28
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
01
de març
a les
16:07h
No fa ni quatre mesos que Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966) va ser designat per Miquel Iceta per comandar la secretaria d'Organització del PSC, un dels puntals del partit. L'ex-alcalde de la Roca del Vallès va assumir el càrrec enmig de la greu crisi entre el PSC i el PSOE per haver trencat la disciplina de vot i haver-se negat a abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy. Ell ha estat un dels principals interlocutors amb Ferraz per resoldre una crisi de convivència que ja donen per tancada. Això sí, amb alguns acords que marcaran un abans i un després en la relació que els dos partits van segellar l'any 1978.
- Estan a punt de tancar els darrers serrells de l'acord per tancar la crisi de convivència amb el PSOE. Com valora el resultat de la negociació?
- Positivament. A la comissió bilateral del PSC i del PSOE hem conclòs els treballs i hem arribat a un acord que estem acabant de redactar i que elevarem a les respectives executives perquè el validin o l'esmenin si no el consideren correcte. És un pre-acord que enforteix la relació del PSC i del PSOE perquè mantenim l'autonomia de les dues formacions polítiques.
- El fet que un dels acords sigui crear una comissió política formada pel PSC i pel PSOE per debatre i consensuar, per exemple, acords electorals no és una via d'entrada de Ferraz en la presa de decisions del PSC?
- En absolut. Des del juliol del 2013 estava creada la comissió de coordinació perquè va ser un dels acords de Granada i el que fem ara és reforçar-la i dotar-la de més contingut. No és cap via d'entrada, és un espai de diàleg, de compartir anàlisis i de consensuar polítiques i maneres d'actuar.
- Però, en cas de discrepància, qui tindrà l'última paraula?
- Qui fixa la posició política dels socialistes a Catalunya és el consell nacional del PSC, això està clar. Nosaltres fem aquest acord per posar-nos d'acord amb el PSOE.
- Quins seran els requisits que han de complir els militants del PSC per poder formar part del cens que els permetrà votar a les primàries del PSOE?
- Hi ha un criteri molt important, que és que els militants del PSC participaran en les mateixes condicions que els militants del PSOE. A partir d'aquí, en els propers dies farem reunió les dues àrees d'Organització dels partits per acordar el procediment concret.
- Si subratllen tant que finalment els militants del PSC podran participar en aquestes primàries del PSOE és perquè en aquesta capacitat de participar ha estat realment en risc?
- Sí, al principi de tot hi havia companys del PSOE a qui els semblava que s'havia d'aplicar de forma estricta el fet de ser dos partits diferents i que, per tant, s'havia de revisar el protocol posant en qüestió la participació dels militants del PSC al procés congressual del PSOE i, en concret, en la tria del secretari general. Aquest és un procediment nou i que no estava recollit al protocol. Ens hem trobat, però, amb un clima molt correcte amb els companys del PSOE. Ens hem expressat amb molta franquesa i, per tant, no hem amagat les diferències de criteri i les dificultats que hem tingut. Ens vam fixar l'objectiu d'enfortir les relacions. En el moment en què viuen Catalunya i Espanya és molt important mantenir-les. El PSC ha de tenir encaix en el PSOE, sinó molta gent podia pensar que Catalunya tampoc té encaix a Espanya i estem convençuts que això no seria bo per a ningú.
- Va ser aquest l'argument de pes que va convèncer els dirigents del PSOE que posaven en dubte que el PSC hagués de participar en la tria del secretari general?
- No hem anat a convèncer ningú ni ens hem deixat convèncer per ningú. Hem dialogat i analitzat les coses amb calma i de forma pausada i, al final, hem arribat a conclusions comunes perquè partim de plantejaments socialdemòcrates i tenim una visió molt igual, amb matisos. Ambdós compartim que ha d'haver-hi un nou encaix de Catalunya a Espanya a través d'una reforma de la Constitució i, de fet, hem acordat ja com fer-ho. Ho vam acordar el juliol del 2013 a Granada en un document que té vigència. En el seu dia va haver-hi qui va donar poca importància a aquest acord o que, fins i tot, en va fer mofa i avui veu què ha passat i se n'adona que és un document amb molta profunditat que marcava un full de ruta molt viable, que té molta vigència i que nosaltres reprenem com un document al qual ens comprometem.
- Si el reprenen és perquè tenen previst fer algun pas per desenvolupar-lo?
- S'ha impulsat la creació de la comissió d'estudi de la reforma de la Constitució al Congrés i s'ha de buscar, en un context en què el PP no té majoria absoluta, les maneres de començar a caminar cap a aquesta reforma. Les coses s'han de fer ben fetes, sense excloure ningú, comptant amb totes les formacions polítiques rellevants en aquest sentit. Per tant, també el PP, malgrat que partim de posicionaments molt distants en aquest assumpte. L'objectiu polític d'aquesta legislatura seria començar aquests treballs. No és una cosa fàcil ni ràpida, però és un camí viable a diferència d'altres plantejaments que nosaltres no compartim i que ja s'ha dit que, lluny de ser immediats com sostenen els seus defensors, s'han vist que tenen una dificultat molt més gran que la d'una reforma federal de la Constitució.
- En Comú Podem també intenta negociar amb el PSOE una comissió al Congrés on es pugui parlar sobre el dret a decidir com la que els socialistes i PNB han creat a Euskadi. Hi donen suport?
- El dret a decidir és un plantejament que els mateixos que avui en parlen han fet inviable perquè no han estat sincers. No és creïble que un demani ara el dret a decidir i un referèndum legal i acordat quan pocs dies després planteja una desconnexió a través d'un projecte de llei secret que amaguen als parlamentaris. Això no és creïble i reclamo serietat. És mer tacticisme perquè ara veuen que aquest plantejament acaba de guanyar un gruix social i la força política per tirar endavant. Nosaltres no perdrem el temps amb aquestes coses. Ells mateixos ho han fet inviable.
- Com valora el paper que està fent el PSOE a l'oposició tenint en compte que no ha resolt la seva crisi de lideratge?
- Està jugant bé les seves cartes malgrat tenir un problema de lideratge que no resoldrem fins el juny. El partit està a càrrec d'una gestora i de vegades és difícil posar cara a les decisions que es prenen. Malgrat això, crec que ho està fent prou bé i està fent una oposició útil per als ciutadans i són ben coneguts els acords que hem arrencat com ara augmentar el salari mínim o prendre mesures contra la pobresa energètica.
- El govern espanyol està gestionant bé el conflicte amb Catalunya?
- Ho estan fent malament tant el govern espanyol com el Govern català. No enraonen i, uns des de l'immobilisme i amagant-se darrere de la Constitució, i els altres des d'un plantejament unilateral i enorgullint-se de fer plantejaments al marge de la llei, han portat Catalunya a un carreró sense sortida i estem en una mena de nòria que no avança des de com a mínim fa cinc anys. No ho resoldrem ni des de l'immobilisme ni des de plantejaments independentistes màgics.
- Quin és, doncs, el desllorigador?
- El diàleg, el pacte i la negociació. El desllorigador és buscar un nou acord entre Catalunya i Espanya a través d'una reforma de la Constitució i el desllorigador polític és Miquel Iceta.
- Però hi ha una majoria de catalanes que volen el referèndum. Això vol dir que hi han de renunciar?
- Més que renúncies allò que cal fer és articular políticament el que nosaltres creiem que és el desig de la majoria de Catalunya, que és defensar l'autogovern, partir d'un catalanisme polític i trobar un nou encaix de Catalunya a Espanya. Cal donar cabuda a les noves competències en matèria de fiscalitat i finançament reformant la Constitució en sentit federal. Ho tenim escrit i acordat amb el PSOE i creiem que cada vegada els nostres plantejaments troben més ressò en la ciutadania. Pensem que és l'única via factible per desbloquejar una situació que en cinc anys no ha donat res de positiu ni concret pels ciutadans.
- Què en pensa de l'"operació Catalunya"?
- El PSOE va proposar la creació d'una comissió d'investigació. Volem llum i transparència sobre aquest assumpte. La primera cosa exigible a les forces de seguretat és la transparència i el compliment de la legalitat vigent. Sobre la creació d'una comissió al Parlament també hi votarem a favor, però no té gaire sentit si ja n'hi ha una al Congrés i ens sembla que és més aviat per distreure el personal i tapar altres comissions com la del cas Vidal.
- Votaran a favor de la compareixença d'Alícia Sánchez-Camacho de l'ex-ministre Jorge Fernández Díaz?
- La comissió es fa perquè compareguin els implicats. Entenc que els socialistes hi donaran suport però la decisió la prendran els membres del PSOE que participin en la comissió.
- Pedro Sánchez proposa que es modifiqui l'article 2 de la Constitució perquè es defineixi Espanya com un Estat plurinacional. Hi està d'acord?
- Hem defensat sempre que Catalunya és una nació i que això no comporta ni dona dret a esdevenir un estat, sinó un respecte a la llengua i la tradició catalana. El plantejament que fa Sánchez és possible però també n'hi ha d'altres i del que es tracta és d'acordar-los amb totes les formacions polítiques per veure quin plantejament té un consens ampli i fa factible la reforma de la Constitució. És un plantejament que Sánchez fa, però el PSOE ha d'escollir secretari general. Ell ja ha dit que hi opta i altres companys també han anunciat que concorreran a les primàries. El PSC, però, ja hem deixat clar que serem neutrals durant aquest procés.
- El PSOE segueix sense acceptar, però, que el PSC defineixi Catalunya com a nació.
- El protocol d'unitat del 78 parla del caràcter nacional i les aspiracions nacionals de Catalunya. L'acord de Granada també. El mot nació és polisèmic i des del moment que alguns ho atribueixen automàticament a la necessitat d'esdevenir un estat, doncs genera rebuig. Nosaltres no estem dient això, diem que Catalunya és una nació amb llengua pròpia i cultura pròpia. Això ho hem defensat sempre des de la fundació del PSC i no em consta que el PSOE hi estigui en contra. No compartim ni nosaltres ni ells que el caràcter nacional de Catalunya doni dret a tenir un estat propi. Podem desenvolupar-nos com a nació dins del marc de l'estat espanyol i de la Unió Europea.
- Si es convoca el referèndum, quin serà el paper del PSC?
- Vam acordar a l'executiva que nosaltres no estarem mai per plantejaments al marge de la llei ni unilaterals. No es pot fer un referèndum saltant-se la llei.
- Però el PSC farà d'espectador o el combatrà?
- Explicarem el nostre posicionament polític i explicarem als catalans que no anem en lloc, que és tornar al 9-N del 2014, que no ha donat cap resultat concret.
- Què creu que ha de fer l'Estat si es convoca aquest referèndum?
- No ho sé. No farem cap especulació. M'agradaria que no s'arribés a aquest punt, que és un xoc on no hi guanyarà ningú. Crec que és una irresponsabilitat portar la situació fins a aquest extrem.
- Si el PSC diu que està en contra de la judicialització de la política per què no el veiem donant suport als dirigents encausats pel 9-N o als membres de la mesa del Parlament que seran processats?
- No són plantejaments contradictoris. La política es fa a les institucions i no als tribunals. Estem en contra que es judicialitzi l'activitat política. Però estem en un estat de dret i s'ha de respectar la llei i els primers que ho han de complir són els representants polítics. No poden pretendre que, tinguin les responsabilitats que tinguin, puguin vulnerar les resolucions judicials. Ho hem anat advertint: s'han de complir les sentències. Això no vol dir que sempre estiguem d'acord amb les sentències. Hem estat en desacord amb resolucions del TC i el que s'ha de fer és treballar per canviar les lleis. Però saltar-se la llei no porta enlloc. No hi ha democràcia sense respecte a la legalitat.
- Per tant, és un error que el 9-N estigui en mans dels tribunals?
- És un fracàs de la política, de Mas, del seu govern i del govern de Madrid. Un fracàs de tothom. Per aquesta via no desbloquejarem la situació ni solucionarem cap problema.
- Iceta va arribar al comandament del partit després que patís una escissió i s'empetitís com mai. Està ara en condicions de créixer el PSC?
- Creiem que els nostres posicionaments polítics, no només pel que fa a la relació Catalunya-Espanya, sinó també en matèria econòmica, de drets socials i de treballar per a una major igualtat entre ciutadans està guanyant terreny. Plantegem una via de creixement sostingut tocant de peus a terra, sent conscients de les dificultats del moment, no només a Catalunya, sinó també del context que travessa la socialdemocràcia a nivell europeu. Però ens refermem en les nostres conviccions i els nostres valors per dissenyar un programa polític que actualitzi els valors clàssics de la socialdemocràcia. Ens sembla que aquesta és l'oferta guanyadora. Per tant, no anem a un plantejament defensiu de mantenir les posicions sinó de fer-les créixer.
- El partit dels "comuns" són un aliat o un rival que temen que els resti espai electoral?
- Nosaltres donem la benvinguda a totes les forces polítiques noves que es creïn, és una senyal de vitalitat democràtica. Òbviament el nou partit dels "comuns" és un adversari polític, però un adversari que està a l'esquerra i que, per tant, hi podem compartir certes coses. Però s'han de definir, i ho han de fer aviat, sobre si donaran suport o no a un referèndum il·legal.
- Aquesta qüestió és clau per a la política d'aliances?
- Sí és clau. S'hauran de definir.
- Això pot afectar el gover d'Ada Colau amb el PSC a Barcelona?
- No, el govern de Barcelona està fet en clau de Barcelona. Les decisions al respecte les prendran la federació de Barcelona, però està fet en clau municipal i al marge de la política a nivell nacional.
- Estan a punt de tancar els darrers serrells de l'acord per tancar la crisi de convivència amb el PSOE. Com valora el resultat de la negociació?
- Positivament. A la comissió bilateral del PSC i del PSOE hem conclòs els treballs i hem arribat a un acord que estem acabant de redactar i que elevarem a les respectives executives perquè el validin o l'esmenin si no el consideren correcte. És un pre-acord que enforteix la relació del PSC i del PSOE perquè mantenim l'autonomia de les dues formacions polítiques.
- El fet que un dels acords sigui crear una comissió política formada pel PSC i pel PSOE per debatre i consensuar, per exemple, acords electorals no és una via d'entrada de Ferraz en la presa de decisions del PSC?
- En absolut. Des del juliol del 2013 estava creada la comissió de coordinació perquè va ser un dels acords de Granada i el que fem ara és reforçar-la i dotar-la de més contingut. No és cap via d'entrada, és un espai de diàleg, de compartir anàlisis i de consensuar polítiques i maneres d'actuar.
- Però, en cas de discrepància, qui tindrà l'última paraula?
- Qui fixa la posició política dels socialistes a Catalunya és el consell nacional del PSC, això està clar. Nosaltres fem aquest acord per posar-nos d'acord amb el PSOE.
- Quins seran els requisits que han de complir els militants del PSC per poder formar part del cens que els permetrà votar a les primàries del PSOE?
- Hi ha un criteri molt important, que és que els militants del PSC participaran en les mateixes condicions que els militants del PSOE. A partir d'aquí, en els propers dies farem reunió les dues àrees d'Organització dels partits per acordar el procediment concret.
Salvador Illa, a la seu del PSC del carrer Nicaragua de Barcelona. Foto: Adrià Costa
- Si subratllen tant que finalment els militants del PSC podran participar en aquestes primàries del PSOE és perquè en aquesta capacitat de participar ha estat realment en risc?
- Sí, al principi de tot hi havia companys del PSOE a qui els semblava que s'havia d'aplicar de forma estricta el fet de ser dos partits diferents i que, per tant, s'havia de revisar el protocol posant en qüestió la participació dels militants del PSC al procés congressual del PSOE i, en concret, en la tria del secretari general. Aquest és un procediment nou i que no estava recollit al protocol. Ens hem trobat, però, amb un clima molt correcte amb els companys del PSOE. Ens hem expressat amb molta franquesa i, per tant, no hem amagat les diferències de criteri i les dificultats que hem tingut. Ens vam fixar l'objectiu d'enfortir les relacions. En el moment en què viuen Catalunya i Espanya és molt important mantenir-les. El PSC ha de tenir encaix en el PSOE, sinó molta gent podia pensar que Catalunya tampoc té encaix a Espanya i estem convençuts que això no seria bo per a ningú.
- Va ser aquest l'argument de pes que va convèncer els dirigents del PSOE que posaven en dubte que el PSC hagués de participar en la tria del secretari general?
- No hem anat a convèncer ningú ni ens hem deixat convèncer per ningú. Hem dialogat i analitzat les coses amb calma i de forma pausada i, al final, hem arribat a conclusions comunes perquè partim de plantejaments socialdemòcrates i tenim una visió molt igual, amb matisos. Ambdós compartim que ha d'haver-hi un nou encaix de Catalunya a Espanya a través d'una reforma de la Constitució i, de fet, hem acordat ja com fer-ho. Ho vam acordar el juliol del 2013 a Granada en un document que té vigència. En el seu dia va haver-hi qui va donar poca importància a aquest acord o que, fins i tot, en va fer mofa i avui veu què ha passat i se n'adona que és un document amb molta profunditat que marcava un full de ruta molt viable, que té molta vigència i que nosaltres reprenem com un document al qual ens comprometem.
- Si el reprenen és perquè tenen previst fer algun pas per desenvolupar-lo?
- S'ha impulsat la creació de la comissió d'estudi de la reforma de la Constitució al Congrés i s'ha de buscar, en un context en què el PP no té majoria absoluta, les maneres de començar a caminar cap a aquesta reforma. Les coses s'han de fer ben fetes, sense excloure ningú, comptant amb totes les formacions polítiques rellevants en aquest sentit. Per tant, també el PP, malgrat que partim de posicionaments molt distants en aquest assumpte. L'objectiu polític d'aquesta legislatura seria començar aquests treballs. No és una cosa fàcil ni ràpida, però és un camí viable a diferència d'altres plantejaments que nosaltres no compartim i que ja s'ha dit que, lluny de ser immediats com sostenen els seus defensors, s'han vist que tenen una dificultat molt més gran que la d'una reforma federal de la Constitució.
- En Comú Podem també intenta negociar amb el PSOE una comissió al Congrés on es pugui parlar sobre el dret a decidir com la que els socialistes i PNB han creat a Euskadi. Hi donen suport?
- El dret a decidir és un plantejament que els mateixos que avui en parlen han fet inviable perquè no han estat sincers. No és creïble que un demani ara el dret a decidir i un referèndum legal i acordat quan pocs dies després planteja una desconnexió a través d'un projecte de llei secret que amaguen als parlamentaris. Això no és creïble i reclamo serietat. És mer tacticisme perquè ara veuen que aquest plantejament acaba de guanyar un gruix social i la força política per tirar endavant. Nosaltres no perdrem el temps amb aquestes coses. Ells mateixos ho han fet inviable.
- Com valora el paper que està fent el PSOE a l'oposició tenint en compte que no ha resolt la seva crisi de lideratge?
- Està jugant bé les seves cartes malgrat tenir un problema de lideratge que no resoldrem fins el juny. El partit està a càrrec d'una gestora i de vegades és difícil posar cara a les decisions que es prenen. Malgrat això, crec que ho està fent prou bé i està fent una oposició útil per als ciutadans i són ben coneguts els acords que hem arrencat com ara augmentar el salari mínim o prendre mesures contra la pobresa energètica.
Salvador Illa considera que el PSOE està fent una "oposició útil". Foto: Adrià Costa
- El govern espanyol està gestionant bé el conflicte amb Catalunya?
- Ho estan fent malament tant el govern espanyol com el Govern català. No enraonen i, uns des de l'immobilisme i amagant-se darrere de la Constitució, i els altres des d'un plantejament unilateral i enorgullint-se de fer plantejaments al marge de la llei, han portat Catalunya a un carreró sense sortida i estem en una mena de nòria que no avança des de com a mínim fa cinc anys. No ho resoldrem ni des de l'immobilisme ni des de plantejaments independentistes màgics.
- Quin és, doncs, el desllorigador?
- El diàleg, el pacte i la negociació. El desllorigador és buscar un nou acord entre Catalunya i Espanya a través d'una reforma de la Constitució i el desllorigador polític és Miquel Iceta.
- Però hi ha una majoria de catalanes que volen el referèndum. Això vol dir que hi han de renunciar?
- Més que renúncies allò que cal fer és articular políticament el que nosaltres creiem que és el desig de la majoria de Catalunya, que és defensar l'autogovern, partir d'un catalanisme polític i trobar un nou encaix de Catalunya a Espanya. Cal donar cabuda a les noves competències en matèria de fiscalitat i finançament reformant la Constitució en sentit federal. Ho tenim escrit i acordat amb el PSOE i creiem que cada vegada els nostres plantejaments troben més ressò en la ciutadania. Pensem que és l'única via factible per desbloquejar una situació que en cinc anys no ha donat res de positiu ni concret pels ciutadans.
- Què en pensa de l'"operació Catalunya"?
- El PSOE va proposar la creació d'una comissió d'investigació. Volem llum i transparència sobre aquest assumpte. La primera cosa exigible a les forces de seguretat és la transparència i el compliment de la legalitat vigent. Sobre la creació d'una comissió al Parlament també hi votarem a favor, però no té gaire sentit si ja n'hi ha una al Congrés i ens sembla que és més aviat per distreure el personal i tapar altres comissions com la del cas Vidal.
- Votaran a favor de la compareixença d'Alícia Sánchez-Camacho de l'ex-ministre Jorge Fernández Díaz?
- La comissió es fa perquè compareguin els implicats. Entenc que els socialistes hi donaran suport però la decisió la prendran els membres del PSOE que participin en la comissió.
Illa insisteix que el PSC es mantindrà neutral durant el procés congressual del PSOE. Foto: Adrià Costa
- Hem defensat sempre que Catalunya és una nació i que això no comporta ni dona dret a esdevenir un estat, sinó un respecte a la llengua i la tradició catalana. El plantejament que fa Sánchez és possible però també n'hi ha d'altres i del que es tracta és d'acordar-los amb totes les formacions polítiques per veure quin plantejament té un consens ampli i fa factible la reforma de la Constitució. És un plantejament que Sánchez fa, però el PSOE ha d'escollir secretari general. Ell ja ha dit que hi opta i altres companys també han anunciat que concorreran a les primàries. El PSC, però, ja hem deixat clar que serem neutrals durant aquest procés.
- El PSOE segueix sense acceptar, però, que el PSC defineixi Catalunya com a nació.
- El protocol d'unitat del 78 parla del caràcter nacional i les aspiracions nacionals de Catalunya. L'acord de Granada també. El mot nació és polisèmic i des del moment que alguns ho atribueixen automàticament a la necessitat d'esdevenir un estat, doncs genera rebuig. Nosaltres no estem dient això, diem que Catalunya és una nació amb llengua pròpia i cultura pròpia. Això ho hem defensat sempre des de la fundació del PSC i no em consta que el PSOE hi estigui en contra. No compartim ni nosaltres ni ells que el caràcter nacional de Catalunya doni dret a tenir un estat propi. Podem desenvolupar-nos com a nació dins del marc de l'estat espanyol i de la Unió Europea.
- Si es convoca el referèndum, quin serà el paper del PSC?
- Vam acordar a l'executiva que nosaltres no estarem mai per plantejaments al marge de la llei ni unilaterals. No es pot fer un referèndum saltant-se la llei.
- Però el PSC farà d'espectador o el combatrà?
- Explicarem el nostre posicionament polític i explicarem als catalans que no anem en lloc, que és tornar al 9-N del 2014, que no ha donat cap resultat concret.
- Què creu que ha de fer l'Estat si es convoca aquest referèndum?
- No ho sé. No farem cap especulació. M'agradaria que no s'arribés a aquest punt, que és un xoc on no hi guanyarà ningú. Crec que és una irresponsabilitat portar la situació fins a aquest extrem.
El secretari d'Organització titlla de "fracàs" de la política que el 9-N estigui als tribunals. Foto: Adrià Costa
- Si el PSC diu que està en contra de la judicialització de la política per què no el veiem donant suport als dirigents encausats pel 9-N o als membres de la mesa del Parlament que seran processats?
- No són plantejaments contradictoris. La política es fa a les institucions i no als tribunals. Estem en contra que es judicialitzi l'activitat política. Però estem en un estat de dret i s'ha de respectar la llei i els primers que ho han de complir són els representants polítics. No poden pretendre que, tinguin les responsabilitats que tinguin, puguin vulnerar les resolucions judicials. Ho hem anat advertint: s'han de complir les sentències. Això no vol dir que sempre estiguem d'acord amb les sentències. Hem estat en desacord amb resolucions del TC i el que s'ha de fer és treballar per canviar les lleis. Però saltar-se la llei no porta enlloc. No hi ha democràcia sense respecte a la legalitat.
- Per tant, és un error que el 9-N estigui en mans dels tribunals?
- És un fracàs de la política, de Mas, del seu govern i del govern de Madrid. Un fracàs de tothom. Per aquesta via no desbloquejarem la situació ni solucionarem cap problema.
- Iceta va arribar al comandament del partit després que patís una escissió i s'empetitís com mai. Està ara en condicions de créixer el PSC?
- Creiem que els nostres posicionaments polítics, no només pel que fa a la relació Catalunya-Espanya, sinó també en matèria econòmica, de drets socials i de treballar per a una major igualtat entre ciutadans està guanyant terreny. Plantegem una via de creixement sostingut tocant de peus a terra, sent conscients de les dificultats del moment, no només a Catalunya, sinó també del context que travessa la socialdemocràcia a nivell europeu. Però ens refermem en les nostres conviccions i els nostres valors per dissenyar un programa polític que actualitzi els valors clàssics de la socialdemocràcia. Ens sembla que aquesta és l'oferta guanyadora. Per tant, no anem a un plantejament defensiu de mantenir les posicions sinó de fer-les créixer.
- El partit dels "comuns" són un aliat o un rival que temen que els resti espai electoral?
- Nosaltres donem la benvinguda a totes les forces polítiques noves que es creïn, és una senyal de vitalitat democràtica. Òbviament el nou partit dels "comuns" és un adversari polític, però un adversari que està a l'esquerra i que, per tant, hi podem compartir certes coses. Però s'han de definir, i ho han de fer aviat, sobre si donaran suport o no a un referèndum il·legal.
- Aquesta qüestió és clau per a la política d'aliances?
- Sí és clau. S'hauran de definir.
- Això pot afectar el gover d'Ada Colau amb el PSC a Barcelona?
- No, el govern de Barcelona està fet en clau de Barcelona. Les decisions al respecte les prendran la federació de Barcelona, però està fet en clau municipal i al marge de la política a nivell nacional.
Salvador Illa fa només quatre mesos que va assumir el càrrec a la direcció d'Iceta. Foto: Adrià Costa