02
de març
del
2017
Actualitzat
el
03
de març
a les
10:44h
La informació corporativa sobre un producte o servei, les notícies publicades en els mitjans sobre aquesta novetat, els comentaris en blogs i xarxes socials... En diversos idiomes i a través de múltiples formats: text, àudio, fotografia, vídeo, infografia, etc. Tot aquest material, i més, és tractat massivament en les nombroses estratègies de big data que, com s'ha evidenciat en l’edició del 2017 del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona, estan actualment al servei d’empreses, administracions, associacions i particulars.
L'anomenada ciència de les dades (data science) ha constituït un dels capítols més destacats de la trobada mundial del mòbil a la capital catalana perquè, segons ponents com Nikos Isaris (de la Comissió Europea) o Alexandra Rehak (d’Ovum), ha introduït millores en àrees tan variades com la producció industrial, la logística, el transport, la sanitat, l'educació o el lleure. S’enriqueix amb els beneficis que aporten la robòtica, la intel·ligència artificial i l'aprenentatge de les màquines (machine learning). No obstant això, hi ha límits que el big data encara ha de superar. I dos dels principals afecten la seva essència: la comprensió dels continguts i la seguretat.
Computació cognitiva
Aquesta és la raó per la qual hi ha la “computació cognitiva”, un dels desenvolupaments més poderosos d'anàlisi de grans volums de dades. En aquest camp, la multinacional IBM, present en aquesta convocatòria del MWC, ha creat el sistema Watson, que pot respondre les preguntes que se li plantegin com ho faria una persona. Entra en acció llavors una altra ciència, la semiòtica, és a dir, la teoria general dels signes, centrada a estudiar què permet que es doni amb èxit la comunicació entre individus.
Igualment, la indústria de la seguretat informàtica, com s’ha explicitat en algunes sessions de debat del MWC, està dipositant grans esperances en els últims avenços en intel·ligència artificial i el machine learning per combatre uns atacs que cada vegada són més enginyosos i sofisticats. L'objectiu d'empreses com Webroot, els responsables de la qual s’han desplaçat fins a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, o Darktrace és neutralitzar uns riscs que, fins ara, han requerit l'anàlisi laboriosa dels seus experts.
Algoritmes com els que intervenen en Brightcloud, que, com el seu nom indica, és un servei en el núvol, detecten i classifiquen el malware automàticament, sense cap mediació humana. Els tècnics de la companyia Symantec, que també participen en el MWC, calculen que cada dia sorgeixen aproximadament un milió d'aquestes amenaces, que es materialitzen en virus, codis deshonestos...
Les persones, al marge
Una combinació de paràmetres de classificació i un entrenament continu possibiliten que aquests sistemes s’adaptin als perills que aguaiten a la xarxa, alhora que estalvien molt de temps als professionals, que poden dedicar-se a altres tasques. En síntesi, els informàtics dissenyen programaris i eines per fer el mal o per lluitar contra les infraccions. Seguidament, les persones s’aparten i deixen que els ordinadors i el seu software aprofundeixin tots sols en la delinqüència o en la justícia.
O sigui, com se’ns ha recordat des del congrés dels mòbils de Barcelona, les màquines ja estan entenent per si soles allò que observen entre una quantitat de dades humanament inabastable i, a més, han adquirit la capacitat de preveure d’on poden venir les ofensives que els ocasionarien algun perjudici. Aquest fenomen el van desencadenar subjectes de carn i ossos. Però podem afirmar ara que en mantinguin el control?
L'anomenada ciència de les dades (data science) ha constituït un dels capítols més destacats de la trobada mundial del mòbil a la capital catalana perquè, segons ponents com Nikos Isaris (de la Comissió Europea) o Alexandra Rehak (d’Ovum), ha introduït millores en àrees tan variades com la producció industrial, la logística, el transport, la sanitat, l'educació o el lleure. S’enriqueix amb els beneficis que aporten la robòtica, la intel·ligència artificial i l'aprenentatge de les màquines (machine learning). No obstant això, hi ha límits que el big data encara ha de superar. I dos dels principals afecten la seva essència: la comprensió dels continguts i la seguretat.
Computació cognitiva
Aquesta és la raó per la qual hi ha la “computació cognitiva”, un dels desenvolupaments més poderosos d'anàlisi de grans volums de dades. En aquest camp, la multinacional IBM, present en aquesta convocatòria del MWC, ha creat el sistema Watson, que pot respondre les preguntes que se li plantegin com ho faria una persona. Entra en acció llavors una altra ciència, la semiòtica, és a dir, la teoria general dels signes, centrada a estudiar què permet que es doni amb èxit la comunicació entre individus.
Igualment, la indústria de la seguretat informàtica, com s’ha explicitat en algunes sessions de debat del MWC, està dipositant grans esperances en els últims avenços en intel·ligència artificial i el machine learning per combatre uns atacs que cada vegada són més enginyosos i sofisticats. L'objectiu d'empreses com Webroot, els responsables de la qual s’han desplaçat fins a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, o Darktrace és neutralitzar uns riscs que, fins ara, han requerit l'anàlisi laboriosa dels seus experts.
Algoritmes com els que intervenen en Brightcloud, que, com el seu nom indica, és un servei en el núvol, detecten i classifiquen el malware automàticament, sense cap mediació humana. Els tècnics de la companyia Symantec, que també participen en el MWC, calculen que cada dia sorgeixen aproximadament un milió d'aquestes amenaces, que es materialitzen en virus, codis deshonestos...
Les persones, al marge
Una combinació de paràmetres de classificació i un entrenament continu possibiliten que aquests sistemes s’adaptin als perills que aguaiten a la xarxa, alhora que estalvien molt de temps als professionals, que poden dedicar-se a altres tasques. En síntesi, els informàtics dissenyen programaris i eines per fer el mal o per lluitar contra les infraccions. Seguidament, les persones s’aparten i deixen que els ordinadors i el seu software aprofundeixin tots sols en la delinqüència o en la justícia.
O sigui, com se’ns ha recordat des del congrés dels mòbils de Barcelona, les màquines ja estan entenent per si soles allò que observen entre una quantitat de dades humanament inabastable i, a més, han adquirit la capacitat de preveure d’on poden venir les ofensives que els ocasionarien algun perjudici. Aquest fenomen el van desencadenar subjectes de carn i ossos. Però podem afirmar ara que en mantinguin el control?