entrevista

Raphael Nagel: «La llei de segona oportunitat és el rescat ciutadà»

El promotor de la Fundació Nagel d'ajuda a persones sobre-endeutades denuncia que la desigualtat creixent "és un despropòsit per a la pau social"

Després de 17 anys treballant per bancs i fons d'inversió, considera que la banca "no s'hauria de deixar condemnar a un impost" pels pisos buits sinó "assumir la seva responsabilitat social"

| 25/02/2017 a les 11:15h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Economia, entitats financeres, Raphael Nagel, llei de segona oportunitat, banca, habitatge, turbocapitalisme
Raphael Nagel | Isaac Meler
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Raphael Nagel (Heilbronn, Alemanya, 1970) va treballar durant 17 anys per a bancs i fons d'inversió, entre ells el Deutsche Bank. Un infart el 2010 va provocar un canvi de prioritats en la seva vida i va començar a ajudar empreses i institucions a superar situacions de sobre-endeutament. A més a més, des de la Fundació Nagel, creada l'estiu passat, ha començat a ajudar a persones individuals i petites i mitjanes empreses, i la llei de segona oportunitat del 27 febrer de 2015 s'ha convertit en la seva principal eina. El seu objectiu és "deixar un món millor" als seus quatre fills. El juny de 2016 va publicar Turbocapitalismo: los maestros de la quiebra (Kant Ediciones), un llibre que té com a protagonistes els excessos de la banca espanyola.  

- Com treballa la Fundació Nagel?

- Promou l'educació financera i ajuda puntualment a persones en perill d'exclusió social a causa del sobre-endeutament. Tot funciona amb voluntaris. Orientem a persones, per exemple, en el concurs de creditors. A Alemanya hi ha uns 107.000 concursos anuals de persones físiques quan a Espanya n'hi ha uns mil a l'any. També fem tallers en col·laboració amb ONG.

- Quina gent atenen?

- Hi ha molts casos de persones grans, pares o avis, que han hagut de suportar la càrrega de la unitat familiar més àmplia arran de la crisi i s'han quedat sense estalvis. En aquest cas només els queda el totxo i els assessorem perquè aconsegueixin un vitalici [venda de l'immoble mantenint el dret d'usdefruit].

- Com arriben?

- Cremada de viure amb deutes ha vingut gent de tots els perfils socials. Hem tingut una persona amb títol aristocràtic i també algun periodista que ha acabat vivint en una boca de metro. La gent se sent fracassada quan hauria de ser el contrari: si una cosa surt malament, és de savis rectificar. El sobre-endeutament, psicològicament, afecta molt més els homes que les dones. Ells s'identifiquen molt més en la seva economia. Ells són més fortes. Truca molta gent gran a la fundació i sempre la dona és la primera. Per als homes sembla que perdin la seva virilitat.

- L'últim cas que ha tractat?

- L'altre dia va trucar un noi de 17 anys. La seva mare és portera i guanya 900 euros al mes i el seu fill demanava ajuda perquè ella està en un estat anímic molt baix, fins i tot parla de suïcidi. Ve la mare amb el fill, que té una discapacitat de quasi el 40%, i un altre fill que ha de mantenir amb el seu sou. A més a més, té un deute 27.000 euros amb quotes mensuals de 700 euros. L'únic que ha pogut fer fins ara és demanar cada mes targeta de crèdit nova per poder viure fins que els bancs ja no li donaven més i només la trucaven per reclamar el deute. Li hem recomanat que s'aculli a la llei de segona oportunitat.

- Aquesta llei és gaire coneguda?

- La gent no es creu que el legislador ha fet una llei que de veritat allibera el ciutadà dels seus deutes. Està pensada per a persones físiques o petites i mitjanes empreses amb deutes de fins a 5 milions d'euros. No és perfecte. Falta després aclarir com t'alliberes dels deutes amb seguretat social i Hisenda però és molt favorable a la gent en un país amb 3 milions de persones sobre-endeutades.


- Les persones amb massa deutes poden haver estat víctimes del "turbocapitalisme"?

- Bé, hem de buscar que la gent sàpiga tenir una relació sostenible amb els diners. A parer meu, una persona que no tingui solvència contrastada i ingressos econòmics no hauria de poder contractar un crèdit. La banca faria un favor a la persona a qui no presta i a si mateixa perquè no perjudica els seus accionistes amb crèdits fallits en un futur. A l'estat espanyol hi ha una quota inembargable de 967 euros. Com atendrà el servei de deute una persona amb ingressos de 900 euros i dos fills tenint en compte aquest límit? La gent ha d'aprendre a viure amb el que té i buscar més fonts d'ingressos en el treball però viure a crèdit a la llarga té el problema que s'ha de tornar.

-...

- Dit això, per turbocapitalisme entenc el capitalisme tan accelerat que estem veien. Cada dia hi ha gent amb més patrimoni: 62 persones que tenen tant com el 50% més pobre. És un despropòsit per a la pau social. L'enriquiment ha crescut molt perquè aquest percentatge no arribava al 42% fa un temps. Per tant, els rics s'han enriquit molt i els pobres s'han empobrit molt. El que està desapareixent és la classe mitjana i molts sectors on la gent es guanyava la vida molt bé. Els últims canvis han fet que els sous hagin baixat moltíssim i amb un sou mitjà de 2.200 euros és impossible mantenir la família. Ja es necessiten dues persones per independitzar-se perquè una persona jove sola no pot pagar un pis i menjar.

- Adéu a la igualtat d'oportunitats?

- Les oportunitats per a la joventut s'han reduït. Cada cop, els que hereten són més privilegiats i els que no hereten menys. Una dada que ens va preocupar molt és el 30% de pobresa infantil. I més des d'un punt de vista demogràfic. Tenim una societat cada cop més vella i algú haurà de pagar les pensions... S'hauria de promoure la idea de família, benestar i nens. Però tenir fills perquè el 30% visquin en la pobresa és una injustícia total.

- Tanmateix, en el llibre, vostè reafirma la seva ideologia capitalista.

- He treballat a la banca i clar que tinc aspiracions econòmiques i no veig problema en un capitalisme civilitzat, però sí en el capitalisme descontrolat i fora de lloc. Avui en dia aproximadament el 90% de les transaccions bancaries estan desvinculades de l'economia real. No tenen transfons real: el 90% d'ingressos i moviments són apunts comptables a través d'ordinadors, especulació. Això ja no és l'economia clàssica. I la banca s'ha convertit en un monstre descontrolat.

- Quins canvis hi hauria d'haver?

- Les empreses han de donar un nou missatge de responsabilitat social i, per exemple, deixar de reduir a través d'arquitectura fiscal els seus impostos i acabar tributant per cada milió 50 euros. Els clients també haurien de ser més crítics deixant de comprar a les empreses que no tributin, fer pressió social. El consumidor ha de ser crític, i no oportunista. A més a més, les petites i mitjanes empreses aporten el 75% dels llocs de treball i tributen al 18% mentre que les empreses de l'Íbex 35 paguen el 6%. El repartiment de càrregues no es just, i ho veu també qualsevol assalariat que no paga ni el 6%, ni el 18%... Actualment les càrregues van cap als més dèbils. 
 

Raphael Nagel Foto: Isaac Meler


- I la banca, com hauria d'actuar?

- Està davant d'una magnífica oportunitat davant les reclamacions. La banca se sent víctima, tothom la critica, i això té una solució molt fàcil com, per exemple, en el cas de les clàusules sòl. Els bancs podrien dir "nosaltres sols calcularem el que hem de tornar i us ho enviarem". Jo tinc un amic magistrat que va anar a preguntar per les seves clàusules sòl i ni tan sols el van informar. Quan hagi de dictar una sentència sobre un assumpte d'aquest tipus com tractarà a la banca? A mi si el meu banc em tornés el que m'ha cobrat de més m'inspiraria una confiança brutal.

- Bankia sembla haver apostat per aquesta via. Un canvi de rumb total...

- La de Bankia és una bona posició tot i que ha estat rescatada amb fons públics i al llibre jo dic que s'hauria d'haver deixat caure perquè s'han socialitzat pèrdues i privatitzat beneficis. El problema és que es va polititzar i no era una banca professional, amb una gestió subòptima i perjudicial per als ciutadans.

- S'haurien d'haver deixat caure altres entitats financeres i rescatar els ciutadans?

- Hi ha tres milions de persones sobre-endeutades i el legislador ha fet la llei segona oportunitat, però la gent no la demana. En el fons ja hi ha un rescat indirecte, però com a mínim s'ha de demanar. La llei de segona oportunitat és el rescat del ciutadà. El legislador esperava una allau als jutjats: habitualment els concursos de creditors es porten als jutjats mercantils, però amb tres milions de persones afectades, es va preveure una allau i el legislador va portar el concurs de la persona física als jutjats civils. I no hi ha anat ningú. És un rescat on no s'han posat diners, però és millor, perquè quedes sense deutes. permet tornar a començar i xoca que la gent no s'ha acollit a això.

- Després de la crisi hipotecària, ara sembla que comença a créixer la bombolla del lloguer. És sostenible?

- Ho veig extremadament preocupant. Hi ha zones al centre de Barcelona on hi ha hagut una pujada del 25%. És- un autèntic problema. Principalment sorgeix perquè molts estalviadors, davant dels interessos baixos de Draghi, ja no poden mantenir diners al banc i fugen al valor refugi del totxo per cobrar lloguers i tenir major rendibilitat. A banda, hi ha molta més por a hipotecar-se. En la línia del turbocapitalisme, els que tenen diners, en tindran més perquè a sobre inverteixen en pisos i els lloguers pugen. I els que no tenen diners cada cop es més difícil que accedeixin a l'habitatge. El món immobiliari permet canviar ràpidament les dades econòmiques d'un país perquè genera  un gran volum de treball i inversió, però sempre es problemàtic. A l'Alemanya de l'est, en l'època de la reunificació es va produir una bombolla immobiliària i després la depressió va ser total. El tema immobiliari hauria de tenir un ministeri propi.

- Per què la banca manté els pisos buits?

- A Alemanya hi ha 1.850 entitats bancàries i a Espanya 15. Hem viscut la fusió de la fusió de la fusió. Això va suposar que la banca ja no era capaç de gestionar els pisos i béns impagats. Per això han aparegut al mapa quatre empreses gestores a qui la banca ha delegat la gestió dels actius immobiliaris. Les decisions es prenen en despatxos allunyats de la realitat. La banca també s'ha trobat que tothom demana producte a Barcelona i molts d'aquests pisos estan en emplaçaments secundaris i les entitats financeres tenen poca pressió econòmica per vendre. Moltes promocions immobiliàries d'entrada ja van ser un fracàs.

- Què en pensa dels impostos als pisos buits? 

- Ho veig bé perquè sense pressió no es mou res. Tanmateix, com deia abans, la pròpia banca hauria de fer, per exemple, una campanya de màrqueting o oferir lloguers social. No s'hauria de deixar condemnar a un impost, sinó assumir la seva responsabilitat social.
 

Raphael Nagel Foto: Isaac Meler

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, en una reunió de Govern | Govern
Oriol March
01/01/1970
El president de la Generalitat assegura que hi ha "plans de contingència" previstos i crida a la participació davant dels "abusos" del PP | "Ja no és una qüestió de decidir un vincle polític amb l'Estat, sinó de si volem viure en un règim plenament democràtic", assenyala en un discurs institucional
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 21:30 Jordi Cuixart: "Entre tots hem aturat un veritable cop d'estat".
 21:27 Jordi Cuixart explica que la mobilització seguirà fins que es posin en llibertat tots els detinguts: han sortit al carrer vuit dels arrestats.
 21:27 Jordi Sànchez i Jordi Cuixart mantenen la mobilització durant la nit davant el TSJC, però Sànchez demana respectar el descans veïnal a partir de la mitjanit.
 21:23 Jordi Sànchez: "No us deixarem sols. Mai caminarà sola cap persona que hagi estat detinguda".
 21:22 Jordi Sànchez revela que cada cop que surten de l'ANC amb un vehicle són interceptats per la Guàrdia Civil per requisar-los propaganda del referèndum i demana col·laboració per imprimir cartells.
 21:19 Jordi Sànchez: "Catalunya serà el que la gent vulgui que sigui. La nostra primavera arribarà l'1 d'octubre amb el vot de la llibertat".
 21:19 Sànchez equipara el "règim" de Rajoy amb el d'estats totalitaris, i retreu que governen "els fills del franquisme" perquè porten a la seva sang "l'ADN dels dictadors".
 21:18 Comencen els parlaments dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart, després del discurs de Puigdemont. Sànchez agraeix els mobilitzats "per tornar a donar aquesta gran imatge".
 21:09 ÚLTIMA HORA Puigdemont adverteix Rajoy: «L'1 d'octubre es farà el referèndum que tenim convocat»; per Oriol March.
 21:08 El discurs institucional de Carles Puigdemont sona per megafonia a les portes del TSJC.
 20:58 Els periodistes Jordi Évole i Mònica Terribas han llegit el manifest a favor de la llibertat de premsa en la concentració d'aquest vespre organitzada pel Grup Barnils. 
 

Jordi Évole i Mònica Terribas Foto: Isaac Meler

 20:55 Un camió ha descarregat durant la tarda provisions per passar la nit al passeig Lluís Companys.
 20:41 Albano Dante Fachin s'ha mostrat optimista de cara al referèndum en el primer acte de campanya pel "sí" a Tarragona de la seva formació: "Les urnes, de moment la Guàrdia Civil no les ha trobat i això vol dir que o no existeixen o que no les troben i per tant, l'1-O s'acabarà imposant". Informa Jonathan Oca.
 20:37 VÍDEO Unes 300 persones canten "Els Segadors" davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 20:36 La consellera Meritxell Borràs ​als sindicats que blindarà la seguretat jurídica dels funcionaris.
 20:34 Els funcionaris de la Generalitat cobren la nòmina després que Hisenda n'autoritzi el pagament. 
 20:10 VÍDEO Unes 300 persones han encartellat el barri de Gràcia fins arribar a la comissaria de la Guàrdia Civil situada a Travessera de Gràcia, on s'han concentrat. En aquesta comissaria hi ha els alts càrrecs que van ser detinguts ahir. 
 

Unes 300 persones davant la comissaria de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia

 19:58 El jutge investiga si la Generalitat ha gastat 6,2 milions en el referèndum. Segons ha avançat "El País", el jutge demana intervenir tota la documentació relacionada amb l'1-O i la posada en marxa d'estructures d'estat.
 19:56 PERFIL Ramírez Sunyer, del famós jutjat d'instrucció número 13, l'ariet de la judicatura contra el referèndum; per Isaac Meler.
 19:45 ACTUALITZACIÓ Llibertat provisional per a vuit dels detinguts pels preparatius del referèndum.
 19:40 Èxit de participació de l'encartellada convocada a Gràcia. Centenars de persones omplen els carrers de la vila de cartells "prohibits" pel TC cridant a votar. 
 

Encartellada a Gràcia

 19:39 VÍDEO «Som!», dels Xeic, posa música a la recta final cap al referèndum.
 19:23 AMPLIACIÓ Prop de 300 capellans de tots els bisbats donen suport al referèndum.
 19:16 Miquel Calçada pren el micròfon a la mobilització: "No hem de caure en la provocació perquè és la fotografia que volen i que no podran tenir".
 19:16 Junqueras es reuneix amb el vicepresident de Castella-La Manxa per «defensar la democràcia i les llibertats».
 19:16 La mesa del Congrés ha donat llum verda a la creació de la comissió per modernitzar l'estat autonòmic, proposada pel PSOE. El PP hi ha donat suport, mentre que C's ha estat l'únic partit que s'hi ha oposat. ERC -que no té vot a la mesa- ja ha anunciat que no hi participarà.
 18:56 VÍDEO «Si la mobilització per l'1-O és ferma, el Govern ha d'anar fins al final»; per Oriol March.
 18:46 CRÒNICA Acampada al tribunal; per Sara González i Jordi Bes. 
 18:46 L'alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació de Municipis i Comarques (ACM), Miquel Buch, garanteix que els alcaldes no s'espantaran, insisteix en el fet que no es farà "ni un pas enrere" de cara a l'1-O i carrega contra la Fiscalia.
 

Miquel Buch adreçant-se als manifestants Foto: José M. Gutiérrez

 18:41 Diputats britànics i estonians critiquen la repressió de Rajoy contra l'1-O. Els parlamentaris de Gran Bretanya i d'Estònia representen colors polítics molt diferents.
 18:37 La diputada d'ERC al Congrés de Diputats Ana Surra envia un avís a Luís de Guindos, que ha obert la porta a oferir més diners a Catalunya. "Ni diners ni almoina, volem justícia", insisteix Surra.
 18:35 La Guàrdia Civil atribueix a Josep Maria Jové els delictes de sedició, prevaricació, malversació i desobediència.
 18:35 Joan Rigol subratlla que qui ja té una certa edat tocarà la llibertat amb les mans, i que es construirà un nou país amb grans dosis "d'humanitat".
 18:24 L'ex president del Parlament Joan Rigol afirma: "L'arrogància i prepotència de l'Estat espanyol no ens fa por i alhora amaga una gran covardia política".
 18:23 L'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, defensa: "Malgrat les grapes brutes d'aquesta colla de dirigents espanyols, l'1-O votarem i guanyarem".
 18:19 VÍDEO Alumnes d'un institut de Manresa es manifesten davant la Policia Nacional.
 18:14 L'alcalde de Valls, Albert Batet, també investigat i que ja ha declarat davant la Fiscalia: "Som una gran nació, i l'1 d'octubre votarem i guanyarem".
 18:14 La Guàrdia Civil concentra tots els detinguts per l'1-O a la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona.
 18:14 Albert Batalla recorda que ha de declarar davant la Fiscalia el 27 de setembre.
 18:14 L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, que és un dels 712 alcaldes investigats per voler cedir espais municipals per al referèndum, assegura que els alcaldes estan "absolutament determinats" per col·laborar i garantir que es voti l'1-O.
 18:13 La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial aprova una declaració sobre Catalunya on afirma que la justícia no pot veure "el compliment del seu deure" sotmès a "atacs i pressions que pretenguin qüestionar la legitimitat dels jutges o influir en la seva presa de decisions".
 18:13 AMPLIACIÓ I tu, on votaràs l'1-O? El Govern fa públic el llistat de col·legis electorals. S'hi pot accedir amb el DNI, la data de naixement i el codi postal. Carles Puigdemont informa a través de Twitter dels detalls de l'operatiu l'endemà de les detencions.
 18:00 El diputat de Junts pel Sí Germà Bel aixeca una ovació quan explica que ja està disponible a Internet el lloc de votació, i una altra quan recorda que la papereta de votació es pot obtenir del DOGC.
 17:57 La Guàrdia Civil trasllada el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, a la comissaria de Travessera de Gràcia. Per ara, quatre dels alts càrrecs detinguts han estat posats en llibertat provisional. 
 17:56 Tornen els parlaments davant el TSJC. L'ex president del Parlament Ernest Benach afirma que té "amics de l'ànima" detinguts "només pel que pensen", cosa que considera "que indica la qualitat democràtica de l'Estat espanyol".
 17:51 Ambient festiu amb música de fons mentre no es fan nous parlaments polítics davant del TSJC.
 17:49 Edward Snowden, a Rajoy: «L'ús de força per aturar una votació és opressió».
 17:47 La policia espanyola carrega contra Sáenz de Santamaría pel pobre esmorzar del creuer on s'allotgen durant la seva estada a Barcelona. 
 17:44 ANÀLISI Quan les multituds intel·ligents es mobilitzen; per Karma Peiró. 
 17:39 ÚLTIMA HORA I a tu, on et toca votar l'1-O? Comprova-ho aquí. 
Entrades anteriors »
Joves a la mobilització permanent davant del TSJC | Sara González
01/01/1970
Milers de persones apuntalen la mobilització permanent fins que siguin alliberats els detingut per l'1-O | Jubilats i estudiants, però també gent que demana festa de la feina, participa de la protesta a les portes del TSJC
Manifestació indpendentista al TSJC | Josep Maria Montaner
Karma Peiró
01/01/1970
«En moments de tensió social i política com els que estem vivint, és més important que mai aplicar el sentit comú abans d’actuar de comunicadors individuals des dels nostres mòbils»
Compareixença de Puigdemont i el Govern aquest dimecres | Govern
Roger Tugas | 14 comentaris
01/01/1970
Davant les traves de l'Estat, la Sindicatura Electoral de Catalunya va modificar les dates límit previstes en la convocatòria i, per exemple, la Generalitat té fins dimarts per notificar els membres de les meses
El centre de Barcelona s'ha omplert de gent en suport de l'1-O | Adrià Costa
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Siguis independentista o no, encara que la política cada dia et posi de més mala bava, vulguis votar o vulguis quedar-te a casa, n’hi ha per cabrejar-se bastant. I què fa la gent quan es cabreja? Sortir al carrer»
Concentració massiva a l'exterior del Departament d'Economia | Adrià Costa
01/01/1970
La Guàrdia Civil deté alts càrrecs i ocupa seus de conselleries per frenar el referèndum, i el sobiranisme civil respon amb una crida a la mobilització permanent | Milers de ciutadans condemen els actes de repressió amb una concentració davant del departament d'Economia, al centre de Barcelona