entrevista

Àngels Barbarà: «Mai donis les dades genètiques sense saber com les tractaran»

La directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades considera que els avenços tecnològics són molt positius "però hem de ser conscients de la informació personal que donem a les empreses"

Amb el nou reglament europeu de privacitat, el ciutadà haurà de validar si vol o no cedir les seves dades del mòbil cada cop que es descarregui una aplicació

| 18/03/2017 a les 15:00h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Tecnologia, entrevista, Internet, Autoritat Catalana de Protecció de Dades, privacitat, protecció dades, dades personals, Visc+
Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades | Adrià Costa


 
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Àngels Barbarà (Barcelona, 1953), defensa tots els avenços tecnològics que avui ja podem intuir que ens arribaran en els pròxims anys, però també reclama "preservar la identitat personal". L'advocada és la màxima representant de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), l'organisme català que vetlla pel compliment de la legislació vigent sobre protecció de dades de caràcter personal. 

Sense caure en el missatge de la por, la directora de l'APDCAT ha parlat amb NacióDigital sobre la importància de ser conscients que "les empreses ens tenen catalogats, a partir dels nostres gustos i preferències". Barbarà aprofita aquesta entrevista per explicar el nou reglament europeu que serà d'obligat compliment el 2018, i reclama una ètica a les empreses en la recopilació de la informació personal. 

- Diu que vol deixar un missatge important a la ciutadania. Quin és?

- Que facin valdre les seves dades personals.

- Quin valor tenen les meves dades?

- Enorme! La societat avui està datificada. El món s'ha globalitzat, tot està a Internet. Es creen nous negocis, noves maneres d'interrelacionar-se entre la gent. L'economia digital ja representa el 17% de l'economia mundial. I pel 2020, passarà a ser el 25%. Les empreses necessiten les teves dades per oferir-te nous productes i serveis. I les agafen de les accions que fas diàriament: des de les notícies que mires en llevar-te, fins a la teva geolocalització en cada moment, el lloc on prens el cafè al matí, la premsa que llegeixes, amb quins amics et relaciones, quins temes de la vida t'amoïnen i quina opinió tens al respecte. Ens tenen absolutament catalogats. Això sense parlar de les dades genètiques, ni de les biomètriques que la nova normativa europea les regula com a categories especials de dades.

- Com es recullen aquestes dades genètiques i biomètriques?

- De manera molt senzilla. Voluntàriament. La gent va al gimnàs i posa el dit per entrar-hi, o per obrir la porta de l'empresa. Donem la nostra empremta digital per accedir al mòbil, i ja es poden fer transferències bancàries. 

- Si la normativa europea té les dades genètiques protegides, com pot ser que les tinguin empreses privades?

- Perquè les donem voluntàriament, sense posar-hi consciència. Les dades genètiques són la base de cada persona. Els gens els transmetem als fills. Moltes entitats les demanen per fer recerca, i està bé. Però s'han de tractar amb una especialíssima delicadesa i sempre recomano que mai es donin sense tenir coneixement de com es tractaran. Aquesta informació et marca a tu i a les persones que vindran després de tu. Tal com va el món, en el futur poden acabar encasellant als teus fills que encara estan per néixer. Pensa en les conseqüències que suposarà viure en un món que, quan neixis, ja puguin saber la teva projecció de vida futura: si podràs viure tants o tants anys, si estàs predisposada a certes malalties, com el càncer, etc. Les persones tenen dret a viure lliurement la seva vida. 
 

Maria Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Foto: Adrià Costa


- La Generalitat va aprovar el Visc+ i va tenir moltes crítiques, perquè les dades de milers de pacients passaven a mans privades

- Si bé en les versions inicials el projecte presentava problemes des del punt de vista de la privacitat, en les versions posteriors es van tenir en compte les observacions formulades per l’APDCAT.

- Les queixes van venir quan les dades anaven a terceres empreses...

- Exacte, aquest era el problema. Era un tema públic-privat. Però nosaltres no hi podíem entrar en aquesta altra part. Vam fer una avaluació de l'impacte i vam demanar que fos continuada, per detectar els riscos i aplicar mesures de seguretat. El que avui és anònim, demà no ho pot ser. Es tracta de donar garanties continuades.

- Ara el sistema s'anomena PADRIS, però és pràcticament el mateix, oi?

- Hi ha canvis. En qualsevol cas, m’interessa remarcar que vaig insistir que traguessin les dades genètiques. És una qüestió que caldrà vetllar. 

"Donem voluntàriament les dades genètiques. Hem de posar-hi consciència, són la base de cada persona"

- Hem de tenir por d'aquesta societat datificada?

- No, en absolut. Però sí hem d'estar alertes per saber què estem donant. Sovint prioritzem la comoditat a la vigilància de les nostres dades. Totes les companyies tecnològiques i de publicitat et poden perfilar i enviar-te els serveis o missatges que més t'interessen. Això pot tenir certs avantatges. El que no pot ser és que no puguis decidir-ho, ni conèixer per a què més les faran servir.

- El nou reglament europeu de protecció de dades, què canvia?

- Abans cada país tenia la seva pròpia llei basada en una Directiva europea, i ara tots ens haurem d'acollir a un únic reglament. Serà d'obligat compliment el maig del 2018, per a tots els Estats que formen part de la Unió Europea. Ja va entrar en vigor, però tenim fins al maig de l'any vinent per aplicar-lo definitivament. És molt important i cal que anem fent les adaptacions a poc a poc.
 

El nou reglament europeu de protecció de dades serà d'obligat compliment el 2018. Foto: Adrià Costa


- Vostè diu que la llei obliga a una nova manera d'entendre la privacitat. En quin sentit?

- Fins ara la llei era molt rígida, no hi havia una valoració particular. S'aplicaven els mateixos barems tant per a un hospital com per les dades que podia recopilar una perruqueria dels seus clients i les al·lèrgies que aquests tenen. Els principis legals són els mateixos però es reforça la transparència i s’incorpora expressament la responsabilitat proactiva. Ara les empreses, entitats o institucions seran responsables de tractar adequadament les dades durant tot el procés (hauran d’estar en disposició de provar-ho) i informar-ne al ciutadà o client. El consentiment ha de ser específic i cal explicar per a què faran servir les teves dades personals. I si en preveuen fer usos secundaris, també n'hauran d'informar-te.

- Certs especialistes mèdics em demanen ja el consentiment d'ús de les meves dades. Però com sabré que no fan un altre ús no consultat o si les venen a tercers?

- Sempre podràs demanar accés a les teves dades, i conèixer les comunicacions que n’han fet. I pots cancel·lar-les amb el dret de supressió. Si no et donen una resposta que et convenci, reclama davant l’Autoritat de Protecció de Dades.

 - Em quedaré sense serveis, ni prestacions..

- Ara les empreses han d'anar molt més en compte per saber què fan amb les dades personals, perquè si no les autoritats de control els anirem darrere. Però també s'ha d'informar el ciutadà dels seus drets i aquests han d'estar alertes.

"Les empreses seran responsables de la recol·lecció de les dades i haurà d'informar el ciutadà de què fa amb elles"

- Com es fa això d'informar els ciutadans d'aquests nous drets? Perquè amb la llei de transparència encara és assignatura pendent.

- Amb entrevistes com aquestes, entre altres accions. El primer és no deixar el missatge de la societat de la por. Però sí de què cadascú de nosaltres som lliures de prendre decisions, de no ser encasellats en un perfil de consumidor o usuari, i d'escollir en cada moment què volem que facin amb la nostra informació. Els brokers de dades analitzen els likes de Facebook i et classifiquen en funció de quantes accions fas. Per exemple, si en fas 70, ets un amic de la família; amb 150, et consideren un familiar directe; i, amb 300, la parella sentimental d'algú. I a partir d'aquí t'ofereixen certs productes. Quan tenen un perfilat teu, et venen el que vulguin. Estem perdent la nostra identitat personal.

"Després de Snowden, els nord-americans estan molt conscienciats de les dades que donen". Foto: Adrià Costa


- Vol dir?

- Totalment. Les noves tecnologies emergents estan canviant el món i tenen nombrosos avantatges. La Internet de les Coses o el Big Data en són un exemple. Sempre defensaré els avenços. Però hem de preservar les nostres identitats personals. I les estan anihilant. Ens estan catalogant, posant en capses.

- Què saben exactament de nosaltres les empreses?

Quan arriba un vaixell al port de Barcelona, algunes empreses saben la nacionalitat tant dels que baixen per unes hores, com dels que es queden a bord. Dels que baixen, saben que els japonesos van a la Sagrada Família i els russos compren a les botigues del Passeig de Gràcia. Tot això és positiu perquè serveix perquè els comerços facin negoci. Però quan et cataloguen i et posen sota un perfil, perds la teva capacitat de reacció i t'estan condicionant. Estàs donant moltes dades que te les podries estalviar. Als EUA, des del cas Snowden, la gent s'ha conscienciat molt més. Aquí no ens ha passat res gros perquè la societat reaccioni. Amb el nou reglament s'intenta alertar a la ciutadania i donar eines a les empreses perquè explotin amb ètica les dades. És important pensar en la "privacitat en el disseny" i la "privacitat per defecte".

- Què signifiquen aquestes dues variants?

- Privacitat en el disseny vol dir que quan inicies un procés o elabores una norma, s'ha de pensar en la privacitat des del primer moment. Fa anys que en el marc del Mobile World Congress organitzem una jornada per conscienciar sobre aquests temes.

- Enguany l'APDCAT va programar una dedicada als videojocs i com es perd la privacitat, oi?

- Exacte, per explicar com es tracten les dades en la construcció del videojoc, i també els jocs de casinos i altres en línia. Són jornades pensades per informar el ciutadà. Fa quatre anys, al MWC vam parlar de les apps, també de les condicions d'ús i de privacitat perquè siguin més simples. Tothom les accepta sense fixar-s'hi perquè són molt complicades d'entendre. Vam suggerir, fins i tot, un etiquetatge senzill de privacitat, més gran. També vam fer una jornada, sobre dades de salut i dades de geolocalització.

- I "privacitat per defecte"?

- Que, per defecte, sempre s'ha d'establir en els dispositius el nivell més elevat de privacitat. Quan compris un mòbil, hauràs d'anar de dir quines dades acceptes que t'agafin a partir de la interacció amb cada app. D'entrada, el mòbil només farà les funcions de telèfon. Ara, què passa? Tot el contrari. Que per defecte t'agafen totes les dades i has de ser tu qui vagi desfent el camí acotant la teva privacitat. Amb el canvi, el ciutadà haurà d'estar informat i decidir a la força.
 

"S'ha de repensar molt l'ètica que s'aplica a les dades personals", diu la directora de l'APDCAT. Foto: Adrià Costa


- Això implica fer l'esforç de decidir a cada moment...

- Per descomptat. I costarà molt fer aquest canvi mental. Hi ha una responsabilitat activa i proactiva, tant per part de qui tracta les dades (empreses, entitats o institucions), com de les persones afectades respecte de la seva informació. I quan hi hagi una fuita de dades, l'entitat haurà de comunicar a l'autoritat competent i a les persones.

"Amb la nova normativa europea, hauràs de decidir a cada moment quines dades vols donar a les empreses"

- El nou reglament també contempla la portabilitat de les dades. Què vol dir?

- Posaré un exemple: Tu tens les dades al núvol. I vols moure les teves fotografies o documents d'una aplicació a una altra. El nou reglament europeu et permetrà exigir que te les donin per traspassar-les allà on vulguis. Com a ciutadà tens dret d'exigir que això no sigui un problema.

- Companyies nord-americanes com Google, Amazon o Netflix també hauran de complir la nova normativa europea?

- Només en cas que presten serveis a persones que es trobin a la Unió Europea. Si es relacionen amb ciutadans europeus, la llei els afectarà igual. Com ja saps, tot es guarda en el que anomenem "núvol" (Cloud), però mai saps del cert si aquest està a Londres o a Singapur. Les garanties que et dona un cloud a Europa no les dona, necessàriament, una empresa de fora de la UE.

- Ara hem de preguntar a on es troba el cloud que guarda les nostres imatges o contactes?

- Si, és clar. És molt important saber-lo! 

- Per últim, abans ha parlat de l'ètica en la utilització de les dades i la privacitat. Quina ha de ser aquesta?

- Hem de pensar-hi i molt, encara, sobre el tractament de les dades personals. La intel·ligència artificial avança d'una manera exponencial, els robots i les màquines van cap a substituir a les persones. Un robot, controlat per un algoritme, et dirà què t’interessa més llegir o que has de menjar. És importantíssim posar-se d'acord sobre l'ètica en l'aplicació de la privacitat en el futur. És la defensa de la persona per sobre de tot, de l'individu. Aquesta tasca no la podem encarregar als algoritmes.
 

Maria Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Esta muy bien todo lo que dice pero...
Pragmático , 19/03/2017 a les 09:45
+0
-0
No se puede dejar en manos únicamente del ciudadano que sea el que proteja sus datos, básicamente porque la mayoría de la población ignora conceptos como los de la biometría o la genética.

Debería ser la administración publica la que velara por los intereses de sus ciudadanos, y no se limitara a decirle a las empresas que recojan el consentimiento.

El problema es que las administraciones amagan pero no golpean, y todos sabemos porque: los lobbies son poderosos, y no hay que ofender al que en algún momento puede darte dinerito o bien un trabajito...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració independentista al TSJC | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Milers de persones es concentren per demanar que siguin alliberats els detinguts en l'operació contra el referèndum i exigir el dret a vot | La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, demana votar "amb dignitat i per dignitat" a l'1-O
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 15:50  La Fiscalia cita l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, a declarar el 2 d'octubre.
 15:48 Els batlles de la Bisbal, Olot i Puigcerdà es neguen a declarar a la Fiscalia.
 15:45 PRIMÍCIA Cimera de sindicats, entitats i partits per convocar una vaga general si l'Estat frena l'1-O. CCOO, UGT -que difícilment se sumaran-, Intersindical-CSC, ANC, Òmnium, ERC o la CUP, entre d'altres es reuniran aquest dijous per impulsar la mesura. La IAC i la CGT ja han presentat preavisos per celebrar l'aturada durant la setmana següent a la qual està convocat el referèndum.
 15:32 L'alcalde de Puigcerdà també es nega a declarar davant la Fiscalia. Albert Piñeira, del PDECat, està convençut que el pròxim 1 d'octubre es podrà votar. Més d'un centenar de persones han acompanyat als batlles d'Olot i Puigcerdà a comparèixer davant la Fiscalia a Girona.
 15:20 La CUP denuncia que l'Ajuntament de Tarragona no els cedeix un espai per l'acte polític a favor del «sí». Els anticapitalistes consideren que és una vulneració de drets fonamentals de llibertat d'expressió i participació política.
 15:18 Els abats de Montserrat i Poblet demanen que s'escolti «la veu de la majoria». Josep Maria Soler i Octavi Vilà fan un pronunciament conjunt sobre la situació política, un fet del tot excepcional.
 15:11 VÍDEO L'alcalde d’Olot s’acull al dret a no declarar davant la Fiscalia de Girona. Josep Maria Corominas afirma que continuaran amb "l'estratègia" marcada i recorda que quan va prendre posició com a batlle es va comprometre amb el procés.
 15:01 Els estibadors de Tarragona decideixen no operar en el creuer on s'allotja la policia espanyola. El col·lectiu vol denunciar d'aquesta manera que s'estan atacant els drets de la societat.
 15:00 En llibertat tres dels detinguts en la macrooperació de l'Estat contra l'1-O. Xavier Puig, Pau Furriol i Natàlia Garriga, surten de les comissaries de la Guàrdia Civil.
 14:59 Les universitats també defensen l'1-O amb concentracions als campus. Manifestació massiva a la plaça cívica de la UAB en contra de l'operació de la Guàrdia Civil.
 14:57 VÍDEO El contundent discurs de Jordi Cuixart: "Estem aturant un cop d'estat".

 14:54 Diputats d'Estònia envien una carta a Puigdemont condemnant la repressió de l'Estat: "El diàleg polític, els acords i la cooperació són els únics mètodes acceptables en la democràcia europea moderna".
 14:50 Units Podem, PNB, Bildu i Compromís fan costat a les forces catalanes al Congrés.
 14:45 En llibertat també Pau Furriol, advocat, militant d'ERC i propietari de la impremta de Bigues i Riells on van trobar les paperetes; i Natàlia Garriga, directora de Serveis de Vicepresidència.
 14:42 ÚLTIMA HORA El TC imposa la primera multa: 12.000 euros diaris a la Sindicatura Electoral del referèndum.
 14:41 La Guàrdia Civil registra Gràfiques el Campanar sense cap ordre judicial, segons el Diari de Vilanova. 
 14:35 

Els Bombers participen a la concentració davant del TSJC. Foto: Josep Maria Montaner.


Una trentena de representants dels Bombers de la Generalitat i dels de Barcelona acudeixen davant del TSJC per mostrar el seu suport.
 14:34 Xavier Puig Farré (Oficina Afers Socials) surt en llibertat amb càrrecs de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. La Guàrdia Civil l'acusa de desobediència i sedició i queda a l'espera que el jutge el cridi a declarar.
 14:33 L'alcalde de Granollers diu que «el camí emprès pel govern del PP no porta enlloc». Josep Mayoral diu que es viu un problema polític “de primera magnitud” que “és evident” que no es pot resoldre amb jutges, fiscals i Guardia Civil. 
 14:32 Unes 20.000 persones s'han concentrat davant del TSJC, segons informen fonts municipals.
 14:31 Acaba la primera ronda de parlaments a l'escenari davant del TSJC.
 14:29 

Albano Dante Fachin, davant del TSJC. Foto: Josep Maria Montaner.


El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, afirma que "el poble no està dividit entre el sí o el no", sinó que a Catalunya i en altres punts de l'Estat espanyol està "unit a valors irrenunciables", com la llibertat d'expressió i la democràcia.
 14:25 

Xavier Domènech, entre els concentrats. Foto: Josep Maria Montaner.

 


El coordinador de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, adverteix a Rajoy que "no sobreviurà a la força d'un sol poble". Domènech ho ha dit entre crits dels assistents de "vota sí".
 14:21 

Gabriela Serra, davant del TSJC. Foto: Josep Maria Montaner.


Gabriela Serra emplaça a votar l'1-O i a fer veure a Rajoy que "amb la dignitat del poble català no s'hi juga".
 14:19 La diputada de la CUP al Parlament Gabriela Serra afirma: "Ens hem constituït com un contrapoder, el més gran de la història de Catalunya des de la Guerra Civil".
 14:18 Irene Rigau anima a lluitar per la independència com "un sol poble".
 14:17 Joana Ortega: "Catalunya no serà el que vulgui un tribunal, Catalunya serà el que vulgui la gent".
 14:16 Ortega afirma que a l'Estat "no han entès res, i tornen a no entendre res".
 14:12 

Joana Ortega, davant del TSJC. Foto: Josep Maria Montaner.


L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, les dues condemnades pel 9-N, intervenen en suport dels detinguts.
 14:09 

Estudiants de la UAB concentrats. Foto: SEPC


Concentració massiva a la plaça Cívica de la UAB en contra de l'operació de la Guàrdia Civil. 
 14:07 CRÒNICA Segadors, garbes d'arròs en mà, acompanyen l'alcalde d'Amposta a Fiscalia. Informen Jonathan Oca i Sofia Cabanes.  
 14:07 De Gispert acaba la seva intervenció i assegura: "El dia 2 serem ja a la República catalana".
 14:05 L'ex presidenta del Parlament Núria de Gispert afirma que l'Estat espanyol "no ens estima", i agrega: "Només vol els nostres diners i la nostra feina. Això amb Franco sí passava".
 14:02 Jordi Solé demana que "Brussel·les, espavila", ja que el xoc amb l'Estat espanyol és "un afer intern de la Unió Europea" i no només d'Espanya.
 13:58 L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé titlla els detinguts de "represaliats polítics" i afegeix: "Mariano te has pasado".
 13:58 L'eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa anima a mantenir "la revolució pacífica" i augura que l'1-O seran milions de catalans els que votaran mentre que "ells només són uns milers de policies".
 13:57 Intervé el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, que demana la posada en llibertat dels detinguts, i promet "per sempre fidels" al servei del poble.
 13:52 Forcadell anima a votar l'1 d'octubre "amb dignitat i per dignitat".
 13:51 Carme Forcadell demana "no caure en provocacions" davant la "repressió" de l'Estat espanyol.
 13:50 La presidenta del Parlament afirma, com ha fet Cuixart, que els detinguts són "els nostres herois i heroïnes".
 13:50 Carme Forcadell agraeix la mobilització ciutadana i diu que és per defensar la llibertat dels detinguts: "No esteu sols, us volem amb les vostres famílies i no pararem fins a que ho aconseguim".
 13:49 Intervé la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que és rebuda amb crits de "presidenta".
 13:48 Unes 200 persones es concentren a UManresa en defensa de la democràcia. 
 13:46 Els alcaldes de Tremp, Sort i Rialp es neguen a declarar davant la Fiscalia. 
 13:44 L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, explica que ja són més de 55 alcaldes que han passat per la Fiscalia o tenen citacions per anar-hi.
 13:41 

Jordi Cuixart, davant del TSJC. Foto: Josep Maria Montaner.

 


Jordi Cuixart critica que l'Estat espanyol s'assembla a "un estat repressor" com Turquia, que "no respecta la llibertat d'expressió".
 13:40 La CGT convoca una vaga general a Catalunya per al 3 d'octubre per protestar contra "les llibertats i drets civils trepitjats, la precarietat salvatge, la repressió normalitzada a les empreses, al carrer, els atacs a la llibertat d’expressió sindical o d'altra mena, en un estat autoritari".
 13:40 Jordi Cuixart, visiblement afònic, com Jordi Sànchez.
 13:37 Jordi Cuixart: "El poble de Catalunya està aturant un veritable cop d'Estat". Crits d'"és una urna, no mossega" durant la intervenció de Cuixart.
 13:36 Jordi Cuixart, d'Òmnium, afirma que els detinguts "no són delinqüents", sinó "herois i lluitadors", i promet que ningú quedarà enrere.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Josep Maria Soler i Octavi Vilà fan un pronunciament conjunt sobre la situació política, un fet del tot excepcional
Un mural per la independència a la carretera C-17 a Tona | Adrià Costa
01/01/1970
Les confiscacions de l'institut armat, que reben la resposta pacífica de la ciutadania a Terrassa, impacten en el material de les meses i el cens | L'executiu manté el rumb cap a l'1-O i garanteix "al 100%" que es podrà votar amb normalitat
Joaquim Bosch, magistrat i portaveu de Jutges per a la Democràcia al País Valencià | Europa Press
01/01/1970
El magistrat i portaveu de Jutges per a la Democràcia al País Valencià considera que "hi ha molts dubtes en l'actuació de la Fiscalia" contra el referèndum | Bosch critica la llei de transitorietat perquè "aposta per un sistema judicial absolutament vinculat al poder polític"
Núria de Gispert, expresidenta del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
L'expresidenta del Parlament i dirigent de Demòcrates assegura que "aquesta és una revolució feta també per gent d'ordre" | Afirma que "al president Puigdemont no el podran detenir perquè als cinc minuts tindrien milers de persones al carrer"