NOU PARTIT DELS «COMUNS»

Podem posa més entrebancs a la construcció del partit dels «comuns»

Albano Dante Fachín exigeix a ICV, EUiA i Barcelona en Comú que "facin propostes concretes per començar a negociar"

El secretari general de la formació morada assegura que "les decisions es prendran des de Catalunya", sense interferències de la direcció estatal

En una consulta amb baixa participació, les bases de Podem han decidit no formar part de la nova formació "en les condicions actuals"

Barcelona en Comú encara veu possible que Podem s'integri al nou partit

| 20/03/2017 a les 18:39h
Arxivat a: Política, Xavier Domènech, comuns, Podem, Ada Colau, Albano Dante Fachin
Albano Dante Fachin, aquest dilluns en roda de premsa | @podem_cat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La construcció del nou partit dels "comuns", que els seus propis impulsors han batejat com el nou PSUC, no ha estat exempta de grans dificultats que aquest dilluns, després que Podem hagi decidit en una polèmica -i escassament concorreguda- consulta que finalment no pensa forma-ne part en les condicions actuals, couen més que mai. El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, ha avisat que, tot i la baixa participació, el resultat serà vinculant i ha llençat un ultimatum: vol que la resta de forces polítiques que han de confluir en el nou partit facin propostes concretes per començar a negociar. Crear un nou espai com el que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau implica compartir un mateix projecte de partit, però també deixar en un segon pla el perfil propi per crear entre tots una nova identitat.

Mentre que sobre la primera qüestió els punts de trobada han estat senzills i l'ideari ha estat dissenyat en base a pilars àmpliament compartits per Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i els independents que participen en el nucli impulsor, la part organitzativa ha estat la més espinosa. Fins a tal punt, que finalment Podem, enrocat en marcar perfil propi, ha plantejat un pols que ha acabat amb una ruptura que ara caldrà veure com es gestiona. "Si no ens trobem ara, ja tindrem més ocasions per trobar-nos", ha dit en els últims dies el líder de Podem, Albano Dante Fachin.

Aquest dimarts, després de trobar "vàlid i vinculant" que només el 7,5% del cens total -fixat en 52.000 persones, tot i que la direcció ha apuntat que la participació havia estat de l'11,45% en relació al "cens actiu"-, Fachin ha reclamat que en les "properes hores" tots els actors de la confluència es dirigeixin a Podem amb propostes negociadores. Ha aprofitat, a banda, per treure pit: ha posat en valor que només el partit morat hagi sotmès a votació de la militància les propostes sobre el nou actor polític.

El repte fixat era que la confluència d'En Comú Podem es transformés en un subjecte polític estable, va quedar clar que els "comuns" aspiraven a edificar un espai polític amb opcions de governar i capaç de plantar cara a "l'hegemonia convergent", un espai d'arrel municipalista i de caràcter "plural i confluent". El desmarcatge de Podem, però, ha fet que inevitablement hagi aflorat la batalla de partits que volien soterrar.

El calendari advers

D'entrada, els "comuns" han hagut de batallar amb un calendari que no era precisament senzill. Tot i que era el gener del 2016, just després que en Comú Podem guanyés les eleccions generals del 20 de desembre, quan Ada Colau i Xavier Domènech van anunciar que s'arromangarien per forjar un nou partit que superés la dinàmica de coalicions, el fet que l'estat espanyol quedés abocat a unes noves eleccions va endarrerir la posada en marxa. Just després de les eleccions del 26 de juny, en les quals En Comú Podem es va tornar a imposar, es va agendar l'inici del procés de construcció pel mes de setembre.

Però Espanya seguia sense govern i la situació era tan inestable que hi havia risc de quedar abocats a unes terceres eleccions, un escenari que finalment va quedar esvaït quan el PSOE va decidir facilitar la investidura de Mariano Rajoy a finals d'octubre. Els treballs de construcció del nou partit s'havien posat en marxa al setembre, però tot es va ralentir. D'haver-se de presentar en societat al mes de gener es va ajornar tot fins a l'abril.

Va ser a partir de la investidura de Rajoy quan Domènech, alliberat de les dinàmiques electorals i erigit per tots els actors com l'arquitecte del nou partit, va prémer l'accelerador. En quatre mesos s'havia de consolidar l'esquelet del projecte. El calendari ha estat just, però s'ha anat complint conscients que no es podia retardar més enllà del 8 d'abril tenint en compte l'incerta situació de la política catalana. 

L'autonomia respecte Madrid

Si una cosa tenien clara des del principi Ada Colau i Xavier Domènech era que el nou partit ha de ser d'estricta obediència catalana i s'ha de crear, per tant, sense cap tipus d'ingerència dels seus socis de Madrid. Si bé inicialment es veia difícil que el líder de Podem, Pablo Iglesias, no intentés interferir d'alguna manera. Després del daltabaix electoral de Catalunya Sí que es Pot, però, el propi Iglesias va comprendre que el nou partit dels "comuns" només tindria èxit si es construïa de forma autònoma i sense una imatge de supeditació.

Així doncs, des que Domènech es va posar mans a l'obra, Iglesias, que des del principi ha reconegut que el nou partit serà el seu interlocutor a Catalunya, no ha interferit en la construcció del nou partit. Fins i tot quan el propi Fachin l'ha posat en risc tot desafiant-la. El secretari d'Organització del partit, Pablo Echenique, sí que es va encarregar d'"estirar-li les orelles" en un missatge discret, segons diverses fonts van confirmar a NacióDigital. Aquest dilluns, Fachin ha destacat que les decisions es prendran des de Catalunya, tal com diu tenir pactat amb Iglesias.
 

Albano Dante Fachin amb Pablo Iglesias en un acte de Podem a Badalona. Foto: Adrià Costa


Organització i lideratge

De l'assemblea fundacional en sortirà una coordinadora transitòria que serà l'encarregada de desplegar el model organitzatiu definitiu del partit i la preparació d'un programa electoral pensant en unes eleccions catalanes abans del març del 2018. Si bé en la construcció de l'ideari les discrepàncies han estat mínimes i resoltes amb negociació i diàleg, la qüestió organitzativa és la que ha fet que Podem se n'acabi desmarcant. Per contra, l'acceptació per part d'ICV i EUiA que han de deixar en un segon pla la identitat pròpia en pro de la nova ha estat més fàcilment acceptat del que inicialment s'esperava.

Per escollir els 30 membres de la primera direcció del nou partit, el pla de Domènech és presentar una llista "de consens" que inclogui quatre representants de cadascuna de les formacions que participen de la confluència -també de Podem encara que hagi decidit quedar-se fora- i 14 independents. L'elecció de l'executiva es votarà de forma presencial i telemàtica i per llistes obertes, amb la qual cosa, més enllà de la llista se'n poden presentar d'altres i persones a títol individual perquè la votació serà nominalment i no per llistes planxa.

Fachin, però, considera que aquest és un sistema basat en "quotes" perquè es presenta una "llista de partits". Fonts del nucli impulsor, però, revelen que el líder de Podem volia més presència a la direcció i que per això demanava que els 52.000 inscrits al seu partit formessin part directament del cens. "Fachin no volia llistes obertes perquè corre el risc que Podem no sigui majoritari o que ell pugui patir un vot de càstig", considera un dels dirigents que, fins que es va aixecar de la negociació, va debatre colze amb colze amb ell. El líder de Podem, però, va replicar en declaracions a NacióDigital: "En realitat els fa por acceptar una realitat, i és que Podem interpel·la més gent i té més capacitat d'influència".

Qui serà la cara visible del nou partit serà una altra de les qüestions a resoldre. Domènech és qui té més consens per encapçalar el projecte. A més, una de les principals preocupacions de Fachin és que sigui Domènech i no ell mateix el principal interlocutor de Pablo Iglesias a Catalunya. 

El finançament i les seus

El finançament del nou partit és un dels temes que es preveia més espinosos, però que segons membres del nucli impulsor es va resoldre amb relativa facilitat. Barcelona en Comú, ICV i EUiA ja van decidir que, a partir d'ara, tota subvenció que es rebi per representació institucional ja anirà a parar al nou partit. 

Una de les principals dificultats la tenen els ecosocialistes. El codi ètic de la nova formació prohibirà que es segellin deutes amb entitats bancàries. Això forçarà ICV a eliminar el deute de 12 milions que té en un màxim de dos anys.

Tot apunta que el nou partit tindrà com a seu principal l'edifici del carrer Marina que Barcelona en Comú té ja llogat al carrer Marina. Així doncs, deixarà el local del carrer Castillejos. Caldrà veure, però, que es fa amb la resta de seus dels altres actors, com ara la d'ICV, encara pendent de pagar, o els locals que tant ICV com EUiA tenen de propietat al territori, que podrien ser reaprofitats pel nou espai.

El nom del nou partit

En Comú, En Comú Podem i Catalunya en Comú són els tres noms que estan sobre la taula per batejar el nou partit. Les bases el triaran de forma presencial i via telemàtica. L'elecció no és menor, sobretot tenint en compte que Podem ha decidit, a l'espera de si es considera o no vàlida la consulta, no participar-hi i una de les opcions inclou el seu nom.

I és que el posicionament dels actors de la confluència ha estat en tot moment evitar el xoc amb Podem i fons del nucli impulsor expliquen que, es digui com es digui el nou partit i encara que els de Fachin se'n desmarquin, seguiran "interpel·lant" les bases de la formació lila.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Son llebrers o son podencs?
Anònim, 20/03/2017 a les 20:00
+6
-9
I va venir la dreta i se'ls va cruspir!
...
Anònim, 20/03/2017 a les 20:42
+18
-1
De fer de paràsits amb el PSC a fer de paràsits de Podemos. Sense aquest darrer partit no guanyaran els ecoxupiverdiflauerpauer ni per a sopes de frígola.
penós
Quimet S., 21/03/2017 a les 08:26
+19
-0
Gran exercici de democràcia, nova política
Baralles en "l'esquerra" domesticada i homologada pel sistema, al servei de la continuitat del mateix...
Anònim, 21/03/2017 a les 11:26
+1
-0
El veritable problema dels "comuns & podemites" son les seves CÚPULES, que s'han revelat com "l'esquerra" més profundament immobilista i conservadora d'Europa. Si per fer la seva falsa "revolució" haguéssin d'assaltar el Palau d'Hivern, demanarien primer permís al Tsar! La seva actitud expressament dilatòria de condicionar l'exercisi de la sobirania popular -el referèndum i/o la DUI- a un impossible pacte amb l'estat antidemocràtic i repressor i a un seguit de condicions addicionals per bloquejar-ho tot (en lloc d'ajudar activament a mobilitzar el poble i a fer-ho tot possible), els converteix objectivament en una eina de l'estat monàrquic espanyol al si del moviment popular.

Però és clar, els coneixem: molts dels que ocupen les CUPULES dels "comuns & podemites" son hereus i continuadors dels que al 1956 van proclamar la "reconciliación nacional" amb el franquisme, trencant el front de lluita antifeixista; al 1976 van assumir genuflexos la monarquia, trencant el front unit republicà; al 1978 van pactar la Constitució monàrquica amb els franquistes, trencant el front per la ruptura democràtica, instaurant "l'oblit històric" i l'amnistía pels torturadors; i els últims 40 anys s'han dedicat a la "cogestió buenista" de les engrunes del capitalisme, sense produïr cap canvi real en tot aquest temps. I ara trenquen el front de lluita per la República catalana... Porten la traició als gens!
una deuda de 13millones de euros
Anònim, 21/03/2017 a les 11:44
+1
-0
ICV-IU Aternativa con una deuda de 13millones de euros necesitan juntarse con alguien.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 17:01 Convoquen una concentració silenciosa a Reus contra l'empresonament de Cuixart i Sànchez per aquells que no hagin anat Barcelona. Tindrà lloc aquest vespre, a les 20 h., davant de les seus d'Òmnium Baix Camp i de l'ANC Reus.
 16:44 «Massiva» manifestació aquest dissabte contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. La Taula per la Democràcia convoca una marxa sense recorregut definit i no descarta repetir una nova aturada de país, tot i que està a l'espera dels esdeveniments.
 16:37 La CUP confirma les converses amb Junts pel Sí per «proclamar la república, aplicar la llei de transitorietat i iniciar el procés constituent».
 16:35 L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral (PSC), demana la dimissió de Rajoy per l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Considera que si el president espanyol segueix al capdavant de l'executiu de l'Estat "no serà possible una sortida sensata i dialogada al conflicte" que s'està vivint.
 16:29 DOCUMENT Iceta demana a Puigdemont que convoqui reunions amb els presidents dels grups parlamentaris. El primer secretari dels socialistes lamenta no poder traslladar al president les opinions sobre la resposta del Govern al requeriment del govern espanyol.
 16:26 Així es burla una regidora del PP de Sant Feliu de Llobregat de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 16:19 VÍDEO «Sempre hem treballat amb lleialtat al Govern»: el discurs de Trapero després de tornar de Madrid. El major dels Mossos d'Esquadra reafirma el compromís del cos amb l'executiu català i les decisions judicials. "No són moments fàcils però continuarem", declara davant dels agents que l'han ovacionat.
 16:16 ENTREVISTA Agustí Alcoberro: «Puigdemont ha de proclamar d'una vegada per totes la República»; per Jordi Bes. El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana assumeix les funcions de Jordi Sànchez i defensa que "sempre hi haurà algú disposat" a substituir els detinguts. Dona suport a organitzar una aturada general en protesta pels empresonaments després de "l'èxit espectacular" de la del 3-O .
 16:06 Estibadors protesten contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart davant del «Piolín».
 16:03 L'Ajuntament de Girona, Òmnium i l'ANC presenten denúncia contra l'Estat pels empresonaments.
 16:03 Els ferris que allotgen els policies espanyols al port de Barcelona allarguen la seva estada fins al 2 de novembre. Inicialment tenien permís fins al 5 d'octubre, però l'han anat prorrogant.
 16:02 El ple de Breda (la Selva) demana que s'aixequi la suspensió de la declaració d'independència.
 15:38 Jordi Sànchez i Jordi Cuixart fan una crida a la «serenitat» i la «calma» des de la presó. "Que la gent es mobilitzi si ho vol fer amb civisme, tranquil·litat, pacíficament com sempre ho ha fet Òmnium i l'ANC", demanen a través dels seus advocats. Les defenses presentaran un recurs en els pròxims dies on impugnaran la competència de la jutgessa.
 15:23 VÍDEO «Freedom for Catalan political prisoners», concentració al Parlament Europeu per denunciar l'empresonament de Sànchez i Cuixart; per Delmi Álvarez.
 15:22 Una vintena d'eurodiputats denuncien l'empresonament de Sànchez i Cuixart al Parlament Europeu. Parlamentaris de diferents països i grups polítics llueixen cartells reclamant l'alliberament dels dos líders.
 15:13 Acció de protesta de Sopa de Cabra: cancel·lada la roda de premsa de presentació de "La nit dels Sopa" per les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 14:56 El Consell Comarcal del Vallès Occidental rebutja «frontalment» les detencions de Cuixart i Sànchez, informa Sergi Ambudio. L'equip de govern i els consorcis de Residus i Turisme s'han sumat a l'aturada d'aquest dimarts al migdia. Qualifiquen de "despropòsit" que s'acusi de sedició als responsables de les mobilitzacions "cíviques" dels darrers anys.
 14:52 «Europa ha de triar entre diàleg i repressió»: el missatge de la Generalitat a la UE. El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, insisteix que el cas català és "ara menys que mai" un afer intern i reclama que se'n prengui nota.
 14:48 Les vuit «il·legalitats» que ha comès l'Estat amb la repressió de l'1-O. El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, insisteix que el cas català és "ara menys que mai" un afer intern i reclama a Europa que en prengui nota. Assegura que hi ha una demanda exterior creixent per tal que es dialogui.
 14:31 ÚLTIMA HORA El Tribunal Constitucional declara per unanimitat inconstitucional i nul·la la llei del referèndum.
 14:10 ERC, CUP i diversos sindicats aposten per una nova vaga general. Rufián i Boya s'hi mostren favorables i CGT, IAC, Intersindical-CSC i COS es reuneixen aquest dimarts per explorar si repeteixen l'exitosa convocatòria del dia 3.
 13:55 Puigdemont oferirà dijous una última oportunitat de «diàleg sense condicions» a Rajoy; informa Oriol March. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, crida a la mobilització davant la detenció de Sànchez i Cuixart, a qui defineix com a "presos polítics".
 13:40 L'empresonament de Sànchez i Cuixart a les portades de la premsa internacional. Le Monde o La Repubblica es fan ressò de la detenció dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural.
 13:35 
 13:16 VÍDEO El Mercat de Vic es paralitza per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart. Informa Carles Fiter.
 13:15 Mig miler de persones es concentren a la Porxada de Granollers per rebutjar els empresonaments dels presidents d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
 13:11 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, diu que "l'objectiu de l'aplicació del 155 no és suspendre l'autonomia sinó garantir l'autogovern de Catalunya".
 
 13:14 VÍDEOS Centenars d’estudiants de la UAB es concentren al campus per rebutjar les detencions de Cuixart i Sànchez. Titllen “d’excessiu” els dos mesos de diàleg suggerits per Puigdemont i amenacen amb la vaga si s’aplica l’article 155.
 13:09 Diputats i treballadors del Parlament es concentren davant de la cambra catalana per protestar per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 
 13:00 Barcelona suspèn l'activitat institucional per rebutjar la detenció de Sànchez i Cuixart. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, llegeix un comunicat de la majoria de grups municipals que censura "l'existència de presos polítics".
 12:59 
 12:52 
 12:49 
 12:48 Els representants dels sindicats d'estudiants anuncien a la UAB que si l'estat espanyol aplica el 155 o ho fa de manera encoberta convocaran una vaga estudiantil. Centenars d'estudiants s'han concentrat a la plaça Cívica i davant d'algunes facultats.
 

La plaça Cívica de la UAB Foto: Albert Prieto

 12:45 
 12:42 
 12:38 
 12:36 
 12:34 FILIPRIM Quantes bestieses més? Tinc dubtes: l'anàlisi de Toni Vall sobre els darrers esdeveniments del procés, l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i el que tolerarà la societat.
 12:34 
 12:34 Estudiants de la UPF fan un minut de silenci al pati de l'edifici Jaume I, al campus de la Ciutadella, en suport de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, informa Bernat Surroca.
 12:30 
 12:31 FOTOS Concentracions de protesta arreu de Catalunya per l'empresonament de Sànchez i Cuixart. El Govern, diverses institucions i llocs de treball aturen l'activitat per censurar la reclusió dels líders de l'ANC i Òmnium. Aquest vespre s'ha programat una manifestació amb espelmes al centre de Barcelona.
 12:29 Centenars de persones s'aturen davant l'Ajuntament de Terrassa per reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, informa Sergi Ambudio. "Presos polítics, llibertat" i "Els volem a casa" són les proclames més repetides. Tots els regidors, exceptuant els del PP i Cs, han aturat la seva activitat per fer acte de presència a la manifestació. ANC i Òmnium animen a la mobilització aquesta tarda a Terrassa, a les 20h, amb cassoles i espelmes perquè "si ens toquen a un, ens toquen a tots".
 

Concentració davant de l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Sergi Ambudio

 12:28 Pastas Gallo trasllada la seu social de Granollers a Còrdova. La companyia al·lega que necessita "operar en un ambient d'estabilitat" i veu "decisiu" mantenir-se dins de la Unió Europea.
 12:23 
 12:21 
 12:18 
 11:43 L'Ajuntament de Barcelona suspèn l'activitat institucional aquest dimarts i dimecres, segons s'ha decidit en Junta de Portaveus en protesta per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La decisió suposa cancel·lar les sessions de les quatre comissions municipals previstes entre aquests dos dies.
 11:42 
Entrades anteriors »
Jordi Sànchez i Agustí Alcoberro | Twitter @jordisanchezp
Jordi Bes
01/01/1970
El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana assumeix les funcions de Jordi Sànchez i defensa que "sempre hi haurà algú disposat" a substituir els detinguts | Dona suport a organitzar una aturada general en protesta pels empresonaments després de "l'èxit espectacular" de la del 3-O
01/01/1970
El primer secretari dels socialistes lamenta l'anul·lació del ple i no poder traslladar al president les opinions sobre la resposta del Govern al requeriment del govern espanyol
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 27 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
Isaac Meler | 2 comentaris
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats