Mariano Rajoy presideix aquest migdia el consell de ministres. El focus s'ha situat aquesta setmana a Catalunya, primer pel judici a Francesc Homs pel 9-N i després pel del cas Palau, que ha arrencat molt centrat en el presumpte finançament irregular de CDC pels pactes d'alguns dels acusats amb la Fiscalia, tal com expliquen en aquesta crònicaIsaac Meler i Sara González. Això ha ajudat el PP a mirar cap a una altra banda mentre la Justícia demanava reobrir el cas de la seva caixa B. Rajoy espera que la via repressiva contra els passos que prepara el Govern i la desafecció que provoca la corrupció siguin suficients per desinflar el procés. De les ofertes que fa dues setmanes semblaven imminents no n'hi ha ni rastre. L'independentisme seguirà en el carril de la unilateralitat o descarrilarà. El del pacte no existeix.
No tot són males notícies. La mala situació política es veu alleugerida pel dinamisme que mostren l'economia i els creadors catalans. Ahir va tancar el Mobile World Congress a Barcelona amb xifres rècord de visitants. Miquel Serrabassa en fa balanç en aquesta crònica. Al triomfalisme, lògic, de visitants i expositors, que com ens explica Jordi Bes en aquest reportatge no s'estan de res a la ciutat, s'hi contraposa la crítica d'alguns barcelonins, com el nostre i sempre exigent cronista Toni Vall. I si el MWC pot donar motius per a l'esperança, també ho pot fer el premi Pritzker que ha rebut el despatx d'arquitectes d'Olot RCR. Pau Masóentrevista un dels seus fundadors, Rafael Aranda, que demana més reconeixement a casa. Avui els visita el president Carles Puigdemont.
Tarradellas, commemorat com toca. El Memorial Democràtic i el Govern van acordar commemorar aquest 2017 el 40 aniversari del retorn del president Josep Tarradellas i de la restitució de la Generalitat, que és prèvia a la Constitució espanyola de 1978. L'ex-president va ser una figura tenaç i, alhora, discutida durant i després del seu exili. Un homenot de la Catalunya del segle XX que va ser capaç de mantenir i recuperar l'autogovern. La comissària de l'any Tarradellas, que aquest migdia es presenta, serà l'ex-directora del seu arxiu a Poblet, Montserrat Catalán. Fa uns mesos Pep Martí la va entrevistar. Ho podeu recuperar aquí.
Vist i llegit
Josep Martí Blanch és periodista. Com a expert en mitjans ha assessorat l'antiga CDC (ara PDECat) i va ser secretari de Comunicació de l'anterior Govern. Escriu un article a El Periódico on elogia la tasca de Marta Pascal, li demana més capacitat d'integrar els que es van sentir "perjudicats en les seves aspiracions" al congrés fundacional del partit i lamenta que Artur Mas eclipsi els nous dirigents. Home de confiança de Francesc Homs, Martí Blanch afirma: "El PDECat prometia rostres nous i discursos reelaborats. Si cap de les dues coses pot acabar quallant, tot queda condemnat a un exercici de tacticisme agosarat que hauria estat estalviable".
El passadís
A l'independentisme li costa treure el cap als mitjans de comunicació de Madrid. Hi ha, però, alguna illa, encara que modesta. És el cas de la revista El Siglo, que fa deu anys que té entre la seva nòmina d'articulistes el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà. L'editora ha proposat ara al republicà recollir en un llibre els seus articles més destacats. Sortirà al maig i es presentarà al Centre Cultural Blanquerna, l'"ambaixada" cultural de la Generalitat. Els textos de Tardà relaten el trànsit del període estatutari al procés independentista amb la immensa desafecció de la societat catalana enmig. Ha triat dos prologuistes que, de tot això i dels anys del tripartit i els primers de diputat del de Cornellà a Madrid, en poden donar fe: l'ex-president José Montilla i l'ex-líder d'ERC i cap de files al Congrés Joan Puigcercós.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1976, en plena Transició, es produïa la massacre de Vitòria. La policia, essent ministre de Governació Manuel Fraga, fundador del PP, va matar cinc persones i en va ferir més d'un centenar en dissoldre de forma violenta una assemblea d'obrers i estudiants reunida durant una vaga a l'església de San Francisco de la capital basca. El 2008, una comissió d'investigació del Parlament Basc va considerar Fraga i el també ministre Rodolfo Martín Villa responsables polítics i, el 2014, la justícia argentina els va intentar obrir un procés penal. La legalitat espanyola, però, va seguir protegint els responsables. Lluís Llach va dedicar a aquells fets Campanades a morts, una de les seves cançons més emotives. "Assassins!", cridava el cantautor de Verges.
L'aniversari
Un 3 de març de l'any 1974, avui fa 43 anys, naixia a Barcelona la seva alcaldessa actual, Ada Colau. Va estudiar filosofia i ja de ben jove va mostrar inquietuds socials que la van portat a relacionar-se amb el moviment okupa i a la lluita per un habitatge digne. La popularitat li va arribar quan es va posar al capdavant d'un ampli moviment social, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que reivindicava una causa tan justa com la dació en pagament. I d'allà a la política. Amb Barcelona en Comú va aconseguir l'alcaldia de la ciutat. Abans de ser-ho, Albert Om va ser el seu Convidat. Podeu recuperar aquí el programa.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi