El judici del cas Palau va arrencar la setmana amb les qüestions prèvies. El pacte entre la defensa de Jordi Montull i la seva filla amb la fiscalia per incriminar CDC per finançament il·legal va fer que tot el focus del cas del saqueig de la institució es desplacés sobre una de les potes del judici, la de la caixa de la formació que liderava Artur Mas. Dimecres es reprèn el judici. La filla de Montull empastifarà com a mínim el tresorer convergent Daniel Osàcar, per qui Artur Mas ha donat la cara en reiterades ocasions.
Tal com escrivia ahir Lola García a La Vanguardia el judici i la possible implicació de Mas, sumat a la desobediència amb el referèndum, pot acabar provocant una "implosió" al PDECat. Sabem quina defensa planteja Montull i, entre avui i demà, hauríem de conèixer totes les intencions de Fèlix Millet, que per ara es limita a proclamar com de "fotut" de salut està. Llegiu la crònica que en fa Isaac Meler, que ens en dona ja alguna pista.
El paper d'Esquerra. Avui encara ressonaran els ecos de l'acte d'ERC de dissabte al vespre al Fòrum amb missatge als "comuns" i a Rajoy sobre el referèndum i la voluntat d'esdevenir, com ho va ser als anys 30, el partit central. Ahir Xavier Domènech es feia l'orni sobre les apel·lacions de Junqueras per a que donessin suport al referèndum i Iceta ho atribuïa tot a un clima preelectoral. Veurem. En tot cas, i més enllà dels grans actes mediàtics, els republicans greixen de forma més discreta la maquinària per tenir a punt la seva proposta d'estat català, tal com explica Roger Tugas en aquesta informació.
Darreres rutines a la presó. Avui entren, segons la previsió del Departament de Justícia, els últims presos a la Model de Barcelona, a la que li queden tres mesos de vida com a centre penitenciari. De moment, una de les coses que ja sabem és que en una de les cantonades de l'illa de l'Eixample que ocupa s'hi instal·larà una escola en barracots. Del desmantellament de la presó n'estarem molt al cas. Jordi Bes us explica en aquesta informació tots els detalls. Us aconsello també que llegiu l'opinió de l'historiador Agustí Alcoberro, que s'hi va estar pres per motius polítics durant la transició, sobre la necessitat de preservar espais de la nostra memòria col·lectiva com aquest. Totes les societats avançades ho fan.
Vist i llegit
Anna Abella publicava aquest cap de setmana a El Periódico un reportatge sobre el centenari del còmic TBO, que va nàixer el 1917 a Barcelona i va deixar de publicar-se el 1998. Va acompanyar diverses generacions de catalans i espanyols i els seus personatges i històries van quedar incorporades al llenguatge quotidià. Qui no ha sentit a parlar mai d'una història del TBO, un invent del professor Franz de Copenhaguen o la Família Ulises? La revista TBO, que va tenir un gran èxit, va nàixer enlluernada per la catalana En Patufet, que es va publicar entre 1904 i 1938 i entre 1968 i 1973 essent la revista en català amb més difusió de la història amb 65.000 exemplars. El Patufet estava profundament compromès amb el país, la llengua, el progrés i la natura.
El passadís
ERC va quedar satisfeta de l'acte del Fòrum. Els republicans van transmetre compromís amb el referèndum, ànim de centralitat i una escenografia potent. Només se'ls van escapar de les mans els temps d'intervenció. L'acte havia de començar a les sis de la tarda i acabar a un quart de vuit. Va començar a dos quarts de set i acabar més enllà de dos quarts de nou. Cada ponent (excepte Oriol Junqueras i Marta Rovira) havia de parlar entre dos i cinc minuts. Pràcticament ningú ho va respectar. Un dels que més es va excedir va ser Joan Tardà, però també era a qui mes costava recriminar-li-ho. La seva abrandada intervenció, amb elogis a Carles Puigdemont però també als tripartits, va aixecar molts aplaudiments. Les bases l'adoren.
L'efemèride
El futbol, procedent d'Anglaterra, es va introduir a l'Estat a finals del segle XIX. El Barça es va fundar el 29 de novembre de 1899. Dos anys i mig després, el 6 de març de 1902, avui fa 115 anys, es va constituir oficialment el Madrid Foot Ball Club, el Reial Madrid. Els fundadors i primers presidents, paradoxalment, van ser dos germans catalans -Joan i Carles Padrós-, de Barcelona i establerts a la capital espanyola. Ho recordem amb bon humor, amb el vídeo del gag del Crackòvia de TV3. La primera junta va establir l'uniforme: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves, i una banda morada a l'escut. Dos mesos després de la seva fundació va debutar en competició i va derrotar per 3-1 el que seria l'etern rival, el Barça, en la primera edició de la Copa del Rei. El club té un palmarès impressionant: 11 Copes d'Europa, dos mundials de clubs, dues Copes de la UEFA, 32 lligues i 19 Copes del Rei.
L'aniversari
No ens movem del món del futbol perquè un sis de març de 1959 naixia a Alcoi, al País Valencià, Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com el Lobo Carrasco. Va debutar al primer equip del Barça el 1979 i s'hi va estar fins el 1989, quan va passar al Sochaux francès. Carrasco va ser una icona del Barça dels 80, que va guanyar una lliga i protagonitzar grans moments per la història de club com els fitxatges de Maradona i Schuster com a jugadors i de Cruyff com a entrenador. Per a la història del Barça quedarà la seva imatge el 1979 aguantant la pilota al córner gairebé tres minuts a la final de la Recopa a Basilea contra el Fortuna de Düsseldorf i també una imatge més lletja, la del motí de l'Hespèria de 1988, quan els jugadors es van rebel·lar contra la directiva de Josep Lluís Núñez per temes econòmics. Va ser l'argument per fer net. Actualment fa de comentarista.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi