16
de març
del
2017
Actualitzat
el
17
de març
a les
12:06h
Incerta glòria és molt més que un llibre. És un devessall d'emocions desplegat al llarg de més de cinc-centes pàgines, és l'obra culminant del relat de la Guerra Civil, i és un fenomen que traspassa fronteres i que, any rere any, continua recollint admiracions i elogis. Traduïda a una vintena de llengües, recentment ha estat escollida per The Economist com la millor traducció a l'anglès de l'any i el president de la comunitat europea n'ha dit que és una de les novel·les que més l'ha impressionat mai. Un bagatge que converteix l'adaptació cinematogràfica del llibre en una de les estrenes més esperades del 2017.
Dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola –el mateix tàndem d'èxit de Pa negre–, Incerta glòria arriba aquest divendres a les cartelleres del país, rodejada d'unes expectatives altes i amb el coixí d'un material literari de primeríssim nivell. Una conjunció de talent digna de la novel·la que va escriure Joan Sales, un dels grans autors de la literatura catalana, editor de tasca incansable, coneixedor de la guerra i de l'exili posterior. "Estem contents, però una mica espantats", afirmava Isona Passola en la presentació a la premsa al recinte de l'Hospital de Sant Pau, un dels espais de la pel·lícula.
"Ens hem llençat al buit", afegeix. I no es pot catalogar d'altra manera, perquè l'operació comporta un màxim nivell de risc. En primer lloc, perquè és impossible fer una adaptació al peu de la lletra d'una novel·la tan enorme i agosarada com Incerta glòria, plena de matisos, de subtextos i de consideracions metafísiques que reflexionen sobre la fe, la religió i l'existència de Déu. Però, pel que fa al cas, el film agafa la psicologia dels personatges com a eix central, un pla d'acció "totalment deliberat", com subratlla Villaronga. "A la novel·la, i amb molt de sentit, hi ha un tant per cent enorme de metafísica, de religió i de filosofia. Ara bé, aquestes qüestions es poden convertir en un fre si són a dins d'una pel·lícula".
Una història a través de les emocions dels personatges
Amb la vocació d'esprémer el suc emocional de la història, la part metafísica "es va aprimar", de la mateixa manera que també s'ha tret tota la part bèl·lica. "Que ningú s'espanti: no és una altra pel·lícula de la Guerra Civil", exclama Passola. "No es dispara cap tret. De fet, només se'n dispara un", crucial pel que fa a la trama. Més enllà de la guerra i d'un paisatge fronterer de trinxeres, Incerta glòria reflexiona sobre els vençuts i els vencedors. "La pel·lícula és un cant a la joventut que usa la guerra civil com a gènere, en si mateix". Un gènere que, a fora de les fronteres catalanes i espanyoles, encara desperta un interès enorme, tal i com detalla la productora.
"Una guerra és una situació límit, i a les pel·lícules necessitem situacions límits –continua Passola–. Incerta glòria és un material boníssim de conflictes personals, de personatges potents. Es pot explicar el llibre a través de les emocions dels personatges, i aquesta ha estat la nostra opció". Agustí Villaronga, en aquest sentit, posa en valor la lliçó de la història pel que fa als efectes de la guerra sobre la joventut. "Personalment, em van atraure poderosament els quatre personatges, que simbolitzen postures molt diferents davant d'un mateix conflicte".
Més que per un contenciós entre bàndols oposats, són gent marcada per un fet. "Els tres amics –en Lluís, en Soleràs i la Trini– són com una bombolla. I només funcionen bé junts, no per separat. Quan apareix la guerra, la bombolla dels personatges esclata, deixant-los totalment desequilibrats". Una imatge de com el conflicte va estroncar els anhels i les il·lusions de tota una generació de joves, amb tot per fer, encara.
El paisatge d'Aragó, un personatge més
Fernando Esteso, que interpreta el paper de moliner, no dubta ni un instant en valorar la tria paisatgística de Villaronga. "És un director que ens ha guiat, amb ànima i convicció. Sap treure aquest ambient del clima, a través del paisatge i amb la sensació d'avorriment dels vencedors i els vençuts, sense que hi hagi mai contraris. Aquesta part d'Aragó permet un paisatge àrid i, al mateix temps, arrasador quan plou", puntualitza. "Ha sabut portar perfectament aquest clima a la pantalla, i t'ho dic jo, que sóc 'maño', i m'ho conec prou bé".
"Aragó és un paisatge com de l'Oest, preciós per fer cinema", afegeix Passola. Una escenografia adient per permetre que Agustí Villaronga s'esplaï en una atmosfera asfixiant –marca de la casa–, tot reforçant la sensació que viuen uns personatges amb un conflicte emocional complex. "L'Agustí té molt clar què rodarà i què vol de tu –explica Bruna Cusí, la Trini–, i t'ajuda a fer un recorregut emocional i físic que sense aquesta ajuda hagués estat impossible de fer".
Pura emoció, visible en el poderós quartet protagonista i, especialment, amb la presència vertebradora de la Carlana (Núria Prims), que compta amb un paper molt més destacat que a la novel·la. "A l'original, la lupa se centra en el Solaràs, la Trini i en Lluís, però la Carlana també té un pes fonamental", afirma Villaronga. "I si entrem a la part emocional, ella és qui mou els fils de tot això. A mi, particularment, m'agrada la imatge d'una dona supervivent, dura, que sempre va endavant".
Un cop estrenada, el destí d'Incerta glòria és "en mans del públic", com confessa Passola. "Ho hem posat tot perquè hi hagués una campanya a l'alçada de la pel·lícula que ha fet l'Agustí Villaronga. Som a les sales, al costat del millor que s'ha fet al món aquest any. L'avantatge és que tenim una pel·lícula de proximitat on el nostre públic es pot sentir molt concernit, tal com va passar amb Pa Negre". El temps dirà si el fenomen es pot repetir, però els ingredients i el talent hi són, de manera precisa i colpidora, en un film català que aposta per l'emoció directa. Elements que ajuden a fer més gran el fenomen d'una novel·la irrepetible.
Dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola –el mateix tàndem d'èxit de Pa negre–, Incerta glòria arriba aquest divendres a les cartelleres del país, rodejada d'unes expectatives altes i amb el coixí d'un material literari de primeríssim nivell. Una conjunció de talent digna de la novel·la que va escriure Joan Sales, un dels grans autors de la literatura catalana, editor de tasca incansable, coneixedor de la guerra i de l'exili posterior. "Estem contents, però una mica espantats", afirmava Isona Passola en la presentació a la premsa al recinte de l'Hospital de Sant Pau, un dels espais de la pel·lícula.
"Ens hem llençat al buit", afegeix. I no es pot catalogar d'altra manera, perquè l'operació comporta un màxim nivell de risc. En primer lloc, perquè és impossible fer una adaptació al peu de la lletra d'una novel·la tan enorme i agosarada com Incerta glòria, plena de matisos, de subtextos i de consideracions metafísiques que reflexionen sobre la fe, la religió i l'existència de Déu. Però, pel que fa al cas, el film agafa la psicologia dels personatges com a eix central, un pla d'acció "totalment deliberat", com subratlla Villaronga. "A la novel·la, i amb molt de sentit, hi ha un tant per cent enorme de metafísica, de religió i de filosofia. Ara bé, aquestes qüestions es poden convertir en un fre si són a dins d'una pel·lícula".
Una història a través de les emocions dels personatges
Amb la vocació d'esprémer el suc emocional de la història, la part metafísica "es va aprimar", de la mateixa manera que també s'ha tret tota la part bèl·lica. "Que ningú s'espanti: no és una altra pel·lícula de la Guerra Civil", exclama Passola. "No es dispara cap tret. De fet, només se'n dispara un", crucial pel que fa a la trama. Més enllà de la guerra i d'un paisatge fronterer de trinxeres, Incerta glòria reflexiona sobre els vençuts i els vencedors. "La pel·lícula és un cant a la joventut que usa la guerra civil com a gènere, en si mateix". Un gènere que, a fora de les fronteres catalanes i espanyoles, encara desperta un interès enorme, tal i com detalla la productora.
"Una guerra és una situació límit, i a les pel·lícules necessitem situacions límits –continua Passola–. Incerta glòria és un material boníssim de conflictes personals, de personatges potents. Es pot explicar el llibre a través de les emocions dels personatges, i aquesta ha estat la nostra opció". Agustí Villaronga, en aquest sentit, posa en valor la lliçó de la història pel que fa als efectes de la guerra sobre la joventut. "Personalment, em van atraure poderosament els quatre personatges, que simbolitzen postures molt diferents davant d'un mateix conflicte".
Agustí Villaronga, director de la pel·lícula Foto: Adrià Costa
Més que per un contenciós entre bàndols oposats, són gent marcada per un fet. "Els tres amics –en Lluís, en Soleràs i la Trini– són com una bombolla. I només funcionen bé junts, no per separat. Quan apareix la guerra, la bombolla dels personatges esclata, deixant-los totalment desequilibrats". Una imatge de com el conflicte va estroncar els anhels i les il·lusions de tota una generació de joves, amb tot per fer, encara.
El paisatge d'Aragó, un personatge més
Fernando Esteso, que interpreta el paper de moliner, no dubta ni un instant en valorar la tria paisatgística de Villaronga. "És un director que ens ha guiat, amb ànima i convicció. Sap treure aquest ambient del clima, a través del paisatge i amb la sensació d'avorriment dels vencedors i els vençuts, sense que hi hagi mai contraris. Aquesta part d'Aragó permet un paisatge àrid i, al mateix temps, arrasador quan plou", puntualitza. "Ha sabut portar perfectament aquest clima a la pantalla, i t'ho dic jo, que sóc 'maño', i m'ho conec prou bé".
"Aragó és un paisatge com de l'Oest, preciós per fer cinema", afegeix Passola. Una escenografia adient per permetre que Agustí Villaronga s'esplaï en una atmosfera asfixiant –marca de la casa–, tot reforçant la sensació que viuen uns personatges amb un conflicte emocional complex. "L'Agustí té molt clar què rodarà i què vol de tu –explica Bruna Cusí, la Trini–, i t'ajuda a fer un recorregut emocional i físic que sense aquesta ajuda hagués estat impossible de fer".
Pura emoció, visible en el poderós quartet protagonista i, especialment, amb la presència vertebradora de la Carlana (Núria Prims), que compta amb un paper molt més destacat que a la novel·la. "A l'original, la lupa se centra en el Solaràs, la Trini i en Lluís, però la Carlana també té un pes fonamental", afirma Villaronga. "I si entrem a la part emocional, ella és qui mou els fils de tot això. A mi, particularment, m'agrada la imatge d'una dona supervivent, dura, que sempre va endavant".
Oriol Pla, Núria Prims, Agustí Villaronga, Marcel Borràs, Bruna Cusí, Fernando Esteso i Isona Passola. Foto: Adrià Costa
Un cop estrenada, el destí d'Incerta glòria és "en mans del públic", com confessa Passola. "Ho hem posat tot perquè hi hagués una campanya a l'alçada de la pel·lícula que ha fet l'Agustí Villaronga. Som a les sales, al costat del millor que s'ha fet al món aquest any. L'avantatge és que tenim una pel·lícula de proximitat on el nostre públic es pot sentir molt concernit, tal com va passar amb Pa Negre". El temps dirà si el fenomen es pot repetir, però els ingredients i el talent hi són, de manera precisa i colpidora, en un film català que aposta per l'emoció directa. Elements que ajuden a fer més gran el fenomen d'una novel·la irrepetible.
| Incerta glòria: Sinopsi |
|---|
| El front d'Aragó, 1937. Lluís (Marcel Borràs), un jove oficial republicà destinat a un lloc temporalment inactiu, coneix una enigmàtica vídua de la qual s'enamora, la Carlana (Núria Prims), que aconsegueix entabanar-lo perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca. El millor amic del Lluís, el Soleràs (Oriol Pla), un oficial degradat, descobreix el frau i, a canvi de no delatar-lo, li exigeix que allunyi els bombardejos de Barcelona el seu fill i la seva dona, de qui ell està secretament enamorat. Quan la Trini (Bruna Cusí) arriba al poble no triga a descobrir la traïció del Lluís i s'estableix entre ells dos un "estat de guerra" que farà trontollar tots els seus fonaments morals. Una pel·lícula on el rerefons d'una guerra fa aflorar les passions humanes amb tota la seva intensitat. |