24
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
20:20h
El proper número de la revista Sàpiens, que arriba avui als quioscos, presenta en exclusiva una gravació en CD de la part final del procés de Burgos, un dels moments clau del franquisme. El judici sumaríssim contra setze persones acusades de pertànyer a ETA es va celebrar el desembre del 1970 i va desfermar una onada de protestes en camp internacional que van posar el règim contra les cordes.
El document sonor es va aconseguir de manera clandestina i és de gran valor històric. Un fragment de la mateixa –la que recull els aldarulls provocats per la declaració de Mario Onaindía (posteriorment destacat dirigent d’Euskadiko Exkerra i més tard del PSE-PSOE i amenaçat per ETA)- va ser reproduïda, editada i distribuïda clandestinament des de l’Estat francès. Sàpiens ofereix el document sonor remasteritzat en un cd. Per tal de ser el màxim de fidels a un episodi històric emmarcat en un temps i a una situació política molt concreta, hem mantingut les breus explicacions inicials en euskera i castellà, així com la cançó Eusko Gudariak a la part final, que es van afegir posteriorment a la gravació clandestina.
Per contextualitzar la informació de la gravació, Sàpiens ha encarregat al periodista Antoni Batista, coneixedor del conflicte basc, un extens reportatge destinat a explicar totes les claus d’aquell procés. Batista s’ha basat en les informacions aconseguides a l’arxiu personal del comissari franquista Juan Antonio Creix, als documents de la Brigada Social, al fons del nacionalisme basc del monestir de Lazkao, així com a nombroses entrevistes amb els protagonistes d’aquell episodi per explicar totes les interioritats d’un simulacre de judici que es va girar en contra de la dictadura.
Un llarg consell de ministres al Pardo
L’assassinat el 1968 de Melitón Manzanas, cap de la brigada político-social de Donosti i conegut repressor, per membres d’ETA, va suposar un cop molt fort pel règim. Es van produir detencions massives i setze dels detinguts foren jutjats. Del procés sumaríssim van sortir nou sentències de mort. El règim va donar molta publicitat al procés, però aquest se li va girar en contra. El 30 de desembre de 1970, es va celebrar un llarg consell de ministres al Palau del Pardo per decidir si es donava el “enterado” i es donava curs a les execucions, o si Franco atorgava l’indult. Dins del règim hi havia tensions entre els falangistes, els més durs, i sectors dels tecnòcrates, favorables a l’indult, amb el ministre d’Exteriors López Bravo al davant, d’acord amb Torcuato Fernández Miranda. Finalment, Franco va commutar.
Uns de les moltes caricatures que es van publicar sobre el procés de Burgos. Foto: Sàpiens
Per contextualitzar la informació de la gravació, Sàpiens ha encarregat al periodista Antoni Batista, coneixedor del conflicte basc, un extens reportatge destinat a explicar totes les claus d’aquell procés. Batista s’ha basat en les informacions aconseguides a l’arxiu personal del comissari franquista Juan Antonio Creix, als documents de la Brigada Social, al fons del nacionalisme basc del monestir de Lazkao, així com a nombroses entrevistes amb els protagonistes d’aquell episodi per explicar totes les interioritats d’un simulacre de judici que es va girar en contra de la dictadura.
Un llarg consell de ministres al Pardo
L’assassinat el 1968 de Melitón Manzanas, cap de la brigada político-social de Donosti i conegut repressor, per membres d’ETA, va suposar un cop molt fort pel règim. Es van produir detencions massives i setze dels detinguts foren jutjats. Del procés sumaríssim van sortir nou sentències de mort. El règim va donar molta publicitat al procés, però aquest se li va girar en contra. El 30 de desembre de 1970, es va celebrar un llarg consell de ministres al Palau del Pardo per decidir si es donava el “enterado” i es donava curs a les execucions, o si Franco atorgava l’indult. Dins del règim hi havia tensions entre els falangistes, els més durs, i sectors dels tecnòcrates, favorables a l’indult, amb el ministre d’Exteriors López Bravo al davant, d’acord amb Torcuato Fernández Miranda. Finalment, Franco va commutar.