L'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) ha enviat aquest divendres la documentació requerida per l'Audiència Nacional en relació a la investigació del cas Pretòria. Segons ha trascendit, però, l'equip de govern de CiU no només ha enviat els expedients sobre Can Riviere, com va demanar el jutge Baltasar Garzón, sinó que ha afegit informació de cinc operacions urbanístiques més que es van dur a terme durant el mandat del PP i el PSC i a través de les quals es podrien establir noves connexions amb la trama Pretòria. A un quart de dues, una patrulla de la Policia Local ha dut la documentació a una empresa de missatgeria de Mataró perquè la faci arribar a Madrid en les pròximes hores.

Una caixa no massa gran, plena de papers i ben precintada ha sortit de Llavaneres en direcció a Madrid. El govern municipal ha enviat la documentació sobre la requalificació de Can Riviere relacionada amb el cas Pretòria, on es vincula l'exalcalde Víctor Ros; l'exregidor d'Urbanisme Antoni Jiménez, l'excap de Planificació de la Generalitat Genís Carbó, i el presumpte cap de la trama, Lluís García Sáez, 'Luigi'.

A Can Riviere, el planejament urbanístic només deixava fer una dotzena de cases, però el 2005 Ros i Jiménez van acordar amb Niesma, propietat de 'Luigi', que es poguessin fer 83 pisos. L'empresa, a canvi, havia de cobrir la riera del municipi, un compromís del qual es va desdir abans de vendre els terrenys per 9,7 milions d'euros, el triple del que havien pagat per ells. Carbó va cobrar un pessic d'aquella operació.

A més d'aquesta documentació, l'Ajuntament també ha enviat a Garzón informació cinc operacions urbanístiques més que es van fer durant el mandat del PP i el PSC. Es tracta del convenis de La Bodega; l'escola bressol Sant Nicolau; la fàbrica Mora; la zona esportiva, així com informació sobre la construcció d'una urbanització de luxe per part d'una empresa vinculada a Jiménez.

La urbanització d'Anfora

Segons ha avançat l'ACN aquest mateix divendres, l'exregidor d'Urbanisme de Llavaneres Antoni Jiménez és el conseller delegat del Grup Anfora, que ara construirà una urbanització de luxe al poble. Els terrenys son en plena serralada, però s'hi pot edificar perquè l'Ajuntament va donar llicència d'obres abans d'aprovar el pla urbanístic, l'any 2006. Jiménez era el màxim responsable d'aquest planejament que, curiosament, preveu protegir la resta de la zona forestal de l'entorn.

El conveni de La Bodega

El govern del PP i el PSC va voler fer municipal l'edifici de la Bodega, propietat de Cortijosa. A canvi de la finca, que Cortijosa havia comprat per 3,6 milions d'euros, l'Ajuntament va cedir-li 6.700 m² de sòl per fer-hi habitatges, uns terrenys valorats en dotze milions d'euros. A més es dóna la circumstància que l'empresa que va vendre La Bodega a Cortijosa, Promoelit, l'havia comprat per només 1,9 milions d'euros.

L'escola bressol Sant Nicolau

L'Ajuntament va voler adquirir aquesta llar d'infants privada, valorada en 3,2 milions d'euros, a canvi de quatre parcel·les per fer-hi habitatges privats, tot i que inicialment només es podrien destinar a habitatges de protecció oficial. A més, el regidor d'Urbanisme del moment, Antoni Jiménez, hauria comprat un habitatge als propietaris de l'escola bressol en el mateix moment de signar el conveni amb l'Ajuntament.

Proinosa i la zona esportiva

Proinosa, presidida per un dels detinguts pel cas Pretòria, Josep Singla; ha de fer la futura zona esportiva a canvi d'uns terrenys de 16.000 m² al centre del poble. En tres anys, però, la constructora només ha fet el camp de futbol i sembla que hagi abandonat les obres. El problema és que el conveni que va signar l'anterior govern no preveu una data d'acabament i, per tant, l'Ajuntament no pot reclamar. L'única via per trencar el conveni i desfer-se de Proinosa és pagar els 6 MEUR que ha costat fer el camp de futbol.

Can Sanç i la fàbrica Mora

El govern del PP i el PSC va adquirir uns terrenys al carrer Sant Antoni per fer-hi pisos de protecció oficial. A canvi, es compensava els propietaris –Can Sanç i fàbica Mora– augmentant l'edificabilitat d'uns altres dels seus terrenys. L'Ajuntament va sortejar els pisos sense el vist-i-plau de la Generalitat, que posteriorment va dir que l'edificabilitat donada als privats era excessiva. L'actual govern va renegociar els convenis per poder garantir la promoció d'habitatge públic, que encara està pendent de començar.