La legislatura a Madrid pintava de transició, curta i amb poca substància. I només el xoc de trens amb el procés català la pot animar. Ahir el govern de Mariano Rajoy va perdre la votació del reial decret que des-regulava la feina dels estibadors als ports, que ha derivat en un fort conflicte laboral. És el tercer cop des de 1977 que al govern espanyol li tomben un decret i el fet evidencia la mala salut de la majoria governamental, que Ciutadans no acaba d'apuntalar i que, per contra, ha avançat en les complicitats amb els insuficients cinc diputats del PNB, que agraeixen el suport dels populars al pressupost basc.
Avui, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, Íñigo Méndez de Vigo haurà de donar explicacions del perquè de l'empitjorament de la relació amb Albert Rivera i les dificultats per arribar a acords, que allunyen les expectatives d'aprovar els pressupostos.
El valor dels dictàmens del Consell de Garanties. El portaveu de Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Coscubiela, presenta avui una iniciativa sobre el Consell de Garanties Estatutàries. Segons el seu grup el Govern ha desoït el seu dictamen sobre el referèndum. Ho hagi fet o no, el CGE dictamina si les lleis catalanes s'ajusten o no a la Constitució i a l'Estatut, que és una llei orgànica espanyola. Difícilment, doncs, aquesta legalitat casarà amb el procés. Coscubiela i ICV tenen, però, legitimitat per demanar que es respecti el CGE. No van ser ells, sinó els socialistes i el PP, els que durant el tràmit de l'Estatut vigent van demanar que els dictàmens del Consell no fossin vinculants.
El Barça espera sort. Aquest migdia a Nyon el Barça sabrà qui és el seu rival als quarts de final de la Champions League. Després de l'heroica eliminació del PSG la setmana passada, els barcelonistes esperen avui una mica de sort. Juventus de Torí, Reial Madrid i Bayern de Munic són els més forts. També són difícils Atlètic de Madrid, Borussia de Dortmund i Mònaco. La ventafocs és el Leicester anglès, però si els sortejos segueixen la tònica segur que serà el rival del Madrid!
Vist i llegit
Finalment Geert Wilders no va guanyar dimecres les eleccions a Holanda. Però, per què l'extrema dreta populista és una amenaça en un país amb uns índexs de benestar tant alts? L'anàlisi que ahir feia a El Periódico el periodista catalano-holandès Edwin Winkels ajudava a entendre-ho força bé.
El passadís
Les tensions entre Albano Dante Fachin, líder de Podem a Catalunya, i els impulsors del nou partit d'Ada Colau es resoldran en els pròxims dies. Els associats del partit morat ja han començat a votar si volen o no participar en la confluència. Fins ara Xavier Domènech i Ada Colau han estat discrets. La seva estratègia ha estat no baixar a l'arena del cos a cos amb Fachin. Demà, però, i davant el perill que les bases de Podem diguin "no" a sumar, Colau intervindrà en un acte per fixar posició. L'acompanyaran dues dirigents de Podem que no combreguen amb Dante Fachin i que estan integrades ja en la dinàmica unitària dels comuns: la regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, i la diputada al Congrés Mar García Puig.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2005 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, en aplicació de les seves mesures (finalment tímides) de recuperació de la memòria històrica, retirava l'última estàtua eqüestre que quedava de Franco a Madrid. Ho feia de nit, a tocar de Nuevos Ministerios, a la zona del passeig de la Castellana i entre protestes dels nostàlgics de la dictadura. Poc abans que es retirés l'estàtua, l'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ho va anunciar en un sopar d'homenatge al dirigent comunista Santiago Carrillo. Així ho van viure al Caiga quien caiga.
L'aniversari
Un 17 de març de l'any 1931 es fundava al barri de Sants de Barcelona l'Esquerra Republicana de Catalunya en el marc de la Conferència d'Esquerres, que duraria tres dies. Era la confluència de diverses forces progressistes i nacionalistes sota el lideratge de Francesc Macià, fundador d'Estat Català, i amb un fort pes de figures com Lluís Companys i Joan Lluhí. En un temps rècord, el nou partit va guanyar l'hegemonia i va vèncer en diverses eleccions consecutives ocupant un paper central durant la Segona República i governant el país fins el 1939. Després de l'exili i el franquisme va tornar a la legalitat, amb un accent més liberal i autonomista. El partit, de convulsa vida interna, es va reubicar als 90 abraçant posicions d'esquerra nacional i liderant el moviment independentista amb resultats electorals desiguals. A les europees de 2014 va tornar a guanyar unes eleccions a Catalunya i ara aspira a un paper central liderant el procés independentista. Aquí podeu recuperar el vídeo commemoratiu del seu 80 aniversari en què el partit reivindicava la vigència dels seus valors republicans.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi