confidencial acusaria Inshuti de proporcionar suport financer, logístic i polític al Front Democràtic per a l'Alliberament de Ruanda (FDAR), un grup armat oposat al règim de Kigali que opera a l'est del Congo.

Inshuti ha volgut deixar clar que se'ls acusa perquè van donar suport a la querella presentada a l'Audiència Nacional que ha servit per processar 40 militars ruandesos acusats de l'assassinat de 9 cooperants i missioners espanyols, entre els quals la infermera manresana Flors Sirera, i per diversos crims contra la població.

Els membres d'Inshuti i l'Ajuntament de Manresa han explicat que esperen poder llegir l'informe, que era confidencial i que es va filtrar, per conèixer exactament el seu contingut i, d'aquesta manera, poder actuar, ha dit el president de l'entitat manresana, Joan Casòliva.

Casòliva ha explicat algunes de les proves en què es basa l'informe de l'ONU, una de les quals acusa el president de l'entitat de prometre 200.000 dòlars a un comandant de la guerrilla i unes gravacions telefòniques en què dues persones es refereixen a Casòliva com a "finançador" en el tràfic d'armes per a la milícia. "Això és totalment fals", diu Casòliva, que afegeix que "comprar testimonis falsos a la zona és molt fàcil".
 

Del.icio.us Twitter Facebook

Jubilacions

Sempre és bo debatre sobre les pensions. Fa 25 anys que escolto el debat. He escoltat coses com fer cotitzar les màquines i els robots. Ara bé, ningú discutia si prejubilar als 52 anys, amb el truc del subsidi per majors d'aquesta edat, en feines que la seva duresa no ho justificava, per exemple els bancs. A més, ningú es preocupa de l'abús de la incapacitat temporal, veritable cau de frau. Parlem-ne, i fem-ho bé.

El «peatge» que proposa Telefónica

El president de la companyia, César Alierta, va parlar de la possibilitat que les operadores cobréssin als cercadors per utilitzar les seves xarxes com a «canal de negoci».

"Al començament, jeia el Senyor en el no-res. I, en veure que el no-res no era gens útil, es posà a crear. Creà el camp econòmic real i les nacions. Les nacions,emperò, eren informes i buides.
Digué,doncs, el Senyor:"Sigues, Adam Smith!" I es féu la riquesa de les nacions. I veié el senyor que la riquesa era útil."

m.Teci Fares. La Bíblia de l'economista.

                                                      
Història de la Corrupció. 
 Carlos Alberto Brioschi
 Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2

Rabiosa actualitat. Edicions La Campana té gust a triar. Isabel Martí, editora audaç i amb ull pels bons llibres ens torna a regalar un llibre de "rabiosa actualitat", com l'ha qualificat l'àcrata Francesc Sany.
"Història de la corrupció" és un títol fred però ple de debilitats humanes i divines.
Carlos Alberto Brioschi examina les «proeses corruptives» d'emperadors, governants, polítics, funcionaris públics, estafadors financers, i també de gent menys important. Analitza l'estranya passivitat social, que normailitza els suborns i els abusos .Aquesta història potser és breu, però brutalment interessant i intensa. I Brioschi la narra d'una manera precisa i brillant. Una frase marca el camí: «Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai.» Aquest sarcasme d'Stanislaw J. Leg és la millor entrada a un llibre que, segons la crítica, és indispensable llegir per descobrir la dimensió universal de la corrupció. Des de Babilònia fins als cracs financers d'avui. (ND/Q.S.)