NOU PARTIT DELS «COMUNS»

Podem posa més entrebancs a la construcció del partit dels «comuns»

Albano Dante Fachín exigeix a ICV, EUiA i Barcelona en Comú que "facin propostes concretes per començar a negociar"

El secretari general de la formació morada assegura que "les decisions es prendran des de Catalunya", sense interferències de la direcció estatal

En una consulta amb baixa participació, les bases de Podem han decidit no formar part de la nova formació "en les condicions actuals"

Barcelona en Comú encara veu possible que Podem s'integri al nou partit

| 20/03/2017 a les 18:39h
Arxivat a: Política, Xavier Domènech, comuns, Podem, Ada Colau, Albano Dante Fachin
Albano Dante Fachin, aquest dilluns en roda de premsa | @podem_cat
La construcció del nou partit dels "comuns", que els seus propis impulsors han batejat com el nou PSUC, no ha estat exempta de grans dificultats que aquest dilluns, després que Podem hagi decidit en una polèmica -i escassament concorreguda- consulta que finalment no pensa forma-ne part en les condicions actuals, couen més que mai. El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, ha avisat que, tot i la baixa participació, el resultat serà vinculant i ha llençat un ultimatum: vol que la resta de forces polítiques que han de confluir en el nou partit facin propostes concretes per començar a negociar. Crear un nou espai com el que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau implica compartir un mateix projecte de partit, però també deixar en un segon pla el perfil propi per crear entre tots una nova identitat.

Mentre que sobre la primera qüestió els punts de trobada han estat senzills i l'ideari ha estat dissenyat en base a pilars àmpliament compartits per Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i els independents que participen en el nucli impulsor, la part organitzativa ha estat la més espinosa. Fins a tal punt, que finalment Podem, enrocat en marcar perfil propi, ha plantejat un pols que ha acabat amb una ruptura que ara caldrà veure com es gestiona. "Si no ens trobem ara, ja tindrem més ocasions per trobar-nos", ha dit en els últims dies el líder de Podem, Albano Dante Fachin.

Aquest dimarts, després de trobar "vàlid i vinculant" que només el 7,5% del cens total -fixat en 52.000 persones, tot i que la direcció ha apuntat que la participació havia estat de l'11,45% en relació al "cens actiu"-, Fachin ha reclamat que en les "properes hores" tots els actors de la confluència es dirigeixin a Podem amb propostes negociadores. Ha aprofitat, a banda, per treure pit: ha posat en valor que només el partit morat hagi sotmès a votació de la militància les propostes sobre el nou actor polític.

El repte fixat era que la confluència d'En Comú Podem es transformés en un subjecte polític estable, va quedar clar que els "comuns" aspiraven a edificar un espai polític amb opcions de governar i capaç de plantar cara a "l'hegemonia convergent", un espai d'arrel municipalista i de caràcter "plural i confluent". El desmarcatge de Podem, però, ha fet que inevitablement hagi aflorat la batalla de partits que volien soterrar.

El calendari advers

D'entrada, els "comuns" han hagut de batallar amb un calendari que no era precisament senzill. Tot i que era el gener del 2016, just després que en Comú Podem guanyés les eleccions generals del 20 de desembre, quan Ada Colau i Xavier Domènech van anunciar que s'arromangarien per forjar un nou partit que superés la dinàmica de coalicions, el fet que l'estat espanyol quedés abocat a unes noves eleccions va endarrerir la posada en marxa. Just després de les eleccions del 26 de juny, en les quals En Comú Podem es va tornar a imposar, es va agendar l'inici del procés de construcció pel mes de setembre.

Però Espanya seguia sense govern i la situació era tan inestable que hi havia risc de quedar abocats a unes terceres eleccions, un escenari que finalment va quedar esvaït quan el PSOE va decidir facilitar la investidura de Mariano Rajoy a finals d'octubre. Els treballs de construcció del nou partit s'havien posat en marxa al setembre, però tot es va ralentir. D'haver-se de presentar en societat al mes de gener es va ajornar tot fins a l'abril.

Va ser a partir de la investidura de Rajoy quan Domènech, alliberat de les dinàmiques electorals i erigit per tots els actors com l'arquitecte del nou partit, va prémer l'accelerador. En quatre mesos s'havia de consolidar l'esquelet del projecte. El calendari ha estat just, però s'ha anat complint conscients que no es podia retardar més enllà del 8 d'abril tenint en compte l'incerta situació de la política catalana. 

L'autonomia respecte Madrid

Si una cosa tenien clara des del principi Ada Colau i Xavier Domènech era que el nou partit ha de ser d'estricta obediència catalana i s'ha de crear, per tant, sense cap tipus d'ingerència dels seus socis de Madrid. Si bé inicialment es veia difícil que el líder de Podem, Pablo Iglesias, no intentés interferir d'alguna manera. Després del daltabaix electoral de Catalunya Sí que es Pot, però, el propi Iglesias va comprendre que el nou partit dels "comuns" només tindria èxit si es construïa de forma autònoma i sense una imatge de supeditació.

Així doncs, des que Domènech es va posar mans a l'obra, Iglesias, que des del principi ha reconegut que el nou partit serà el seu interlocutor a Catalunya, no ha interferit en la construcció del nou partit. Fins i tot quan el propi Fachin l'ha posat en risc tot desafiant-la. El secretari d'Organització del partit, Pablo Echenique, sí que es va encarregar d'"estirar-li les orelles" en un missatge discret, segons diverses fonts van confirmar a NacióDigital. Aquest dilluns, Fachin ha destacat que les decisions es prendran des de Catalunya, tal com diu tenir pactat amb Iglesias.
 

Albano Dante Fachin amb Pablo Iglesias en un acte de Podem a Badalona. Foto: Adrià Costa


Organització i lideratge

De l'assemblea fundacional en sortirà una coordinadora transitòria que serà l'encarregada de desplegar el model organitzatiu definitiu del partit i la preparació d'un programa electoral pensant en unes eleccions catalanes abans del març del 2018. Si bé en la construcció de l'ideari les discrepàncies han estat mínimes i resoltes amb negociació i diàleg, la qüestió organitzativa és la que ha fet que Podem se n'acabi desmarcant. Per contra, l'acceptació per part d'ICV i EUiA que han de deixar en un segon pla la identitat pròpia en pro de la nova ha estat més fàcilment acceptat del que inicialment s'esperava.

Per escollir els 30 membres de la primera direcció del nou partit, el pla de Domènech és presentar una llista "de consens" que inclogui quatre representants de cadascuna de les formacions que participen de la confluència -també de Podem encara que hagi decidit quedar-se fora- i 14 independents. L'elecció de l'executiva es votarà de forma presencial i telemàtica i per llistes obertes, amb la qual cosa, més enllà de la llista se'n poden presentar d'altres i persones a títol individual perquè la votació serà nominalment i no per llistes planxa.

Fachin, però, considera que aquest és un sistema basat en "quotes" perquè es presenta una "llista de partits". Fonts del nucli impulsor, però, revelen que el líder de Podem volia més presència a la direcció i que per això demanava que els 52.000 inscrits al seu partit formessin part directament del cens. "Fachin no volia llistes obertes perquè corre el risc que Podem no sigui majoritari o que ell pugui patir un vot de càstig", considera un dels dirigents que, fins que es va aixecar de la negociació, va debatre colze amb colze amb ell. El líder de Podem, però, va replicar en declaracions a NacióDigital: "En realitat els fa por acceptar una realitat, i és que Podem interpel·la més gent i té més capacitat d'influència".

Qui serà la cara visible del nou partit serà una altra de les qüestions a resoldre. Domènech és qui té més consens per encapçalar el projecte. A més, una de les principals preocupacions de Fachin és que sigui Domènech i no ell mateix el principal interlocutor de Pablo Iglesias a Catalunya. 

El finançament i les seus

El finançament del nou partit és un dels temes que es preveia més espinosos, però que segons membres del nucli impulsor es va resoldre amb relativa facilitat. Barcelona en Comú, ICV i EUiA ja van decidir que, a partir d'ara, tota subvenció que es rebi per representació institucional ja anirà a parar al nou partit. 

Una de les principals dificultats la tenen els ecosocialistes. El codi ètic de la nova formació prohibirà que es segellin deutes amb entitats bancàries. Això forçarà ICV a eliminar el deute de 12 milions que té en un màxim de dos anys.

Tot apunta que el nou partit tindrà com a seu principal l'edifici del carrer Marina que Barcelona en Comú té ja llogat al carrer Marina. Així doncs, deixarà el local del carrer Castillejos. Caldrà veure, però, que es fa amb la resta de seus dels altres actors, com ara la d'ICV, encara pendent de pagar, o els locals que tant ICV com EUiA tenen de propietat al territori, que podrien ser reaprofitats pel nou espai.

El nom del nou partit

En Comú, En Comú Podem i Catalunya en Comú són els tres noms que estan sobre la taula per batejar el nou partit. Les bases el triaran de forma presencial i via telemàtica. L'elecció no és menor, sobretot tenint en compte que Podem ha decidit, a l'espera de si es considera o no vàlida la consulta, no participar-hi i una de les opcions inclou el seu nom.

I és que el posicionament dels actors de la confluència ha estat en tot moment evitar el xoc amb Podem i fons del nucli impulsor expliquen que, es digui com es digui el nou partit i encara que els de Fachin se'n desmarquin, seguiran "interpel·lant" les bases de la formació lila.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Son llebrers o son podencs?
Anònim, 20/03/2017 a les 20:00
+6
-9
I va venir la dreta i se'ls va cruspir!
...
Anònim, 20/03/2017 a les 20:42
+18
-1
De fer de paràsits amb el PSC a fer de paràsits de Podemos. Sense aquest darrer partit no guanyaran els ecoxupiverdiflauerpauer ni per a sopes de frígola.
penós
Quimet S., 21/03/2017 a les 08:26
+19
-0
Gran exercici de democràcia, nova política
Baralles en "l'esquerra" domesticada i homologada pel sistema, al servei de la continuitat del mateix...
Anònim, 21/03/2017 a les 11:26
+1
-0
El veritable problema dels "comuns & podemites" son les seves CÚPULES, que s'han revelat com "l'esquerra" més profundament immobilista i conservadora d'Europa. Si per fer la seva falsa "revolució" haguéssin d'assaltar el Palau d'Hivern, demanarien primer permís al Tsar! La seva actitud expressament dilatòria de condicionar l'exercisi de la sobirania popular -el referèndum i/o la DUI- a un impossible pacte amb l'estat antidemocràtic i repressor i a un seguit de condicions addicionals per bloquejar-ho tot (en lloc d'ajudar activament a mobilitzar el poble i a fer-ho tot possible), els converteix objectivament en una eina de l'estat monàrquic espanyol al si del moviment popular.

Però és clar, els coneixem: molts dels que ocupen les CUPULES dels "comuns & podemites" son hereus i continuadors dels que al 1956 van proclamar la "reconciliación nacional" amb el franquisme, trencant el front de lluita antifeixista; al 1976 van assumir genuflexos la monarquia, trencant el front unit republicà; al 1978 van pactar la Constitució monàrquica amb els franquistes, trencant el front per la ruptura democràtica, instaurant "l'oblit històric" i l'amnistía pels torturadors; i els últims 40 anys s'han dedicat a la "cogestió buenista" de les engrunes del capitalisme, sense produïr cap canvi real en tot aquest temps. I ara trenquen el front de lluita per la República catalana... Porten la traició als gens!
una deuda de 13millones de euros
Anònim, 21/03/2017 a les 11:44
+1
-0
ICV-IU Aternativa con una deuda de 13millones de euros necesitan juntarse con alguien.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista