MWC 2017

El Mobile World Congress amaga com calcula l'impacte econòmic del congrés

L'organització estima que aquest any el certamen tindrà un impacte de 465 milions d'euros i generarà 13.213 llocs de treball parcials: les xifres s'incrementen cada any en paral·lel als assistents

Els estudis sobre els beneficis de rebre creuers i tenir la Fórmula 1 mostren que en l'elaboració d'aquestes anàlisis no s'utilitzen les mateixes variables

​La Barcelona del Mobile: del pes de la fibra òptica als deures de la bretxa digital

| 26/02/2017 a les 19:52h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Economia, Barcelona, Mobile, MWC, creuers, estudi, Circuit de Montmeló, ocupació, MWC 2017, impacte econòmic, Fórmula 1, GSMA
Els assistents entrant al MWC 2017 | José M. Gutiérrez
Els creuers, la Fórmula 1 i el Mobile tenen una cosa en comú: representen una pluja de milions d'euros per a Barcelona i Catalunya. El Mobile, 465 milions; els creuers, 796; la Fórmula 1 i la resta de competicions del Circuit de Montmeló, 340. Cada any s'anuncien grans xifres d'impacte econòmic associades a grans esdeveniments i a l'èxit turístic de la capital catalana, però com s'obtenen? Malgrat els intents de NacióDigital per esbrinar l'impacte del congrés del mòbil, l'organització amaga com calcula les dades i no ha facilitat l'estudi. Sí que desgranen els seus càlculs els responsables de l'anàlisi dels creuers i de les carreres de motor.

El Mobile World Congress (MWC) d'aquest any comença aquest dilluns i es preveu que, a més dels 465 milions d'impacte econòmic, impliqui la creació de 13.213 llocs de treball parcials, segons les dades oficials. La GSMA, l'associació mundial del mòbil i que organitza el congrés, ofereix també les xifres globals des del 2006, el primer any que Barcelona va acollir l'esdeveniment, i que s'ha convertit en una de les fires més grans de la ciutat. En 12 anys estima que haurà deixat un benefici de 3.900 milions i haurà creat un total de 101.000 llocs de treball parcials.

Com més s'incrementen els visitants, més milions i creació d'ocupació per a la ciutat. El 2013, quan el congrés va rebre 72.000 visitants, l'impacte es va calcular en 362 milions d'euros. L'any següent, en 397; el 2015 s'enfilaven a 436; en el passat, a 460, i en aquest, amb 101.000 visitants previstos –els mateixos del 2016-, cinc milions més. Sobre els treballadors, la GSMA s'atreveix a afinar al mil·límetre: 9.940 el 2013, i des de llavors ha donat les xifres de 12.361, 12.672, més de 13.000 de l'any passat i els 13.213 d'aquest.

 
L'EVOLUCIÓ DEL BENEFICI PER A BARCELONA I CATALUNYA DEL MWC

 
L'elevat grau de detall en les dades no s'ha plasmat en oferir una explicació sobre com es calculen. La GSMA només ha respost per escrit a NacióDigital alguns criteris generals de l'estudi, sense entrar en la metodologia ni respondre dubtes. L'associació ha informat que treballa amb una consultoria externa per calcular l'impacte econòmic, però no en revela el nom.

Els resultats s'obtenen de la despesa directa i indirecta a la ciutat i Catalunya, i s'estimen "a través d'una metodologia que utilitza inputs quantitatius i qualitatius d'una varietat de fonts", les quals inclouen l'organitzador, els expositors, els assistents, els proveïdors i el govern local, sense estar limitades només a l'esdeveniment, explica.

La GSMA informa que treballa amb una consultoria externa per calcular l'impacte econòmic, però no en revela el nom

La despesa directa inclou les despeses dels assistents, els expositors i l'organitzador només en l'economia barcelonina i catalana. Com a exemples, la GSMA cita la dels expositors en estands i màrqueting; els assistents en transport, allotjament, menjar, entreteniment i compres, i de l'organitzador en proveïdors locals. L'impacte indirecte inclou l'IVA i les taxes abonades al govern com a resultat de les vendes i l'ocupació. Pel que fa als llocs de treball, s'estimen tant els generats per l'activitat directa del congrés, com el muntatge d'estands, com la contractació extraordinària en hotels i restaurants.

La incògnita sobre un altre saló: Alimentaria

Malgrat els intents d'analitzar un altre estudi d'impacte d'un altre gran saló de Fira de Barcelona, el d'Alimentaria, no s'ha pogut obtenir l'informe per part de Fira de Barcelona ni parlar amb qui l'ha elaborat. L'última edició d'aquest saló bianual, celebrada el 2016, va rebre 140.000 visitants i es va calcular un impacte d'uns 170 milions d'euros i al voltant de 8.000 llocs de treball. Una raó que podria explicar el motiu pel qual el Mobile genera molt més de benefici malgrat que té menys afluència que l'Alimentaria és que la proporció de visitants internacionals a la fira del mòbil és més elevada que a la d'alimentació.

La manca de concreció sobre el Mobile contrasta amb la d'estudis que analitzen l'impacte d'altres grans generadors de benefici econòmic: l'arribada de creuers al Port de Barcelona i les competicions que acull el Circuit de Montmeló, entre les quals la Fórmula 1 i la Moto GP. El primer, titulat "Activitat de creuers a Barcelona. Impacte sobre l'economia catalana i perfil socioeconòmic del creuerista" (2014), el va elaborar l'AQR-Lab de la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut DYM. El segon, del 2015, es fa anualment, i és obra del DEP Institut, una empresa privada dedicada als estudis i la consultoria.

Una metodologia acurada: les taules input-output

En tots dos casos s'empra una de les metodologies més comunes i que, tot i ser imperfecte, contribueix a elaborar una de les radiografies més acurades: les taules input-output del 2011 que ha definit l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). També es va utilitzar per a l'"Estudi d'impacte econòmic i social" de la Fira de Barcelona, elaborat el 2015 per l'escola de negocis Esade, i que conclou que la fira genera un impacte econòmic total de 2.624 milions d'euros i 40.580 llocs de treball. Tot i això, aquí no es concreten les dades per salons.

Terminal de Creuers del Port de Barcelona. Foto: Adrià Costa


La funció de les taules input-output es pot copsar ràpidament amb un cas pràctic: un cop es té la despesa directa –l'impacte que suposa que un creuerista compri un souvenir-, amb les taules s'obtenen la indirecta –el benefici derivat de produir-lo i transportar-lo- i la induïda –els treballadors que l'han venut, transportat i produït veuen incrementats els seus ingressos gràcies a aquestes activitats i poden gastar-los en altres productes-.

Ara bé, les anàlisis de partida dels estudis de creuers i del motor –les de la despesa directa- no prenen de referència les mateixes variables. En el de creuers, s'ha estudiat, a partir d'enquestes i dades del Port i altres institucions i operadors, quina és la despesa de les navilieres (en benzina, per atracar, en reforç de personal, etc.); dels creueristes (en pernoctacions, en souvenirs, etc.) i de la tripulació (el 50% baixa del vaixell mentre roman a la ciutat).

En el del Circuit de Montmeló, només es tenen presents els hàbits dels espectadors de les competicions, però no de l'activitat pròpia de l'organització, és a dir, si McLaren ha contractat més mecànics o hostesses per al Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1. Fins a on ha explicat l'associació GSMA, l'organització del Mobile, en el seu cas l'informe d'impacte econòmic també inclou el derivat directament del muntatge del congrés.

La xifra de treballadors del Mobile, en dubte

Encara hi ha un altre element, el de la creació d'ocupació: els creuers generen 6.759 llocs de treball i l'activitat generada pels espectadors a les competicions del motor, 4.423. En tots dos casos són llocs de treball anuals a temps complet; és a dir, que si hi ha treballadors contractats per a una sola setmana, no es compta com a un lloc de treball sencer sinó només la part proporcional de l'any que representen.

Sobre el nombre de llocs de treball creats, l'organització no distingeix entre feines que només són dels dies del congrés o una setmana amb d'altres de períodes més llargs

En el cas del Mobile, quan es refereixen a la creació d'ocupació precisen que són feines "parcials", cosa que fa pensar que no distingeixen entre treballs que només són dels dies del congrés o una setmana amb d'altres de períodes més llargs. No obstant això, GSMA no ha precisat quin criteri utilitza malgrat les preguntes d'aquest diari.

La investigadora de la UB Esther Vayá, que va elaborar l'estudi sobre els creuers, ha explicat que, malgrat que encara es podria ser més exhaustiu, l'ús de taules input-output és una de les vies "més acurades possibles" per obtenir estudis d'impacte econòmic, i ha ressaltat que, des de la universitat, no tenen cap inconvenient en explicar la metodologia emprada.

Pere Casamayor, responsable de projectes del DEP Institut, també ha facilitat extenses explicacions sobre l'anàlisi del Circuit de Montmeló, del qual se'n van presentar els resultats el maig de l'any passat, però no l'ha facilitat per confidencialitat. Segons ell, les dades a partir de les taules "són les més acurades que podem tenir".
 

El MWC és el gran aparador de les novetats de la indústria del mòbil. Foto: José M. Gutiérrez

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"