BARCELONA: REPORTATGE

​L'expulsió de veïns s'escampa per Barcelona: «No tenim res que ens ajudi?»

Fons d'inversió i negocis immobiliaris compren edificis sencers per buidar-los de residents de tota la vida i treure'n més rendiment

La Flora Puig, de 76 anys, veu com els seus companys d'escala es veuen forçats a anar-se'n: "Si marxeu, em vaig quedant nua"

Veïns del Raval expulsats a cop de talonari

, Barcelona | 19/03/2017 a les 20:03h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, especulació, reportatge, habitatge, gentrificació, Barcelona, expulsió de veïns, Raval, Hostafrancs, lloguer, bombolla del lloguer, Ajuntament de Barcelona
La Flora Puig veu com els seus veïns comencen a veure's forçats a marxar | Eva Domínguez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot comença amb unes visites per prendre mides dels pisos. Aparentment ha de ser per a bé, i els veïns obren la porta una vegada, dues, les que facin falta, confiats que a l'edifici es faran millores. Però llavors comencen a sospitar de les intencions, fins que es confirma que són unes altres: fer-los fora. "No els hauríem d'haver deixat entrar", pensa ara la Flora Puig, de 76 anys, i veïna del Raval de Barcelona de tota la vida. Ella és l'única amb un contracte de renda antiga d'una finca d'on ara veu com els altres residents han de començar a marxar.

L'expulsió de veïns s'escampa per Barcelona com una taca d'oli, i no és cosa només de Ciutat Vella. El cas de la Flora és al número 6 del carrer Sant Bartomeu, a tocar de la Rambla del Raval. Però també hi ha el dels blocs del carrer Lancaster, també al Raval, i on NacióDigital ja va explicar com els residents eren expulsats a cop de talonari: els paguen 1.000 euros i la mudança a canvi de deixar el pis abans que s'esgoti el contracte. I al número 37 del carrer Leiva, a Hostafrancs, també comencen a assumir que no s'hi podran quedar.

A vegades això passa per l'acció d'empreses d'inversió i negocis immobiliaris, que compren edificis sencers per buidar-los i treure'n més rendiment, però també hi ha els "desnonaments invisibles", com n'anomena l'Iñaki Garcia, de l'Assemblea del Raval. Es tracta dels casos que es reprodueixen a comptagotes per tota la ciutat: no es renova el contracte, una de les vies més habituals en edificis sencers, o directament s'aplica un augment desorbitat. Un pis que ara valia 700 euros mensuals pot passar de cop a 900.
 

Ali Mimun mira un dels cartells penjats per lluitar contra els desnonaments. Foto: Eva Domínguez


Les visites d'homes ben vestits per prendre mides al carrer Sant Bartomeu van començar a la tardor. La Flora rememora que potser no hauria deixat passar algú amb bambes, però sí que li va permetre a un amb sabates "que costen 300 euros". Una ocasió es va quedar amb un d'ells a soles, i li va etzibar que si venien per fer-los fora. L'home li va preguntar l'edat i quin tipus de contracte tenia, i li va dir: "Vostè no es preocupi". Ella, d'entrada no, però sí els veïns de la resta d'habitatges de l'edifici. En total són una desena de pisos.

El preu de marxar abans d'hora: 13.000 euros

Ja n'hi ha un parell de buits. Un era d'una dona de 83 anys que vivia en un baix com la Flora. I també tenia un contracte de renda antiga, però al fill l'han convençut i han decidit marxar ja amb els diners que els oferien. Que el fill demanava 20.000 euros, expliquen els veïns, però ningú sap del cert com es va tancar l'operació. A en Julio Heredia i la Julia Ruiz, de l'altre baix on encara hi ha veïns, els ofereixen l'equivalent a uns 13.000 euros entre diners i "facilitats" per deixar l'immoble abans que s'acabi el contracte d'aquí a dos anys i vuit mesos.

L'edifici l'han comprat dos socis estrangers, units sota la societat RSG Bartomeu SIS, la qual va començar a operar a l'octubre. La seva finalitat és la compravenda, edificació, arrendament, tinença i administració de béns immobles. Les "facilitats" són l'esquer per fer que els veïns marxin: al Julio i la Julia van començar per oferir-los 3.000 euros, però la xifra ha anat pujant, i es completa amb quatre mesos de carència del lloguer d'ara, el pagament de quatre mesos més de l'arrendament d'un altre pis i la mudança. Total: 13.000 euros.
 

La Julia Ruiz i en Julio Heredia, davant de casa al carrer Sant Bartomeu. Foto: Eva Domínguez


A una altra veïna li han ofert fins i tot pagar-li la nevera. Amb els preus disparats dels lloguers, en Julio i la Julia, que voregen els 60 anys, es pregunten a on aniran a parar si no tenen cap nòmina, i els seus ingressos estables es limiten a una Renta Mínima d'Inserció (RMI) d'uns 400 euros i 200 més d'una ajuda al lloguer. Però, ara com ara, els diners potser no són la principal preocupació, sinó el fet d'haver de deixar enrere la seva vida. Ella és del barri però només fa uns tres anys que viu en aquest baix, però ell en fa 16.

"Si ells tenen el poder de treure'ns, com és que nosaltres no tenim el poder de quedar-nos aquí?", es pregunta la Flora

I la Flora, que va néixer al carrer Hospital, en fa 40 d'anys, i ja n'ha passat més anys aquí que en cap altra casa. I l'Ali Mimun, que viu en un pis de l'edifici amb la dona i tres fills, n'hi porta 27, just la meitat de la seva vida. Si a la Flora se li fon una bombeta, algú d'ells l'ajuda, i si ella fa un brou, a la Julia li'n dona. "A mi no em treuen d'aquí", remarca la Flora. Des que van començar a marxar veïns, però, és com si un tros d'ella també hagués començat a marxar. Amb l'Ali al davant, li reconeix que, "si marxeu, vaig quedant nua".

A la Flora no la podran fer fora així com així, però a l'Ali el preocupa què li pot passar a la dona quan comenci el soroll de les obres de rehabilitació de l'edifici. Ell tampoc sap on podrà viure amb els lloguers tan alts: a l'edifici es paguen mensualitats d'entre 400 i 500 euros. A una altra veïna, que confessa que no sap llegir, ja se li ha acabat el contracte aquest febrer. Els nous propietaris preveuen fer renovacions mensuals de contracte en aquests casos, fins que decideixin que ha arribat l'hora de buidar els pisos.
 

La Flora Puig és veïna del Raval de tota la vida. Foto: Eva Domínguez


La Flora dona voltes al fet que com és que no hi hagi cap llei que els defensi. "Nosaltres no tenim res que ens ajudi?", es pregunta, i furga en el fet que sembla que només estigui a favor dels propietaris: "Si ells tenen el poder de treure'ns, com és que nosaltres no tenim el poder de quedar-nos aquí?". Reflexiona que, per marxar, els propietaris paguen la mudança o una nevera nova "si es trenca", però això no serveix de res si no es pot accedir a pagar el lloguer d'un pis alternatiu. "Però on la posem, si no tenim lloc?", planteja.

Autoorganització veïnal davant la manca de canvis legals

Diversos col·lectius de la ciutat han intentat organitzar-se per fer front a la "violència immobiliària organitzada", com la defineix l'Assemblea del Raval, la qual ha posat en marxa la campanya #RavalResistim. Consisteix en un número de telèfon (608 658 149) al qual es pot recórrer davant situacions d'urgència relacionades amb l'habitatge. Es tracta d'un recurs d'ajuda mutu perquè, segons l'Iñaki Garcia, "normalment la gent actua de forma individual i tard, i les empreses actuen de forma molt ràpida" quan es tracta d'especular.

A parer d'aquest activista, ara per ara "l'única defensa és el sindicat de llogaters", una idea que va néixer de l'Observatori Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC) per intentar tenir més força a negociar amb els propietaris, però que encara no s'ha posat en marxa. Tampoc s'ha activat encara l'índex dels preus del lloguer en la qual treballen la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. A més, el fet que els contractes tinguin ara una vigència de tres anys i no de cinc com abans fa els llogaters més vulnerables.
 

Els veïns del número 37 del carrer Leiva han omplert la façana de pancartes. Foto: Jordi Jon Pardo


Mentre tot això es fa esperar, s'expulsen veïns. Al número 37 del carrer Leiva, hi conviuen tres situacions entre els 13 habitatges: pisos de renda antiga, amb contracte temporal i ocupats. Ningú els fa assetjament per marxar, però tenen vigilància privada les 24 hores des de fa un mes. És per evitar les ocupacions. Això sí, alguns pisos ja han rebut la notificació que no els renovaran els contractes a finals d'any. Un d'ells fa 23 anys que hi és. Es tracta del resultat d'una nova venda de l'edifici, aquest cop del BBVA al fons Vauras Investment.

Un pis de luxe es ven per 12 milions d'euros

Els veïns ja entreveuen el futur del bloc, acollir pisos de luxe, com a mínim a jutjar per l'anunci que van trobar al web de Luxury Estate, on es pot trobar la llegenda: "Tria el luxe a la teva mesura". Es pot consultar en una dotzena d'idiomes, i hi surt anunciat el número 37 del carrer Leiva des del maig del 2016, però sense preu. Això no és impediment per entreveure l'estil del web: els pisos més barats són d'uns 500.000 euros, i n'hi ha un de súper luxe de 500 metres quadrats a l'Esquerra de l'Eixample per 12 milions d'euros.
 
A Leiva 37 creuen que l'edifici quedarà convertit en pisos luxosos per llogar-los per temporades a turistes adinerats i veuen que segurament no tindran altra opció que marxar, però no es resignen a passar desapercebuts i han iniciat una campanya per explicar-ho. "Que la gent s'adoni que això li pot passar a qualsevol", ha relatat una de les veïnes, la Daniela Idrovo, i adverteix que la història es pot tornar a repetir: "Em toca buscar pis fora de Barcelona, perquè els preus no són els mateixos, i en tres anys estic en la mateixa situació".
 

Al carrer Leiva algns dels pisos són de renda antiga. Foto: Jordi Jon Pardo


A en Jaume, un dels altres residents de l'edifici, i l'Ali del carrer Sant Bartomeu del Raval, els separen uns 2 kilòmetres i difícilment es coneguin, però la distància no els impedeix fer la mateixa reflexió. Primer van ser el Gòtic, el Raval i la Barceloneta, a Ciutat Vella. Després van venir Sant Antoni, el Poble Sec i ara "entra a Sants per Hostafrancs", repassa en Jaume. Es posa de moda una zona, arriba la pressió turística i "et carregues tot el veïnatge", lamenta. La gentrificació avança malgrat els intents veïnals de parar-li els peus.
 
Multa municipal als inversors que expulsen al carrer Lancaster
L'Ajuntament actua sobre el cas del carrer Lancaster del Raval. Després que la majoria de veïns hagin hagut de marxar del número 13 perquè el bloc ha estat comprat per uns inversors (MK Premium), el consistori ha notificat la imposició de dues multes coercitives per no haver complert els terminis establerts per rehabilitar l'edifici i per no haver comunicat la compravenda, si bé no ha concretat la quantitat.

Una de les raons que havia al·legat MK Premium per expulsar els residents era que no podia fer la reforma que demanava l'Ajuntament amb ells a dins, cosa que el consistori nega. Pel que fa als números 7 i 9-11 del carrer, on els llogaters també temen que els obliguin a anar-se'n, el consistori ha ordenat executar les obres de reforma. El govern d'Ada Colau preveu incorporar clàusules per evitar l'expulsió de veïns en els edificis que es reformin amb subvenció municipal, però encara ha de concretar la mesura.
 

Els edificis afectats (7, 9-11 i 13) del carrer Lancaster, al Raval. Foto: Jordi Jon Pardo

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No veig el problema
Anònim, 19/03/2017 a les 20:23
+29
-86
La Sra. no protestava quan pagava una misèria de lloguer pel pis, i no es va preocupar per si al propietari li sortia a a compte. A canvi volia reformes i que lo arreglessin el pis. Senyors: no hi ha res gratis.
Bé els paguen per marxar, oi?
Anònim, 19/03/2017 a les 20:26
+34
-79
Ells ara estan vivint en un barri que no es poden permetre. Els paguen el trasllat i una compensació perque busquin una zona més econòmica. Si resulta que no puc permetrem un lloguer a Passeig de Gràcia me l'han de regalar? A mi no m'han regalat mai el lloguer.
Tots muts
Anònim, 19/03/2017 a les 20:29
+18
-57
Tots els qui fem comentaris sobre el procés (no el de Kafka; «el nostre») i sobre "Madrid" i sobre Millet... no sabem què dir davant coses com les que passen a aquests llogaters.

Els diputats i governants, estatals i autonònics, miren a un altre costat. Deu ser que són coses que no afecten la gent.

Puigdemont, Colau... ¿no tenir res per fer?
Okupa
Anònim, 19/03/2017 a les 20:57
Interessant
+81
-9
Ara que està de moda, no cal amornatse, a okupar i ja està, o no Sra Colau?
No és només per la senyora
Antiga i barbuda, 19/03/2017 a les 21:34
Interessant
+75
-12
És per la ciutat. És per tot el país. I tota la humanitat. Ho dic pels carcamals de més amunt.
Miserables, també podeu arribar a vells!
Anònim, 19/03/2017 a les 21:36
Interessant
+91
-4
El mobbing que s'ha fet contra gent gran indefensa per part de l'ajuntament sociata a Poble Nou va ser indecent i Colau ho continua fent.
Aquesta gent no té accés a les noves tecnologies, no saben què és twitter ni facebook, no tenen veu avui dia, i encara hi ha miserables que els critiquen.
Llogaters.
Albert Moreno, 19/03/2017 a les 21:46
+25
-42
Els taurons de les immobiliàries nomes pensen en enriquir-se sense estudiar cada cas individualment... Ni Puigdemonts, ni Colaus , ni Rajoys ni hosties consagrades... ens estan enganyant a tots... Que vagin a cagar a la via...
Sense justícia social, ja es poden fotre la independència, el procés i la Espanya "democràtica" al cul...!!!
Menys banderetes i mes fets...
25 anys de "Marca Barcelona"
Barcelona fa fàstic, 19/03/2017 a les 22:41
Interessant
+73
-4
Fa anys que Barcelona ha deixat de ser una ciutat per viure-hi els veïns: avui ha esdevingut una "marca" global comercial per vendre al millor postor.
Expropiació negoci immobiliari
no, 19/03/2017 a les 22:51
+23
-18
A la futura República la vivenda hauria de ser un bé públic, i no un negoci especulatiu privat deixat en mans d'especuladors, taurons financers o de psicòpates que s'acarnissen amb la gent més feble.

20.23 i 20.26: pocavergonya!
no, 19/03/2017 a les 22:53
+49
-14
Tant de bo acabis dormint sota d'un pont i et facin també fora.
Els especuladors són uns paràsits i un càncer social
-, 19/03/2017 a les 22:54
+21
-11
I com a tals han de ser tractats.
somiatruites a les 22:53
Anònim, 20/03/2017 a les 00:45
+31
-12
Catalunya no tan sols és Barcelona. Hi ha molts altres llocs on viure és més econòmic, i els que hi vivim no som ni escòria ni leprosos. Si aquests "desnonats" amb xec a la butxaca venen on visc els rebrem amb els braços oberts. D'altra banda ja m'agradaria que Barcelona es convertís en un Silicon Valey amb lloguers astronòmics. Això voldria dir que tindríem empreses d'elit amb sous altíssims. Empreses solvents per les que paga la pena lluitar per fer-les clients.

O és que vols una Catalunya ben pobre, ben pobre, no fos cas que el vostre somni d'esquerres s'esvaís en un mar d'euros? Això sí, als propietaris dels pisos que els bombin, que segur que els van comprar robant, oi? Au, vés!

I encara et diré més: sense gent de dretes com jo mateix NO hi haurà independència; si voleu una Cuba mediterrània no compteu amb mi. Ni amb MOLTS d'altres: si ho voleu, haureu de guanyar unes eleccions democràtiques, i ja veureu la plorera que us donarà veure que la URSS ja no existeix. Ara ja podeu començar a posar-me vots negatius. Ja veuràs com de content es posarà en Rajoy si ens divideix.
Que vagin a un altre barri
Anònim, 20/03/2017 a les 06:51
+18
-13
Si jo no puc pagar on estic me'n vaig a un altre lloc que pugui pagar. Ni tot és Barcelona ni tots els barris de Barcelona són cars. Però si pretens viure al centre és car. Aquí i a tot el mon.
La gentrificació és bona
Anònim, 20/03/2017 a les 06:54
+21
-8
L'arribada de gent amb més renda ha fet que el Raval canviés cap a millor: més net, més botigues, més modern. Ja em perdonaran però era un cau de misèria, cutrerio i marginació. No volen pas tornar enrrera?
Cal una reflexió
Anònim, 20/03/2017 a les 06:58
+19
-10
Tothom té dret a un habitatge, però no hi ha un dret a viure on es vulgui. Per bé o per mal Barcelona s'ha tornat una ciutat atractiva internacionalment. Alguns barris (no tots) són objecte de desig. És un dret viure a Pedralbes o a Passeig de gràcia? Doncs al Raval tampoc.
Habitatge
Neptú, 20/03/2017 a les 08:02
+27
-4
Al barri de Gràcia està passant el mateix. Han venut el nostre edifici i han reformat set pisos sense permís d'obres i això, qie son majors. Tiren a terra parets estructurals i tpirn finestres. Ara segueixen amb altres pisos. Fins i tot enganyen els nous dient que no hi haurà més obres. Una noia nova s'ha anat pel soroll i això que només és un sol habitatge, el de damunt seu.
Mentres feien les obres van espatllar l'ascensor i tres veïns vam quedar-nos dintre per separat. No van demanar disculpes ni van fer res. Seguien i segueixen utilitzant l'ascensor de montacargues. Han oferit a la gent 2000€ per la mudança i 30000 als antics per fer-nos fora. A la portera la van voler fer fora, no van poder i només li van pagar dos mesos després d'estar netejant els nou que van durar les obres.
Tots els veïns nous no són catalans i els contractes són breus perque els hi hem preguntat. Han pujat el preu més d'un 300%. Ara paguen 1300€ per pisos de 50m2.
Viure a Barcelona ha passat de ser un dret a ser un luxe.
Es veia a venir
paleta, 20/03/2017 a les 09:57
+21
-6
Tractar la pròpia ciutat com si fos un producte de consum per a estrangers té les seves conseqüències.

N'hi ha que tot això ja ho vèiem a venir des de les olimpiades del 92, però la majoria de barcelonins van jugar fort a vendre's la ciutat, i les nostres veus van ser completament silenciades.
Com os enganyen.
Anònim, 20/03/2017 a les 10:28
+18
-0
I com donareu pis a tots aquells que els hi eu dit, "veniu que casa nostre es casa vostre"!!! Tot es pur populisme, la arribada de gent, ja fa 20 anys no mes ha servit per això, per que les grans (i petites tambe es clar) empreses, tinguessin la ma d'obra mes barata, i ara amb el que cobres no et pots pagar el lloguer o la compra de un pis. No sols els politics fan populisme, mols ciutadans i periodistes tambe.
Explicació
Anònim, 20/03/2017 a les 10:38
+10
-1
Això és conseqüència de la LAU del 94, que la van fer els advocats pensant en augmentar la conflictivitat del sector i disparar el nombre de litigis.

Si l'haguessin fet pensant en el propietari, haurien establert un sistema d'actualització de la renda just i haurien mantingut el contracte indefinit.

El cpntravte indefinit fomenta la propietat no especulativa a llarg termini.
Mentre hi ha gent que paga un lloguer que no cobreix els costos del pis, ni els inpostos, tot be
Anònim, 20/03/2017 a les 11:22
+10
-5
Ara, quan algu apuja el lloguer 200€, sembla una barbaritat.

Pero els pisos no estan llogats? Que volem que un cop lloguis un pis no puguis apujar el preu o canviar d'inquilins?

Qui vulgui aixo que es compri un pis.

O es que nomes volem fer lleis en una direccio? Posem d'excusa les grans empreses i bancs pero una familia que t eun piset llogat i li ocupen, que? quan aquesta familia ha tingut un llogater 30 anys i esta pagant menys que els impostos que la familia ha de pagar pel pis i ara resulta que el lloguer passa al fill del llogater actual que? que es fotin oi?

El que buidara la ciutat no sera pas aixo, seran el problemes inherents amb la compra per internet i noves tecnologies, que deixen les botigues obsoletes. No se si hi ha alguna solucio clara per aixo...
I aquesta es...
Anònim, 20/03/2017 a les 15:13
+6
-4
La nova catalunya que volem...???, doncs la veritat tirar a fora la nostra gent que anys enrrera va esta a la guerra i post-guerra civil, doncs de independència de cap de les maneres, ho enteneu no... on son els del CNI, i els del CESICAT, que no ho investigen, al pas que aneu BCN, sera dels estrangers rics, de natius a BCN no en n´hi aura cap ni un, de on treureu els vots per al referemdum... pobres rucs...
Cadascú té els drets que li dona la llei
Anònim, 20/03/2017 a les 16:08
+2
-2
Si no tens contracte o ha vençut, què reclames?
O vols que la resta de ciutadans et paguem el lloguer del pis on vius?
Teniu una solució: aneu a okupar el pis de la Colau !!
El "model Barcelona" no ho ha evitat
Anònim, 20/03/2017 a les 16:45
+1
-1
sinó ans al contrari, així ho preveia i ho programava.
Al cap i a la fi, no és el "model Barcelona", com alguns acritics s'aferren a nomenar-lo. Es el "model capitalista de ciutat" que comporta aquest sistema.
Ep! I no té res a veure amb el turisme!
Als inicis del capitalisme ja existia i no finirà fins que canviem el sistema.
Que esperen els "alternatius" o "anticapitalistes" per formular la sortida?
Josep Maria Montaner, regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona
Anònim, 20/03/2017 a les 16:54
+4
-1
I alhora dissenyador, arquitecte, urbanista i professor de l'ETSAB sap que, com s'ensenya a aquesta escola, la ciutat no sols és un problema de disseny sinó un problema socio-economic. I per tant politic.
Massa anys de donar-nos des del poder politic-economic gat (disseny) per llebre (ciutat-socialista)
De fet, l'arquitectura i 'urbanisme segueix al servei del sistema liberal-capitalista!!
Cal no amagar més la veritat i proposar canviar el sistema!
Que diu Finques Forcadell.
Anònim, 20/03/2017 a les 19:26
+2
-1
I la quina controle tots els lloguers de BCN, ja fa anys, que hi diu, home doncs res de res, ja que te un bon filo de diners estrangers.
Per què la gent no intenta mirar-ho des de tots els punts de vista?
Anònim, 21/03/2017 a les 15:35
+2
-1
Aquesta senyora i tantes d'altres persones, paguen un lloguer que fa dècades que no compensa ni l'IBI, i menys encara reparacions. No tots els propietaris són milionaris i els contractes indefinits amb lloguers fixos han suposat la ruïna i els mals de cap de molta gent que tenia un pis i va cometre la ingenuïtat de llogar-lo fa 40 o 50 anys.
Aquestes persones que fan comentaris tan generosos, que lloguin una habitació de casa seva a algú que estigui necessitat, a canvi de, posem'hi 50 euros i de manera indefinida. Segurament estaran encantants, d'aquí trenta anys de tenir algú a casa a qui han de mantenir. Aquest tipus de lloguer i la desprotecció de molts propietaris que es troben amb gent que no paga i els costa un any de litigi (pagant advocat, clar) fer-los fora i després es troben el pis destrossat. La llei hauria de ser justa i protegir els interessos de tothom.

Per descomptat que aquesta gent gran no se'ls pot deixar al carrer i que l'estat hauria de procurar habitatges socials per a ells. El que no s'ha fet bé en 40 anys, no es pot fer de males maneres de cop. Però aquest és un problema social, no l'han de pagar els propietaris que porten tota la vida tenint un pis que només els ha donat problemes i cap benefici.

Pel que fa als preus de Barcelona i les queixes d'invasió turística...mireu, no està passant res que no passés a la costa fa 40 anys: tant la Costa Brava com la de Tarragona es van disparar de preus, els caps de setmana no es pot fer una passa pel carrer, és missió impossible trobar lloguers per tot l'any perquè s'hi guanya més llogant la temporada d'estiu, etc.. Fins fa pocs anys, si s'explicava la situació de "comarques" a algú de Barcelona, normalment contestaven "però vosaltres bé us hi guanyeu la vida gràcies a nosaltres, no?"

Ara els ha tocat a ells. Quanta gent de Platja d'Aro no va acabar buscant pis a Llagostera o Cassà de la Selva perquè al seu poble s'havien enfilat els preus! És just? potser no, però potser també es poden fer propostes alternatives sense fer tants escarafalls. Si Barcelona torna a ser la dels anys 50 (menys la indústria que ha marxat), els preus baixaran molt...però molta gent ja tampoc no hi voldria viure perquè no hi hauria tanta oferta cultural, de feina etc.. Potenciar altres barris, altres activitats econòmiques i atreure turistes de qualitat més que en quantitat semblen idees més pràctiques que fer grans declaracions, però no presentar idees renovadores. A menys que considerem renovador els moviments "manta" i "ocupa", que tant benefici ens porten a tots plegats.
No recordo tanta queixa quan ho patia jo
XX, 21/03/2017 a les 16:44
+4
-0
Cap a mitjans dels 2000, en plena bombolla immobiliària, amb un govern d'esquerres, era jo qui cobrava un sou de misèria i pagava un lloguer estratosfèric. Però tothom estava molt satisfet amb la "bonança econòmica" i no hi havia pas tanta queixa. La meva situació era indigna però no feia llàstima a ningú. La resposta de la societat era "espavila't". Doncs això apa, unes quantes tasses. Vivim en una societat corrupta incapaç de respondre adequadament als problemes de debò. I aquesta corrupció comença per la ignorància de la vella desnonada, continua amb la immoralitat dels especuladors i la corona una legislació antisocial. Ningú és innocent. Per tant, a aquestes alçades, a mi que ningú vingui a fer-me pena.
Gentrificació a Catalunya
Gironina, 22/03/2017 a les 09:05
+0
-0
A Girona està passant el mateix, no és un problema que només afecta a Barcelona.
La Colau té la solució
Ona-Mar, 26/05/2017 a les 22:11
+1
-0
La mare de la Colau té pisos d'alt standing, Oi? Doncs tots aquests pisos a disposició de l'Ajuntament

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, en una reunió de Govern | Govern
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat assegura que hi ha "plans de contingència" previstos i crida a la participació davant dels "abusos" del PP | "Ja no és una qüestió de decidir un vincle polític amb l'Estat, sinó de si volem viure en un règim plenament democràtic", assenyala en un discurs institucional
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 22:42 CRÒNICA El sobiranisme es conjura per «deixar-s'hi la pell» fins a l'1-O; per Sara González i Jordi Bes. 
 22:30 PRIMÍCIA Universitats i centres de recerca acusen Montoro de «posar en risc l’activitat acadèmica»; ho avança Joan Serra Carné. 
 22:29 Les primeres tendes de campanya s'instal·len per passar la nit al davant de l'Arc de Triomf en protesta per les detencions.
 22:06 Jordi Sànchez afirma als periodistes que fets com la publicació dels llocs de votació de l'1-O demostren que el compromís del Govern amb el referèndum és "ferm i inalterable".
 22:00 Jordi Cuixart destaca, en declaracions als mitjans, que el duscurs de Puigdemont ha estat "d'una valentia absoluta" i "impecable" per defensar l'1-O.
 21:30 Jordi Cuixart: "Nosaltres volem votar com van fer el Quebec i Escòcia, i avui estem davant un estat dictatorial com a Turquia, i Europa ho està veient".
 21:30 Jordi Cuixart: "Entre tots hem aturat un veritable cop d'estat".
 21:27 Jordi Cuixart explica que la mobilització seguirà fins que es posin en llibertat tots els detinguts: han sortit al carrer vuit dels arrestats.
 21:27 Jordi Sànchez i Jordi Cuixart mantenen la mobilització durant la nit davant el TSJC, però Sànchez demana respectar el descans veïnal a partir de la mitjanit.
 21:23 Jordi Sànchez: "No us deixarem sols. Mai caminarà sola cap persona que hagi estat detinguda".
 21:22 Jordi Sànchez revela que cada cop que surten de l'ANC amb un vehicle són interceptats per la Guàrdia Civil per requisar-los propaganda del referèndum i demana col·laboració per imprimir cartells.
 21:19 Jordi Sànchez: "Catalunya serà el que la gent vulgui que sigui. La nostra primavera arribarà l'1 d'octubre amb el vot de la llibertat".
 21:19 Sànchez equipara el "règim" de Rajoy amb el d'estats totalitaris, i retreu que governen "els fills del franquisme" perquè porten a la seva sang "l'ADN dels dictadors".
 21:18 Comencen els parlaments dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart, després del discurs de Puigdemont. Sànchez agraeix els mobilitzats "per tornar a donar aquesta gran imatge".
 21:09 ÚLTIMA HORA Puigdemont adverteix Rajoy: «L'1 d'octubre es farà el referèndum que tenim convocat»; per Oriol March.
 21:08 El discurs institucional de Carles Puigdemont sona per megafonia a les portes del TSJC.
 20:58 Els periodistes Jordi Évole i Mònica Terribas han llegit el manifest a favor de la llibertat de premsa en la concentració d'aquest vespre organitzada pel Grup Barnils. 
 

Jordi Évole i Mònica Terribas Foto: Isaac Meler

 20:55 Un camió ha descarregat durant la tarda provisions per passar la nit al passeig Lluís Companys.
 20:41 Albano Dante Fachin s'ha mostrat optimista de cara al referèndum en el primer acte de campanya pel "sí" a Tarragona de la seva formació: "Les urnes, de moment la Guàrdia Civil no les ha trobat i això vol dir que o no existeixen o que no les troben i per tant, l'1-O s'acabarà imposant". Informa Jonathan Oca.
 20:37 VÍDEO Unes 300 persones canten "Els Segadors" davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 20:36 La consellera Meritxell Borràs ​als sindicats que blindarà la seguretat jurídica dels funcionaris.
 20:34 Els funcionaris de la Generalitat cobren la nòmina després que Hisenda n'autoritzi el pagament. 
 20:10 VÍDEO Unes 300 persones han encartellat el barri de Gràcia fins arribar a la comissaria de la Guàrdia Civil situada a Travessera de Gràcia, on s'han concentrat. En aquesta comissaria hi ha els alts càrrecs que van ser detinguts ahir. 
 

Unes 300 persones davant la comissaria de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia

 19:58 El jutge investiga si la Generalitat ha gastat 6,2 milions en el referèndum. Segons ha avançat "El País", el jutge demana intervenir tota la documentació relacionada amb l'1-O i la posada en marxa d'estructures d'estat.
 19:56 PERFIL Ramírez Sunyer, del famós jutjat d'instrucció número 13, l'ariet de la judicatura contra el referèndum; per Isaac Meler.
 19:45 ACTUALITZACIÓ Llibertat provisional per a vuit dels detinguts pels preparatius del referèndum.
 19:40 Èxit de participació de l'encartellada convocada a Gràcia. Centenars de persones omplen els carrers de la vila de cartells "prohibits" pel TC cridant a votar. 
 

Encartellada a Gràcia

 19:39 VÍDEO «Som!», dels Xeic, posa música a la recta final cap al referèndum.
 19:23 AMPLIACIÓ Prop de 300 capellans de tots els bisbats donen suport al referèndum.
 19:16 Miquel Calçada pren el micròfon a la mobilització: "No hem de caure en la provocació perquè és la fotografia que volen i que no podran tenir".
 19:16 Junqueras es reuneix amb el vicepresident de Castella-La Manxa per «defensar la democràcia i les llibertats».
 19:16 La mesa del Congrés ha donat llum verda a la creació de la comissió per modernitzar l'estat autonòmic, proposada pel PSOE. El PP hi ha donat suport, mentre que C's ha estat l'únic partit que s'hi ha oposat. ERC -que no té vot a la mesa- ja ha anunciat que no hi participarà.
 18:56 VÍDEO «Si la mobilització per l'1-O és ferma, el Govern ha d'anar fins al final»; per Oriol March.
 18:46 CRÒNICA Acampada al tribunal; per Sara González i Jordi Bes. 
 18:46 L'alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, garanteix que els alcaldes no s'espantaran, insisteix en el fet que no es farà "ni un pas enrere" de cara a l'1-O i carrega contra la Fiscalia.
 

Miquel Buch adreçant-se als manifestants Foto: José M. Gutiérrez

 18:41 Diputats britànics i estonians critiquen la repressió de Rajoy contra l'1-O. Els parlamentaris de Gran Bretanya i d'Estònia representen colors polítics molt diferents.
 18:37 La diputada d'ERC al Congrés de Diputats Ana Surra envia un avís a Luís de Guindos, que ha obert la porta a oferir més diners a Catalunya. "Ni diners ni almoina, volem justícia", insisteix Surra.
 18:35 La Guàrdia Civil atribueix a Josep Maria Jové els delictes de sedició, prevaricació, malversació i desobediència.
 18:35 Joan Rigol subratlla que qui ja té una certa edat tocarà la llibertat amb les mans, i que es construirà un nou país amb grans dosis "d'humanitat".
 18:24 L'ex president del Parlament Joan Rigol afirma: "L'arrogància i prepotència de l'Estat espanyol no ens fa por i alhora amaga una gran covardia política".
 18:23 L'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, defensa: "Malgrat les grapes brutes d'aquesta colla de dirigents espanyols, l'1-O votarem i guanyarem".
 18:19 VÍDEO Alumnes d'un institut de Manresa es manifesten davant la Policia Nacional.
 18:14 L'alcalde de Valls, Albert Batet, també investigat i que ja ha declarat davant la Fiscalia: "Som una gran nació, i l'1 d'octubre votarem i guanyarem".
 18:14 La Guàrdia Civil concentra tots els detinguts per l'1-O a la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona.
 18:14 Albert Batalla recorda que ha de declarar davant la Fiscalia el 27 de setembre.
 18:14 L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, que és un dels 712 alcaldes investigats per voler cedir espais municipals per al referèndum, assegura que els alcaldes estan "absolutament determinats" per col·laborar i garantir que es voti l'1-O.
 18:13 La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial aprova una declaració sobre Catalunya on afirma que la justícia no pot veure "el compliment del seu deure" sotmès a "atacs i pressions que pretenguin qüestionar la legitimitat dels jutges o influir en la seva presa de decisions".
 18:13 AMPLIACIÓ I tu, on votaràs l'1-O? El Govern fa públic el llistat de col·legis electorals. S'hi pot accedir amb el DNI, la data de naixement i el codi postal. Carles Puigdemont informa a través de Twitter dels detalls de l'operatiu l'endemà de les detencions.
 18:00 El diputat de Junts pel Sí Germà Bel aixeca una ovació quan explica que ja està disponible a Internet el lloc de votació, i una altra quan recorda que la papereta de votació es pot obtenir del DOGC.
 17:57 La Guàrdia Civil trasllada el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, a la comissaria de Travessera de Gràcia. Per ara, quatre dels alts càrrecs detinguts han estat posats en llibertat provisional. 
Entrades anteriors »
Joan Serra Carné
01/01/1970
El comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) exigeix al govern espanyol la "reversió immediata" de la intervenció de les finances de la Generalitat
Joves a la mobilització permanent davant del TSJC | Sara González
01/01/1970
Milers de persones apuntalen la mobilització permanent fins que siguin alliberats els detingut per l'1-O | Jubilats i estudiants, però també gent que demana festa de la feina, participa de la protesta a les portes del TSJC
Manifestació indpendentista al TSJC | Josep Maria Montaner
Karma Peiró
01/01/1970
«En moments de tensió social i política com els que estem vivint, és més important que mai aplicar el sentit comú abans d’actuar de comunicadors individuals des dels nostres mòbils»
Compareixença de Puigdemont i el Govern aquest dimecres | Govern
Roger Tugas | 14 comentaris
01/01/1970
Davant les traves de l'Estat, la Sindicatura Electoral de Catalunya va modificar les dates límit previstes en la convocatòria i, per exemple, la Generalitat té fins dimarts per notificar els membres de les meses
El centre de Barcelona s'ha omplert de gent en suport de l'1-O | Adrià Costa
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Siguis independentista o no, encara que la política cada dia et posi de més mala bava, vulguis votar o vulguis quedar-te a casa, n’hi ha per cabrejar-se bastant. I què fa la gent quan es cabreja? Sortir al carrer»