21
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
22
de febrer
a les
7:06h
El 31 d'octubre del 2013 una cinquantena d'entitats religioses catalanes van lliurar a la llavors presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un manifest d'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb l'objectiu de donar suport "a la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya". El 7 juliol del 2014 van renovar el seu compromís amb el dret a decidir en un concorregut acte al CaixaForum. Amb la reclamació del referèndum al centre del debat polític -el Govern s'ha compromès a convocar-lo com a molt tard a finals de setembre-, avui un grup rellevant d'entitats religioses tornaran a evidenciar el seu compromís amb el procés sobiranista. Fins a 18 associacions del món cristià, islàmic i budista presenten aquesta tarda el document "El fet religiós en la Catalunya del futur", al qual ha tingut accés NacióDigital. El text defensa que el nou estat català s'ha d'articular a partir d'un "model aconfessional" o de "laïcitat oberta".
El manifest, madurat durant mesos entre els diferents actors per assolir una redacció de consens, proposa que els poders públics mantinguin "neutralitat" en relació a les creences religioses amb presència en la societat catalana i que vetllin perquè cap confessió "s'apropiï" de l'espai públic. Ara bé, les entitats firmants també subratllen que el "principi de cooperació entre l’estat i les confessions religioses s’ha d’aplicar amb equitat". I, al seu entendre, l'equitat "no és sinònim d'igualtat o d'uniformitat". Per a una "correcta aplicació de la llibertat religiosa", les entitats proposen aplicar una "asimetria" en funció del "grau d'arrelament social de les creences i la representativitat de les diferents institucions".
El text insta un eventual estat català a "reconèixer i protegir el dret a la llibertat religiosa" d'acord amb l'ordre públic internacional. En l'acte de presentació d'aquesta tarda al Parlament, al qual hi assistirà Carme Forcadell, no s'hi esperen representants dels bisbes catalans, fet que ha generat incomoditat en les entitats convocants. Les associacions interpreten que la cúpula de l'Església catalana -que fins ara ha mantingut una calculada distància amb la causa independentista- viu amb recel la implicació del teixit associatiu de base religiosa amb el procés sobiranista.
L'estat propi i la "contribució" econòmica a l'oferta educativa
Les entitats religioses sostenen en el manifest que un dels àmbits més "rellevants" de la cooperació entre l'administració i les confessions religoses és el camp social. Això ja es produeix en l'actual context autonòmic -en què les entitats han "suplert les llacunes" de les institucions- i aquest treball conjunt també succeirà en un nou estat. Però més enllà de les aportacions en polítiques socials, les entitats posen l'accent en l'educació religiosa. Entenen que en un escenari d'una Catalunya independent, el nou estat "ha de contribuir al sosteniment d’una oferta educativa diferent de l’establerta per les autoritats públiques, mentre tingui demanda suficient de les famílies". Això es tradueix en l'habilitació d'una "oferta plural" de centres educatius, estretament vinculada a l'assignació dels concerts.
El document també reclama un "adequat finançament" de les confessions religioses, per exemple, per la via de l'"assignació voluntària dels contribuents". Les aportacions, puntualitzen les entitats signants, s'haurien d'articular "segons la representativitat, l'arrelament i la funció social" de cadascuna de les creences.
El manifest sobre el fet religiós en una Catalunya independent el subscriuen la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Escola Pia de Catalunya, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Església Ortodoxa (Patriarcat de Sèrbia), Federació Catalana de Pax Romana, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Claret, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Joan Maragall, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, Justícia i Pau, La Llum del Nord-Associació per la Ciutadania i la Cooperació entre pobles, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i Vedruna Catalunya.
"El fet religiós en la Catalunya del futur" by naciodigital on Scribd
El manifest, madurat durant mesos entre els diferents actors per assolir una redacció de consens, proposa que els poders públics mantinguin "neutralitat" en relació a les creences religioses amb presència en la societat catalana i que vetllin perquè cap confessió "s'apropiï" de l'espai públic. Ara bé, les entitats firmants també subratllen que el "principi de cooperació entre l’estat i les confessions religioses s’ha d’aplicar amb equitat". I, al seu entendre, l'equitat "no és sinònim d'igualtat o d'uniformitat". Per a una "correcta aplicació de la llibertat religiosa", les entitats proposen aplicar una "asimetria" en funció del "grau d'arrelament social de les creences i la representativitat de les diferents institucions".
El text insta un eventual estat català a "reconèixer i protegir el dret a la llibertat religiosa" d'acord amb l'ordre públic internacional. En l'acte de presentació d'aquesta tarda al Parlament, al qual hi assistirà Carme Forcadell, no s'hi esperen representants dels bisbes catalans, fet que ha generat incomoditat en les entitats convocants. Les associacions interpreten que la cúpula de l'Església catalana -que fins ara ha mantingut una calculada distància amb la causa independentista- viu amb recel la implicació del teixit associatiu de base religiosa amb el procés sobiranista.
L'estat propi i la "contribució" econòmica a l'oferta educativa
Les entitats religioses sostenen en el manifest que un dels àmbits més "rellevants" de la cooperació entre l'administració i les confessions religoses és el camp social. Això ja es produeix en l'actual context autonòmic -en què les entitats han "suplert les llacunes" de les institucions- i aquest treball conjunt també succeirà en un nou estat. Però més enllà de les aportacions en polítiques socials, les entitats posen l'accent en l'educació religiosa. Entenen que en un escenari d'una Catalunya independent, el nou estat "ha de contribuir al sosteniment d’una oferta educativa diferent de l’establerta per les autoritats públiques, mentre tingui demanda suficient de les famílies". Això es tradueix en l'habilitació d'una "oferta plural" de centres educatius, estretament vinculada a l'assignació dels concerts.
El document també reclama un "adequat finançament" de les confessions religioses, per exemple, per la via de l'"assignació voluntària dels contribuents". Les aportacions, puntualitzen les entitats signants, s'haurien d'articular "segons la representativitat, l'arrelament i la funció social" de cadascuna de les creences.
El manifest sobre el fet religiós en una Catalunya independent el subscriuen la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Escola Pia de Catalunya, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Església Ortodoxa (Patriarcat de Sèrbia), Federació Catalana de Pax Romana, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Claret, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Joan Maragall, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, Justícia i Pau, La Llum del Nord-Associació per la Ciutadania i la Cooperació entre pobles, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i Vedruna Catalunya.