La mesa del Parlament es reuneix aquest matí. Entre els assumptes que tractarà hi haurà una modificació del reglament de la cambra per a que els projectes de llei es puguin aprovar en tràmit d'urgència cas que els presentin els grups i no el Govern. El canvi està pensat per la llei de transitorietat, que Junts pel Sí i la CUP tenen pactada però que no han fet pública, que servirà per convocar el referèndum i passar de la vigència de les lleis espanyoles a les catalanes. L'independentisme sap que l'Estat serà implacable en aquest moment crític i, com explicàvem la setmana passada, no vol deixar res per a la improvisació. En la convocatòria del referèndum el Parlament serà molt protagonista.
Mas, altre cop amb el 9-N. I mentre l'independentisme va fent camí, a Madrid, al Tribunal Suprem, seguirà el judici polític contra Francesc Homs pel seu paper al 9-N. Aquesta tarda declara Artur Mas, que podrà de nou aclarir el seu rol en la jornada participativa. Ahir es van evidenciar diferències entre el procés del Suprem i el del TSJC, com ara un protagonisme més secundari dels voluntaris. Les sentències no haurien de ser, però, massa diferents. Us aconsello la crònica de tancament d'Isaac Meler i de l'ambient que s'hi va viure i el perfil que Pep Martí ha fet del tribunal que jutja l'exconseller. A Taradell molts veïns es van concentrar al vespre per fer-li costat: Carles Fiter en va fer aquesta crònica.
El judici cas Palau... per fi. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) fa aquest matí una roda de premsa per explicar les línies de la seva acusació particular en el cas Palau que, per fi (l'assumpte es remunta a 2009), es comença a jutjar demà i que ha d'aclarir el saqueig del Palau de la Música a càrrec de Fèlix Millet i Jordi Montull i el possible finançament irregular de CDC. En parlarem molt aquests dies. El nostre cap de Política Joan Serra Carné ha escrit aquesta opinió.
8tv després de Cuní. Explico en aquesta notícia que 8tv ja no compta amb Josep Cuní, el seu periodista estrella, per la propera temporada. Si el Grupo Godó no s'ho repensa hauran de fer foc nou i redissenyar una cadena que, en els seus balanç d'audiències i financer, demostra com de difícil és fer una televisió privada en català.
Vist i llegit
Empar Marco, fins ara corresponsal de TV3 al País Valencià, ha estat proposada com a directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. El PP i la premsa blavera no ha trigat en criticar la periodista. Però, i si comparem el seu currículum amb el dels seus antecessors a Canal 9? Media.cat, l'observatori critic dels mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ho ha fet. Jutgeu vosaltres mateixos.
El passadís
A Madrid no només sorprèn veure catalans manifestant-se per la independència, sinó que centenars de persones cridant a favor del referèndum portant un grapat d'urnes poden ser vistes com una amenaça. I més si es concentren davant del Tribunal Suprem. Només així es pot entendre la reacció sobredimensionada de la Policia Nacional a les portes del tribunal quan hi van arribar Homs i la resta de polítics catalans seguits d'una manifestació sobiranista que cridava "volem votar!". Els agents, de males maneres, van apartar els periodistes que seguien la comitiva, tallat el carrer i impedir seguir amb normalitat els "canutassos" -en argot periodístic, declaracions a peu dret.
L'efemèride
Tal dia com avui de 1462 va esclatar la primera Guerra dels Remences per reclamar l'abolició dels "mals usos" de la noblesa. Reivindicava l'abolició de les condicions humiliants amb què els nobles tenien sotmesos els seus servents, en un temps de crisi de l'agricultura. Els pagesos havien de pagar una remença i els nobles tenien drets com la confiscació de part dels bens si l'agricultor moria sense testament o sense fills. El conflicte es va solucionar el 1486 amb la publicació de la Sentència Arbitral de Guadalupe. Els pagesos podien abolir els mals usos del senyor previ pagament de 60 sous per mas. Recordem aquells moments històrics de la pagesia catalana amb un dels capítols de la popular i divertida sèrie de TV3 La memòria dels cargols.
L'aniversari
Un 28 de febrer de 1953 naixia a Nova York, als Estats Units, l'economista Paul Krugman, que va ser premi Nobel d'Economia el 2008. Ha destacat en la faceta divulgativa dels assumptes econòmics i defensat visions keynesianes partidàries de la intervenció de l'estat per corregir les desigualtats que crea el capitalisme. Krugman, que és professor a Princeton i columnista a The New York Times, va treballar a l'administració Reagan (republicana) un any. Després va destacar per les seves critiques a George W. Bush. En aquesta entrevista parla sobre el llibre El capitalisme en el segle XXI de Thomas Pikkety, un altre gurú de l'economia. Aquí podeu llegir els seus articles en català a l'Ara.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi