22
de març
del
2017
Actualitzat
el
24
de març
a les
11:16h
Destí, amor, poder i venjança. Un pòquer letal que fa de Rigoletto una obra de ressons espectaculars i contundents. Aquí, com a d'altres obres de Giuseppe Verdi, qui marca el tempo és la rialla macabra del destí, teixida a través d'una història de llibertinatge que mostra la podridura dels poderosos i dels nobles, hàbils en les males arts de l'abús de poder. Basada en Le roi s'amuse, de Victor Hugo, l'òpera va haver de superar la mà implacable de la censura i ha acabat sent un prodigi melòdic, tal com s'ha pogut veure aquest dimarts a l'estrena al Liceu, per mitjà d'un espectacular desplegament vocal.
Construïda a partir d'un escenari minimalista, l'obra cedeix el pes de l'emoció als rols protagonistes, encapçalats per les veus de Gilda (una Désirée Rancatore estremidora en el matís, en la manera de fer-se fonedissa com una ploma, granítica en l'impacte), en el duc de Màntua (un Javier Camarena líric, virtuós i de potència modulable) i en un Rigoletto (Carlos Álvarez) poc bufonesc, però amb el pes amarg d'una vida tràgica i malastruga. Convincents, la floritura vocal dels protagonistes és acompanyada per un Cor del Liceu esplèndid en les dinàmiques i sensible a l'hora de remarcar la transcendència de les accions.
L'elegància escènica –obra de l'holandesa Monique Wagemakers– és reforçada per un elegant vestuari venecià renaixentista, obra de la guanyadora de tres premis Oscar Sandy Powell, on regna el vermell i predominen els tons ocres i el negre. La dissenyadora ha comptat amb l’assistència de Lorenzo Caprile. A l'impacte de la proposta visual cal sumar-hi la gran plataforma en moviment que comanda i regeix tota l'escena. El sistema d’elevadors i pistons hidràulics suposa un autèntic repte pels cantants i pel Cor del Liceu, dirigit per Conxita Garcia, amb la sincronització de diverses entrades i sortides.
Obra censurada i una ària immortal, "La donna è mobile"
Rigoletto és un dels clàssics del repertori operístic. L'obra va ser censurada abans de l’estrena perquè contenia una forta crítica a la monarquia de l’època, cosa que va comportar que l’immoral personatge concebut pel sobirà es convertís finalment en el de duc de Màntua, resultant-ne un melodrama en tres actes amb llibret de Francesco Maria Piave. El moment més esperat de la peça és l'ària La donna è mobile, un moment de lirisme que ha traspassat els cànons lírics del gènere.
El Gran Teatre del Liceu programa l'obra fins al 6 d’abril. L'òpera, amb la direcció musical del mestre italià Riccardo Frizza, és una coproducció del Liceu i del Teatro Real i suposa el debut mundial dels tenors Javier Camarena i Antonino Siragusa en el rol del duc de Màntua. Rigoletto es va estrenar el 11 de març de 1851 al Teatro La Fenice de Venècia i no va ser fins dos anys i mig més tard, el 3 de desembre de 1853, que arribava al Liceu.
Construïda a partir d'un escenari minimalista, l'obra cedeix el pes de l'emoció als rols protagonistes, encapçalats per les veus de Gilda (una Désirée Rancatore estremidora en el matís, en la manera de fer-se fonedissa com una ploma, granítica en l'impacte), en el duc de Màntua (un Javier Camarena líric, virtuós i de potència modulable) i en un Rigoletto (Carlos Álvarez) poc bufonesc, però amb el pes amarg d'una vida tràgica i malastruga. Convincents, la floritura vocal dels protagonistes és acompanyada per un Cor del Liceu esplèndid en les dinàmiques i sensible a l'hora de remarcar la transcendència de les accions.
L'elegància escènica –obra de l'holandesa Monique Wagemakers– és reforçada per un elegant vestuari venecià renaixentista, obra de la guanyadora de tres premis Oscar Sandy Powell, on regna el vermell i predominen els tons ocres i el negre. La dissenyadora ha comptat amb l’assistència de Lorenzo Caprile. A l'impacte de la proposta visual cal sumar-hi la gran plataforma en moviment que comanda i regeix tota l'escena. El sistema d’elevadors i pistons hidràulics suposa un autèntic repte pels cantants i pel Cor del Liceu, dirigit per Conxita Garcia, amb la sincronització de diverses entrades i sortides.
Obra censurada i una ària immortal, "La donna è mobile"
Rigoletto és un dels clàssics del repertori operístic. L'obra va ser censurada abans de l’estrena perquè contenia una forta crítica a la monarquia de l’època, cosa que va comportar que l’immoral personatge concebut pel sobirà es convertís finalment en el de duc de Màntua, resultant-ne un melodrama en tres actes amb llibret de Francesco Maria Piave. El moment més esperat de la peça és l'ària La donna è mobile, un moment de lirisme que ha traspassat els cànons lírics del gènere.
El Gran Teatre del Liceu programa l'obra fins al 6 d’abril. L'òpera, amb la direcció musical del mestre italià Riccardo Frizza, és una coproducció del Liceu i del Teatro Real i suposa el debut mundial dels tenors Javier Camarena i Antonino Siragusa en el rol del duc de Màntua. Rigoletto es va estrenar el 11 de març de 1851 al Teatro La Fenice de Venècia i no va ser fins dos anys i mig més tard, el 3 de desembre de 1853, que arribava al Liceu.
El Duc de Màntua i Gilda, al «Rigoletto» del Liceu Foto: Antoni Bofill