Euskadi divisa avui un horitzó sense ETA. L'anunci de l'organització armada de desarmar-se de forma definitiva a partir del 8 d'abril, certificat per l'esquerra abertzale i el mateix govern basc, posa punt final a una transició de la violència a la pau que va començar fa cinc anys i mig. ETA sembla haver entès que el seu desarmanent ha de ser unilateral i incondicional, que no és possible cap altre escenari. Arnaldo Otegi, líder de l'esquerra abertzale, reclamava aquest mateix divendres que els estats espanyol i francès deixin de posar "obstacles" al procés de dissolució etarra, que ha qualificat com una "finestra d'oportunitat" per al País Basc. Més moderat, el lehendakari, Íñigo Urkullu, demanava també "maduresa" als governs d'Espanya i França.
La d'ETA és una història de legitimitat perduda, per no haver comprès que després de la dictadura el camí de la lluita armada no acostaria Euskadi a la plena autonomia. A NacióDigital us hem preparat un monogràfic sobre la notícia més rellevant de les últimes hores, amb l'opinió inclosa del nostre sub-director, Ferran Casas.
Les lliçons de la sentència 9-N. El TSJC va condemnar dilluns Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel delicte de desobediència, una resolució que fins i tot ha provocat reaccions al Parlament Europeu. La sentència -que fixa una inhabilitació de dos anys per a l'ex-president de la Generalitat- és la primera demostració de força exercida per l'Estat. I, com recalcava Francesc Marc Álvaroen un article a La Vanguardia, avui la força l'exerceixen més els jutges que els militars. El periodista i col·laborador de NacióDigital argumentava en la seva columna que la sentència té la virtut d'"ubicar el procés en els seus termes reals". "El voluntarisme ha fet créixer el moviment independentista de manera espectacular, però no pot ser el fil conductor d'una estratègia intel·ligent", conclou l'articulista.
El camí del PDECat. El partit presidit per Artur Mas celebra aquest dissabte un consell nacional -el primer després de l'inici del judici del cas Palau- que servirà per resoldre de manera definitiva l'afer de les incompatibilitats dels membres de la direcció, que la formació arrossega des del congrés fundacional. Tal com detallaOriol March, el comitè de garanties del PDECat avalarà la continuïtat a l'executiva dels afectats per les incompatibilitats: són Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet. Ho hauran d'avalar tres cinquenes parts del consell nacional.
Derrota de Wilders a Holanda, perill latent a Europa. Tot i que Holanda ha fet confiança als liberals de Mark Rutte, actual primer ministre, i ha frenat l'auge de la ultradreta -liderada pel xenòfob Geert Wilders-, l'amenaça del populisme a Europa continua vigent. Després dels resultats holandesos serà el torn de França, que el 23 d'abril celebra la primera volta de les eleccions presidencials, amb Marine Le Pen al centre de totes les mirades. L'editorial de The New York Times posterior als comicis d'Holanda constatava que l'escenari europeu continua remogut, amb una advertència afegida: l'amenaça del populisme d'extrema dreta a Europa continua. El mateix Wilders avisava, en unes afirmacions recollides per The Guardian, que el seu missatge no desapareixerà.
Vist i llegit
El sorteig de la Lliga de Campions ha fixat un emparellament dur per al Barça de Luis Enrique. S'enfrontarà a la Juventus, a qui ja va derrotar a la final de Berlín del 2015. El Madrid de Zidane tampoc ho tindrà fàcil contra el Bayern de Munic. Un dels equips que no serà a quarts de final és el Manchester City de Pep Guardiola. Va caure al camp del Mònaco (3-1), una desfeta que ha posat el tècnic català en el punt de mira de la bel·ligerant premsa anglesa. Però Guardiola també ha rebut dels qui mai li van perdonar que construís aquell Barça meravellós, l'obra d'un geni. Més ponderat i sempre interessant, Diego Torres analitza en un article a El País les causes futbolístiques que expliquen els entrebancs del projecte anglès de Guardiola. El periodista es pregunta per què l'entrenador no aconsegueix frenar la deriva del City i aporta algunes claus: les lesions de jugadors importants, una planificació deficient del club i la "tendència acomodatícia" d'un vestidor envellit que encara viu de rendes del títol de la Premier League del 2012.
La frase de la setmana
Francisco Pérez de los Cobos, que fins al 2011 va ser militant del PP, va tancar dimecres l'etapa com a president del Tribunal Constitucional, després que hagin pres possessió els quatre nous magistrats designats pel Senat. En el discurs de comiat, De los Cobos va fer una tímida autocrítica: va admetre cert fracàs en l'intent de frenar el procés i va apuntar que resulta necessari abordar amb urgència i sense excuses el "diàleg polític". El magistrat va raonar que problemes com "l'anomenat procés sobiranista" català "no poden ser resolts" pel Constitucional. "Els problemes d'aquesta índole no poden ser resolts per aquest tribunal, la funció del qual és vetllar per l'observança estricta de la Constitució", va sentenciar. Paraules per reflexionar.
El nom propi
Vicent Sanchis és el nou director de TV3, en substitució de Jaume Peral. I el seu nomenament no ha passat precisament desapercebut, pel moment en què s'ha produït i per l'extensa trajectòria professional del periodista, que fins ara també exercia de tertulià. Sanchis, capacitat per bagatge periodístic, assumeix la direcció de la televisió pública pocs dies després que Junts pel Sí (per boca del diputat Jordi Cuminal) fos crític al Parlament amb el tractament informatiu que TV3 va fer del cas 3% i en plena fase decisiva del procés sobiranista. Destaquem dos articles publicats els darrers dies sobre el nomenament de Sanchis: el que firmavaMònica Planas a l'Ara sobre la primera entrevista televisiva al nou director -"Jo, com els toreros, demano una oportunitat", deia Sanchis a Lídia Heredia- i el perfil que en va escriureCristian Segura a El País, amb un títol gens neutre: "Un nom del pujolisme per a TV3". Segura recordava la relació del periodista amb Lluís Prenafeta, avui jutjat pel cas Pretòria.
Els imperdibles
Aquest cap de setmana arriba a la cartellera "Incerta glòria", el film que adapta la gran obra de Joan Sales, un fenomen literari amb predicament també més enllà de les fronteres catalanes. Traduïda a una vintena de llengües, l'obra de Sales ha estat escollida per The Economist com la millor traducció a l'anglès de l'any. Ara, Agustí Villaronga i Isona Passola, el tàndem que va fer possible l'aplaudida "Pa negre", l'ha convertida en una de les adaptacions cinematogràfiques més esperades del 2017. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us n'explica tots els detalls. També ha parlat amb els protagonistes de la pel·lícula i us n'ha escrit aquesta crítica. Tota la informació que necessiteu abans d'anar-la a veure al cinema. Bon cap de setmana.
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?