Per fi avui escoltarem Fèlix Millet i Jordi Montull (i la seva filla) explicar davant d'un jutge i amb tot el sumari instruït la seva versió del saqueig del Palau de la Música, una de les principals institucions culturals del país. Millet i Montull se la saben llarga i, en lloc de donar explicacions convincents sobre els 34 milions que es van evaporar de la institució, intentaran posar el focus damunt de Convergència. Ho expliquen en aquesta crònicaIsaac Meler i Sara González.
Que ho facin és el que espera la Fiscalia -i el que més interessa el govern espanyol-, que veu en el cas Palau una magnífica ocasió per desgastar encara una mica més el PDECat i el procés en el seu conjunt. Marta Pascal i altres dirigents de nova fornada afirmen que la seva formació no pot ser penalitzada pels possibles delictes comesos per CDC i intenten posar tallafocs. La nòmina de dirigents i diputats, començant per Artur Mas, els ho complica. Tindran difícil desentendre-se'n si Millet i Montull engeguen el ventilador. I, sobretot, si el tribunal prova la certesa de les afirmacions. La relació de Millet amb la FAES (en va ser patró a Catalunya) ha quedat fora del sumari per sort per al PP.
La igualtat és encara lluny... i ens ha de fer vergonya. Els dies commemoratius serveixen per avaluar què fem bé i què no. Avui és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i constatem com es perpetuen les desigualtats que fan que encara tinguin pitjors feines i, per tant, menys remuneració que els homes. Elvira Vilardell ho explica bé en aquest informe sobre el mercat de treball i ens en dóna cinc evidènciesCristina Capdevila. Carles Fiterentrevista Mercè Generó, gerent d'Osonament, que explica com algunes dones s'han obert pas al món laboral. Vivim en una societat que encara té un ADN masclista i hi ha homes que ho assumeixen i revisen la pròpia masculinitat. Roger Tugas hi ha parlat en aquest reportatge. Les activistes transsexuals, com Tina Recio, a qui entrevistaJordi Bes, també hi diuen la seva i reclamen acceptació. A "La veu de Nació" Toni Rodon fixa la posició del diari.
Vist i llegit
Premsa digital no és sempre, òbviament, sinònim de modernitat. Ho va demostrar ahir el diari Publico.es, que en els darrers temps s'ha destacat per publicar temes de l'Operació Catalunya amb molt impacte. A la secció de Cultura, i signada per Juan Losa, publicava una entrevista a Els Amics de les Arts -amb nou disc sota el braç- que ens feia anar 30 o 40 anys enrere. Cantar en català encara és percebut com quelcom exòtic o de protesta, no com una expressió cultural normal. El periodista preguntava per les "expectatives fora de Catalunya". Com que les respostes eren molt normals, insatisfet demanava després a un grup sense cap cançó reivindicativa si entenien usar el català "com un gest polític". Les respostes treien càrrega a la llengua. El titular no: "No cantem en català contra ningú, sinó per ser fidels a nosaltres mateixos". Em temo que Juan Losa encara pensa que quan s'usa el català és contra algú.
El passadís
Susana Díaz té el PSOE a l'espera. La presidenta de la Junta d'Andalusia encara no ha dit que es presenta a la secretaria general mentre observa com Pedro Sánchez va fent forat entre les bases malgrat que no entre els dirigents. Alguns dels afins a la sevillana assenyalen la data del 22 de març com la més factible per prendre l'alternativa. Aquell dia farà dos anys que va guanyar folgadament les eleccions andaluses. Vol projectar a Madrid la imatge d'un PSOE guanyador i no hi ha dia millor que el de la seva victòria.
L'efemèride
Avui és 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. La commemoració es remunta al 1910, quan es va fer a Copenhaguen la II Conferència Internacional de Dones Socialistes amb l'objectiu de promoure la igualtat de drets de les dones, inclòs el del sufragi universal. Va ser en aquella conferència, a la qual van assistir més de 100 dones de 17 països diferents, on es va proposar i es va aprovar instituir aquest dia a petició de Clara Zetkin, una destacada activista alemanya. Es va aprovar per unanimitat i es va celebrar per primer cop el 1911. I per què el 8 de març? El 1857 i el 1908 es van produir dues vagues als Estats Units que van passar a la història de la lluita per la igualtat de drets de les dones: la de les treballadores tèxtils de la Lower East Side el 1857 i la de 40.000 cosidores el 1908.
L'aniversari
Un 8 de març de l'any 1897 naixia a Palafrugell l'escriptor i periodista Josep Pla, un dels més destacats en llengua catalana. El jove Pla va estudiar a Barcelona i es va familiaritzar amb la Penya de l'Ateneu abans de viatjar per mitja Europa com a corresponsal. A Madrid va viure l'adveniment de la República i durant la guerra Pla, d'idees conservadores, va col·laborar amb els franquistes. Tornat a Catalunya, va escriure a Destino i va seguir amb la seva obra literària, extensa, rica en l'adjectivació, irònica i directa. El quadern gris, El carrer estret, Viatge a Rússia o els brutals Homenots són entre els seus imprescindibles. Si més no per a mi. Pla, reclòs en els darrers anys a Llofriu, va morir el 1981. Aquí podeu veure la primera entrega de la biografia que en va elaborar TVE.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi