Els processos de confluència de diverses formacions polítiques no són fàcils. Ho poden explicar bé aquests dies els dirigents dels "comuns", que tenien com a objectiu crear un partit que aplegués, sense quotes ni capelletes, Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo. Els personalismes i l'afany de poder no ajuden i per ara Xavier Domènech, que té l'encàrrec d'Ada Colau de fer-ho i és ben vist per la direcció estatal de Podem, ha d'esperar que baixi la marea i posar pau.
Ahir Albano Dante Fachin, el líder de Podem a Catalunya, va trencar la baralla. Vol que la seva formació tingui un pes preeminent i difícilment Pablo Iglesias el podrà desautoritzar. Després de la decisió de Barcelona en Comú de no formar part de Catalunya Sí Que Es Pot, de les bronques al grup al Parlament entre Podem i ICV i de les tensions amb EUiA a les generals, ara els "comuns" hauran de gestionar aquest enfrontament. I això que encara no han decidit si donen o no suport al referèndum vinculant sense pacte amb l'Estat. Joan Serra Carné n'ha escrit aquesta opinió i amb Sara González aquesta treballada informació.
La capitulació de Nicaragua. El PSC i el PSOE signen avui a Madrid el seu nou protocol de relacions. Els del carrer Nicaragua han acceptat renunciar a la seva autonomia sobre pactes i discurs nacional per seguir convivint en harmonia. Miquel Iceta tornarà a dir allò de que "el pitjor acord és el no acord" i es consolarà amb no perdre el seu gran actiu electoral, el socialisme espanyol. A canvi d'això, i de votar als congressos del PSOE donant el cens de militants a Ferraz, renuncia a l'ADN catalanista de la formació que es va fundar el 1978 després de la confluència del PSC-Congrés, el PSC-Reagrupament i la federació catalana del PSOE. Amb aquest protocol, els socialistes catalans no haurien aprovat mai l'Estatut i José Montilla no hauria estat president de la Generalitat perquè, a esquenes seves, el 2006 Zapatero i Mas havien pactat que ho fos el guanyador de les eleccions i no qui tingués més suport parlamentari. Aleshores, al carrer Nicaragua van fer valdre la seva autonomia. Avui ja no podrien.
Vist i llegit
Jordi Panyella és un dels periodistes que més coneix el cas Palau i les seves interioritats. Ahir publicava a El Punt Avuiuna gravació en la que l'ex-president de l'Orfeó explicava la seva particular visió del saqueig del Palau de la Música. "Tothom em deia que sí", afirmava Fèlix Millet mentre recordava la seva tasca al capdavant de la institució, que el va convertir en "ciutadà que ens honora". Es presentava com un estafador "bo" que havia aconseguit fer surar la institució.
El passadís
Les enquestes internes del PSOE són cada cop més favorables a Pedro Sánchez. La militància, contrària a donar suport al PP, el rep bé allà on va. Però si és de nou secretari general, tindrà problemes amb gairebé tots els dirigents del partit, que no en volen saber res. Dels que li donaven suport, ja no li'n queda pràcticament cap. El diputat per la Rioja César Luena, que era el seu número dos com a secretari d'Organització, és ara un fervorós partidari de Patxi López, a qui s'atribueix el rol de "submarí" de Susana Díaz, que espera el moment per fer el pas. És la "traïció" que ha paït pitjor.
L'efemèride
Narcís Monturiol, nascut a Figueres l'any 1819, serà recordat per la seva faceta d'inventor. Va idear un submarí que evités la immersió a pulmó lliure. El 28 de juny 1859, va provar el seu primer Ictineu al port de Barcelona, amb èxit i amb un gran entusiasme popular. Era un petit submarí, de set metres d'eslora, tot de fusta, i en forma de peix. Va estar submergit dues hores i 20 minuts, a una profunditat de 20 metres. I tal dia com avui, el 7 de març de 1861, avui fa 156 anys, es van fer les proves oficials de l'Ictineu al port d’Alacant, amb la presència d’autoritats de la Marina. Recordem l'efemèride amb un reportatge enregistrat per Thalassa titulat El somni de l'Ictineu.
L'aniversari
Un 7 de març de l'any 1927, avui fa exactament 90 anys, naixia a Barcelona Josep Maria Espinàs, un dels escriptors més populars en català. Al llarg de la seva dilatada carrera també ha fet de periodista, editor i músic. De fet, és un dels fundadors del Setze Jutges, el col·lectiu que va impulsar la Nova Cançó durant el franquisme. Aquí el podeu sentir cantant lletres del francès Georges Brassens el 1962. Com a escriptor ha estat molt actiu, i entre les seves obres més reconegudes hi ha els llibres de viatges (A peu per...) i El teu nom és Olga, que va acostar a molts a la realitat de la síndrome de Down. És un prolífic articulista. Des de la seva fundació i fins als finals dels 90 no va faltar a la cita diària amb els lectors de l'Avui, que va canviar per El Periódico, on encara manté la columna. Ahir Espinàs va començar a celebrar el seu aniversari amb una conversa sobre música al programa Islàndia, de RAC1, que dirigeix i presenta Albert Om. Entre altres premis, ha rebut el d'Honor de les Lletres Catalanes i el Sant Jordi.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi