21
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
21:46h
Viure el fet religiós amb normalitat en la nova Catalunya independent ha estat el missatge que han volgut llançar les divuit entitats promotores del document “El fet religiós en la Catalunya del futur. Drets humans, reconeixement i cooperació”, que han lliurat aquesta tarda a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Potser qui ha estat més explícit ha estat Ahmed Benallal, de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, qui ha dit que volen que “la Catalunya del futur inclogui el vessant musulmà dels divendres, el vessant jueu dels dissabtes, el cristià dels diumenges i el dels no creients de la resta de la setmana”.
Forcadell ha obert l’acte que s’ha celebrat a l’auditori de la seu legislativa, que ha estat conduït per Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, autèntic impulsor del document. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, l’ha clos. Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, ha recordat que la llibertat religiosa forma part del bloc dels drets humans des de la Declaració Universal del 1948. Jou ha afirmat que “la Constitució de la República catalana no pot desconèixer la contribució positiva de la religió a la societat”. Aquesta ha estat la idea central de les intervencions. El model català davant el fet religiós hauria d’estar allunyat de tot tipus de confessionalisme rígid però també d’un laïcisme agressiu.
Hilari Raguer, historiador i monjo de Montserrat, ha fet una defensa del fet religiós i de “la importància del cristianisme en la formació de la nació catalana”, citant el Rousseau defensor d’una religió civil que fos un estri per contribuir a la convivència civil. Raguer ha fet una crida a evitar la repetició d’ideologismes anticlericals com els que es van produir durant la Segona República, quan el discurs d’Azaña dient que “Espanya ha deixat de ser catòlica” va provocar la resposta del catolicisme reaccionari representat pel cardenal Gomà.
Simfonia de confessions
Lama Dondrup, del budisme zen, Lluís Nansen, del budisme tibetà, Esperança Atarés, abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les, l’arxiprest Joan, del Patriarcat de Sèrbia, l’Carme Gutiérrez, de l’Església de Jesucrist dels Darrers Dies, l’esmentat Ahmed Benallal, de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, i Guillem Correa, del Consell Evangèlic de Catalunya, han fet una breu intervenció al final de l’acte que ha estat una mena de simfonia de confessions. L’arxiprest Joan ha dit que seria un error que la nova República catalana volgués anorrear la creença individual dels ciutadans. Correa ha definit la llibertat religiosa de “bé preuat” i el budista Lluís Nansen ha afirmat que “som gent pacífica i dialogant, disposada a ajudar a construir la Catalunya del demà”.
L’absència jueva
El document ha estat promogut i signat per divuit entitats budistes, catòliques, islàmiques, protestants i ortodoxes. Però per cap de jueva. Cap de les comunitats de religió jueva establertes a Catalunya s’han adherit, tot i que inicialment s’hi comptava. L’absència de la Comunitat Israelita de Barcelona, la més antiga, i de la Comunitat Atid, s’han fet notar. Fonts de les entitats promotores ho han atribuït a pressions polítiques del govern espanyol, alarmat davant una iniciativa que ha congregat les veus de moltes confessions religioses entorn la construcció de la nova República.
Forcadell ha obert l’acte que s’ha celebrat a l’auditori de la seu legislativa, que ha estat conduït per Carles Armengol, vicepresident del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, autèntic impulsor del document. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, l’ha clos. Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, ha recordat que la llibertat religiosa forma part del bloc dels drets humans des de la Declaració Universal del 1948. Jou ha afirmat que “la Constitució de la República catalana no pot desconèixer la contribució positiva de la religió a la societat”. Aquesta ha estat la idea central de les intervencions. El model català davant el fet religiós hauria d’estar allunyat de tot tipus de confessionalisme rígid però també d’un laïcisme agressiu.
Hilari Raguer, historiador i monjo de Montserrat, ha fet una defensa del fet religiós i de “la importància del cristianisme en la formació de la nació catalana”, citant el Rousseau defensor d’una religió civil que fos un estri per contribuir a la convivència civil. Raguer ha fet una crida a evitar la repetició d’ideologismes anticlericals com els que es van produir durant la Segona República, quan el discurs d’Azaña dient que “Espanya ha deixat de ser catòlica” va provocar la resposta del catolicisme reaccionari representat pel cardenal Gomà.
Simfonia de confessions
Lama Dondrup, del budisme zen, Lluís Nansen, del budisme tibetà, Esperança Atarés, abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les, l’arxiprest Joan, del Patriarcat de Sèrbia, l’Carme Gutiérrez, de l’Església de Jesucrist dels Darrers Dies, l’esmentat Ahmed Benallal, de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, i Guillem Correa, del Consell Evangèlic de Catalunya, han fet una breu intervenció al final de l’acte que ha estat una mena de simfonia de confessions. L’arxiprest Joan ha dit que seria un error que la nova República catalana volgués anorrear la creença individual dels ciutadans. Correa ha definit la llibertat religiosa de “bé preuat” i el budista Lluís Nansen ha afirmat que “som gent pacífica i dialogant, disposada a ajudar a construir la Catalunya del demà”.
L’absència jueva
El document ha estat promogut i signat per divuit entitats budistes, catòliques, islàmiques, protestants i ortodoxes. Però per cap de jueva. Cap de les comunitats de religió jueva establertes a Catalunya s’han adherit, tot i que inicialment s’hi comptava. L’absència de la Comunitat Israelita de Barcelona, la més antiga, i de la Comunitat Atid, s’han fet notar. Fonts de les entitats promotores ho han atribuït a pressions polítiques del govern espanyol, alarmat davant una iniciativa que ha congregat les veus de moltes confessions religioses entorn la construcció de la nova República.