Quan Enric Millo primer i Miquel Iceta després van aixecar la llebre d'un possible diàleg al més alt nivell entre el govern català i l'espanyol (entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy) no ens els vam creure. Els desmentiments de Presidència de la Generalitat i del PP eren de tal vigor i calibre que es feia difícil imaginar el contrari. Però hi havia hagut reunió. La Vanguardia va explicar ahir que el president espanyol va intentar convèncer l'11 de gener el català per a que anés a la conferència de presidents i entrés a la teranyina del finançament autonòmic. Puigdemont va dir que no i que el referèndum era irrenunciable. Ho explica Oriol March en aquesta crònica.
D'aquí la confusió perquè, hàbilment, Millo, Iceta i el diari El País duien dies fent passar el diàleg per negociació. Rajoy no vol negociar la sobirania nacional espanyola, i si Puigdemont negocia no pot arraconar el dret a decidir sense trair un mandat inequívoc de les urnes tant el 2012 com el 2015. Per això ahir es negava la negociació i es reduïa tot plegat a un diàleg. No em queda clar el sentit que té negar les trobades valent-se de la mentida. Tant de bo ho sapiguem. Mentre em quedo amb que la transparència ajudaria a argumentar amb més vehemència que cal confiar en els polítics i evitaria fabular amb agendes ocultes. Llegiu l'opinió del nostre cap de redacció Arnau Urgell.
Cafè per a tothom. Avui es constitueix a Madrid la comissió d'experts que haurà de fer les deliberacions prèvies (es donen sis mesos) per acordar una reforma de l'actual sistema de finançament. Totes les autonomies han nomenat un representant per tal que defensi la seva posició. Totes llevat d'Euskadi i Navarra, que gràcies al sistema de concert van a part -i paguen poc-, i Catalunya, que s'hi ha negat. Una bona decisió la de no animar l'olla de grills del "règim comú" atenent a que l'eterna reivindicació catalana d'una negociació bilateral ha estat olímpicament desatesa i que, al cap i a la fi, ja hi haurà qui defensi interessos similars.
Presó o escàndol. L'Audiència de Palma decideix avui si el cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin, entra a presó després de que se'l condemnés a més de sis anys per diversos delictes relacionats amb el cas Nóos. La defensa intentarà impedir-ho al·legant que no hi ha risc de fuga ni de reiteració de delicte, però és difícil que s'escapi de passar un temps (poc) entre reixes. La sentència, ajustada a l'interès dels poders de l'Estat, reconeix que Urdangarin i el seu soci usaven el nom del rei per aconseguir diners de les administracions. Ens faltaria saber si Felip VI o el seu pare, Joan Carles I, ho sabien.
Vist i llegit
El crític de televisió de El País, Álvaro P. Ruiz de Elvira, escrivia ahir una dura crítica ("Telebasura punta") sobre el programa del showman Javier Cárdenas, que TVE emet en el seu horari de màxima audiència. La televisió pública estatal no frena el seu declivi i és cada cop més vulgar. Les queixes dels comitès professionals són constants.
El passadís
En el marc de la llarga precampanya per tornar a la Generalitat Artur Mas va ser ahir a Euskadi. Va impartir una conferència amb Juan José Ibarretxe. A l'ex-lehendakari no li fan massa cas al PNB, menys ara que el partit està en plena reconnexió amb Espanya pactant a Euskadi amb el PSE i a Madrid flirtejant amb el PP. Però manté intacte el prestigi a Catalunya. El proper mes de maig serà a Tarragona, convidat per Òmnium Tarragonès, que vol dur a la ciutat veus internacionals per abordar processos com el català. A més de la d'Ibarretxe els organitzadors, ajudats per Josep-Lluís Carod-Rovira, que en va ser president, han confirmat també la presència del líder independentista cors Jean-Guy Talamoni.
L'efemèride
Difícilment sabrem el paper del rei Joan Carles I en les malifetes del seu gendre com tampoc hem sabut fins a quin punt coneixia o beneïa el cop d'Estat del 23-F de 1981, del que tal dia com avui es complexen 36 anys. La mala maror per la situació política -aquell dia s'investia president Leopoldo Calvo-Sotelo, de la UCD, després de la dimissió d'Adolfo Suárez- i el desplegament de l'estat de les autonomies havia inquietat els militars (la Transició va servir també per no arraconar els generals franquistes). La tarda del 23-F un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero van entrar el Congrés i van segrestar durant tota la nit els diputats. A primera hora del matí el cop d'estat es va frustrar. Aquí podeu recordar unes imatges que ara ens semblen un esperpent però que aleshores van atemorir i desesperar milions d'espanyols i catalans.
L'aniversari
Un 23 de febrer de l'any 1987, avui fa just 30 anys, naixia una federació de partits anomenada Iniciativa per Catalunya. La formaven l'històric PSUC, Nacionalistes d'Esquerra i el PCC a més d'independents. Igual que havia fet un any abans el PCE impulsant Izquierda Unida (referent estatal d'ICV fins la crisi de finals dels 90) la nova formació buscava revitalitzar l'espai comunista. El primer líder va ser Rafael Ribó, que la va deixar en el seu moment més baix el 1999. A partir d'aquell moment van abraçar l'ecologisme i això els va permetre refer l'espai. El 2003 van entrar al Govern i hi van ser fins el 2010. ICV, ara liderada per Ernest Urtasun, Marta Ribas i David Cid, està immersa en el procés per crear un nou partit de l'esquerra catalana, el dels "comuns", i en el darrer cicle electoral ja s'ha presentat coalitzada amb Podem, Barcelona en Comú, EUiA i Equo.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi