01
de març
del
2017
Actualitzat
a les
12:59h
Comença la música. L'angoixa d'una sonoritat inquietant, aguda i boirosa, recorre el Gran Teatre del Liceu i s'amplifica sense deixar de furgar en una ferida que es fa més i més present. Projectats a l'escenari, els núvols es belluguen hipnòticament, imatge de la ingravidesa de l'amor, mentre la ciutat es fa real i el zoom ens acosta a una finestra, a una cambra, a una dona que mira enfora. Comença l'espectacle, dominat per la cruesa d'allò que serà Quartett: una experiència audiovisual que no deixa de burxar-nos l'ànima.
La producció, estrenada al Teatre alla Scala de Milà el 2011, es basa en el text d’Heiner Müller que, al seu torn, s'inspira en la novel·la Les amistats perilloses, escrita per Pierre Choderlos de Laclos l'any 1782. Una història sobre la conquesta sexual i, especialment, sobre les relacions de poder i la cruesa d'un amor concebut com a mitjà per assolir el domini. L'òpera, escrita per Luca Francesconi (Milà, 1956), és una peça de risc que reclama deixar-se emportar per un torrent emocional que escapa de l'acció autocomplaent. És l'amor, però és servit en una dosi letal.
Òpera d'un sol acte, al llarg de dotze escenes palpem la brutor de les passions, el mal que fa el sexe, el dolor que genera ser insaciable. Som a París, al lloc on dos ex-amants es retroben, amb una única sortida possible: la mort. La marquesa de Merteuil proposa una juguesca al vescomte de Valmont per seduir la seva neboda verge, Cécile. Ell preferirà, però, un altre repte: robar l'ànima de Madame de Tourvel, esposa fidel. A partir d'aquí, la sensació de vertigen és imparable, com el seguit d'actes que captiven des d'un sentit dramàtic contundent i ajustat a la precisió de l'escenografia.
L'acció i els cantants, en un cub suspès a l'aire
D'arquitectura espectacular, l'espectacle és un esclat d'imaginació i de poder simbòlic. La parella protagonista es desdobla en diferents papers i s'escorxa de viu en viu en un gran cub de dues tones de pes, suspès a l’escenari per mitjà de més de tres-cents cables d’acer. Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, signa la direcció escènica, i es nota: impregna d'una personalitat esclatant tot el muntatge, amb un búnquer convertit en metàfora de la vida de dos burgesos decadents i propers al patetisme moral, interpretats amb convicció per Robin Adams i Allison Cook.
Els dos cantants, baríton i soprano, interpreten tots els papers, sense treva, en una actuació que requereix un sobreesforç notable, tant pel que fa a la dificultat interpretativa de la partitura, com pel que significa d'entrega vocal, corporal i emocional. Mentre els dos fan real el drama, l'exterior del cub funciona com una part més del muntatge, amb una natura poderosa i que es mostra orgànica.
L’òpera es pot veure fins al 3 de març i compta amb la direcció musical de Peter Rundel, que combina l'Orquestra Simfònica del Liceu amb la música electrònica preenregistrada per l'IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique). L'escenografia és obra d'Alfons Flores i el vestuari, de Lluc Castells. Una peça d'impacte total, avantguardista, amb la voluntat d'apropar una música que és, en ella mateixa, una exploració d'incerteses.
La producció, estrenada al Teatre alla Scala de Milà el 2011, es basa en el text d’Heiner Müller que, al seu torn, s'inspira en la novel·la Les amistats perilloses, escrita per Pierre Choderlos de Laclos l'any 1782. Una història sobre la conquesta sexual i, especialment, sobre les relacions de poder i la cruesa d'un amor concebut com a mitjà per assolir el domini. L'òpera, escrita per Luca Francesconi (Milà, 1956), és una peça de risc que reclama deixar-se emportar per un torrent emocional que escapa de l'acció autocomplaent. És l'amor, però és servit en una dosi letal.
Òpera d'un sol acte, al llarg de dotze escenes palpem la brutor de les passions, el mal que fa el sexe, el dolor que genera ser insaciable. Som a París, al lloc on dos ex-amants es retroben, amb una única sortida possible: la mort. La marquesa de Merteuil proposa una juguesca al vescomte de Valmont per seduir la seva neboda verge, Cécile. Ell preferirà, però, un altre repte: robar l'ànima de Madame de Tourvel, esposa fidel. A partir d'aquí, la sensació de vertigen és imparable, com el seguit d'actes que captiven des d'un sentit dramàtic contundent i ajustat a la precisió de l'escenografia.
El cub de dues tones que és suspès a l'escenari de «Quartett». Foto: Antoni Bofill / Liceu
L'acció i els cantants, en un cub suspès a l'aire
D'arquitectura espectacular, l'espectacle és un esclat d'imaginació i de poder simbòlic. La parella protagonista es desdobla en diferents papers i s'escorxa de viu en viu en un gran cub de dues tones de pes, suspès a l’escenari per mitjà de més de tres-cents cables d’acer. Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, signa la direcció escènica, i es nota: impregna d'una personalitat esclatant tot el muntatge, amb un búnquer convertit en metàfora de la vida de dos burgesos decadents i propers al patetisme moral, interpretats amb convicció per Robin Adams i Allison Cook.
Els dos cantants, baríton i soprano, interpreten tots els papers, sense treva, en una actuació que requereix un sobreesforç notable, tant pel que fa a la dificultat interpretativa de la partitura, com pel que significa d'entrega vocal, corporal i emocional. Mentre els dos fan real el drama, l'exterior del cub funciona com una part més del muntatge, amb una natura poderosa i que es mostra orgànica.
L’òpera es pot veure fins al 3 de març i compta amb la direcció musical de Peter Rundel, que combina l'Orquestra Simfònica del Liceu amb la música electrònica preenregistrada per l'IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique). L'escenografia és obra d'Alfons Flores i el vestuari, de Lluc Castells. Una peça d'impacte total, avantguardista, amb la voluntat d'apropar una música que és, en ella mateixa, una exploració d'incerteses.
Allison Cook, en una escena de «Quartett» Foto: Antoni Bofill / Liceu