L'estratègia del referèndum, en el punt de mira

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries afegeix incertesa al calendari de la consulta tot i la determinació de Junts pel Sí i la CUP. També són protagonistes el cas Palau, la Comissió Europea, Jeff Sessions, Geert Wilders i HazteOir

03 de març del 2017
Actualitzat a les 17:35h

El Govern ha defensat reiteradament la voluntat d'acordar el referèndum amb l'Estat, però també ha expressat la seva determinació per convocar una consulta vinculant que permeti decidir el futur polític de Catalunya. La confecció dels pressupostos responen a la voluntat de donar recorregut al mandat d'una majoria del Parlament. Però el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre els comptes qüestiona aquesta estratègia: exposa que un referèndum unilateral no té empara ni a l'Estatut ni a la Constitució. Tot i que l'oposició considera que la reflexió de l'ens consultiu -que no és vinculant- esmena l'actual full de ruta, el Govern ja ha avançat que no renunciarà a l'objectiu de la legislatura. 

Què passarà ara? Com ha avançat NacióDigital, Junts pel Sí té la intenció d'adequar l'article dels pressupostos qüestionat -la disposició addicional número 31 inclosa dins dels comptes- al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Per l'ens consultiu, queda fora del marc legal que es prevegi el referèndum, però no posa en dubte que els pressupostos hi destinin recursos si es convoca legalment. Junts pel Sí haurà d'acordar amb la CUP els canvis que reclami el text -una altra negociació- i ajudar el calendari. Més interrogants.

ERC mostra múscul. Després del revés del Consell de Garanties Estatutàries als pressupostos, els republicans faran un breu parèntesi a l'activitat governamental per dedicar esforços als partit. ERC organitza aquest dissabte un gran acte a Barcelona per visualitzar que la formació ocupa un espai central en el procés sobiranista, com constaten també les enquestes. Serà l'activitat central de la campanya "La República que farem", iniciada fa més de cinc mesos per relatar quin és el seu model d'Estat. En Pep Martí us prepara una peça històrica sobre la centralitat perseguida pels republicans, ara i en el passat.

El cas Palau, declaracions centrals. Les primeres jornades del judici del cas Palau -dedicades a les qüestions prèvies- han servit per intuir l'estratègia de les defenses: com detallava NacióDigital, Gemma Montull liderarà la incriminació de l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar -que el seu pare ratificarà, després de plantejar un pacte amb la fiscalia-, Millet tempteja també un acord amb el ministeri fiscal -que es preveu poc factible- i la defensa de CDC ha renunciat a 36 testimonis per despolititzar el judici. Dimecres que ve començaran les declaracions i comprovarem fins a quin punt la causa se centra en l'espoli del Palau de la Música o el focus fa un viratge cap al presumpte finançament irregular del partit.

El Mobile ens ensenya el futur. Aquesta setmana us hem explicat fil per randa l'activitat del Mobile World Congress, una cita de rècord, que ha viscut entre la nostàlgia del Nokia 3310 i el futur de la xarxa 5G, tal com relatava Miquel Serrabassa. El congrés tanca una edició de transició, preparat ja per créixer el 2018. Barcelona es frega les mans amb l'impacte del Mobile, però l'Ajuntament encara té feina pendent si vol complir el compromís de revertir a tota la ciutat els beneficis del certamen.
     
Una Europa insensible. Només fa dues setmanes que Barcelona es va manifestar en defensa dels refugiats i per actualitzar el seu compromís amb l'acollida, i les notícies que arriben de Brussel·les van en la direcció contrària. La Comissió Europea planteja expulsar un milió de sensepapers i pressiona els estats per endurir les mesures: reclama als governs dels països comunitaris més deportacions i ampliar els terminis de detenció als centres d'internament fins als 18 mesos que preveu la normativa. Brussel·les argumenta que qui no tingui dret a un estatus de refugiat "han de ser repatriats". Fa temps que a Europa el discurs administratiu s'imposa al dels drets humans.   


Vist i llegit

El fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, viu a la corda fluixa després que hagi transcendit que en plena campanya electoral de Donald Trump es va reunir dos cops amb l'ambaixador de Rússia a Washington i després va amagar els contactes amb Moscou quan va jurar el càrrec com a màxim responsable del Departament de Justícia. El degoteig d'evidències sobre la influència de la Rússia de Putin en l'elecció de Trump -ciberatacs inclosos- mereix una lectura reposada. Com la que proposa el reportatge extens d'Evan Osnos, David Remnick, and Joshua Yaffa a The New Yorker. Amb un títol suggerent -"Trump, Putin i la nova Guerra Freda"-, els autors exposen què hi guanyava Rússia interferint en les eleccions presidencials del 2016. Documenten com la intel·ligència russa no ha deixat d'intervenir als Estats Units -ja va intentar boicotejar l'elecció de Ronald Reagan- i raonen que, segons el parer de Moscou, Trump podia exercir d'element "pertorbador" per a l'estabilitat de l'administració nord-americana. Alimentant les opcions de la candidatura del magnat, Putin podia "trobar maneres de compensar la seva debilitat econòmica i geopolítica".


     La frase de la setmana

"Tot el que ens repugna és delicte?". No és cap declaració sinó el títol d'un article de Mariola Urrea Corres a eldiario.es sobre la resposta jurídica al polèmic autobús de la plataforma Hazteoir amb lemes ofensius sobre la llibertat dels transsexuals. Més que centrar-se en els missatges publicitats a l'autobús -"Si naces hombre, eres hombre" o "Si eres mujer, seguirás siéndolo"-, la professora de dret internacional públic a la Universitat de la Rioja argumenta que la reacció a la campanya tindria més recorregut judicial en el context "dels límits de la llibertat d'expressió que dels delictes d'odi". Segons la reflexió de l'autora, la campanya d'HazteOir -una entitat que va rebre avantatges fiscals per part del govern del PP, que ara vol trencar-hi lligams- genera "sentiments d'hostilitat" contra els transsexuals.
 

El nom propi

Després del Brexit i del triomf de Trump -i a l'espera del que pugui fer Marine Le Pen a França-, Geert Wilders es postula per sacsejar l'escenari polític holandès. El 15 de març hi haurà eleccions als Països Baixos i Wilders, líder del xenòfob Partit per la Llibertat (PVV), aspira a obtenir uns resultats que capgirin les majories al parlament d'Holanda. Wilders, que ha estat un dels referents de la microscòpica extrema dreta catalana -Josep Anglada el tenia present, així com al difunt líder de l'FPO austríac Jörg Haider-, fa dues dècades que brama en contra dels estrangers, una oposició especialment virulenta amb els musulams. The Guardianha preparat una guia per entendre l'escenari holandès i pronostica dificultats: recorda que les enquestes suggereixen que poden ser necessaris almenys cinc partits per formar un govern sense la formació de Wilders.


Els imperdibles

Arrenquem un cap de setmana que es preveu fred amb un parell de propostes. Primer de tot, us proposo que tingueu en compte les recomanacions de cap de setmana del nostre cap de Cultura, Esteve Plantada. I, si us voleu quedar a casa, dues opcions: no deixeu escapar el llibre de la debutant Emma Cline, Les noies, inspiratn en la matança perpetrada per Charles Manson i el seu clan; i descobriu també la sèrie Billions -protagonitzada per Paul Giamatti y Damian Lewis-, que narra el combat entre un fiscal i una estrella de les altes finances de Nova York.        
 

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital



Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi