Manel Navarro: «És un orgull tornar a dur el nom de Sabadell a Eurovisió»
El jove compositor sabadellenc representarà Espanya al festival el proper 13 de maig | Acaba d’enregistrar el videoclip del tema “Do it for your lover” a Tenerife
Amb només 20 anys, Manel Navarro (Sabadell, 1996) s’ha convertit en el representant d’Espanya a Eurovisió amb el tema Do it for your lover, convertint-se, així, en el segon veí de Sabadell que actua sobre l’escenari en el festival internacional després de Sergio Dalma.
Veí de tota la vida de Sol i Padrís, enfronta com un repte l’actuació del proper 13 de maig a Kíev (Ucraïna), i assegura estar orgullós de la feina que ha fet. NacióDigital ha parlat de tot plegat amb ell, del present, de l'intens calendari que li queda fins la data del festival, però també de la polèmica que l’ha envoltat des de la seva elecció.
- Sabadellenc de tota la vida, oi?
- Sí, vaig néixer al Parc Taulí i he viscut durant 20 anys a Sol i Padrís. Tots els estudis els vaig fer a l’escola Sant Nicolau, i de ben petit vaig començar a jugar a futbol, entre altres a les categories inferiors del Sabadell.
A post shared by Manel Navarro Music (@manelnmusic) on
- I de música, n’has fet estudis?
- Doncs no. Als 10 anys el meu pare em va regalar una guitarra. En aquell moment no li vaig fer gens de cas, tenia al cap altres coses, com jugar a futbol o a videojocs. Però als 14 anys vaig començar a fer els primers cops amb la guitarra, el meu pare em va ensenyar alguns acords, ell també la toca però no s’hi dedica. Llavors em va donar per cantar i per compondre, i el primer vídeo el vaig gravar llavors.
- I tens algun antecedent musical a la família?
- No, no, el meu pare toca però com a afició, ningú més està relacionat amb la música. De fet allò va ser el principi, poc després, al 2014, vaig participar al concurs Teen Star 2, que es feia a través de les xarxes socials. Hi vaig penjar uns covers i un jurat em va elegir per estar a la final, que es va fer a la Sala Bikini. Allà hi vaig actuar amb una versió del tema Hold on, we’re going home, del canadenc Drake. Un jurat format per tres persones em va escollir guanyador.
- Va ser el gran salt!
- Sí, el premi consistia en la gravació de dos senzills, una sessió de fotos i un contracte discogràfic amb Musica Global. Ara segueixo amb ells, amb Must Producciones i amb Sony Music Spain. Va ser l’inici de tot.
- I la carrera que has començat t’ha fet moure de Sabadell?
- Fins fa un mes i mig hi vivia, però ara m’he hagut de mudar a Madrid. Segueixo allà, però de fet aquests dies estic a casa dels meus pares.
- I què se sent al representar Sabadell a Eurovisió? En Sergio Dalma ja ho va fer al 1991...
- És un orgull tornar a dur el nom de Sabadell a Eurovisió, és la meva ciutat, on he viscut i on he crescut, on hi tinc la família i els amics. Em fa molta il·lusió.
- I de l’Ajuntament t’han donat l’enhorabona ja per l’elecció? Pot ser un bon element de promoció de la ciutat...
- No. Ningú m’ha trucat.
- Vaja. Doncs parlem de la cançó, com va sorgir la idea?
- La teníem gravada des d’abans de la preselecció, anava a ser el meu segon senzill, i vam decidir tirar pel dret i anar al concurs amb aquesta. La lletra i la composició de veu i guitarra és meva, però també he tingut l’ajuda d’un gran amic, el productor Rayito.
- I la resta del grup amb qui toques, són de Sabadell?
- No, són de diferents punts de Catalunya, ens hem anat coneixement amb els anys. El bateria és de Madrid, però. Tots hem tingut dies moguts, abans d’Objetivo Eurovisión van ser dies durs, tres setmanes molt intenses de treballar molt dur cada dia, fer entrevistes... Ho vam viure amb molta il·lusió, molt cansats, però ara que hem guanyat tampoc és que tingui massa temps lliure...
- Sí, va ser un mal gest, no ho hauria d’haver fet, però també m’agradaria veure què hagués fet altra gent si haguessin estat a l’escenari, l’haguessin insultat i fins i tot amenaçat. He vist el programa gravat, i tot el que vaig viure allà dalt no es veu, no s’aprecia. Repeteixo, va ser un error fer aquell gest, però va ser un moment molt tens i complicat.
- La relació amb en Xavi Martínez és la relació que hi ha entre un locutor i un artista. De fet, ell va punxar al seu programa música de Paula Rojo i també de Mario Jefferson. A mi em va començar a punxar un mes abans d’Eurovisió, per això es va originar l’embolic. Però insisteixo, que és simplement una relació entre locutor i artista.
- Sí, hem viatjat a Tenerife, hem aprofitat la platja, hem fet surf, i ha estat molt guai. Va molt d’acord amb la cançó. No podíem dir on érem perquè era exclusiva de TVE, i això m’ha sabut greu, perquè era el primer cop que hi anava i m’hagués agradat poder trobar-me amb seguidors d’allà.
- Les imatges que s’han filtrat fins ara són idíl·liques.
- Sí, hem aprofitat el nord, on hi ha més muntanyes i herba, i el sud, on hi ha molta platja i hi feia més calor, a més hi havia onades, que per fer surf ens han anat molt bé per la gravació.
- Esperarem, doncs. Mentrestant, l’agenda se’t va atapeint.
- Hem estat a Ucraïna, en una de les semifinals de preselecció del candidat a Eurovisió d’allà, però també he d’anar a Londres i a Amsterdam, on es faran Europarties. M’agradaria anar al màxim de llocs possible per presentar la cançó i donar-nos a conèixer.
- De cara al Festival d’Eurovisió, ja heu decidit com serà l’actuació?
- La musica és gravada, però la veu sempre és en directe. És el dia que millor veu has de tenir en tota la teva vida, però el truc és no pensar-hi gaire, anar fent vida normal. Si el dia que toca no has fet excessos, la veu l’has de tenir bé. Encara, però, no hem decidit si sortirem tots els de la banda o jo sol.
- Aquests dies ets a Sabadell. T’atura molta gent?
- Sí, al barri força, però també a diferents llocs on he anat. A Madrid m’aturen bastant, i a Tenerife tres o quatre cops m’han aturat. Però com a Sabadell, en cap altre lloc.
Manel Navarro, en un moment del rodatge del videoclip. Foto: TVE
