21 de febrer: desconstruint el PP absolutista

El Congrés, el terreny de joc més difícil per Rajoy, posa fil a l'agulla per recuperar la justícia universal a instància d'ERC. Avui també són protagonistes Mas i la seva atapeïda agenda, el departament d'Interior i Junts pel Sí, la vaga de la Canadenca i els vilanovins Francesc-Marc Álvaro i Josep Piqué

21 de febrer del 2017

El Congrés dels Diputats fa avui un nou pas en la tasca legislativa per desconstruir el llegat del PP de la majoria absoluta (i absolutista) de la que havia gaudit Mariano Rajoy entre 2011 i 2015. Fa uns mesos, la cambra baixa va instar (sense efecte jurídic real) a derogar la reforma laboral i més tard va obrir el periple legal per reformar la llei Wert. Avui serà el torn de la justícia universal gràcies a una proposició de llei d'ERC, que en ser aprovada amb els vots del PSOE, Podem, PDECat, PNB i les minories implicarà començar a tramitar la reforma.

El principi jurídic de justícia universal, derogat el 2014, permet als tribunals espanyols perseguir autors dels delictes greus (genocidi, terrorisme i tortura entre d'altres) sense que importi la nacionalitat dels autors i el lloc on s'hagin comès. Isaac Meler ho explica en aquesta informació. El PP, amb la impunitat del franquisme blindada pels pactes de la Transició, va considerar incoherent mantenir aquest principi. I al PSOE segueix sense grinyolar-li perseguir dictadures de mig món mentre a Espanya molts crims del feixisme segueixen encara impunes. Mariano Rajoy se sent fort i l'oposició està dividida, però al Congrés el PP pateix.

Mas continua de protagonista. Aquest vespre Artur Mas fa una conferència a Sabadell. Demà serà a Euskadi. Des del judici del 9-N, l'expresident i líder del PDECat ha multiplicat la seva agenda. Hores d'ara apareix com l'única alternativa per ser candidat del partit. El nostre cap de Política Joan Serra Carné signa avui una nova opinió sobre aquesta operació retorn i se centra en l'abast en la refundació de l'antiga CDC.

El procés segueix endavant amb inquietuds. El procés segueix però el no taxatiu de Rajoy a negociar el referèndum i fer ofertes singularitzades ho tiba tot en la mesura que al Govern ningú rebaixa l'objectiu de votar. Un dels punts crítics és al cos dels Mossos d'Esquadra. A Junts pel Sí hi ha qui no es refia del paper d'alguns comandaments en el moment clau de la desconnexió. Llegiu aquesta informació d'Oriol March i Isaac Meler i aquesta altra per saber qui és qui a la cúpula del departament que, amb bons balanços en seguretat ciutadana, dirigeix Jordi Jané.

NacióDigital segueix sumant: ara Francesc-Marc Álvaro. El periodista vilanoví s'incorpora al nostre planter d'opinadors. El trobareu tots els dimarts a partir de les deu de la nit i tot el dimecres a la portada. És un dels millors i més prestigiosos columnistes del panorama periodístic català i reforça l'aposta per una opinió influent, plural i de qualitat en un moment polític clau. Demà anunciarem més incorporacions que espero que us agradin i facin que us sentiu el diari encara més vostre.


Vist i llegit

El Barça és un avui un equip depressiu. Va sortir noquejat del Parc dels Prínceps -mig eliminat de la Champions- i aquest diumenge gairebé entrega la Lliga. Només un gol de Messi, de penal al tram final del partit, va salvar-lo contra el Leganés. El culer buscava una victòria balsàmica i es va trobar amb una actuació decebedora, que va motivar xiulets, dirigits a Luis Enrique i André Gomes. Us recomano la crònica que escrivia Ramon Besa a El País, que va agafar perspectiva per diagnosticar els mals de l'equip. Besa afirma que ja no queda "ni rastre de la Masia" i que el Barça és "més que mai un estat d'ànim: Messi". I el millor jugador del món ja no celebra ni els gols.


 El passadís

Sixte Cambra va viure un mal tràngol fa uns dies. Va passar-se tot el dia amb la Guàrdia Civil en el marc de la investigació sobre el cobrament de comissions il·legals per part de CDC mentre escorcollaven el seu despatx. Ell, com l'ex-tinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives, va denunciar el muntatge polític. Portava uns dies fora de joc però ahir se'l va tornar a veure al sopar dels premis Empresa 2016 a la Llotja de Mar, que organitza El Periódico i que va recaure en Cellnex. Cambra s'asseia, en qualitat de president del Port de Barcelona, un dels patrocinadors, a la taula d'honor amb Oriol Junqueras, Soraya Sáenz de Santamaria i Jaume Collboni entre altres.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1919 es va iniciar a Barcelona la vaga de la Canadenca, el moviment de protesta obrera pacífic més important de la primera part del segle XX. La protesta va aconseguir una concessió que ha marcat la història moderna: la jornada de vuit hores. La vaga s'explica en aquest vídeo de La Vanguardia. El detonant es va produir a l'antiga FECSA quan l'empresa va introduir canvis en les condicions de treball, els treballadors es van assessorar sindicalment a la CNT i vuit ells van ser acomiadats. Es va convocar una vaga de braços caiguts que es va saldar amb altres 140 acomiadaments. La protesta es va estendre i va deixar Barcelona a les fosques, sense diaris ni tramvies. El 17 d'abril es va arribar a un acord que, entre d'altres, incloïa alliberar empresonats, readmetre vaguistes, pagar la meitat de dies de vaga i la jornada de vuit hores.


 L'aniversari

Un 21 de febrer de 1955 va nàixer a Vilanova i la Geltrú l'economista, polític i directiu Josep Piqué i Camps. Fill del darrer alcalde franquista, de jove va militar a Bandera Roja i el PSUC i més tard va ser director general d'Indústria als governs Pujol. El 1996, quan era president d'Ercros i membre de la junta del Cercle d'Economia, José María Aznar, que havia pactat amb CiU, el va incorporar com a ministre d'Indústria. Va ser-ho també d'Exteriors i portaveu del govern en la segona legislatura. Finalment es va afiliar al PP i va intentar un "gir catalanista" que no va reeixir. Va ser cap de llista al Parlament el 2003 i el 2006. El 2007 deixa la direcció del partit enfrontat a Ángel Acebes i Eduardo Zaplana. La setmana passada, en un acte de Societat Civil Catalana, es va despatxar afirmant que "a Catalunya hi ha massa feixistes". Va quedar clar perquè no havia volgut jugar a la tercera via en l'actual procés polític.  

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi